El teu blog de Linux en català

Notícies

Seriescat.co.cc: Nova pàgina de descarregues en català

L’altre dia hem vaig decidir a crear una pàgina de descàrrega d’arxius en català. Principalment sèries, pel·licules, música, e-books i programari.

De moment encara no és res, però poc a poc aniré afegint arxius per intentar convertir-la en un directori de descàrrega en català.

En principi, els arxius seràn la majoria per descàrrega directa (Megaupload, Rapidshare, etc.), ja que considero que és l’opció més ràpida i senzilla qu hi ha. Existeixen altres mètodes com els enllaços ED2K, però crec que són un mètode molt més lent, tot i així si voleu enviar enllaços ED2K també podeu fer-ho.

El web necessita col·laboradors, aixi que si algú hi vol col·laborar, que entri a http://seriescat.co.cc/ i s’hi registri. Si voleu més informació podeu enviar un correu a: joanrc93@gmail.com

Qualsevol aportació serà ben rebuda, Gràcies.

Sexe, paraula clau per arribar a SomGNU

Hui estava mirant les estadístiques del web i m’he trobat amb una cosa curiosa. I és que entre tota la gent que ha arribat a SomGNU mitjançant Google, podem trobar que ho han fet després d’introduir “android català”, “somgnu”, “fons d’escriptori” i… “SEXE”. I no és conya, ací tinc la prova:

Resulta que si introduïu “sexe” a google català, a la pàgina 7 trobareu un enllaç a una de les tires ecol. Ja m’ho imaginava.

La cosa és curiosa, perquè probablement aquells que em coneixen, no s’estranyarien d’aquest resultat…

Que ens espera a l'Ubuntu Lucid Linx?

Com ja habreu vist a molts altres blocs, Ubuntu portarà moltes novetats en la seva nova versió 10.04, que serà llançada a l’abril d’aquest any. La novetat principal és el seu canvi d’imatge, però els seus canvis no acaben aqui, aixi que he decidit fer un post amb algunes de les novetats d’aquesta versió.

(més…)

Recull 6/3/2010

Normalment tenim un volum important de notícies sobre Ubuntu, però s’ha de dir que aquesta setmana ha estat una mica bombardeig. Bé, és inevitable, ja que sembla que Ubuntu s’està publicitant bé i això potser bo per al programari lliure -tot i les reticències que suscita-. Tingueu un bon cap de setmana!

Cursos de GNU/Linux a Barcelona

En Raimon Guarro i Nogués m’ha enviat informació sobre més cursos relacionats amb programari lliure que es faran a Barcelona de cara a la primavera. Un d’aquests cursos, Curs intensiu de Blender, donarà a més dos crèdits de lliure elecció per la UB (de fet, el curs es farà a la UB).

Per altra part, també trobareu altres cursos que es realitzaran a la Casa Orlandai:

Podeu obtindre més informació i saber-ne els períodes d’inscripció als enllaços que hem posat o a Casa Orlandai, c/ Jaume Piquet nº23, prop de la para de FGC Sarrià, a 10 minuts de Plaça Catalunya. http://www.casaorlandai.cat o al  telèfon 93 252 42 62.

Cursos programari lliure

Avui, en Raimon Guarro m’ha informat sobre 4 nous cursos relacionats amb el programari lliure que es faran a la Casa Orlandai de Barcelona (la majoria).

(més…)

Diferències entre programari lliure i programari de codi obert

Ja vam explicar la diferència entre programari  i programari gratuït, i avui explicarem la diferència entre programari lliure i programari de codi obert.

La majoria de gent no sap ben bé la diferència entre programari lliure i programari de codi obert, pensa que és el mateix o, simplement no sap el que és.

La diferencia més clara, es que el programari lliure (Free Software) es basa en una filosofia, en que es considera que el programari a de ser sempre lliure. En canvi, el programari de codi obert (Open Source) no es basa en cap ideologia, simplement en la utilitat, ja que considera que el programari obert facilita a l’usuari i considera el programari privatiu ineficaç.

