El teu blog de Linux en català

Doncs, ja fa uns dies ens fèiem ressò de l’alliberament del codi d’un potent i senzill editor de vídeo professional, que en el seu currículum comptava, fins i tot, amb premis Òscar pels seus avenços tecnològics. Aquesta notícia va córrer ràpidament per diversos blocs de programari lliure, i molts teníem l’esperança que per fi, poguéssim trobar una eina per a editar vídeo de forma professional al nostre sistema operatiu, ja que fins ara, aquesta ha estat una de les grans mancances.

Els d’Editshare, en donar la noticia, no es van mullar un pèl i no van esmentar en cap moment per a quins sistemes operatius estaria disponible aquest programa un cop alliberat, però sembla que per fi han donat senyals de vida, i en un correu informatiu per als que ens vam registrar a la pàgina de Lightworks per seguir el procés d’alliberament, ens han aclarit l’estat de les coses i les seves intencions. Tal i com uns quants ens imaginàvem, alhora que alliberaren el codi, també mantindran una versió de pagament, amb dret a assistència tècnica i alguns «extres»; però el dubte més gran que era el del sistema operatiu, també ens ha estat respost:

Platform Support
We have received a lot of questions about OS support for Lightworks. Currently Lightworks runs on Windows 7 and Windows XP. One of the drivers for taking Lightworks Open Source is to encourage other developers to get involved and help us take Lightworks cross-platform. Our intention is to port it to Linux and OSX. We’ll be discussing more about this with developers in the upcoming weeks.

Així que comencem amb bones notícies. Tot i que fins ara el programa hagi estat exclusivament per al SO de Microsoft, la dura competència en aquest terreny, haurà portat als d’Editshare a voler exportar el seu producte a altres sistemes per augmentar el seu mercat, i alhora crear una mica de competència, tot i que pel que fa a Linux, tindran l’exclusivitat ja que és un camp encara «verge» pel que fa a aquest tipus de productes, però serà necessària l’aportació de la comunitat per a que aquesta adaptació, finalment sigui possible.

Fa uns dies vaig començar a pensar en provar la capacitat de pujar vídeos en alta definició a Vimeo. El fet és que ho vaig provar amb el vídeo del Stephen Fry sobre l’aniversari de GNU. Però no recordo ben bé perquè però tots els tutorials que seguia no m’acaben d’ajudar.

Dies més tard em va venir al cap si es podien crear screencasts (gravacions de l’escriptori) en alta definició. Curiosament abans que programes per Windows, em vaig trobar amb un programa per Mac anomenat iShowU. Però com que ho volia fer des d’Ubuntu doncs havia de trobar una alternativa, que segurament ja coneixereu: el recordmydesktop. Per instal·lar-lo:

  • Gnome: sudo apt-get install recordmydesktop gtk-recordmydesktop
  • KDE: sudo apt-get install recordmydesktop krecordmydesktop

Vaig trobar un article que va acabar de guiar-me en el procés i que parteix amb la proposta “Promoure Linux i Ubuntu amb Screencasts d’alta definició (Promote Linux & Ubuntu with HD Screencasts).

L’article recomana usar Avidemux per codificar el vídeo en HD. És a dir obrir el vídeo amb l’editor i després guardar-lo amb x264. Però el que realment m’ha ajudat en el procés és fer servir Mencoder (instal·lar Mencoder: sudo apt-get install mencoder). Un cop el tenim instal·lat ens dirigim a través del Terminal al directori on tenim el vídeo guardat i utilitzem el següent (canviant els noms de INPUT.ogg i OUTPUT.mp4 per els que s’escaiguin):

mencoder INPUT.ogg -aspect 16:9 -of lavf -lavfopts format=psp -oac lavc -ovc lavc -lavcopts aglobal=1:vglobal=1:coder=0:vcodec=libx264:acodec=libfaac:vbitrate=4500:abitrate=128 -vf scale=1280:720 -ofps 30000/1001 -o OUTPUT.mp4

o també

mencoder INPUT.ogg -aspect 4:3 -of lavf -lavfopts format=psp -oac lavc -ovc lavc -lavcopts aglobal=1:vglobal=1:coder=0:vcodec=libx264:acodec=libfaac:vbitrate=4500:abitrate=128 -vf scale=960:720 -ofps 24000/1001 -o OUTPUT.mp4

I després del procés ens apareixerà el vídeo codificat en alta definició.

Avidemux és una eina d’edició de vídeo digital que, tot i que sense tindre una interfície massa intuïtiva, és prou potent a totes les tasques que du a terme.

