El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: desembre 2009

Acabe de rebre aquesta notícia fa uns minuts:

Barcelona / Durham, NC – 16 de desembre de 2009

eyeos i IBM han anunciat avui un acord de col·laboració a nivell mundial pel que els servidors mainframe “System Z” de la nova sèrie “Solution edition for Cloud Computing” de la companyia nord-americana incorporaran el software català. D’aquesta manera IBM reforçarà la seva àrea de Cloud Computing amb el projecte de programari lliure capdavanter com a escriptori web. Per a eyeos aquesta és una oportunitat que li permet entrar al mercat dels EUA de la mà d’una de les empreses més importants del sector.

Segons els termes de l’acord, IBM oferirà eyeos als seus usaris finals que adquireixin un servidor mainframe System Z. Els mainframe d’IBM són servidors molt potents utilitzats principalment per una gran companyia pel processament d’una gran quantitat de dades, i es consideren els de més qualitat del mercat. La decisió de pensar en eyeos, segons explica Andrea Greggo, Cloud Computing Initiative Leader i Market Strategy System z d’IBM, es va prendre “per la facilitat que té d’ampliar-seper crear un núvol d’escriptori unificat que funciona en totes les plataformes”. A més a més estudis fets internament per IBM pels seus programes RedPapers anuals han demostrat que eyeosté una escalabilitat excel·lent en servidors d’alta utilització amb milers de clients accedint a serveis web simultàniament.

eyeosper la seva banda ha incorporat al seu espai web (ibm.eyeos.org) tots els detalls relatius a l’acord i els passos que els clients d’IBM han de seguir per poder gaudir del software. A més a més a partir del 2010 tenen pensat entrar de ple en el mercat nord-americà i tant ells com IBM estan d’acord en fer-ho conjuntament.

Què pot fer eyeos per a mi?

eyeos és un entorn d’escriptori web. Això vol dir que mitjançant el navegador de qualsevol ordinador o telèfon mòbil pots accedir, modificar o visualitzar els teus arxius (fotos, música, pel·lícules, documents, presentacions, etc.) i veure’ls tal i com els vas deixar l’últim cop que vas accedir-hi, independentment de si ets a casa o a un cibercafè de viatge. La diferència més important entre l’eyeos i altres “sistemes operatius Web” és que eyeos es pot descarregar en tant que és programari lliure (llicència GPL), i permet a tothom tenir de manera gratuïta el seu propi servidor d’eyeos. Té comunitats d’usuaris treballant en vint-i-cinc països i el passat mes de juliol va superar les 500.000 descàrregues.

eyeos 2.0_ Desktop

Nou aspecte de l'escriptori eyeOS 2.0 (processador de textos)

El proper 1 de gener de 2010 eyeos traurà al mercat la versió 2.0 del seu programa. Les principals novetats que incorporarà seran un enfortiment del treball col·laboratiu entre usuaris i una major facilitat de sincronització d’arxius, que acostaran el nou producte a una plena integració amb el concepte de cloud computing i el convertirà en una alternativa real i tangible de software lliure davant els sistemes operatius online que presentaran Google i Microsoft.

Al setembre de 2009, va ser guardonada amb el Premi Nacional de Comunicacions, otorgat per la Generalitat de Catalunya. A més a més, al llarg de la seva història eyeosha obtingut altres reconeixements entre els que destaquen el premi atorgat per Yahoo! l’any 2007 com a web revelació en l’apartat de tecnologia i la nominació com a finalistes als Webware 100 awards by CNET en la categoria de navegador, tenint com a competidors a Google, Microsoft, Apple i Yahoo!

eyeosva obrir al 2008 serveis professionals al voltant de la seva plataforma Open Source, oferint suport i desenvolupament de l’aplicació a mesura.

Més informació:

http://ibm.eyeos.org

team

Equip de l'eyeOS

Històricament, els dos entorns d’escriptori més utilitzats han estat Gnome i KDE (no necessàriament en aquest ordre). Fa un temps, semblava que el tercer en discòrdia havia de ser XFCE, però darrerament han anat sorgint altres entorns que li volen discutir aquest lloc. Un dels que sona amb més força, i del qual n’he llegit molt bones crítiques, és LXDE.

Per confirmar aquest fet, darrerament han sortit algunes versions de les distribucions més conegudes que porten instal·lat de forma predeterminada aquest entorn. Generalment, són versions no oficials, però sí oficialment suportades (en Fedora es coneixen com a Spins).

