El teu blog de Linux en català

Programari

Manipulant fitxers PDF

Avui parlarem de com manipular fitxers pdf. No estem parlant d’editar-los, sinó de retallar pàgines, afegir-ne, unir diferents fitxers pdf, etc. En cas que estigueu insteressats en l’edició del pdf en sí mateix, mireu aquest article.

Aquest article es basarà en exemples. Primer que res, necessitareu instal·lar el pdftk que es troba als repositoris de gairebé totes les distribucions. Després, obriu una terminal i…

  • Unir diferents fitxers PDF

pdftk 1.pdf 2.pdf 3.pdf cat output 123.pdf

  • Agafar pàgines de diferents fitxers pdf i crear-ne un de nou amb aqueixes pàgines

pdftk A=primer.pdf B=segon.pdf cat A1-7 B1-5 A8 output combinat.pdf

  • Eliminar pàgines d’un fitxer pdf. El que es fa bàsicament és agafar les pàgines d’abans i després de la pàgina que no es vol, i s’uneixen:

pdftk fitxer.pdf cat 1-12 14-end output eixida.pdf

  • Rotació de pàgines. Per exemple, volem rotar la primera pàgina d’un pdf:

pdftk fitxer.pdf cat 1E 2-end output eixida.pdf

Aquestes poden ser les ordres bàsiques, però pdftk pot fer moltes coses més. A l’article en el que m’he basat teniu algunes ordres més i més possibilitats.

DiscWrapper, dissenyador de caràtules de discs

Molts de vosaltres coneixereu el Cover Designer de la companyia Nero per a Windows. A GNU/Linux no hi ha moltes alternatives per dissenyar caràtules de cd’s, DiscWrapper és una d’elles. Aquest programa fa servir Code::Blocks i les biblioteques d’wxWidgets.

És clar que amb programes de disseny com el Gimp, Inkscape i qualsevol altre del mateix tipus es pot dissenyar, però DiscWrapper ens faccilita el procés enormement ja que és la seua finalitat. És prou intuïtiu, tot i que les eines encara es poden millorar.

Per instal·lar-lo:

1. Primer cal afegir el repositori dels wxwidgets a ubuntu (he estat mirant per a altres distros, i la cosa està complicada, no he trobat indicacions):
deb http://apt.wxwidgets.org/ hardy-wx main

Afegiu la clau pública, actualitzeu i instal·leu els wxwidgets:
wget -q http://apt.wxwidgets.org/key.asc -O- | sudo apt-key add -
sudo apt-get update
sudo apt-get install libwxbase2.8-0 libwxbase2.8-dev libwxgtk2.8-0
sudo apt-get install libwxgtk2.8-dev libwxgtk2.8-dbg wx2.8-headers

2. Descarregueu el tar.gz des de la pàgina oficial, el descomprimiu i entreu al directori:
tar xvfz discwrapper-0.9.12.tar.gz
cd discwrapper-0.9.12

3. Inicieu el ./configure:
./configure

És possible que en aquest pas done algun error. No oblideu instal·lar els paquets bàsics:
sudo apt-get install build-essential g++

Torneu a provar fins que finalitze bé el procés i compileu i instal·leu:
make
sudo make install

Trobareu l’aplicació instal·lada a Aplicacions > Gràfics. Si algú de vosaltres troba un manual o guia per a resoldre les dependències a altres distros, feu-ho saber i afegim els enllaços.

Per cert, també té versió per a Windows.

El Chrome a ple rendiment

Malgrat que al Chrome hi ha algunes webs amb javascript que no va (els botons del Joomla per exemple), — el Firefox i l’Internet Explorer tampoc van fins del tot — se’n pot treure un rendiment més que considerable.

A part la millora en velocitat (que també hi és al Firefox 3.1), el que més m’atrau és que si una pestanya s’encalla no encalla tot el conjunt.

Hi ha alguns aspectes que si no els coneixes sembla que estigui més endarrerit en desenvolupament del que ho està en realitat.

