Ja fa anys que grans multinacionals intenten acabar amb la llibertat digital a la xarxa, tot i que fins ara nosaltres no n’havíem notat gairebé cap conseqüència. La llei Sinde va fracassar amb el PSOE al govern degut a l’àmplia protesta de la ciutadania, de manera que érem un dels pocs països Europeus que no havia llançat cap pla anti-pirateria a nivell estatal. Però aquesta situació va acabar amb la pujada del PP al poder; El 30 de Desembre en Rajoy va aconseguir de forma sorprenent aprovar l’esmentada llei sense aixecar pols ni crear cap revolució a la xarxa. (més…)
Publicat al setmanari La Directa el dia 23 de Maig de 2012
- Aquest article es va publicar al número 238 del setmanari «La Directa» (juliol de 2011)
Quan va nàixer Google, el 1998, la cerca a Internet estava governada per Yahoo! Google no va necessitar molts anys per convertir-se en líder dels cercadors a la xarxa, bàsicament gràcies al fet que, darrere els seus resultats a cada cerca que feia un usuari, hi havia el treball d’una màquina i no d’una persona.
Google ha estat un negoci ben portat, ben gestionat i amb idees reeixides. A més, però, ho ha fet sempre provant de mantenir un equilibri entre el seus interessos com a companyia i el respecte als seus usuaris.
- Aquest article es va publicar al número 233 del setmanari «La Directa» (juny de 2011)
Aquests darrers mesos, hem viscut grans moments de la història del poble català, com els referèndums independentistes o les recents protestes i vagues contra el govern i les seves retallades antisocials. El poble s’ha alçat per defensar el que és seu, que cada vegada és més atacat. Tot i viure en un país on la democràcia exercida no és del tot efectiva, nosaltres ens hem mobilitzat i donarem tot el que teníem a les nostres mans.
Si tant ens preocupen els nostres drets a nivell social, per què no els defensem amb el mateix entusiasme dins l’entorn tecnològic? Potser no ens n’adonem, d’aquests perills; no us en podem culpar. Normalment, els mitjans de comunicació no en parlen i, sovint, no interessa a les grans multinacionals d’arreu del món que la gent sàpiga que existeixen. Un exemple és la privacitat, és a dir, el dret que tenim de protegir les nostres dades personals.
- Aquest article es va publicar al número 228 del setmanari «La Directa» (juny de 2011)
Temps era temps, quan els ordinadors eren difícils d’usar i no ben bé amigables… D’ençà d’aquella època medieval, hem pogut veure com els nostres escriptoris han anat millorant a poc a poc i ens han dut des dels primers ordinadors en blanc i negre fins a les meravelles que es poden trobar avui dia. Dues d’elles s’anomenen Ubuntu i Fedora, dos sistemes operatius que planten cara al monopoli de Microsoft i Apple, juntament amb la resta de programari lliure.
Per a les que us hàgiu perdut amb la idea del monopoli informàtic, ho expliquem amb una metàfora senzilla: aquestes dues companyies multimilionàries són per a la societat el que és el Tribunal Constitucional per als Països Catalans. Encara que aquesta societat volgués decidir ser lliure, el Tribunal, controlat per altres interessos aliens als nostres, ho impediria. Microsoft i Apple lluiten de la mateixa manera amb accions judicials i tot un sistema de patents per evitar l’alliberament del programari, que comportaria que els usuaris fossin capaços de decidir per sí mateixos.
- Aquest article es va publicar al número 223 del setmanari «La Directa» (abril de 2011)
Actualment, per fer un web, ja no es necessiten grans coneixements si no t’importa que tingui un aspecte comú. Gràcies als Content Management System (CMS) es poden crear diferents tipus d’entorns per allò que faci falta. A més, molts d’aquests són d’ús completament lliure i gratuït. N’hi ha per crear blocs, fòrums, botigues virtuals… A part dels específics, també n’existeixen de més generals, que permeten crear diferents tipus de web sobre la mateixa base.
- Aquest article es va publicar al número 218 del setmanari «La Directa» (març de 2011)
Han sorgit, durant aquests darrers anys, diversos projectes que han pres com a base el concepte de coneixement lliure. Fins no fa massa, el més conegut –i que ha tingut un èxit contrastat– ha estat la Viquipèdia. En aquest projecte, que recentment ha complert deu anys, tots hi podem col·laborar aportant el nostre coneixement en la definició de nous termes o en la correcció dels ja existents. El caràcter lliure de la Viquipèdia i, lògicament, també el treball desinteressat de nombrosos voluntaris del coneixement ha permès, per exemple, que el català sigui la tretzena llengua que té més termes definits (ja supera els 300.000).
