El teu blog de Linux en català

LXDE i Razor-Qt són dos entorns d’escriptori per GNU/Linux amb objectius semblants: crear un entorn lleuger, ràpid i eficient en l’ús dels recursos. Malgrat tot els separava l’ús de diferents biblioteques.

Després de valorar els diferents escenaris que hauran d’afronatar els desenvolupadors de LXDE quan la versió 2 de les biblioteques GTK arribi al final del seu cicle de vida i uns primers flirtejos amb les biblioteques Qt, sembla que han apostat per canviar a Qt.

Posteriorment, un cop eliminat el problema tècnic que impedia treballar conjuntament amb el projecte Razor-Qt ha passat el què semblava el millor per les dues comunitats. En paraules d’un dels desenvolupadors de LXDE:

En lloc de dos escriptoris incomplets en podem tenir un de realment bo.

Personalment trobo fantàstic que, en uns temps en que sembla més fàcil dividir que unir esforços, aquests dos projectes hagin deixat de banda els egos i tribalismes pel bé comú. Molts ànims i endavant!

A Phoronix han fet un estudi per comprovar quin és el consum d’energia i memòria que fan servir els escriptoris més populars de GNU/Linux: KDE, GNOME, XFCE i LXDE.

La prova s’ha fet amb un ultraportàtil Samsung NC10 (processador Intel Atom N270 i 2GB de RAM) amb la distribució Ubuntu 10.04 actualitzada al 7 de març. En tots els casos el procés s’ha dut a terme de forma que al sistema operatiu només es trobava un dels escriptoris instal·lats. És a dir, era una instal·lació neta de cada un dels escriptoris.

Abans de mostrar els resultats, m’agradaria puntualitzar que Ubuntu fa servir moltes dependències GTK a l’escriptori de Kubuntu. Això podria afectar d’alguna manera al seu rendiment i consum de memòria. Probablement seria millor haver-ne fet els tests amb una distribució com Arch, que permet deixar un sistema amb menys paquets per defecte i menys dependències instal·lades.

Resultats de les proves

S’han estudiat tres paràmetres: consum de memòria, temperatura del processador i consum d’energia. S’han fet dues proves diferents:

  • 1er test. Es deixa l’ordinador durant 60 segons sense fer res, després 60 segons més però el LVDS apagat mitjançant DKMS (no entenc ben bé això) i finalment es reprodueix un vídeo.
  • 2n test. Es fa un ús molt bàsic de l’escriptori, navegant pels diferents menús i obrint el navegador.

Cal dir que les diferències entre el primer i el segon test no són realment molt grans en termes d’energia i temperatura. KDE es posicionava per sobre dels altres i tenia una mitjana de temperatura 2 o 3ºC superior a la de la resta d’escriptoris. El consum d’energia tampoc ha mostrat grans divergències. Només al segon test KDE ha mostrat un consum lleugerament superior a la resta.

Consum de memòria

Consum de memòria del primer test

En aquest cas s’aprecia de forma important la diferència de consum entre tots els escriptoris mostrant el que molts es podien esperar: LXDE (groc) i XFCE (verd) consumeixen per defecte molta menys memòria que no ho fan GNOME o KDE. Concretament, de mitjana, el sistema amb LXDE consumeix 312Mb de RAM, XFCE consumeix 343Mb, GNOME 401Mb i KDE 522Mb.

Estem parlant d’una diferència molt important, sobretot en el cas de KDE ja que consumeix prou més memòria que la resta. Aquesta dada em sorprèn, ja que em pensava que KDE4 havia millorat aquest aspecte. I encara que Kubuntu no siga la millor distribució per provar KDE, la diferència continua sent important. LXDE mostra els resultats esperats, és considerat un dels escriptoris més lleugers de la “gama alta”, i així ho demostra el seu consum de memòria.

Consum de memòria del 2n test

En el cas del segon test, no hi ha diferències remarcables. KDE continua sent el que més memòria consumeix i LXDE el que menys. En canvi sí que és interessant comprovar que XFCE, quan s’obre el navegador, arriba a consumer gairebé el mateix que GNOME. Això podria ser per diferents raons relacionades amb si s’obren més dimonis o programes pel rerefons en obrir el navegador.

Conclusions

Més enllà de la lluita sobre si les proves fetes demostren o no que realment un escriptori és més lleuger o consumeix menys que un altre, el que realment ens interessa com a usuaris és trobar el millor sistema empaquetat que consumisca els menors recursos possibles. És a dir, en realitat per als usuaris el sistema és en realitat un «gran paquet» que té un rendiment concret.

