El teu blog de Linux en català

MacOSX a l'Ubuntu amb VirtualBox

Fa uns dos mesos vam publicar una «gran novetat»: el VirtualBox incloïa per primera vegada la possibilitat de virtualitzar el Mac OSX. El punt negre era bàsicament que això només podia fer-se des d’un sistema Mac OSX, amb la qual cosa la nova característica del VirtualBox perdia en certa manera el seu atractiu.

Sempre hi ha qui va més enllà, però. Des de lifehacker han aconseguit virtualitzar el Mac OSX a Windows i també es pot fer a GNU/Linux. A continuació vos expliquem com fer-ho.

Què necessitem?

Bàsicament la darrera versió del VirtualBox que podem baixar des de la seua pàgina web, hi ha paquets precompilats per a les distribucions GNU/Linux més conegudes.

També necessitareu el Mac OSX, per descomptat. En aquest cas es recomana provar-ho amb la versió modificada OSX86 Snow Leopard torrent creada per Hazard. Tingueu en compte que hauríeu de tindre una còpia original per fer això (tot i que la llicència de l’OSX diria que no deixa ni tan sols virtualitzar, així que vos arrisqueu a ser denunciats per Apple si la feu servir…).

Creació de la màquina virtual

Per descomptat, la primera cosa que heu de fer és instal·lar el VirtualBox. En aquest article ho provem amb la versió 3.2.6, que és la darrera disponible als servidors del VirtualBox. Un cop instal·lat, l’iniciarem i crearem una màquina virtual nova. Quan l’auxiliar vos demane quin tipus de sistema operatiu voleu instal·lar, haureu de seleccionar el Mac OS X com a sistema operatiu i la versió Mac OSX Server.

Tipus de sistema operatiu: Mac OS X

Fem clic a «Següent» i assignarem una memòria mínima de 1024Mb per al sistema client.

1024 mínim de memòria RAM

Caldrà crear un nou disc dur virtual si volem instal·lar el Mac OS X des de cero. Triarem l’opció d’imatge que s’expandeix automàticament i li assignarem el mínim de 20Gb.

Mida mínima del disc dur: 20Gb

Finalment ja tindrem la màquina virtual creada i podrem veure un resum dels paràmetres generals:

Paràmetres generals de la màquina virtual

En finalitzar, al llistat de màquines virtuals ja podrem veure la màquina virtual creada per al Mac OS X.

Llistat de màquines virtuals

Instal·lació de Mac OS X a la màquina virtual

Ara, tenint la imatge ISO del Mac OS X que s’instal·larà, caldrà fer un parell de canvis en els paràmetres principals. Primer de tot, amb la màquina MacOSX seleccionada, feu clic sobre «Sistema» al quadre de la dreta. S’obrirà una finestra on haureu de desmarcar l’opció «Activa EFI»:

Desactivació d'EFI

Ara haurem de fer clic sobre «Emmagatzematge». S’obrirà una finestra on apareixerà un llistat de dispositius. Haurem de fer clic sobre «Buit» i després fer clic a la secció «Atributs» tot just a la dreta d’on posa «Buit» (un altre cop) per obrir el diàleg de gestor de suports virtuals.

Selecció de la imatge d'arrencada

A la finestra que s’obre, caldrà fer clic sobre «Afegeix» i seleccionar la imatge ISO del Mac OS X. Amb això apareixerà al llistat i la seleccionarem:

Selecció de la imatge de l'OS X

I en fer clic sobre «Selecciona», ja tindrem la imatge preparada per a que siga arrencada a la màquina virtual. Només caldrà acceptar i ja podrem passar a la instal·lació del Mac OS X.

Configuració final d'emmagatzematge

Instal·lació de Mac OS X

Després de tot el que hem fet, només cal seleccionar la màquina virtual del Mac OS X que hem creat i fer clic sobre «Mostra» per iniciar-la (hauré de revisar aquesta traducció, perquè no té molt de sentit). Quan s’inicie la instal·lació, podreu veure unes quantes pantalles tipus terminal (o ms-dos com els agrada a molts dir) fins que s’inicie la finestra de selecció d’idioma. Seleccioneu el vostre idioma preferit (esperem que Apple continue ignorant el català per tal de no fer-li mal com ha fet amb l’iPhone) i després haureu d’anar a l’eina d’utilitat de discos. Per accedir a ella, aneu al menú de dalt «Utilities» i després «Disk utility»:

Accés a l'eina d'utilitat de discos

I després haureu de seleccionar el disc a l’esquerra i després fer clic sobre la pestanya «Erase», posar un nom a la partició que es crearà i finalment crear-la. Així ja podreu tornar enrere i començar la instal·lació

Nota: si no creeu la partició d’aquesta manera, l’OSX no serà capaç de detectar cap partició.

