El teu blog de Linux en català

Frameworks 5

Frameworks 5 separa les biblioteques en mòduls amb dependències.

La comunitat del KDE està preparant la transició a la nova versió de les biblioteques Qt 5 i de passada aprofitaran per fer alguns canvis. Per començar, s’està redissenyant l’estructura de les biblioteques del KDE per fer-les modulars i fàcilment reutilitzables sense la necessitat d’arrossegar tota la biblioteca sencera. El resultat d’aquest procés serà el que en diuen KDE Frameworks 5, un seguit de biblioteques organitzades per nivells i categories.

(més…)

LXDE i Razor-Qt són dos entorns d’escriptori per GNU/Linux amb objectius semblants: crear un entorn lleuger, ràpid i eficient en l’ús dels recursos. Malgrat tot els separava l’ús de diferents biblioteques.

Després de valorar els diferents escenaris que hauran d’afronatar els desenvolupadors de LXDE quan la versió 2 de les biblioteques GTK arribi al final del seu cicle de vida i uns primers flirtejos amb les biblioteques Qt, sembla que han apostat per canviar a Qt.

Posteriorment, un cop eliminat el problema tècnic que impedia treballar conjuntament amb el projecte Razor-Qt ha passat el què semblava el millor per les dues comunitats. En paraules d’un dels desenvolupadors de LXDE:

En lloc de dos escriptoris incomplets en podem tenir un de realment bo.

Personalment trobo fantàstic que, en uns temps en que sembla més fàcil dividir que unir esforços, aquests dos projectes hagin deixat de banda els egos i tribalismes pel bé comú. Molts ànims i endavant!

Razor-qt és un nou entorn d’escriptori que destaca per la seva lleugeresa, motiu pel qual és ideal per a ordinadors poc potents. A més, Razor-qt té una altra característica diferencial. Ha estat desenvolupat utilitzant les llibreries QT, les mateixes que utilitza l’entorn KDE. Els entorns d’escriptori lleugers més utilitzats en l’actualitat (Xfce i LXDE), en canvi, utilitzen les llibreries GTK, també emprades per entorns més pesats com Gnome i Unity.

Logo de Razor-qt

Logo de Razor-qt

Razor-qt encara es troba en ple desenvolupament (acaba de sortir la versió 0.4) i, tot i que és plenament usable, encara li manquen moltes característiques. De tota manera, els propis desenvolupadors de Razor-qt ens recomanen alguns programes lleugers que també utilitzen les llibreries QT, que ens permetran suplir les carències d’aquest entorn d’escriptori. Per exemple, ens recomanen el navegador d’internet Arora o el reproductor multimèdia VLC. (més…)

Bé, estem a dissabte i toca recull…

Sembla que l’opció més “oberta” quant a mòbils es parla serà Maemo. La propera versió ja farà servir Qt i inclourà moltes noves característiques i millores de les quals ja en parlarem. A continuació podem veure un vídeo de demostració on el que més m’impressiona és la suavitat en el funcionament i la immediatesa amb la qual respon (pocs telèfons mòbils s’apropen en aquest aspecte a l’iPhone -per desgràcia-).

Arora és un navegador senzill i lleuger que té versions per a GNU/Linux, Windows i MacOSX que inclou entre les seues característiques un Historial de pàgines visitades i Adreces d’interès. És clar que això podria semblar poc, però estem parlant d’un navegador lleuger, cosa que en molts casos suposa no tindre cap d’aquestes característiques.

Arora fa servir el component QtWebKit. L’he estat provant i m’ha impressionat molt la seua rapidessa: el navegador s’obre de forma gairebé instantània; la interfície és senzilla, però no es troba res a faltar ja que tenim la barra d’adreces, el formulari de cerca i les opcions generals a la part de dalt, res d’estrany.

La darrera versió publicada és la 0.6 i es pot descarregar des de la secció de descàrregues de la pàgina oficial del projecte. Als repositoris d’algunes distribucions en trobareu la versió 0.5 (per exemple, a Ubuntu Jaunty), a launchpad també en trobareu els paquets de la darrera versió, només cal que afegiu aquest repositori:

deb http://ppa.launchpad.net/mapopa/ppa/ubuntu jaunty main

arora

A Alacant fa un vent increïble, des de la meua habitació puc veure un parell “d’agüeletes” que s’han enlairat i van camí de l’església. A més, la temperatura ha pujat uns quants graus i gairebé sembla que som a finals de març en lloc de al gener. Per cert, una de les agüeletes ha perdut la bossa i l’he arreplegada. Quan l’he obert m’he trobat…

  • Com ja van fer amb Vista, ara és l’aspecte del Windows 7 que li ho podem donar al GNOME. De tot allò que es comenta a l’article, és interessant l’aplicació TaskDock applet que permet mostrar la llista de finestres com a icones al panell.
  • World of Goo, un joc de trencaclosques que va guanyar el primer premi al disseny més innovador i excel·lència tècnica al festival Independent Games de 2008, està desenvolupant una versió nativa per a GNU/Linux del videojoc.
  • Parlant d’Ubuntu tenim dues notícies interessants: per una part els desenvolupadors que s’ocupen d’Ubuntu per a dispositius mòbils ha decidit que potser seria bo migrar a Qt en lloc de GNOME com s’ha estat fent fins ara. El fet que Nokia estiga darrere de Qt pot haver estat un factor decisiu (sense menysprear les virtuts de Qt). Per altra part, s’ha presentat una nova revisió d’Ubuntu Hardy LTS, la 8.04.2 que és bàsicament la versió inicial incloent totes les actualitzacions.
  • Quant a la propera versió de Fedora 11 que arribarà a finals de maig, ha estat la primera distribució que ha anunciat que farà servir el sistema de fitxers Ext4 per defecte. A més, ja s’ha inclòs el sistema de fitxers Btrfs, del qual ja vam parlar a principis d’any com un dels grans avenços que podien passar al 2009.
  • De programari variat, si necessiteu provar un nou client FTP, potser us interessarà bareFTP, que suporta un gran nombre de protocols però que encara està en desenvolupament. Aquells qui escriviu un diari a ma, podeu fer el salt a la tecnologia i escriure’n un directament a l’ordinador amb RedNotebook.
  • Sobre Virtualització, alguns usuaris han pujat vídeos al Youtube sobre el funcionament de l’acceleració 3D a VirtualBox amb alguns jocs a un Windows XP virtualitzat a una màquina Linux. El rendiment sembla prou acceptable.
  • Per acabar, una gran notícia, i és que Mark Shuttleworth ha dit que Canonical és a punt de ser rendible. La companyia que és darrere d’Ubuntu que té una plantilla de 200 persones i una àmplia base de col·laboradors, només guanya diners pel suport que dóna a les companyies i per l’adaptació d’Ubuntu al maquinari dels ordinadors als quals ve preinstal·lat.