El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: desembre 2009

Guake

El cap de setmana passat, vaig estar amb el Pau de SomGNU, i vaig veure que tenia instal·lat un programa que em va impressionar. Li vaig demanar el nom (el del programa, no el del Pau, que ja el sabia 🙂 ): Guake.

Logo del Guake

Aquest programa agilitza moltíssim la feina a aquells que, com jo, utilitzem el terminal amb certa freqüència. Podeu llegir la revisió que el Pau en va fer uns mesos enrere. La instal·lació del programa és molt senzilla, perquè es troba en els repositoris oficials de la majoria de distribucions. Simplement, heu d’anar al gestor de paquets propi de la vostra distribució (Synaptic si utilitzeu Ubuntu) i instal·lar el paquet “guake”. Si ho preferiu, el podeu instal·lar des d’un terminal:

sudo apt-get install guake

Un cop instal·lat, el podeu executar des del menú “Aplicacions>Accessoris>Guake”, encara que si l’heu d’utilitzar sovint, us recomano que el configureu perquè s’engegui automàticament en arrancar l’ordinador. Per a fer-ho, aneu a “Sistema>Preferències>Aplicacions d’inici”. Afegiu una nova entrada que tingui aquesta informació:

Nom: Guake
Ordre: guake
Comentari: Terminal amb F12

Així, quan reiniciem l’ordinador, ja s’engegarà el Guake de forma automàtica. Veurem que a la barra superior del Gnome hi surt la seva icona.

El Guake funciona de la següent forma. Quan estem treballant amb qualsevol programa, si veiem que hem d’executar alguna comanda de terminal, premem F12. Ens apareixerà el Guake, un terminal semitransparent que ocupa mitja pantalla, i en la qual podem executar la nostra comanda. Si tornem a prémer F12, o si anem a qualsevol altra finestra, el Guake se’ns torna a amagar. Com veieu, agilitza moltíssim l’execució de programes per terminal.

Utilització del Guake

Utilització del Guake

A més, el Guake és força configurable. Si fem clic amb el botó dret del ratolí sobre la icona del Guake i escollim “Preferències”, podrem modificar el seu comportament. Per exemple, des de la pestanya “General” podem fer que no se’ns mostri la icona del Guake a la barra superior de Gnome, o fer que no aparegui una notificació quan s’engega el Guake (cosa que trobo molt molesta). El que sí aconsello és, des de la pestanya “Appearance”, modificar baixar la transparència del fons del Guake. De forma predeterminada, ve amb un nivell de transparència força alt, i és una mica complicat llegir els resultats de les comandes que hi executem.

Preferències del Guake

Preferències del Guake

Font: SomGNU

Blava o vermella?

Manifest en defensa dels drets fonamentals a Internet


Encara que una mica tard, m’adhereixo a aquest manifest com ja han fet molts altres blocaires.
Davant la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia Sostenible de modificacions legislatives que afecten el lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, blocaires, usuaris, professionals i creadors d’Internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que:

Drets fonamentals

Aquests dies passats han estat marcats pel moviment a la xarxa a favor de la defensa dels drets fonamentals a la xarxa. L’anomenada “Llei d’economia sostenible” tracta d’introduir (i no ho fa d’amagat) la possibilitat de poder tancar pàgines web sense cap tipus de resolució judicial. Jutges diferents actuen de forma diferent davant de les mateixes situacions, però al cap i a la fi són jutges i tenen un coneixement de la llei i una experiència que, al cap i a la fi, els dóna la competència per poder prendre aquests tipus de decisions. Qui decidirà ara si es tanca o no una pàgina? la policia d’Internet?.

Respecte als drets d’autor, personalment pense que fer una feina i viure de les “comissions per drets d’autor” que eixa feina dóna és injust i va contra l’avenç de la societat. Si parlem de música, la música és cultura, per què hauria la cultura estar tan exprimida fins al punt que si es posa una TV a un bar on està sonant música, no és només el canal de TV qui paga pels drets de posar aquella música, sinó també els del bar pel fet d’engegar la TV?. Però aquesta no és l’única incoherència al meu parer, ni la més estúpida (la més estúpida i injusta és clarament el “canon”).