Tot i això, a les distribucions que no tenen aquestes versions amb l’escriptori LXDE predeterminat, segurament hi podreu instal·lar aquest entorn per mitjà dels paquets corresponents.

L’entorn LXDE (Lightweight X11 Desktop Environment), com el seu propi nom indica, és molt lleuger, i està enfocat a executar-se en ordinadors amb pocs recursos. Si voleu provar alguna d’aquestes distribucions, us llisto les que he trobat:

  • Mandriva One 2010 LXDE. Spin de Mandriva One 2010 amb LXDE com a entorn d’escriptori predeterminat. Mandriva és una de les distribucions de Linux més utilitzades.
  • Fedora LXDE Desktop. Amb posterioritat a l’spin de Mandriva, la comunitat de Fedora també va treure el seu propi Spin amb LXDE.
  • Lubuntu. Basada en Ubuntu. Aquest el poso, tot i que encara no té versió definitiva. Estava previst que sortís la primera versió amb Ubuntu Karmic, però es va veure que no era prou estable, i s’esperarà a Ubuntu Lucid Lynx. En no ser una versió definitiva, cal anar amb compte si es vol provar.

En resum, si voleu provar aquest entorn d’escriptori que tantes lloances està recollint darrerament, teniu on escollir. Jo he provat en una màquina virtual les dues distribucions que us he presentat que tenen versió definitiva amb LXDE (Mandriva One 2010 LXDE i Fedora LXDE Desktop), i he de dir que la que m’ha sorprès molt gratament és Mandriva, tant pel seu aspecte gràfic com pel seu bon funcionament.

Mandriva One 2010 LXDE

Mandriva One 2010 LXDE

Ara bé, la versió de Mandriva presenta un problema important, i és que no hi he pogut configurar l’idioma català. A l’apartat de configuració de l’idioma, n’hi ha molts altres, però no el català. Suposo que és necessari configurar algun repositori extra, però no ho he trobat. 🙁  Si algú que utilitzi habitualment Mandriva s’ha configurat aquesta distribució en català, que deixi un comentari a aquesta anotació.

Per cert, al projecte Lubuntu estan buscant col·laboradors per a ajudar a tirar endavant aquesta distribució.

Atenció! Tots hem fet propaganda alguna vegada del nostre sistema operatiu lliure tot dient que “Ubuntu/Debian/Fedora/etcètera és molt millor que Windows/Mac/El rei d’Espanya, perquè no té virus”, però de vegades l’experiència insisteix en demostrar-nos que ens equivoquem.

I és que a la pàgina web gnome-look.org (una de les pàgines de referència per obtenir complements d’aparença, icones, fons d’escriptori… per a GNOME) s’ha descobert que un usuari havia penjat un paquet .deb corresponent a un aparentment inocu salvapantalles contenia un codi maliciós, aparentment malware, que enviava informació sobre l’ordinador on s’instal·lava i era capaç d’actualitzar-se a ell mateix.

Aquest arxiu defectuós ha estat ràpidament eliminat de la plana web quan un usuari ho va descobrir i ho va fer públic. Aquí podeu veure el fil de discussió als fòrums d’Ubuntu.

Per sort, si us heu baixat aquest arxiu, hi ha una solució fàcil. A la terminal:

sudo rm -f /usr/bin/Auto.bash /usr/bin/run.bash /etc/profile.d/gnome.sh index.php run.bash && sudo dpkg -r app5552

PRECAUCIÓ: EXECUTEU NOMÉS AQUESTA ORDRE SI SOSPITEU QUE PODEU ESTAR AFECTATS PER LA INCIDÈNCIA.

Si teniu algun problema addicional, podeu consultar el fil que he posat més amunt.

Cal que pensem que realment no hi ha cap sistema informàtic totalment invulnerable als atacs. Linux és segur si l’usuari actua de manera segura, gràcies a que hi ha moltíssims experts que desinteressadament fan la tasca de comprovar la seguretat de tot el codi que utilitzen els nostres ordinadors, sempre que l’obtinguem d’una font de confiança.

Per tant, compte a l’hora de donar permisos d’execució a programes baixats d’internet, perquè no totes les coses que instal·lem poden ser segures, i ens podem estar baixant qualsevol marranada. El programari predeterminat, el procedent dels repositoris oficials… és de ben segur completament lliure de codi maliciós, però cal estar sempre a l’aguait!