  • Java – perquè hi funcionin les applets cal actualitzar-se a la Java SE 6 Update 10. Això ho vaig trobar pels fòrums, però de llavors ençà, Sun ha tret una pàgina de “Preguntes i respostes sobre Java i Chrome”[1] on s’especifica.
  • Punts d’interès – La seva gestió no té cap pàgina especial. Però, si feu aparèixer la barra d’enllaços (CTRL+B o la opció “Mostra sempre la barra d’adreces d’interès”), llavors clicant sobre els enllaços i carpetes d’enllaços amb el botò dret del ratolí, hi ha totes les opcions per editar i suprimir, i a més mitjançant “arrossegar al damunt“, podeu moure’ls de carpeta en carpeta, o canviar-los de posició.
  • Descàrregues – Ctrl+J per a visualitzar-ne el gestor. Podeu Pausar i Reprendre les descàrregues. Per canviar la carpeta destí o fer que ens ho demani cada cop, a les Opcions ->Intermedi veureu “Ubicació de baixada”.
  • Pestanyes – per reobrir les pestanyes que acabeu de tancar Ctrl+Maj+T reobre la de dalt de la pila de tancades. Per iniciar Chrome amb les pestanyes de la darrera sessió marqueu a les Opcions “Restaura les pàg. obertes la darrera vegada”.
  • Mode Incògnit – Ctrl+Maj+N per obrir una finestra d’incògnit. Les pestanyes que hi obriu no es registraran a l’historial. Les galetes d’aquestes pestanyes desapareixeran en tancar la finestra. Permet reobrir una web amb un usuari diferent simultàniament.
  • Cercadors – podeu canviar de cercador predeterminat per a la casella d’adreces. A part de des de la icona d’eines -> opcions, hi ha més possibilitats des de l’opció “Editar els motors de cerca” del menú de context de la casella d’adreces.

Els cercadors no predeterminats es poden fer servir ocasionalment des de la casella d’adreces. En teclejar el domini del cercador apareix a la dreta de la casella “Prem Tab per a cercar a …”. Es pot modificar la paraula clau per a la cerca des de “Editar els motors …”

El collonut del cas, és que també podem fer servir d’aquesta manera els cercadors interns de les pàgines que visitem. En fer servir el cercador d’una web, si és prou senzill, el Chrome el reconeix i el registra automàticament, i l’afegeix als cercadors en l’apartat “Altres motors de cerca”. I si no, sempre li podem afegir nosaltres des de l’opció “Editar els motors de cerca”.

Això permet fer consultes des de la barra d’adreces a un diccionari, la vikipèdia o la web de la botiga que ens interessi. I per a les més utilitzades surt una casella de cerca a la pàgina d’inici “Pestanya nova”.

Per afegir-ne un a pèl, cal copiar la URL d’una cerca de prova i substituir-ne el text a cercar per %s a l’hora d’afegir-lo manualment com a motor de cerca.

  • Omnibox com a calculadora i convertidor d’unitats – escriviu qualsevol expressió numèrica a la barra d’adreces i n’obtindreu el resultat. Si hi afegiu unitats i en demaneu el resultat en una altra també ho fa. Per exemple per passar de milles a km: 12*6 mi in km
  • Temes – A la carpeta “C:Documents and SettingsUsuariConfiguració localDades d’aplicacióGoogleChromeApplicationVersióThemes” podeu substituir “default.dll” per les de [2] si us en fieu prou. Guardeu-ne una còpia abans. La vostra versió es mostra a about:version. [3]
  • Bookmarklets – Finalment hi ha els “Googmarklets”[4][5] que són bookmarklets de Google, applets d’una sola funció en Javascript encapsulades en un enllaç (javascript: …). Per afegir-les cal punxar-ne l’enllaç i arrossegar-les al damunt de la barra d’enllaços o d’una carpeta de la mateixa barra.

Si voleu estar a l’última del Chrome us podeu apuntar a betaTesters sense haver de registrar-se enlloc. Només cal baixar-se un programet “Google Chrome Channel Chooser”[6] que et permet seleccionar la versió de desenvolupament o la versió estable, i l’actualitzador fa la resta.

  1. Sun – Preguntes i respostes sobre Java i Chrome
  2. Temes Chromespot
  3. Chrome Release notes (darrera versió i canvis)
  4. Googmarklets per Ludwik Trammer
  5. Més bookmarklets
  6. Dev. Channel Early Access to Features and Fixes.

G.R.F.

Coses del programari lliure: Iron

Iron és Google Chrome però sense totes aquelles parts del codi que s’han considerat relacionades amb Google:

  • Elimina els informes d’hàbits d’ús del navegador
  • Identificació única de l’usuari
  • Els informes de fallades que s’envien a Google
  • La notificació de noves actualitzacions

Iron tracta de protegir una mica la privacitat “perduda” al fer servir Google Chrome. Ho vam comentar quan Google va canviar la llicència als pocs dies de publicar Chrome, i és que són molts els que desconfien una mica de Google en aquest aspecte, tenint en compte amb el que fa a GMail.