Amb això ja podreu seleccionar el disc i passar a la següent pantalla.

Selecció de disc d'instal·lació

A la següent pantalla heu de seleccionar «Customize», ja que s’han de seleccionar alguns paquets addicionals per tal que la instal·lació funcione. En fer-ho, s’obrirà una finestra i haureu de marcar les opcions marcades a la captura. L’opció de «AMD» només l’haureu de marcar aquells qui tingueu un processador AMD.

Selecció de paquets que s'instal·laran

A partir d’ací ja podreu continuar amb la instal·lació.

Procés d'instal·lació del Mac OS X

Per últim, quan l’instal·lador acabe la instal·lació i pose «Installation finished» i comence el compte enrere, ràpidament haureu d’anar al menú de dalt del VirtualBox «Dispositius» i en «Dispositius de CD/DVD» seleccionar l’última opció de desmuntar el dispositiu CD/DVD. Seguidament haureu d’anar al menú «Màquina» i fer clic sobre «Reinicia». Ara ja es carregarà el Mac OS X. Ací teniu la meua captura:

Mac OS X virtualitzat a l'Ubuntu del Pau

Notes

  • La instal·lació ha durat en el meu cas uns 30 minuts (tot i que, en realitat, m’he passat des de les 8 del matí fins les 14.39h que són ara mateix per escriure l’article).
  • He hagut de reiniciar un segon cop per tal que es carregara el Mac OS X un cop ja l’havia instal·lat.
  • La resolució és baixa, però hi ha maneres de ampliar-la.
  • En rendiment és… acceptable, les coses es mouen.
  • Tingueu paciència, ja que moltes coses poden fallar si no seguiu els passos tal qual els he posat (comptant que no m’haja deixat res)
  • Pregunteu als comentaris si teniu dubtes!
    • oriolsbd on 12 de juliol de 2010 at 20:40

    Reply

    Molt bona, aquesta. Saps què és l’opció “EFI” que s’ha de desactivar?

      • Pau on 12 de juliol de 2010 at 20:51
      • Author

      Reply

      EFI crec que és alguna cosa relacionada amb el sistema d’arrencada, una bios pròpia del macosx. Com que aquesta és una versió modificada del macosx per funcionar a «ordinadors normals», llavors això d’efi sembla que no cal. Si fora una versió mac os x no modificada, potser sí que caldria activar-la.

    • Xavi on 13 de juliol de 2010 at 08:25

    Reply

    Oh magnífic! Ara mateix hi corro, ni que sigui per convècer-me a mi mateix que en realitat no ho vull, no és que ho pugui pagar 😀

    Salut!

    • Arnau on 13 de juliol de 2010 at 12:27

    Reply

    Doncs jo ho he provat (amb la imatge que has indicat) i se’m queda a la pantalla grisa amb la pometa “carregant”… :S

    Diria que ho faig tot bé (vaja, he desactivat EFI, he creat el disc dur…).

    No sé, potser no funciona per igual en tots els Ordinadors. Jo ho he provat en un sobretaula Intel Pentium IV i en un portàtil Intel Dual Core i ens els dos m’ha passat el mateix! Potser es que s’ha d’esperar més estona però ho he deixat més de 10 minuts i no es mou d’aquella pantalla… hehe

      • Pau on 13 de juliol de 2010 at 21:07
      • Author

      Reply

      Hola Arnau 🙂

      A mi em va passar el mateix, però en reiniciar novament al final va funcionar. No sé què vaig fer, però. Prova a entrar al menú de selecció al carregador d’arrencada.

    • Rafel on 13 de juliol de 2010 at 18:53

    Reply

    Mai he entés per quina raó es critica tant M$ i en canvi amb el senyors d’Apple pareix que el degam alguna cosa.
    Els de Apple col·locquen els seus productes a uns preus impressionants, el servici tècnic és encara més car i restrictiu. I parlant del català? millor no parlar-ne. I mira que els senyors de Redmond ho fan ben malament, però al costat d’estos pareix que pertanguen a l’IEC.
    En fi, sort que a mi Apple ni en pintura.