En fi, un petit ensurt, i per sort una solució senzilla 🙂

Salut!

Font.

Avui publico aquests 2 videos que m’han semblat interessants, de la sèrie “Enjuto Mojamuto”, que s’emet a TVE2. (Estan en castellà)



A l’anotació anterior vam veure com comprovar i corregir errors en les nostres particions per mitjà del programa fsck. Una limitació que tenia aquest programa és que no pot fer aquestes comprovacions en particions ntfs, molt usades perquè és el tipus de partició predeterminat en els sistemes operatius de Microsoft des de Windows XP (bé, en Windows NT també ho era). Per a poder comprovar errors en particions ntfs, hem d’instal·lar-nos el paquet ntfsprogs. Aquest paquet es troba en els repositoris oficials de la majoria de distribucions, o sigui que el podem instal·lar des del gestor de paquets propi de la nostra distribució (Synaptic si estem utilitzant Ubuntu) o, si ho preferim, des d’un terminal:

sudo apt-get install ntfsprogs

Dins d’aquest paquet, hi ha el programa ntfsfix, que és el que ens servirà per a comprovar errors en particions ntfs. Una dada que cal tenir en compte és que ntfsfix no fa una comprovació tan completa com el fsck en els altres tipus de particions (per exemple, no fa una comprovació de sectors defectuosos), però sí una comprovació bàsica que pot arreglar els problemes més habituals amb aquest tipus de particions. Jo mateix m’he trobat amb problemes amb particions ntfs que no podia muntar, que he pogut arreglar ràpidament amb ntfsfix. Un cop instal·lat el paquet, l’execució de ntfsfix és molt senzilla. Només cal executar en un terminal l’ordre següent:

sudo ntfsfix /dev/sdxx

En aquesta comanda, cal substituir “sdxx” pel nom de la nostra partició.

A més, en el meu cas he integrat l’execució del programa ntfsfix en el fsck. Així, quan vull comprovar una partició, només hi he de passar el fsck, sense haver de tenir en compte si és una partició ntfs o no. Per a poder integrar ntfsfix en el fsck, hem de tenir en compte el que comentava en l’anterior anotació. Com explicàvem, quan fsck troba que una partició és ntfs, intenta executar el programa fsck.ntfs, que no existeix. Doncs la solució per integrar ntfsfix en fsck és molt senzilla: crear un “programa” fsck.ntfs que, realment,  sigui un enllaç al ntfsfix. Així, quan executem fsck sobre una partició ntfs, el fsck cridarà al ntfsfix. Això ho podem fer des d’un terminal, per mitjà de la comanda següent:

sudo ln -s /usr/bin/ntfsfix /sbin/fsck.ntfs

Un cop hàgim executat aquesta comanda, ja podrem fer una comprovació de partició (fins i tot si és ntfs) per mitjà de la comanda:

sudo fsck /dev/sdxx

Us heu trobat amb aquest molest problema? Jo sí, i cada vegada que inicio algun d’aquests clients, em canvia el nick que tinc posat sempre per la meva adreça de correu electrònic… i és força molest! Per sort hi he trobat una petita solució provisional.

No sé ben bé perquè passa, però googlejant una mica he trobat que sembla ser que el protocol MSN (que com ja sabeu, és privatiu i de codi tancat) ha canviat alguna cosa i ara el servidor des del qual el nostre client de missatgeria instantània es baixa la informació del nickname, ha canviat… i quin és aquest servidor? Doncs només ho sap el client privatiu de Microsoft, el LiveMSN, i els nostres clients oberts no troben la informació i per posar alguna cosa, posen el correu.

Per sort, si utilitzeu un correu de Hotmail, es pot corregir amb una petita trampa. Aneu a qualsevol pàgina de Microsoft (per exemple a mail.live.com) i llavors aneu a Perfil -> Detalls -> Nom, i us editeu el nom, canviant-lo pel nickname que volgueu.

