El teu blog de Linux en català

Yearly Archive: 2010

El proper dia 27 de març tindrà lloc al Campus Nord de l’UPC la segona Ubuntu Global Jam que s’organitza a Catalunya. L’Ubuntu Global Jam és un esdeveniment que s’organitza en diverses ciutats del món per donar a conèixer i impulsar el procediment de creació d’Ubuntu. També s’aprofita per donar una “apretada” a la traducció d’Ubuntu, en aquest cas de cara a la propera versió Lucid Lynx, que s’alliberarà el proper 29 d’abril.

Recomano l’assistència a tothom qui vulgui conèixer el procés de traducció d’Ubuntu, i sobretot a aquells qui vulguin iniciar-se en aquesta tasca tant gratificant.

Podeu veure la llista d’activitats que es realitzaran en aquest enllaç del Catalan LoCo Team d’Ubuntu. Reprodueixo aquí el comunicat que ha penjat el Josep a la secció del Catalan LoCo Team d’UbuntuForums:

Us comuniquem que el proper dissabte 27 de març, al Campus Nord de l’UPC, celebrarem el nostre segon Ubuntu Global Jam.

Què és això d’un “Global Jam”? És una trobada on s’intenten donar a conèixer tants àmbits com sigui possible del procés de creació de l’Ubuntu, aprofitant-la per a donar un impuls en cadascun d’ells.
Per exemple, és un bon moment per iniciar gent interessada en traducció de programes o documentació, creació de documentació, empaquetat de programes, detecció i correcció d’errades del programari, proves d’actualització, processos de prova de versions beta, etc. Per això s’anomena “Global”, per que hi pot entrar qualsevol activitat.

Qui pot venir i ajudar? Qualsevol persona, tingui el nivell tècnic que tingui. Fins i tot si només teniu interès en veure’ns sense més implicació, sereu benvinguts, no patiu.

Així doncs, no dubteu en passar a veure’ns i, si així ho voleu, a donar-nos un cop de mà! Us esperem!!

Aquí podreu veure la relació d’equips (inclosos nosaltres) de diferents punts del món que en tenen preparades entre el 26 i el 28 de març.

Bé, anem pel recull…

A alliberats.cat ja vam explicar com instal·lar nous tipus de lletra al nostre sistema, però en aquell cas ho fèiem per mitjà d’ordres de terminal. En els repositoris oficials d’Ubuntu, hi ha un parell de programes que ens permeten instal·lar/desinstal·lar tipus de lletra al nostre sistema. Un d’ells és el FontMatrix, que no va malament del tot, però que m’ha donat algun problema en desinstal·lar alguna lletra i intentar tornar-la a instal·lar. Un altre programa per a gestionar lletres és el Fonty Python però, apart del nom, no m’agrada gens el funcionament del programa.

Logo del Font ManagerFa poc, a Ubuntu Geek recomanaven el Font Manager, i la veritat és que m’ha agradat molt. En l’anotació d’Ubuntu Geek, proposaven instal·lar el programa baixant-se el fitxer .deb de la pàgina de descàrregues del Font Manager. La versió actual, és la 0.4.4-1, i per tant el fitxer a descarregar actualment es diu font-manager_0.4.4-1_all.deb. Un cop descarregat, anem per mitjà del navegador de fitxers (Nautilus) i fem doble clic sobre el fitxer per a instal·lar el programa. Si ho preferim, un cop descarregat també el podem instal·lar des d’un terminal, per mitjà de la comanda següent:

sudo dpkg -i font-manager*.deb

Trobarem el programa a través del menú “Aplicacions>Gràfics>Font Manager”.

Pantalla principal del Font Manager

Pantalla principal del Font Manager

Des del Font Manager podrem veure els tipus de lletra que tenim, com es veuen i fins i tot comparar-les entre sí. També podrem (com no) instal·lar noves lletres, que prèviament ens podem baixar d’internet, de pàgines com FontSquirrel o UrbanFonts (per exemple). Ho farem des de la icona que mostra una “a” sota el panell esquerre de la finestra:

Instal·lació d'una nova lletra

Instal·lació d'una nova lletra

La nova lletra la trobarem sota la categoria “User”. Des de la mateixa icona des d’on hem instal·lat una nova lletra, també podrem desinstal·lar-ne. De tota manera, en comptes de desinstal·lar resulta molt més interessant l’opció que porta el mateix programa de desactivar-la. Ho podrem fer fent doble clic sobre el nom del tipus de lletra.