Per això mateix, tot i que aquests tests mostren moltes dades interessants, haguera estat més interessant haver comparat el consum de memòria i energia entre diferents “empaquetats” (o siga, distribucions) per comprovar el consum de memòria amb els diferents escriptoris segons la distribució.

Històricament, els dos entorns d’escriptori més utilitzats han estat Gnome i KDE (no necessàriament en aquest ordre). Fa un temps, semblava que el tercer en discòrdia havia de ser XFCE, però darrerament han anat sorgint altres entorns que li volen discutir aquest lloc. Un dels que sona amb més força, i del qual n’he llegit molt bones crítiques, és LXDE.

Per confirmar aquest fet, darrerament han sortit algunes versions de les distribucions més conegudes que porten instal·lat de forma predeterminada aquest entorn. Generalment, són versions no oficials, però sí oficialment suportades (en Fedora es coneixen com a Spins).

Tot i això, a les distribucions que no tenen aquestes versions amb l’escriptori LXDE predeterminat, segurament hi podreu instal·lar aquest entorn per mitjà dels paquets corresponents.

L’entorn LXDE (Lightweight X11 Desktop Environment), com el seu propi nom indica, és molt lleuger, i està enfocat a executar-se en ordinadors amb pocs recursos. Si voleu provar alguna d’aquestes distribucions, us llisto les que he trobat:

  • Mandriva One 2010 LXDE. Spin de Mandriva One 2010 amb LXDE com a entorn d’escriptori predeterminat. Mandriva és una de les distribucions de Linux més utilitzades.
  • Fedora LXDE Desktop. Amb posterioritat a l’spin de Mandriva, la comunitat de Fedora també va treure el seu propi Spin amb LXDE.
  • Lubuntu. Basada en Ubuntu. Aquest el poso, tot i que encara no té versió definitiva. Estava previst que sortís la primera versió amb Ubuntu Karmic, però es va veure que no era prou estable, i s’esperarà a Ubuntu Lucid Lynx. En no ser una versió definitiva, cal anar amb compte si es vol provar.

En resum, si voleu provar aquest entorn d’escriptori que tantes lloances està recollint darrerament, teniu on escollir. Jo he provat en una màquina virtual les dues distribucions que us he presentat que tenen versió definitiva amb LXDE (Mandriva One 2010 LXDE i Fedora LXDE Desktop), i he de dir que la que m’ha sorprès molt gratament és Mandriva, tant pel seu aspecte gràfic com pel seu bon funcionament.

Mandriva One 2010 LXDE

Mandriva One 2010 LXDE

Ara bé, la versió de Mandriva presenta un problema important, i és que no hi he pogut configurar l’idioma català. A l’apartat de configuració de l’idioma, n’hi ha molts altres, però no el català. Suposo que és necessari configurar algun repositori extra, però no ho he trobat. 🙁  Si algú que utilitzi habitualment Mandriva s’ha configurat aquesta distribució en català, que deixi un comentari a aquesta anotació.

Per cert, al projecte Lubuntu estan buscant col·laboradors per a ajudar a tirar endavant aquesta distribució.

mandriva 2009.1 (1)Ja que l’altre dia vam parlar d’una versió alfa de la propera Ubuntu, és just parlar també d’altres distribucions com Mandriva que acaba de presentar la seua segona alfa de la que serà Mandriva 2009.1 que estarà llesta per al 16 d’abril (justament uns dies abans de l’alliberament d’Ubuntu 9.04).

Aquesta nova versió de Mandriva inclou també suport per a ext4 (tot i que no és el sistema de fitxers seleccionat per defecte), el nucli 2.6.28, també KDE 4.2 RC1, GNOME 2.25.4 i XFCE 4.6 beta. Per altra part, el gestor de la seguretat de Mandriva msec ha estat reescrit i ara només existeixen dos nivells de seguretat a triar.

Com a curiositat, aquesta nova versió de Mandriva inclourà LXDE, un “nou” entorn d’escriptori lleuger i molt ràpid que va ser creat no fa molt basant-se una mica en GNOME. Aquells qui vulgueu instal·lar linux a ordinadors vells, probablement LXDE siga una bona alternativa a tindre en compte.

Per cert, la traducció de Mandriva és incompleta. A l’instal·lador es pot comprovar ja que algunes cadenes es troben en castellà i d’altres en anglès. Això passa també en aquells apartats que són específics de Mandriva i que no s’han pogut actualitzar. Una llàstima…