En la segona anotació d’aquesta sèrie, vam veure com configurar sistemes complexos d’escriptura amb IBus. Entre altres, vam veure com activar el mètode d’entrada japonès, anomenat «Anthy». En aquesta anotació veurem com utilitzar-lo per a escriure en japonès des del nostre ordinador.
Recordem que, un cop configurat, per tal d’utilitzar un mètode d’entrada només cal que premem «CTRL+Espai». Si el mètode que hem configurat és el japonès, a partir d’aquest moment, i fins que tornem a prémer «CTRL+Espai», estarem utilitzant l’Anthy. Aquest mètode d’entrada funciona de la forma següent:
- Nosaltres hem d’escriure en japonès tal com sona. En un principi, tot el que escrivim es mostrarà en el sil·labari hiragana. El text se’ns mostrarà subratllat. A mida que anem escrivint, si volem confirmar aquest sil·labari per al text, hem de prémer «Retorn». Per exemple, si escrivim «kayoubi» (dimarts), en principi se’ns mostrarà com a «かようび». Si confirmem el text, deixarà d’estar subratllat.
- Si premem «Espai» ens apareixerà, sempre que sigui possible, el mateix text en logogrames kanji. En el mateix exemple anterior, si premem «Espai» ens mostrarà «dimarts» en kanji: «火曜日».
- Si premem més d’un cop espai, ens apareixerà un desplegable amb altres combinacions de kanji que formin paraules japoneses que es pronunciïn de la mateixa manera. En aquest desplegable, les dues darreres opcions seran el propi text en hiragana, i el mateix text en el sil·labari katakana. En el nostre exemple (tot i que no té massa sentit escriure aquesta paraula en katakana), aquesta darrera opció seria «カヨウビ». Escollim l’opció que ens interessi i premem «Retorn» per continuar escrivint més paraules.
Escriptura en japonès a GNU/Linux
A més, el sistema va aprenent de les paraules que escrivim, i a mida que l’anem utilitzant, la primera proposta de paraula a escriure quan premem «Espai» es fa més acurada.
Si heu d’escriure en japonès, aquest sistema és força senzill i, amb una mica de pràctica, veureu com podeu escriure en japonès força ràpid (relativament parlant, clar). 🙂
I, com sempre li dic a la meva mare: 日本語は易しいです、ね。 (El japonès és fàcil)
11 comments
Skip to comment form
Ostres! és molt interessant! llàstima que jo de japonès no en tinc ni idea! jejeje de fet volia aprendre’n però sempre acaba faltant temps…..
Mai no és tard. El japonès és un idioma molt maco, i crec que cada minut que vaig dedicar al seu estudi va ser ben invertit.
La part més complicada (amb diferència) és l’escriptura i la lectura, però fonèticament és un idioma MOLT senzill. Gramaticalment, té alguna estructura que crida l’atenció, però també és un idioma més aviat senzill en aquest aspecte. Com dic, la part complicada és la lectura i l’escriptura.
Llavors aquest sistema és el que fan servir ells habitualment? Quins sistemes d’entrada tenen per ordinadors?
Quan vaig anar per primer cop al Japó, vaig utilitzar els seus ordinadors (amb Windows 🙁 ) per enviar algun correu electrònic. No recordo massa com anava, perquè tan bon punt vaig trobar la manera d’escriure en lletres occidentals em vaig oblidar de la resta, però intentaré descriure-us el que recordo:
Els seus teclats estaven preparats per escriure directament en hiragana, i em sembla recordar que el propi ordinador anava proposant els Kanji a mida que anaves escrivint. Com que el seu sistema d’escriptura és tan complicat (amb tants logogrames diferents, que a vegades es pronuncien igual) han dedicat grans esforços a fer que els programes de predicció de textos funcioni molt bé (no com el T9 de predicció de textos en català, per exemple), i vagi aprenent dels kanji que utilitzes habitualment. O sigui que, quan s’acostuma a les paraules que utilitzes habitualment, després és molt ràpid d’escriure. Apart d’això, hi havia una tecla específica per anar canviant de hiragana a katakana i lletres occidentals, i aquesta és la tecla que jo utilitzava per poder escriure correus electrònics. 🙂
Apart d’això, us puc parlar d’un altre mètode d’entrada que he utilitzat. El feia servir amb el JWPce, l’editor de textos en japonès que vaig utilitzar fins no fa gaire. Era un programa per Windows, però que els programadors s’havien assegurat que pugués funcionar amb Wine. El sistema d’aquest programa era una mica més senzill que el de Linux (o potser és que jo ja hi estava acostumat), i funcionava així:
– Si escrius en minúscula, el text apareix en hiragana.