Edito: Tal i com indica el Quim en un comentari, en les darreres versions d’Ubuntu (i suposo que de la majoria de distribucions) si feu doble clic sobre un fitxer amb un tipus de lletra que us hàgiu descarregat, la podreu instal·lar directament.

Font: Ubuntu Geek

No sé si a vosaltres us passa el mateix, però l’F-Spot és un gestor de fotografies que no em convenç gens ni mica: no m’agrada l’organització de les seccions, té uns quants bugs sense solucionar i… no sé, bàsicament no em convenç. Shotwell està programat amb Vala, una pseudo-alternativa a Mono (pels puritans).

Farà cosa d’una setmana vaig llegir un article a WebUpd8 que parlava de Shotwell, un gestor de fotografies senzill però potent que entre d’altres característiques permet pujar les nostres fotografies de forma senzilla i ràpida al Facebook, Flickr o Picasa. El que més m’agrada d’aquest programa és que funciona ràpid i té les quatre eines bàsiques que com a usuari necessite. Ací teniu una captura:

Finestra principal del Shotwell

Instal·lació

Existeixen paquets precompilats per Ubuntu i Fedora (a Fedora el teniu als repositoris, tot i que es recomana compilar des de les fonts, ja que la versió dels repositoris és una mica antiga). També existeix una versió per a Windows en estat alfa (no permet la importació des de càmeres o penjar fitxers als diferents serveis web). Per a Ubuntu, afegiu el següent ppa:

sudo add-apt-repository ppa:yorba/ppa

sudo apt-get update && sudo apt-get install shotwell

Potser us interessa llegir una miqueta sobre Vala. He trobat un article interessant que parla sobre Vala com a alternativa a Mono.

A Phoronix han fet un estudi per comprovar quin és el consum d’energia i memòria que fan servir els escriptoris més populars de GNU/Linux: KDE, GNOME, XFCE i LXDE.

La prova s’ha fet amb un ultraportàtil Samsung NC10 (processador Intel Atom N270 i 2GB de RAM) amb la distribució Ubuntu 10.04 actualitzada al 7 de març. En tots els casos el procés s’ha dut a terme de forma que al sistema operatiu només es trobava un dels escriptoris instal·lats. És a dir, era una instal·lació neta de cada un dels escriptoris.

Abans de mostrar els resultats, m’agradaria puntualitzar que Ubuntu fa servir moltes dependències GTK a l’escriptori de Kubuntu. Això podria afectar d’alguna manera al seu rendiment i consum de memòria. Probablement seria millor haver-ne fet els tests amb una distribució com Arch, que permet deixar un sistema amb menys paquets per defecte i menys dependències instal·lades.

Resultats de les proves

S’han estudiat tres paràmetres: consum de memòria, temperatura del processador i consum d’energia. S’han fet dues proves diferents:

  • 1er test. Es deixa l’ordinador durant 60 segons sense fer res, després 60 segons més però el LVDS apagat mitjançant DKMS (no entenc ben bé això) i finalment es reprodueix un vídeo.
  • 2n test. Es fa un ús molt bàsic de l’escriptori, navegant pels diferents menús i obrint el navegador.

Cal dir que les diferències entre el primer i el segon test no són realment molt grans en termes d’energia i temperatura. KDE es posicionava per sobre dels altres i tenia una mitjana de temperatura 2 o 3ºC superior a la de la resta d’escriptoris. El consum d’energia tampoc ha mostrat grans divergències. Només al segon test KDE ha mostrat un consum lleugerament superior a la resta.

Consum de memòria

Consum de memòria del primer test

En aquest cas s’aprecia de forma important la diferència de consum entre tots els escriptoris mostrant el que molts es podien esperar: LXDE (groc) i XFCE (verd) consumeixen per defecte molta menys memòria que no ho fan GNOME o KDE. Concretament, de mitjana, el sistema amb LXDE consumeix 312Mb de RAM, XFCE consumeix 343Mb, GNOME 401Mb i KDE 522Mb.

Estem parlant d’una diferència molt important, sobretot en el cas de KDE ja que consumeix prou més memòria que la resta. Aquesta dada em sorprèn, ja que em pensava que KDE4 havia millorat aquest aspecte. I encara que Kubuntu no siga la millor distribució per provar KDE, la diferència continua sent important. LXDE mostra els resultats esperats, és considerat un dels escriptoris més lleugers de la “gama alta”, i així ho demostra el seu consum de memòria.

Consum de memòria del 2n test

En el cas del segon test, no hi ha diferències remarcables. KDE continua sent el que més memòria consumeix i LXDE el que menys. En canvi sí que és interessant comprovar que XFCE, quan s’obre el navegador, arriba a consumer gairebé el mateix que GNOME. Això podria ser per diferents raons relacionades amb si s’obren més dimonis o programes pel rerefons en obrir el navegador.

