El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: desembre 2009

Més d’un haurà sofert algun cop la mala sort d’estar escrivint amb el portàtil i, sense voler, tocar el touchpad amb el resultat que el cursor se n’ha anat a un altre lloc de la pantalla. Alguns portàtils tenen un botonet molt útil que permet desactivar el touchpad ràpidment; en altres casos, amb GNU/Linux, podem desactivar el touchpad amb l’ordre:

syndaemon -d

Però haver d’executar una ordre com aquesta cada dos per tres és una mica pesat. El més interessant seria que mentre escrivim, el touchpad es desactivara automàticament, cosa que explicarem a continuació. Bàsicament es tracta d’indicar el temps d’activació del touchpad després d’haver premut l’última tecla. Això ho podem fer amb l’ordre:

syndaemon -i 0.3 -d

En aquest cas, estem indicant que després d’haver premut l’última tecla, el touchpad trigarà 0.3 segons en activar-se, és un temps “residual” que deixem simplement per a que no estiga actiu mentre escrivim. De fet, aquest temps podria baixar-se encara més per a que el funcionament fora perfecte: mentre escrivim, el touchpad és inactiu i just en el moment que deixem d’escriure, ja és actiu novament (tampoc s’ha de rebaixar al màxim, simplement trobar el temps que ens convinga a cada u).

Una altra opció interessant és desactivar l’scroll i el “clic amb el dit”, ja que així podrem moure el punter però sense l’inconvenient que suposa fer clic quan no es vol. Per fer això, fem servir l’opció -t:

syndaemon -i 0.3 -d -t -K

És important tindre en compte que per fer això, abans haurem de matar el procés syndaemon amb l’ordre següent i després executar qualsevol de les ordres anteriors:

killall syndaemon

Si voleu que això s’execute en iniciar el sistema, podeu anar a Sistema > Preferències > Aplicacions d’inici i afegir una de nova amb el nom: “Syndaemon” i qualsevol ordre de les anteriors que us convinga.

Fa un parell de setmanes, em vaig anar a renovar el meu DNI. El nou DNI que vaig rebre ja era electrònic i, juntament amb aquest, em van donar un lector (de la marca bit4id) per a poder-lo utilitzar amb l’ordinador. La pregunta que em va sorgir directament va ser: “Funciona amb Linux?”. Em van respondre amb un breu però efectiu “Sí”.

Em va costar una mica, però sobretot gràcies a aquesta anotació de Crashbit, el vaig poder configurar, i ara mateix ja puc signar documents electrònicament, fer operacions bancàries i algunes gestions amb l’administració per mitjà d’aquest. El procediment per a fer-lo funcionar no és complicat, però sí una mica llarg. A més, hi ha dos paquets (“opensc” i “libopensc2”) que es troben als repositoris oficials de la majoria de distribucions però que, per tal d’utilitzar el lector de DNIe, cal tenir instal·lades unes versions especials.

Per començar, ens assegurarem que no tinguem aquests dos paquets instal·lats. Obrim el Synaptic (o el gestor de paquets propi de la nostra distribució) i fem una cerca per nom de paquet “opensc”. Hem de comprovar que els paquets “opensc” i “libopensc” no estiguin instal·lats. Si ho estan, els desinstal·lem completament (fent-hi clic amb el botó dret, marcant l’opció “Marca per a eliminar completament” i aplicant els canvis).

Un cop desinstal·lats aquests paquets (si no els teníem instal·lats ja és correcte), des del mateix Synaptic instal·lem aquests paquets: “libccid”, “libopenct1”, “pinentry-gtk2” “pcscd” i “pcsc-tools”. Si el nostre entorn gràfic és KDE en comptes de Gnome, hem d’instal·lar el paquet “pinentry-qt” en comptes del “pinentry-gtk2”.

Un cop instal·lats aquests paquets previs, ens hem de baixar els paquets propis del DNIe. Els trobarem a la secció de descàrregues per a GNU/Linux del portal oficial del DNIe. Des de l’enllaç que us he passat, heu d’escollir la vostra arquitectura (32 bits o 64 bits). Aquí veureu que hi ha versions per a Fedora, Debian i tres versions d’Ubuntu. Encara no hi ha paquets per a Ubuntu Karmic, però els de Jaunty funcionen correctament. En el meu cas, m’he baixat els paquets per a Ubuntu Jaunty de 32 bits. Anem al directori on hàgim descarregat el fitxer (que tindrà l’extensió “.deb.tar”), i hi fem clic amb el botó dret del ratolí, seleccionant l’opció “Extreu aquí”. Això ens crearà un subdirectori, on hi haurà tres fitxers amb extensió .deb. Seran els corresponents als paquets”libopensc2″, “opensc” i “opensc-dnie”. Instal·lem el paquet “libopensc2” fent doble clic sobre el seu fitxer corresponent i, en la finestra que s’obri, premem el botó “Instal·la”. Després, fem el mateix per als fitxers dels paquets “opensc” i “opensc-dnie”, en aquest ordre.