Iron només està disponible en anglès en aquest moment, amb instal·lador en alemany. Tenint en compte que Chrome és beta i que, per tant, Iron també ho és, no paga la pena instal·lar-ho. Ara bé, és molt interessant que ja comencen a publicar-se forks de Chrome que solucionen o tracten d’altra manera les qüestions de privacitat.

Un parell d'apunts sobre Ubuntu Intrepid Ibex

Aquesta vesprada m’he decidit a provar la darrera alfa que s’ha publicat d’Ubuntu Intrepid Ibex (la sisena, per ser exactes). M’he trobat amb unes quantes coses curioses:

1. L’eina de particionament ara inclou una imatge molt bonica sobre l’estat actual del disc dur i l’estat en què quedarà després de fer el particionament:

2. No sé si ho vam comentar, però ara Ubuntu Intrepid Ibex permet activar l’entrada automàtica (és a dir, no haver d’introduir el nom d’usuari i contrasenya per entrar al nostre usuari). És una opció que apareix a la instal·lació, justament quan s’introdueixen les dades de l’usuari:

3. Quant al GNOME, hi ha dues coses interessants a remarcar: per una part s’ha canviat el menú d’eixida de la sessió en sí mateix, i per altra part s’ha modificat la forma d’eixir. Per eixir, ara ja no s’haurà de fer clic a la icona que es troba al costat del rellotge, sinó que haurem d’anar a Sistema > Atura o bé al giny de la barra de tasques que gestiona els usuaris. Cal dir que des de la icona del costat dret del rellotge ara ja només es podrà eixir de la sessió:

4. Per últim, un aspecte relacionat amb el Firefox. A Ubuntu Hardy (i també a Feisty) era possible instal·lar Gnash com a alternativa del Flash propietari. S’ha estat comentant (nosaltres ho hem comentat) que Intrepid Ibex inclouria Adobe Flash per defecte. Cal dir que en aquesta alfa això encara no passa i se’ns dóna l’opció d’instal·lar Gnash, Swfdec o Adobe Flash:

5. La inclusió dels controladors lliures de moltes targetes sense fils m’ha suposat un greu mal de cap. Tot i que Ubuntu detectava per primera vegada en anys la meua targeta sense fils i podia connectar-me, la velocitat de connexió era molt lenta. Aleshores he recordat que a l’ordinador de la meua xicona va passar el mateix. La causa és que el controlador lliure no funciona del tot bé amb certs models de targetes sense fils, una llàstima. Si teniu aquest problema quan isca la versió final, publicarem un article amb la solució.

En fi, hi ha moltes més novetats, però això caldrà revisar-ho més endavant, quan ja estiguem a prop de la versió final. Com podeu comprovar, s’han quedat amb el tema Human taronja de sempre. Ja vore si finalment el canvien d’una vegada i compleixen allò de “ser més macos que el MacOSX“.

Posar google earth a ubuntu

En el dia del programari lliure un dels visitants de la carpa, em va dir que no va ser capaç de posar google earth, a ell ja li he contestat per correu i m’ha dit que finalment ho ha aconseguit, deixo aquí aquest article de documentació per explicar els pasos a seguir per fer-ho.

Logotip de google earth

(més…)

Resum dels darrers dies

Anem a fer un resum d’algunes notícies que han tingut certa importància durant els darrers dies:

Firefox 3.1 inclourà mode privat

El mode privat (també conegut amb el nom de mode porno) estarà disponible en el firefox 3.1, aquest mode ens permet navegar sense deixar cap rastre en l’ordinador, ja sigui per seguretat o per a que no se sàpiga el contingut que s’ha vist.
Això ha estat perquè tots els seus competidors ho ofereixen i mozilla ja ha solucionat els problemes que tenien per fer-ho.

A més és possible que la nova versió del firefox també inclogui el motor de JavaScript TraceMonkey que diuen que serà més ràpid que el V8 de Google Chrome, una gran noticia per als internautes ja que les webs cada cop fan servir més javascript i en aquest cas la velocitat de connexió a internet no ho és tot..

Esperem per a veure finalment quins resultats dona el firefox 3.1, a mi personalment m’interessa més el tema del TraceMonkey ja què permetrà carregar les pàgines d’ús intensiu de JavaScript a una velocitat molt superior (com per exemple les aplicacions web de google que faig servir molt) i a més to el que siguin funcions com el mode privat estan disponibles amb extensions.