I, després de tot, molts músics viuen de la música?. Probablement el 90% visquen dels concerts que fan (que sembla realment el que es podria considerar com a feina de “músic”) i l’altre 10% (si és que la xifra és tan alta) viu de quatre concerts i dels drets d’autor (al meu parer aquests estan cegats pels diners i per l’èxit).

S’ha de deixar clar, però, que no són només els músics: quantes investigacions científiques s’han vist interrompudes per topar-se amb patents? (infinites), quanta gent mor per no poder pagar medicaments?. Entenc que moltes d’aquestes coses “no són tan senzilles” i que el tema de la propietat intel·lectual és present per moltes raons de pes. Però ha de quedar clar que la “Propietat intel·lectual” es va crear amb la finalitat de fomentar la creació, les idees i així ajudar a avançar a la societat. En canvi, sembla que la propietat intel·lectual signifique deixar el poder en mans d’uns pocs i, per descomptat, no ajuda al desenvolupament de la societat.

Així que repetisc la frase que podeu veure tots els dies al requadre de la dreta i que va ser dita per Richard Stallman:

El desig de ser recompensats per la pròpia creativitat no justifica privar el món de la totalitat o part d’aquesta creativitat.

Neverball i Neverputt

Neverball és un joc d’habilitat, en el que hauràs de conduir una bola fins a la meta recollint un mínim de monedes que varia depenent del nivell.
Els controls són molt simples, nomès has de moure el ratolí per dirigir la bola.

(més…)

Tema GTK Google Wave

Un usuari de gnome-look s’ho ha currat i ha preparat un tema GTK molt semblant al tema de finestres que es pot veure a Google Wave.

wave-gtk

Com podeu comprovar, no és només el tema de les finestres, sinó que també ha modificat el panell des del qual s’accedeix a les tasques (amb el DockBarX), el tema d’icones que és semblant a l’Eikon (però sembla que modificant alguna coseta), han modificat l’estil del rellotge (cosa que m’encanta) i també han afegit el rellotge que ja hem vist algun cop als mòbils amb Android.

Instal·lar tipus de lletra de Windows Vista a GNU/Linux

Fa uns mesos, vam explicar com instal·lar els tipus de lletra de Microsoft més típiques (Arial, Times New Roman, etc.) en un sistema GNU/Linux. Amb Windows Vista, Microsoft va treure noves lletres pròpies, i si ens passen algun document escrit amb aquestes pot ser que no el visualitzem tal i com estava pensat. Els nous tipus de lletra que veurem com instal·lar en aquesta anotació són: Calibri, Cambria, Candara, Consola, Constan i Corbe.

Per a poder obtenir-les, prèviament hem de tenir instal·lat en el nostre ordinador el paquet “cabextract”. Des del gestor de paquets propi de la nostra distribució (si tenim Ubuntu, serà Synaptic) ens podem instal·lar fàcilment aquest paquet.

Després, ens hem de baixar aquesta shell, que realment és una adaptació que he fet jo d’aquesta altra. La diferència bàsica entre les dues és que l’original desa els tipus de lletra al directori /home/el_nostre_usuari/.font, mentre que la meva les desa a /usr/share/fonts/truetype. És a dir, amb la shell original, només veurà aquests tipus de lletra l’usuari que executi la shell, i amb la meva adaptació les lletres estaran disponibles per a tots els usuaris de l’ordinador. Si el vostre equip només té un usuari d’accés (que és l’habitual en ordinadors d’escriptori), podeu utilitzar qualsevol de les dues indistintament.

Un cop descarregada la shell (qualsevol de les dues), li heu de donar permisos d’execució. Ho podeu fer a través del vostre explorador de fitxers o, si ho preferiu, des d’un terminal, anant al directori on hàgiu descarregat el fitxer i executant la comanda següent:

chmod +x vistafonts-installer.sh

Després, l’executem fent-hi doble clic, o des d’un terminal:

./vistafonts-installer.sh

Si us heu baixat la nostra shell, us demanarà la vostra paraula de pas per poder copiar els fitxers al directori del sistema que hem indicat abans. La shell original no us demanarà paraula de pas, perquè no copia els fitxers al directori de sistema. Un cop acabada la shell, ja tindreu disponibles els tipus de lletra de Windows Vista.