Conclusions

Més enllà de la lluita sobre si les proves fetes demostren o no que realment un escriptori és més lleuger o consumeix menys que un altre, el que realment ens interessa com a usuaris és trobar el millor sistema empaquetat que consumisca els menors recursos possibles. És a dir, en realitat per als usuaris el sistema és en realitat un «gran paquet» que té un rendiment concret.

Per això mateix, tot i que aquests tests mostren moltes dades interessants, haguera estat més interessant haver comparat el consum de memòria i energia entre diferents “empaquetats” (o siga, distribucions) per comprovar el consum de memòria amb els diferents escriptoris segons la distribució.

Precedents

Mono és el nom d’un projecte lliure impulsat per Novell per crear un grup d’eines lliures, basades en GNU/Linux i compatibles amb .NET segons l’especificat pel ECMA.

Miguel de Icaza va interessar-se pel projecte .NET ara fa ja 10 anys quan Microsoft va publicar la documentació relativa al projecte. Per altra part, a Ximian van adonar-se dels avantatges que .NET els suposaria i començaren a implementar un reemplaçament de .NET. Sembla que la feina que va fer en Miguel de Icaza els va servir de molta ajuda. Al cap de tres anys, al 2004, es publicà la versió 1.0 de Mono. Actualment estem per la versió 2.6.1 (febrer de 2010).

El problema

La implementació a Mono d’alguns components de .NET és la part que podria haver estat amenaçada d’alguna manera per violació de patents propietàries de Microsoft (ASP.NET, ADO.NET i Windows Forms). Aquestes tecnologies de Microsoft no estan actualment implementades del tot a Mono i no són realment necessàries per desenvolupar aplicacions amb Mono.

Richard Stallman i la Free Software Foundation consideren que és perillós fer servir la tecnologia Mono per la possible amenaça d’una demanda per part de Microsoft per la violació de les seues patents. Per aquesta raó, l’FSF recomana evitar fer servir programari lliure basat en Mono.

Al 2006, Microsoft i Novell van anunciar un acord pel qual Microsoft es comprometria a no demandar els clients de Novell per violació de patents, cosa que s’estenia també als desenvolupadors de Novell, però no a la resta. Per descomptat, aquesta decisió fou molt criticada pel fet que atemptava contra la igualtat dels usuaris que fan servir un programari concret.

En una nota de la FSF, en Richard Stallman afirmava que:

Microsoft probablement està planejant un dia d’aquests carregar-se totes implementacions lliures de C# fent servir patents de programari

Al juliol de 2009 Microsoft va anunciar que no demandaria per violació de patents a ningú que implementara, distribuïra o fera servir implementacions alternatives de .NET. Tot i així, la Free Software Foundation ha reiterat les seues advertències al respecte ja que aquesta nova promesa (coneguda com la Microsoft Open Specification Promise) no incloïa algunes biblioteques de .NET que s’implementen a Mono.

Llavors, és Mono realment dolent?

Crec que segons la història ha quedat clar que Mono es sí mateix no és dolent i que l’amenaça recau en el fet que algunes parts de Mono que realment no tenen per què ser necessàries per desenvolupar programari, podrien violar algunes de les patents de Microsoft.

Aprofitant una discussió que vam tindre al fòrum al respecte, vull agafar un parell de comentaris que en Jordi Mas (desenvolupador de Gbrainy, programa fet amb Mono que s’ha inclòs a la nova versió d’Ubuntu) sobre tot això i que pense que aclarirà moltes coses:

  • Mono no és potencialment privatiu, això ho podem extraure de la definició inicial que hem fet.
  • Sobre el tema de la inclusió de Mono a diferents distribucions, Ubuntu s’hi va pronunciar ja fa un temps. Bàsicament no han vist amenaces reals per fer servir aplicacions amb Mono.
  • GNOME no depèn de Mono. Si ben és cert que el Tomboy s’inclou per defecte al GNOME i que l’Evolution té alguna dependència de Mono, realment no són dependències crítiques (per exemple Fedora ofereix una versió de l’Evolution sense dependències de Mono).
  • Mono no és el futur de GTK. De fet, el Gnome-shell (peça clau del futur GNOME3) empra un motor propi de JavaScript i Clutter poc a poc va agafant més pes.
  • El projecte GNU també impulsa una implementació lliure de .NET, en el qual distribueixen i aprofiten molta feina feta pel projecte Mono.