Firefox logo

(més…)

Mozilla obliga a Ubuntu a mostrar la seua llicència

Ahir vaig llegir un article sobre Firefox i la seua llicència al bloc d’en Vicent Cubells, però no vaig assabentar-me ben bé quina era la raó. Avui, després d’haver vist la notícia a Slashdot, ja em queda més clar.

Pel que diu Shuttleworth, Mozilla els ha dit que si volen anomenar el navegador “Firefox”, han de posar la seua llicència la primera vegada que s’inicie als sistemes Ubuntu. Si no ho fan, el navegador web d’Ubuntu no podrà anomenar-se “Firefox”.

Sens dubte és una notícia molt curiosa, sembla que, a pesar de tot, Firefox no és completament lliure. I aquesta és la raó per la qual Debian ja va crear fa molt de temps Iceweasel. La marca Firefox s’està fent molt famosa, i sembla que això els està fent exigir allò que volen als qui el fan servir.

Les diferències bàsiques respecte a Firefox són tres (extret de la viquipèdia):

  • Substitueix el treball gràfic propietari per treball d’art lliure
  • Supressió del sistema d’informe d’errades Talkback (degut a la seua llicència no lliure del “binary only distribution” — únicament distribució de binaris)
  • Us d’un servei de cerca de connectors que ofereix únicament alternatives lliures

Amb això, i l’eixida de Google Chrome, Mozilla no està ajudant molt a que continue la seua pujada continuada. Per altra part, i prenent una miqueta consciència del problema, crec que ha arribat el moment de canviar a l’Iceweasel. Algú sap com instal·lar-lo a Fedora, Ubuntu o OpenSUSE?, perquè la pàgina sembla una mica… com hackejada (és molt molt curiosa la imatge que presenta la web i el fet que no hi haja enllaços directes de descàrrega).

[Actualització] Hi ha una altra alternativa anomenada Icecat i es pot descarregar des d’ací.

Dropbox, disc dur virtual a internet

Dropbox és un servei d’emmagatzematge de bades en línia. Allò que el fa diferent respecte a altres discs durs virtuals a la xarxa és que tenim la possibilitat de crear una carpeta al nostre directori personal que està directament enllaçada amb el disc virtual en línia.

Això vol dir que només arrossegant els fitxers que vulguem a eixa carpeta (normalment /home/usuari/Dropbox), els fitxers es penjaran i s’emmagatzemaran directament al disc dur virtual web (per descomptat, això requereix un temps per a que es vagen pujant els fitxers). A més, Dropbox permet compartir fitxers amb altres usuaris creant carpetes compartides a les quals els altres poden accedir.

La instal·lació segueix els següents passos:

  • Cal descarregar la darrera versió des de la pàgina web del producte. Trobareu versions per a Ubuntu, Fedora precompilades, a més d’un repostori que podeu afegir a Ubuntu.
  • Una vegada instal·lat, cal tornar a iniciar el nautilus. Això es fa escrivint la següent ordre a una terminal:

sudo killall nautilus

  • Apareixerà una icona al panell del gnome, al costat del rellotge:

  • Als pocs segons s’inicarà un assistent de configuració que ens donarà opció a apuntar-nos si no tenim un compte o bé a introduir les dades del nostre compte (si ja el tinguérem). Una vegada configurat, es crearà una carpeta al nostre directori personal (a l’assistent podem canviar-li el nom) que per defecte s’anomena Dropbox. Totes les coses que arrosseguem allà, es pujaran al disc virtual.

Podem instal·lar el Dropbox a tants ordinadors com vulguem, de forma que tindrem accés als nostres fitxers com si fora el nostre propi ordinador. A més, com que el Dropbox també es pot instal·lar a Windows i Mac, ja no hi tindrem cap problema: podrem accedir des de qualsevol ordinador. A més, per si de cas, podem accedir des de la web (a l’estil clàssic d’accés als discs virtuals en línia).

http://www.getdropbox.com/static/images/tour4b.png

Dropbox ens ofereix ara mateix 2GB d’espai. Suficient per a pujar una bona quantitat de documents, fotos i demés coses que no siguen d’una mida molt gran (llegiu pel·lícules, música, etc.). No he pogut trobar la taxa de transferència permesa, tot i que és possible que ho deixen obert i ja avisaran els usuaris.

Com ja us haureu adonat, actualment dropbox només es pot utilitzar amb nautilus (ja que bàsicament és un script). Per altra part, suposadament ja s’ha obert el registre a tothom. Al principi era només per a usuaris “afortunats”. Si no podeu registrar-vos, jo tinc 10 invitacions.

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.