– Si escrius en majúscula, el text apareix en katakana.
– Si escrius la primera lletra en majúscula i la resta de la paraula en minúscula, el text s’escriu en kanji. Si hi ha més d’una opció de kanji, pots anar canviant entre elles si vas apretant «F2».
El problema és que era el mètode propi del JWPce. Si volia utilitzar japonès en algun altre programa, l’escrivia al JWPce i després feia un «copia-enganxa» sobre el programa on volia que aparegués (el Firefox, l’OpenOffice, etc.). 🙂
Com a mètode d’entrada cal afegir que el JWPce té un sistema per a escollir el kanji apropiat (dins el munt immens de kanjis que hi ha), tot triant els kanjis radicals que el formen, cosa que no és gens trivial.
I per últim, és molt normal que sigui més fàcil escriure japonès en un editor especific per això, que en un sistema que permet escriure japonès a qualsevol lloc d’un sistema operatiu.
Salut,
Aquesta opció sí que la coneixia. El que passa és que com que vaig arribar a aprendre pocs kanji (uns 200) no vaig arribar-la a utilitzar massa.
Si vols tindre més opcions quan al mètode d’entrada de l’ibus (en aquest cas el japonès), a preferències, a dins de la secció de tipus de lletra i estil, canvia el camp «Mostra el quadre d’idiomes:» a «quan estigui actiu». Així se’t mostrarà una barra d’opcions a on podràs triar si vols escriure en hiragana, katakana, romají, etc. de manera molt accessible, això sí, amb el ratolí (si trobes la manera de fer-ho per mitjà del teclat, comenta-ho per aquí).
Salut,
mhhhh, corregeixo. Per a canviar entre hiragana, katakana i katakana (estret), amb «Ctrl+.», si a més vols accedir a latin i latin d’ample doble, amb «Ctrl+,». Per a canviar el mètode d’entrada entre romají, kana i Thumb shift, amb «Ctrl+/» (el del teclat numèric serveix, si no també amb Ctrl+Sift+7 de l’alfanumèric).
Salut,
No coneixia totes aquestes opcions. Gràcies. 🙂
L’Ibus és un gran mètode d’entrada però presenta un greu bug per a tots els parlants de llengües romàniques: per ara no gestiona bé les anomenades “deadkeys”, la qual cosa fa impossible emprar caracters accentuats en determinades aplicacions. Concretament, totes les que gestiona a través de XIM (entre d’elles Open/LibreOffice.org, Emacs, xterm, etc); si no podem viure sense elles, és millor esperar que el bug se solucioni i, mentrestant, emprar SCIM o bé UIM.
Les aplicacions gestionades per QT o GTK no presenten aquest problema i funcionen correctament (almenys des de KDE 4.5).
Potser el més difícil sigui l’absència d’espais, per el demés crec que es com qualsevol idioma desconegut; tot es posar-s’hi.
Per cert, ahir hem van regalar un llibre per aprendre japonès. Fan la setmana japonesa al LIDL (Per qui vulgui començar…) El que trobo que l’hi falla UNA MICA, que al Hasefrosch, es podia (o es deu continuar poden)escriure els caràcters a “mà”. Es un punt que l’empresa privativa té més, per el demés, igual a l’altre.
どもありがとございます！！！