Un cop ja tenim instal·lats aquests paquets, hem d’indicar al sistema que no intenti actualitzar els dos que ja hem dit que estan en els repositoris oficials. Tornem a obrir el Synaptic. Cerquem per nom de paquet “opensc”. Marquem els paquets “opensc” i “libopensc2”, i anem a l’opció de menú “Paquet>bloca la versió”. Ara acabarem de carregar els últims paquets oficials. Des del mateix Synaptic, instal·lem els paquet “mozilla-opensc”, l’últim que ens faltava.

Ara, executem el programa que trobarem a “Aplicacions>Oficina>Registrar Mòdul DNIe PKCS #11”. Això obrirà una finestra informativa amb el Firefox. Quan tanquem el Firefox i el tornem a obrir (???) s’obrirà una finestra a través de la qual podrem carregar diversos certificats digitals. Els marquem tots.

Un cop acceptats, anem al menú del Firefox “Edita>Preferències”. A la finestra de preferències, anem a “Avançat>Xifratge>Dispositius de seguretat”. Fem clic al botó “Carrega”, i indiquem el fitxer “/usr/lib/opensc-pkcs11.so”. Amb això ja hauria de funcionar.

Per a comprovar si us funciona, podeu anar a la pàgina oficial de verificació del DNIe i, a la part inferior dreta, hi trobarem un enllaç per a poder fer la comprovació. Si tot va bé, ja heu de poder utilitzar el DNIe en qualsevol operació que l’accepti.

http://www.softcatala.org/w/images/d/d5/Virtualbox_logo.pngFa un parell de dies es va publicar una nova versió del VirtualBox, el programa de virtualització de sistemes operatius. Aquesta no és una versió de grans canvis, però inclou algunes millores que cal esmentar:

  • La “teleportació” que permet la migració de màquines virtuals mentre s’estan executant entre diferents amfitrions (característica que els usuaris normals no apreciarem)
  • Suport d’acceleració 2D per a clients Windows
  • Nou sistema de captures d’estat de les màquines que ens permetrà crear captures de captures (una mica enrevessat)
  • La possibilitat de variar alguns paràmetres de la màquina mentre aquesta s’està executant (p.e. dispositius de xarxa)
  • Millora del rendiment amb clients de 64bits

I més canvis que podeu veure visitant a la pàgina de canvis. Al rebost de softcatalà trobareu els enllaços directes per a la descàrrega per a Windows i Mac, així com l’enllaç als repositoris per a diferents distribucions. Si feu servir el programa, m’agradaria demanar-vos que si veieu algun error a la traducció, vos poseu en contacte amb mi. Des de la versió 3.0 s’han inclòs algunes cadenes que alguns cops és complicat de traduir.

Avui, gracies al bloc http://www.monjo.cat/blog per fi he entrat en “l’ona Google”, i com que l’ona s’ha d’expandir, regalo invitacions als primers comentaristes d’aquest post (fins que se m’acabin)!

Google Wave és una molt bona eina per comunicar-se a l’instant, que permet enviar text, imatges, vídeos, mapes, enquestes…

(més…)

Sense menysprear Xsane, s’ha de dir que sembla un programa que ve dels anys 70-80 i que no ha canviat gairebé des del principi (exceptuant pel fet que abans no hi era en català i ara sí). La qüestió és que la interfície gràfica d’aquest programa que s’utilitza per a escanejar és massa enrevessada, complicada i poc intuïtiva:

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/bd/XSane.png

Doncs bé, ahir mateix vaig poder saber de l’existència d’un altre projecte, anomenat gnomescan i que també es troba traduït al català que sembla que realment és una alternativa molt millor a l’xsane. La interfície és clarament menys potent que no ho és pas l’xsane, però és important tindre en compte que “la majoria de la gent” no fa servir aquestes característiques tan avançades. Així, algunes captures de gnomescan revelen la seua senzillesa:

Capture d'écran data/screenshots/0.6/20-device-selected.pngCapture d'écran data/screenshots/0.6/30-acquire-preview.png

Capture d'écran data/screenshots/0.6/40-preview.pngCapture d'écran data/screenshots/0.6/50-acquire.png

Certament no arribe a entendre per què no és el programa d’escaneig per defecte, potser en un futur no molt llunyà ho siga. La majoria de les distribucions el tenen als seus repositoris, el nom del programa és gnomescan. Per instal·lar-lo a Ubuntu:

sudo apt-get install gnomescan