      • Pau on 13 de juliol de 2010 at 21:07
      • Author

      Reply

      Hahhaha, estic d’acord, Rafel. Tot i així, existeix molta gent interessada en aquestes coses i estic segur que a algú li servirà d’alguna cosa! (jo ja l’he desinstal·lat…)

      • Guillem on 15 de juliol de 2010 at 13:22

      Reply

      Comparteixo el teu anàlisi, i per això dic sempre que apple és pitjor que Microsoft. De fet, si Apple haguès triunfat, els ordinadors valdrien un ull i part de l’altre, perquè el seu model de negoci es basava i es segueix basant en no permetre a altres fabricants fer clònics de la seva arquitectura. Sort per les nostres butxaques i la nostra societat que es basa en la informàtica que van perdre la batalla! Tanmateix, sembla ser que els productes d’apple són bonics, i això agrada molt a la gent…

        • Arnau on 15 de juliol de 2010 at 13:44

        Reply

        Guillem, jo crec que els productes d’apple, a part de bònics són bons (parlo basicament del sistema operatiu Mac OS X, no en tinc ni idea dels altres aparells (iPhone, i….)..
        És veritat que són molt bonics, però també és veritat que tenen una estabilitat d’Unix amb una facilitat de gestió (instal·lar programes, …) molt bona.
        Altre cosa són les polítiques de la seva empresa, que no defenso! Però quan un producte és bo…s’ha de reconèixer.

        I que consti, jo uso GNU/Linux a casa en tots els meus PCs com a sistema operatiu (ara estic a la Uni i vaig amb un XP…heheh) però sóc músic i de tant en tant m’he de gravar amb qualitat…la facilitat que em proporciona el Mac que té ma mare….uff!

        🙂

          • Pau on 15 de juliol de 2010 at 15:54
          • Author

          Reply

          A la foguera, Arnau 😛

          Efectivament, s’ha d’admetre que Apple fa les coses molt bé. Hi ha gent que viu bé sota eixa «dictadura», però també existeix molta altra gent que vol anar més enllà -nosaltres- i sabem que Apple no és bo per la nostra llibertat.

        • F. Christian on 16 de juliol de 2010 at 02:30

        Reply

        apple és pitjor que Microsoft

        No és pas gràcies al Linux que usem una aplicació d’una cosa que s’anomena metàfora d’escriptori. Com es poden dir aquestes bestieses? La xuclada que li heu fotut a Apple els linuxers és inqüestionable! El Finestres, un sistema críptic i que durant anys ha estat estancat per la simple raó que Microsoft domina el mercat de fa anys, i això fa que les empreses s’estanquin penosament per por a perdre el que tenen.

        Sort per la nostra societat que es basa en la informàtica

        Llavors, Apple no hi té res a veure. Com la bases la informàtica? En una cosa que no és de ningú ni ningú vol fer-se’n responsable, però, això si, que es dedica a copiar-ho tot i a vulnerar productes protegits fins i tot per patents?

        sembla ser que els productes d’apple són bonics

        El disseny es ven, saps. O també el voldríeu en GPL?

    • F. Christian on 16 de juliol de 2010 at 02:32

    Reply

    Ah. Amb independència d’usar una versió modificada d’OS X o no en maquinari d’altri és il·legal.

      • Pau on 16 de juliol de 2010 at 06:52
      • Author

      Reply

      Ho sé, Christian 😉 i per això ho he posat a l’article.

    • Pauet on 16 de juliol de 2010 at 07:59

    Reply

    Em semble que vas una mica errat F. Christian, anem a pams. El concepte d’ordinador personal es deu segurament més que a ningú a Stephen Wozniak cofundador d’Apple amb Steve Jobs, però pel que fa al concepte actual d’ordinador personal amb un escriptori GUI, icones, carpetes, i un ratolí, l’únic merit d’Apple es el d’haver copiat la idea de Xerox que per miopia dels seus directius no va saber comprendre la importància del que els seus enginyers havien creat i no va treure profit d’aquesta avantatge amb una bona comercialització. Tant espavilat va ser l’Steve Jobs que va aconseguir permís de Xerox per fer una visita a Xerox PARC el 1979 i veure què era allò tant revolucionari del que l’hi havien arribat rumors, i no cal dir que ell si que en va entendre la importància. També en va entendre la importància Bill Gates a les hores una mena de subcontractat d’Apple, que va entendre que ell també ho podia copiar però amb un model nou de negoci.

    http://es.wikipedia.org/wiki/Interfaz_gr%C3%A1fica_de_usuario

      • F. Christian on 16 de juliol de 2010 at 12:03

      Reply

      Ja ho sé això de Xerox. Què vols que et digui. M’importa un bledo qui la dibuixés per primera vegada. Qui la va saber vendre no va ser pas Xerox.