Tot i que al 2004 es plantejava la idea que Mono podria convertir-se en la plataforma de desenvolupament de linux per defecte, ara mateix la realitat és ben diferent. En Jordi Mas em comentava l’altre dia que actualment gairebé ja no es desenvolupen aplicacions amb Mono per a l’entorn d’escriptori GNOME.

Cal aclarir que molts projectes lliures es troben sota l’amenaça de ser demandats per violació de patents, Mono no és l’únic. D’implementacions lliures de tecnologies propietàries n’hi ha moltes, i per tant el tema és realment complicat. Llavors, es podria concloure que:

  1. Mono és un projecte més que es troba sota l’amenaça de demanda per violació de patents.
  2. Ara mateix és complicat evitar tot el programari que podria ser afectat per una demanda de violació de patents.

Evidentment, en Richard Stallman és l’únic que té clar que fer servir qualsevol d’aquestes coses no és bo i ell, coherent amb sí mateix, treballa amb un sistema que no té gran cosa. La resta, que no tenim capacitat (i potser tampoc temps) per mirar-nos-ho profundament hem de conformar-nos en la confiança que una o altra distribució ens done. Si esteu molt preocupats per això, sempre podeu fer servir una de les distribucions que segons l’FSF són totalment lliures.

Més informació al respecte

L’altre dia hem vaig decidir a crear una pàgina de descàrrega d’arxius en català. Principalment sèries, pel·licules, música, e-books i programari.

De moment encara no és res, però poc a poc aniré afegint arxius per intentar convertir-la en un directori de descàrrega en català.

En principi, els arxius seràn la majoria per descàrrega directa (Megaupload, Rapidshare, etc.), ja que considero que és l’opció més ràpida i senzilla qu hi ha. Existeixen altres mètodes com els enllaços ED2K, però crec que són un mètode molt més lent, tot i així si voleu enviar enllaços ED2K també podeu fer-ho.

El web necessita col·laboradors, aixi que si algú hi vol col·laborar, que entri a http://seriescat.co.cc/ i s’hi registri. Si voleu més informació podeu enviar un correu a: joanrc93@gmail.com

Qualsevol aportació serà ben rebuda, Gràcies.

Si teniu una targeta NVIDIA al vostre ordinador i feu servir algun dels mòduls gràfics de les versions 196.75, 195.36.08 i 195.36.03, hauríeu de desinstal·lar-los i instal·lar una versió anterior. Al vostre gestor de paquets en trobareu la versió que feu servir (proveu a cercar “nvidia”). Aquells qui feu servir Ubuntu Karmic no teniu de què preocupar-vos ja que la versió que s’instal·la per defecte és la 185.

Aaron Plattner, de Nvidia, ha fet un anunci oficial tot explicant que el problema és de control del ventilador: aquests mòduls fan que el ventilador que refreda la targeta deixe de funcionar. El problema afecta a totes les versions esmentades a dalt. Això afecta tant als mòduls tant de Windows com de Linux.

Tintii és un programeta senzill que ens permet d’una forma ràpida separar els colors de les nostres fotografies. Bàsicament estem parlant de la possibilitat de separar colors ben diferenciats a fotografies: el cel, la pell, el verd de la natura, etc. Tintii pot crear diferents canals que ens permet activar i desactivar.

Després, modificant altres paràmetres com són la barraja de canals, la detecció de color i el post-processat, es poden obtindre resultats prou macos. Per descomptat això es pot fer amb el gimp i altres programes, però probablement trigaríem una miqueta més.

Tintii té versions per a Windows, MacOSX i Linux. El problema pera linux és que no existeixen paquets precompilats per a distribucions (almenys jo només he trobat un per a l’ubuntu jaunty que funciona bé també al karmic). Llavors, si el voleu instal·lar haureu de baixar-vos el tar.bz2 i compilar-lo (tasca que sembla complicada pel tema de les dependències). Qui tingueu ubuntu de 32bits, podeu fer servir aquest paquet precompilat.

Pau caminant per París

Hui estava mirant les estadístiques del web i m’he trobat amb una cosa curiosa. I és que entre tota la gent que ha arribat a SomGNU mitjançant Google, podem trobar que ho han fet després d’introduir “android català”, “somgnu”, “fons d’escriptori” i… “SEXE”. I no és conya, ací tinc la prova:

Resulta que si introduïu “sexe” a google català, a la pàgina 7 trobareu un enllaç a una de les tires ecol. Ja m’ho imaginava.

La cosa és curiosa, perquè probablement aquells que em coneixen, no s’estranyarien d’aquest resultat…