- Aquest article va ser publicar al número 213 del setmanari «La Directa» (gener de 2011)
Guifi.net és una xarxa que connecta milers d’ordinadors mitjançant la tecnologia sense fils i la fibra òptica. La xarxa és autogestionada. Cadascú és propietària del seu tros de xarxa i la manté. Per respectar la legalitat vigent i no fer competència deslleial a les operadores tradicionals, Guifi.net s’ha hagut de constituir com una operadora de telecomunicacions i operar a través de la Fundació Guifi.net.
Guifi.net va sorgir el 2004 al municipi del Gurb (Osona) perquè a les companyies de telecomunicacions no els sortia rendible fer arribar Internet a les zones rurals. Així, van ser les pròpies usuàries que van decidir fer arribar la xarxa a les seves poblacions. Actualment, la xarxa compta amb 12.000 nodes i més de 18.000 quilòmetres de connexions. Això interconnecta un territori que s’estén des de Roses fins al Vendrell, passant per Barcelona i Vic. Al País Valencià, connecta Castelló amb els pobles de l’interior.
- Aquest article es va publicar al número 201 del setmanari «La Directa» (octubre de 2010)
S’ha dit, escrit i llegit molt sobre el programari lliure aquests darrers temps. A l’hora de la veritat, però, són molt nombrosos els dubtes i problemes amb els quals han de conviure les usuàries no iniciades en la matèria a l’hora de fer la transició de sistemes operatius privatius com Windows o Mac OS a sistemes oberts. A partir d’ara, però, serà més fàcil, gràcies a la creació del portal GNULinux.cat.
GNULinux.cat agrupa un col·lectiu de persones que s’han unit per fer conèixer tot el que envolta el món del programari lliure dins l’àmbit de la llengua catalana. Amb la intenció de consolidar el moviment de difusió del programari lliure i aconseguir una comunitat encara més robusta, la gent de les pàgines Alliberats.cat, Epkis.cat, Llibertat de Programari, PellRoja.net i SomGNU va decidir unir esforços en un projecte únic. El juny de 2010, aquesta tasca col·lectiva va fructificar amb la creació d’un portal únic, que cada dia registra més activitat.
Punt de trobada i espai aglutinador
Guillem Gilabert, un dels membres de GNULinux.cat, explica que el portal “no és només un fòrum on es pot obtenir assistència tècnica i preguntar dubtes, també és un espai que aglutina tot allò relacionat amb el món del programari lliure”. Així, s’hi comparteixen experiències, s’hi exposen notícies i s’hi debaten temes de tota mena relacionats amb aquest àmbit del coneixement. A més, les usuàries aficionades al programari lliure es coordinen per tirar endavant projectes, s’anuncien els diferents esdeveniments a través d’una agenda, es poden provar altres distribucions a partir d’imatges de màquines virtuals i hi ha un fons de documentació molt extens.
Però, per sobre de tot, Gilabert destaca que “GNULinux.cat és un punt de trobada, un espai on qualsevol que hi vulgui participar hi és benvingut”.
Actualment, a GNULinux.cat, hi podem trobar un fòrum provinent del web Cobert.cat i un bloc, on hi ha totes les anotacions provinents dels projectes que s’han unit a GNULinux.cat i les entrades que va redactant el col·lectiu, que continua treballant per oferir nous serveis relacionats amb el programari lliure.
Dubtes amb solució
A l’hora de parlar amb propietat sobre el programari lliure, encara apareixen molts dubtes. Gilabert explica: “El Linux, per si sol, només és el nucli; és l’encarregat de comunicar els programes que conformen el sistema operatiu –anomenat GNU– amb el maquinari”. Així doncs, “de la fusió d’aquests dos components neix el sistema operatiu GNU/Linux”. Aquest sistema operatiu pot prendre formes diferents. La més popular és la distribució GNU/Linux anomenada Ubuntu.
Gilabert explica que l’Ubuntu “se centra en la facilitat d’ús i fa que un ordinador que tingui instal·lat l’Ubuntu sigui un procés del tot intuïtiu i trivial”. Però el món del programari lliure no s’acaba aquí. Per exemple, si preferim tenir un sistema basat en l’estabilitat per fer-lo servir com a servidor web, la millor eina, segons Gilabert, és Debian. Si, per contra, preferim una distribució que sempre tingui les versions més noves dels programes, ens convindrà més una distribució com l’Arch Linux.