Amb Avidemux podem editar i convertir entre diversos formats de vídeo, incloent des de DVD. Suporta AVI, MPEG1 i MPEG2, NuppelVideo, H263+, MPEG4, MOV, 3GP i OGG entre d’altres i a més inclou còdecs de vídeo DivX, Xvid, MPEG, Huffyuv, RAW, DV i d’àudio MP3, WMA, AC3 i MP2).

A més, inclou una gran quantitat d’elements propis dels millors programes d’edició com són la inclusió de marcadors per distingir entre diferents parts (retallar i enganxar), possibilitat de corregir la sincronització entre àudio i vídeo o afegir filtres i correccions al vídeo i a l’àudio per fer-lo més vistós -i sorollós…-.

La nova versió 2.4 inclou suport per a formats MKV i FLV (flash), s’ha millorat la versió per a MacOSX, s’ha afegit suport per a formats de PlayStation i Xbox… sobretot s’han corregit un bon grapat d’errors i s’ha afegit suport per a uns quants formats més. A més, s’ha afegit una característica interessant: la possibilitat de fer servir efectes externs com a plugins.

Existeixen versions per a Windows, GNU/Linux i Mac. Us deixem l’enllaç a la pàgina de descàrrega a continuació.

Pitivi és un editor de vídeo (com el Kdenlive, Cinelerra, Jakasha, Kino o d’altres) que està programat amb python i basat en el gstreamer i gtk+.

Un dels avantatges que té Pitivi com a editor de vídeo és que ofereix diferents mètodes a l’hora d’editar els vídeos. Així, els usuaris més novells trobaran eines senzilles de fer servir per obtindre un resultat decent; i els usuaris més avançats trobaran altres eines més personalizades.

PiTiVi permet diferents formes d’editar i modificar la línia de temps, des de l’edició simple com l’iMovie que trobem al MacOSX fins a una edició en mode complet que permet editar profundament els diferents projectes. La diferència respecte d’aquesta versió amb les anteriors resideix principalment en la facilitat per treballar retallant, copiant i enganxant el vídeo.

A la pàgina del projecte podeu veure les característiques de l’editor, així com les notes i altres novetats d’aquesta versió. A nivell personal, tot i les diferents alternatives que es poden trobar a GNU/Linux en qüestió d’edició de vídeo, l’única que m’ha satisfet ha estat el Kdenlive, tot i així, aquesta nova versió de PiTiVi sembla prou estable i senzilla de fer servir.

Una de les preguntes freqüents que es troben als fòrums de discussió és si hi ha possibilitat d’editar vídeo a GNU/Linux. La resposta és que sí, hi ha una bona quantitat de programes d’edició més simples o més complexes (per edició més “professional”).

Quant a programes d’edició d’ús senzill, cal destacar Kino, programat amb llibreries Qt i que ha avançat molt al llarg del temps. Això es pot comprovar a primera ullada amb el canvi d’aspecte que hi ha hagut entre versions que ara fa que l’entorn siga més amigable que pas abans.

 

També hi ha un altre editor de vídeo que algunes distribucions inclouen, MainActor, però aquest programa no és de codi lliure. Així que, si hi ha alternatives, millor obviar-lo.A nivell més professional o simplement, “amb més possibilitats d’edició”, cal destacar Cinelerra. Cinelerra és l’hereu de BroadCast 2000, un projecte que finalment es va abandonar. Aquest editor té unes característiques que el posen més a prop del nivell de l’Adobe Premier. Cinelerra pot treballar amb una quantitat molt gran de formats de video, pot treballar amb o sense compressió i és apte per a producció d’altes resolucions. El problema és que no té una interfície tan intuïtiva com el mainactor, kino o d’altres.
Hi ha uns quants projectes, uns més actius que d’altres, com el Jahshaka, kdenlive, Diva… Aquest últim té molt bona pinta, és dels senzillets i amb interfície molt amigable. És un projecte nou (la primera versió va eixir al març del 2006) que no ha avançat molt, però realment aquesta primera versió ja té molt bona pinta. Ací teniu captures del cinelerra (esquerra) i de Diva (dreta):

En defintiva, a GNU/Linux hi ha opció d’edició de vídeo. Hi ha molts projectes en desenvolupament i per ara, amb una miqueta de ganes d’aprendre, podem fer les coses bàsiques (i no tan bàsiques) que abans fèiem a Windows al nostre sistema lliure i amb programes de codi lliure.