(més…)

Ubuntu 10.04 (Lucid Lynx) Alpha 3

Tal i com ja estava previst, avui tenim disponible la tercera Alpha d’Ubuntu 10.04 (Lucid Lynx). A més, fa un parell de dies es va comentar que avui també hi hauria un anunci important (un possible canvi de logo de Canonical/Ubuntu), però finalment sembla ser que aquest anunci s’ha posposat. Fa dies que es van comentant els canvis que segurament portarà aquesta tercera alpha (sobretot, modificacions interessants per al Centre de programari d’Ubuntu i la nova Music Store). En global, les novetats més interessants que porta aquesta tercera alpha són les següents:

  • La versió del nucli de Linux que porta és la 2.6.32. Ahir mateix va sortir la versió definitiva del nucli 2.6.33, però no tinc clar quina de les dues versions portarà la versió definitiva d’Ubuntu 10.04
  • Kubuntu 10.04 Alpha 3 ja porta instal·lada la versió 4.4 de KDE
  • Nova versió del paquet likewise-open, que és el que proporciona l’autenticació a Active Directory
  • S’ha modificat el disseny de la pantalla d’entrada
  • Novetats al Centre de Programari, amb la inclussió de la nova galeria “Featured” (amb els programes més interessants) i una millor gestió dels programes disponibles a partir de repositoris PPA
  • Porta per defecte el controlador lliure Nouveau per a targetes Nvidia, i hi ha un millor suport per al controlador propietari
  • Major integració per defecte amb xarxes socials, sobretot remarcables les modificacions en l’àrea de notificació i la inclusió per defecte del client de Twitter Gwibber

En versions anteriors, les versions Alpha estaven més juntes en el temps, de manera que no es notava tant la diferència entre una i una altra. Aquest major distanciament prové del fet que ja vam comentar que Lucid Lynx tindria menys versions alpha. Aquesta tercera ja és la darrera versió Alpha (la propera serà la primera Beta). Si voleu provar la tercera Alpha d’Ubuntu Lucid Lynx, us deixo els enllaços de les seves diferents versions (o, com diuen, dels seus diferents colors):

Ubuntu i UNE: http://cdimage.ubuntu.com/releases/lucid/alpha-3/

Kubuntu i UNE: http://cdimage.ubuntu.com/kubuntu/releases/lucid/alpha-3/

Xubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/xubuntu/releases/lucid/alpha-3/

UbuntuStudio: http://cdimage.ubuntu.com/ubuntustudio/releases/lucid/alpha-3/

Ubuntu per UEC i EC2: http://uec-images.ubuntu.com/releases/lucid/alpha-3/

Edubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/edubuntu/releases/lucid/alpha-3/

Mythbuntu: http://cdimage.ubuntu.com/mythbuntu/releases/lucid/alpha-3/

Sobretot, de moment NO ÉS RECOMANABLE INSTAL·LAR-LO EN ENTORNS PRODUCTIUS, NI PER A ORDINADORS DE SOBRETAULA HABITUALS (excepte si teniu clar què significa una versió Alpha i n’assumiu les possibles conseqüències). Cal tenir molt clar que es tracta encara d’una versió de proves, de manera que segurament distarà molt de ser estable. Aquestes versions serveixen per a poder provar les seves noves funcionalitats, i trobar-hi possibles errades per tal de notificar-les i que les versions definitives siguin molt estables.

En aquesta pàgina podeu trobar el calendari de llençament de Ubuntu 10.04 Lucid Lynx.

40 coses que potser no sabíeu sobre GNU/Linux

A EweekEurope han fet un apunt curiós sobre “40 coses que probablement no sabíeu sobre GNU/Linux“. He de dir que jo me les sabia gairebé totes, però m’ha semblat interessant. Al meu cap jo en tinc també unes quantes coses interessants, igual algun dia faig un recull.