Segons Gilabert, “cada distribució posa èmfasi en un aspecte, que pot ser l’estabilitat, la novetat, l’experimentació, la bellesa, l’educació, la facilitat d’ús… Hi ha tantes distribucions com puguem imaginar”. GNULinux.cat recomana l’Ubuntu a les persones que s’inicien en el món del programari lliure, “perquè la seva prioritat és la facilitat
d’ús”.
Epkis.cat, Llibertat de Programari,
PellRoja.net i SomGNU va decidir
unir esforços en un projecte únic. El
juny de 2010, aquesta tasca col·lec-
tiva va fructificar amb la creació
d’un portal únic, que cada dia regis-
tra més activitat.
PellRoja.net i SomGNU va decidir
unir esforços en un projecte únic. El
juny de 2010, aquesta tasca col·lec-
tiva va fructificar amb la creació
d’un portal únic, que cada dia regis-
tra més activitat.
S’
Punt de trobada i espai aglutinador
Guillem Gilabert, un dels membres
de GNULinux.cat, explica que el
portal “no és només un fòrum on es
- Aquest article es va publicar al número 210 del setmanari «La Directa» (desembre de 2010)
Els inicis de la legislació sobre la propietat intel·lectual es remunten a l’any 1710, quan el Parlament britànic va aprovar una llei que establia que tota obra publicada estaria sotmesa a drets d’autoria durant un termini de catorze anys, amb possibilitat de renovar-los una vegada si l’autor o autora encara era viva. Les patents i els drets d’autoria van néixer amb la finalitat de promoure el desenvolupament i permetre que les creadores traguessen profit de les seues obres durant un període de temps concret.
Han passat 300 anys i, avui, el sistema de patents i drets d’autoria és una de les peces clau del capitalisme salvatge. Allò que es va crear per fomentar el desenvolupament i recompensar els autors i autores per la seua feina, avui frena la creació i ataca la ciutadania. La prova més recent d’això és la llei Sinde de l’Estat espanyol.
Fins ara, quan es volia actuar contra algun ens que vulnerava les lleis de la propietat intel·lectual, s’havia de passar inevitablement per un jutge o jutgessa, una persona amb criteri que podia arribar a entendre les incongruències de la propietat intel·lectual. A partir d’ara, la llei Sinde elimina aquest tràmit, amb la qual cosa les sancions són automàtiques. No hi haurà cap figura de reflexió que puga raonar sobre l’estupidesa de sancionar amb milions d’euros a quatre joves que no han guanyat ni una centèsima part amb la seua activitat il·legal i que dubtosament han fet perdre un sol euro a cap gran companyia.
Es va començar a lluitar contra les incoherències de la propietat intel·lectual fa més de 30 anys, quan Richard Stallman va crear un tipus de llicència de programari sota la qual tot programa era lliure de distribució, compartició, modificació i ús i vigilava que ningú altre poguera tractar de fer el contrari.
Sota aquests quatre principis, al llarg dels anys, han aparegut diverses llicències lliures que han provat de crear un model desenvolupament diferent al tradicional. La base és clara: només es pot avançar com a societat compartint el coneixement. Les llicències lliures són un èxit sense precedents en el qual ningú va creure i en què molta gent encara no creu. En realitat, impliquen un canvi molt més profund en la societat. La GPL –més aplicada al camp del desenvolupament informàtic– i la Creative Commons –més aplicada al món periodístic, musical i artístic– són les llicències lliures més esteses actualment. Les creadores i els creadors decideixen compartir (i no prohibir) l’accés a les seues obres.
Les lleis de propietat intel·lectual només protegeixen les grans indústries perquè puguen continuar controlant la creació cultural i tecnològica, mentre que les llicències lliures lluiten de forma intel·ligent contra aquesta concepció tan incoherent del món. Nosaltres podem decidir quin món volem.
Aquest article va ser publicar al número 207 del setmanari «La Directa» (desembre de 2010)
- Aquest article va ser publicar al número 207 del setmanari «La Directa» (desembre de 2010)
La llibertat que dóna el programari lliure per poder modificar el codi font dels programes per millorar-lo i compartir-lo també inclou la llibertat de crear noves traduccions. Gràcies a aquesta característica, la presència del català en les noves tecnologies ha deixat de dependre de la bondat i l’interès de grans companyies com Microsoft, Google o Apple.
La llibertat de traducció, però, també pot comportar alguns inconvenients com és l’avenç del secessionisme lingüístic. (més…)
Comentaris recents