A partir d’ara, cada vegada que inicieu el vostre client de missatgeria instantània, us recordarà el nick correcte, però heu de tenir en compte que cada vegada que envieu un correu, el nickname us apareixerà com el vostre nom propi. És una mica molest, però si funciona…

Una altra alternativa és utilitzar un protocol de missatgeria obert, com Jabber, en el que sí podem saber amb què treballem i com i quina informació hi circula… però clar, jo cada vegada que suggereixo als meus amics que deixin el MSN, em quedo sense amics, per tant, at your own risk… 😉

Salut i alliberament!

Cada volta que l’Ubuntu actualitza el nucli a una distribució (estem parlant d’actualitzacions “menors” però no per això menys importants), com per exemple quan es passa del nucli 2.6.31-15 al 2.6.31-16; no s’elimina el nucli anterior, amb la qual cosa ens queden tots els paquets al sistema ocupant espai innecessari. A més, quan el grub s’actualitza agafa tots els nuclis i els mostra al menú d’inici del sistema.

llistat-grub

Això de no eliminar nuclis antics té la seua raó: en cas que el nou nucli instal·lat no funcione, tindrem la possibilitat d’iniciar el nucli anterior del qual estem segurs que funcionava. Ara bé, un cop ja hem vist que el nou nucli funciona bé, hauria de ser possible eliminar els nuclis antics fàcilment. Cosa que, de fet, ho és i es pot fer amb la següent ordre:
dpkg -l 'linux-*' | sed '/^ii/!d;/'"$(uname -r | sed "s/(.*)-([^0-9]+)/1/")"'/d;s/^[^ ]* [^ ]* ([^ ]*).*/1/;/[0-9]/!d' | xargs sudo apt-get -y purge

Les nostres particions, a causa de l’ús, poden arribar a tenir algun tipus d’error, tant a nivell físic (que algun sector quedi inservible) com a nivell lògic (que, per culpa d’una caiguda, hagi quedat mal definit algun inode o descriptor de fitxer, errors en el sector d’inici, etc.). Per a comprovar tots aquests tipus d’errors, la nostra eina és fsck. Quan executem fsck sobre una partició, aquest hi fa una comprovació tant a nivell físic com a nivell lògic. Si hi troba algun tipus d’errada, intenta arreglar-la. Per exemple, pot intentar recuperar dades de sectors defectuosos, marcar aquests sectors com a erronis per tal que no s’hi pugui tornar a escriure més dades, etc.

El programa fsck ja ve instal·lat en la majoria de distribucions, i la seva execució és molt senzilla. Només cal obrir un terminal i executar la comanda següent:

sudo fsck /dev/sdxx

En aquesta comanda, cal substituir “sdxx” pel nostre nom de partició. fsck farà totes les comprovacions i correccions pertinents en la nostra partició. Per a poder executar el fsck sobre una partició, aquesta no pot estar muntada en el nostre sistema. Abans l’hem de desmuntar. Si aquesta partició és un medi extern (disc dur extern, USB, targeta, etc.), no hi tindrem cap problema. Si és una de les nostres particions principals (les que estan muntades a “/”, “/home”, etc.) només podrem fer la comprovació si entrem al sistema amb un LiveCD. De tota manera, en aquest tipus de particions ja es fa una comprovació automàtica més o menys cada 30 vegades que s’inicia l’ordinador, o sigui que segurament no caldrà que les comprovem manualment.

Però hi ha molts tipus de sistemes de fitxers, i un programa que els pugui revisar i arreglar tots hauria de ser força gran. Realment, el fsck fa totes aquests comprovacions? La veritat és que no ho fa directament. fsck és un programa molt petit, que bàsicament el que fa és identificar quin és el tipus del sistema de fitxers que volem comprovar. Si, per exemple, el nostre sistema de fitxers és ext4, el fsck executa, sense que nosaltres ens n’adonem, un programa que es diu “fsck.ext4” que és el que realment fa les comprovacions i correccions pertinents. Hi ha programes “fsck.xxxx” per a molts tipus de fitxers: msdos (fat16 i fat32), vfat, ext2, ext3, ext4, etc.). Però no hi ha cap programa per a comprovar ntfs, per exemple.

En la propera anotació veurem com podem comprovar els errors en particions ntfs.

Teeworlds és un shooter online en 2D bastant entretingut. Els controls són els “típics” de qualsevol FPS en 3D, controles el personatge amb teclat (A,W,S,D), saltes amb l’espai i apuntes i canvies d’arma amb el ratolí.
(més…)

Des del passat dilluns 10 de desembre està disponible el IDE NetBeans 6.8 en català.