        • Pauet on 16 de juliol de 2010 at 17:00

        Reply

        Qui més ho va saber vendre és el que que s’ha fet l’home més ric del mon venent “finestres”, aquesta es la curiositat de la historia, si l’Steve Jobs hagués entès per on anava el futur tal vegada avui dia la majoria d’ordinadors es muntarien de serie amb alguna mena de MacOSX.
        Un mon alternatiu en el que segurament t’agradaria viure, i en el que tal vegada jo no hauria patit els problemes de Windows, no hauria provat mai Linux, i ara no estaríem parlant.
        Salutacions i si us plau no t’enfadis amb mi que tot això nomes ho escric perquè de vegades m’agrada fer-la petar una mica, no pretenc pas ofendre a ningú, ni a Apple.

          • Pau on 16 de juliol de 2010 at 18:07
          • Author

          Reply

          Iep! El programari lliure existiria de totes totes. El moviment va iniciar-se prou abans:
          http://gnulinux.cat/documentacio/breu-historia-de-gnulinux/

          Convé recordar que Apple va estar apunt de fer fallida allà una mica abans de l’any 2000. Windows 95 i 98 havien estat èxits brutals i amb el Windows XP la cosa es va posar negra. No obstant han sabut avançar i convertir-se en una referència per tothom.

          De tota manera cal dir que Apple sense el programari lliure no tindria ni nucli ni navegador ni un munt d’eines bàsiques del seu sistema.

            • Guillem on 16 de juliol de 2010 at 20:19

            Totalment d’acord amb tu Pau!

            • Pauet on 17 de juliol de 2010 at 00:14

            També completament d’acord amb tu, de fet m’atreviria a dir una mina més.
            Gran part (no tota) de la revolució de la informàtica domestica actual va ser creada en un ambient cooperatiu on els aficionats a la informàtica es reunien per compartir coneixements i treball d’una manera pràcticament idèntica a com es fa avui dia amb el programari lliure, l’exemple més famós es el Homebrew Computer Club, del que formaven part els fundadors d’Apple.
            La privatització del codi arriba després, amb la creació de les empreses de programari privatiu.
            L’Estallman i d’altres que també venien del mateix ambient de treball cooperatiu el que fan és reaccionar contra aquesta apropiació que consideren abusiva per part de les empreses, per a ells tenir accés al codi font és un dret inalienable del usuari.

    • J. Smith on 16 de juliol de 2010 at 20:07

    Reply

    F. Christian, no entenc per que defenses tant el mac si tu sempre has estat encantat amb el linux. Crec recordar que utilitzaves un Ubuntu o Debian no? De fet com ja han comentat qui ho va saver vendre be va ser el windows si no mira qui s’ha quedat el mercat de les finestretes.

    Llegint els teus ultims comentaris estic confus per que critiques el latex pero tu el vas usar a la uni i sempre el defensaves, ja no t’agrada?

      • Pau on 16 de juliol de 2010 at 20:34
      • Author

      Reply

      Jo no crec que Christian s’estiga mostrant contrari al moviment GNU/Linux, jo crec que s’està mostrant contrari a les típiques posicions tipus: «Apple és una merda» «Windows és el diable», etc. Jo vull deixar clar que cada cop que dic «Windows és el diable», ho dic evidentment en conya. Sé apreciar les coses bones que han aconseguit uns i altres, però això no em treu que no puga parlar de les coses dolentes!

    • Epíleg on 12 d'agost de 2010 at 04:52

    Reply

    Després de tot, apart d’en Pau, algú ha aconseguit instaŀlar l’OSX tal com ho ha fet ell? Perquè jo no! I ja no se pas que més fer. He seguit les instruccions fil per randa i re, sempre em diu que no es compleixen les requisits mínims de maquinari i blablabla…. He de dir que de maquinari en tinc força, 8 gb. ram processador AMD Phenom 1090T amb 6 nuclis a 3,2 Ghz. li he donat memòria per dona i per vendre i res. Algun suggeriment?
    Gràcies!

    Salut,

      • Pau on 12 d'agost de 2010 at 07:12
      • Author

      Reply

      Hola Epíleg,

      La cosa és realment curiosa, perquè el mateix problema que comenteu ací (que es queda la pometa carregant però mai arriba a entrar al sistema operatiu em va passar a mi després de la instal·lació). Després d’això vaig haver de reiniciar un altre cop i llavors sí que va funcionar (tot i que va trigar una estona en entrar-hi).

      Alguna cosa vaig haver de fer. No sé si el fet de tindre processadors AMD pot afectar…

Respon a guillem Cancel·la les respostes

Your email address will not be published.