  1. Linus Torvalds va desenvolupar el nucli Linux mentre estudiava a la universitat de Helsinki el 1991.
  2. L’any passat, el 75% del codi del nucli de Linux va ser desenvolupat per programadors que treballaven per empreses privades.
  3. Al desembre de 2009, IBM va anunciar un nou sistema Mainframe dissenyat per treballar amb GNU/Linux.
  4. El Gegant Blau va triar Linux per a allò que serà el supercomputador més potent del món, Sequoia, que veurà la llum el 2011.
  5. Els sistemes basats en Linux es troben en 446 dels 500 supercomputadors més potents del món.
  6. El 95% dels servidors que es fan servir als estudis de Hollywood per a les pelis d’animació fan servir Linux.
  7. El primer llargmetratge d’èxit produït amb servidors Linux fou Titanic, el 1997.
  8. James Cameron va triar servidors Linux per produir la pel·lícula Avatar.
  9. Els servidors de Google funcionen amb Linux.
  10. Google ha contribuït en un 1,1% del total del codi del nucli linux.
  11. Linux s’està expandint ràpidament en el mercat dels smartphones i altres dispositius electrònics dins del mercat de consum.
  12. Sistemes operatius com Palm WebOS, Google Android, Nokia Maemo o Samsung Bada estan desenvolupats en base al nucli linux.
  13. TiVo fa servir una versió personalitzada de Linux per als seus dispositius.
  14. Al 2009, les diferents variants de Linux van aconseguir una quota del mercat en servidors del 33,8%. Microsoft un 7,3%.
  15. Mentrestant, a l’àrea d’ordinadors personals, Linux només arriba a l’1,02% que quota de mercat.
  16. Torvalds va crear Linux per al projecte GNU sota llicència GPL.
  17. Torvalds no haguera creat mai el seu propi nucli si GNU ja l’haguera tingut en aquell moment.
  18. El projecte GNU mancava aleshores de controladors o nucli.
  19. Sota la llicència GPL, qualsevol desenvolupador o empresa que distribuïsca el nucli linux ha de proporcionar també el codi font a dins del paquet mateix.
  20. En paraules de Torvalds: “Desenvolupar Linux sota llicència GPL ha estat definitivament el millor que m’ha passat a la vida”.
  21. Torvalds no va aconseguir en primera instància poder registrar el nom de Linux.
  22. Al 1994, un tal William Della Croce Jr. va registrar la marca Linux als EUA i començà a demanar royalties a les diferents distribucions gnu/linux.
  23. Torvalds i els seus advocats guanyaren aquesta batalla el 1997 i aconseguiren recuperar la marca Linux.
  24. Actualment existeixen més de 300 distribucions gnu/linux actives.
  25. Linux va guanyar molta popularitat més enllà dels programadors tradicionals gràcies a la distribució Slackware, que era més fàcil de fer servir per als no iniciats en la programació.
  26. La distribució Debian va ser una de les primeres que realment estava orientada com a comunitat de desenvolupadors en gnu/linux.
  27. El codi base de Debian es manté en altres distribucions tan populars com Ubuntu, Knoppix o Xandros.
  28. El codi font de la versió Debian 4.0 conté 283 milions de línies de codi.
  29. S’estima que en un entorn de desenvolupament comercial, el codi font de linux estaria valorat en uns 7.300 milions de dòlars.
  30. La primera distribució comercial de GNU/Linux fou Yggdrasil, publicada al 1992 en format Live-CD.
  31. Red Hat fou una de les primeres distribucions comercials linux en arribar lluny al món empresarial.
  32. Ubuntu fou la primera «distro» en ser oferida per un fabricant (dell) preinstal·lada als ordinadors.
  33. A l’apartat d’ultraportàtils, la distribució triada fou Xandros a través dels populars Asus EeePC.
  34. El nom del servidor web basat en codi obert, l‘Apache, no estava basat en la tribu índia del popular Geronimo, sinó que és la contracció de «a patchy server», en referència a un sistema creat en base a moltes peces de codi aportades per la comunitat GNU/Linux.
  35. Al 2002, The Register, va publicar que Microsoft s’havia gastat 421 milions de dòlars per tal de combatre contra GNU/Linux.
  36. Al 2003, SCO (Santa Cruz Operation), un dels màxims valors de UNIX, va acusar IBM d’haver transferit codi des de UNIX a Linux i va sol·licitar que l’eliminara d’aquestes distribucions.
  37. L’estat indi de Kerala va desenvolupar una llei que obligava totes les seues escoles i universitats a fer servir linux als seus ordinadors.
  38. Alguna cosa semblant passà al Brasil, on es primava l’ús de linux als ordinadors per davant d’altres sistemes operatius comercials.
  39. Al 2009, aquest país sud-americà va desplegar la infraestructura més gran de thin-clients amb linux fins a la data d’avui, amb més de 350.000 equips.
  40. L’analista IDC contempla que al 2012 les vendes d’assistència per a linux superen els 1.000 milions de dòlars.

Millor reproductor de música lliure

Quin és per a vosaltres el millor reproductor de música lliure?

Si teniu qualsevol altre suggerència no dubteu en comentar-ho.

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.