Blender 2.5 Alpha

Ja sé que la majoria de lectors mitjanament interessats en el món del programari lliure, ja ho hauran llegit a molts blocs, però crec que és important fer-ne tot el ressò que sigui necessari.

Just aquesta setmana, la Blender foundation, ha alliberat la versió 2.5 Alpha de la seva famosa suite d’edició i post-producció Blender 3D. Molta gent es pensa que tant sols es tracta d’un programa de modelat 3d però van força errats, ja que les possibilitats que ofereix aquest programari, s’estenen fins a l’edició de vídeo, la post-producció d’efectes visuals o  la creació de videojocs, gràcies a el seu editor de seqüències, o l’editor de nodes o el de blocs lògics, que permeten infinitat de possibilitats per als entusiastes i professionals del vídeo.

Personalment, he quedat força impressionat d’aquesta versió, ja que el nombre de millores que he trobat com a usuari des de la versió 2.49 ja són força significatives, i això que de moment, s’han centrat sobretot en la posada al dia de la GUI (realment, sembla un programa molt més modern!)

Però de totes formes, com el nom indica, es tracta només d’una Alfa del que volen, sigui el Blender definitiu. Com expliquen a la seva pàgina, la major part de millores encara estan per implementar, i no serà fins a la versió 2.6 on podrem observar a Blender a ple rendiment. I aquesta versió encara té errades, i fins i tot, algunes de les eines de versions anteriors encara no han estat implementades (jo de moment no he trobat a faltar res!)

Com a usuari d’aquest programari, només us puc animar a descarregar-lo, fer algunes proves i com ja és habitual en el món del programari lliure, col·laborar amb la comunitat perquè aquest fabulós programa segueixi millorant al frenètic ritme que porta!

JDownloader: Descàrrega d'arxius de Megaupload, Rapidshare i més


Molts ja coneixeran aquest programa, però per qui no el conegui, és un gestor de descàrregues que permet baixar-se arxius de Megaupload, Rapidshare i molts altres servidors sense haver de posar el codi que demanen cada vegada que et vols baixar alguna cosa.

(més…)

Instal·lar un nou tipus de lletra a GNU/Linux

A l’hora de generar els nostres documents, pot ser que ens interessi utilitzar un tipus de lletra que no estigui instal·lada de forma predeterminada en el nostre sistema. Altres cops, ens enviaran un document amb una lletra que no tinguem instal·lada. En aquesta anotació veurem com les podem instal·lar.

El primer que necessitem és baixar-nos el tipus de lletra concret. Si sabem el nom de la lletra, podem buscar-la pel Google. Si estem buscant nous tipus, hi ha moltes pàgines a través de les quals les podem baixar, com FontSquirrel i UrbanFonts, entre altres.

Un cop baixada la lletra, tindrem habitualment un fitxer amb extensió .ttf (si és TrueType). També pot ser que el fitxer que ens baixem tingui extensió .zip, però si el descomprimim hi trobarem el fitxer .ttf corresponent. Aquest fitxer, l’hem de desar en un directori especial, que dependrà de l’ús que li vulguem donar. Si ja ens va bé que el nou tipus de lletra només estigui disponible per a un usuari concret del nostre ordinador, la podem desar en el directori /home/nom_usuari/.fonts. Aquest directori no existeix de forma predeterminada, o sigui que abans de desar-hi els fitxers l’haurem de crear. O sigui que, des d’un terminal, hem d’anar al directori on hem desat la lletra que ens hem baixat, i executar les comandes següents:

mkdir /home/nom_usuari/.fonts
cp nom_font.ttf /home/nom_usuari/.fonts/

Ara bé, si volem que aquest tipus de lletra estigui disponible per a tots els usuaris, hem de desar el fitxer al directori /usr/share/fonts/truetype. En aquest cas, en comptes de les comandes que hem escrit anteriorment, hem d’executar la següent:

sudo cp nom_font.ttf /usr/share/fonts/truetype/

Si en el nostre ordinador només hi ha un usuari, no hi ha diferències entre si ho fem d’una manera o de l’altra. Per últim, hem de fer un refresc de tots els tipus de lletra que veu el nostre sistema. Això es pot fer per mitjà de la comanda següent:

sudo fc-cache -fv

I ja tindrem disponible la nova lletra.

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.