D’entre totes les llibertats que el Programari Lliure ens dóna, la que més ens afecta com a catalano/valenciano-parlants és la possibilitat de poder traduir tot el programari a la nostra llengua: sense haver de pagar ningú ni haver de fer manifestacions ni accions de protesta que, en molts casos, ens mostren vers el món com a “radicals” i “sectaris”. Incongruències de la vida.
En molts casos hem de dependre de la bondat de la companyia en qüestió: Microsoft s’ha dignat a traduir Windows i alguna altra aplicació al català i Google ens manté una mica en suspens degut a que només les 40? primeres llengües en ús a Internet tenen dret a ser traduïdes. Llavors, no depenem de si nosaltres volem o no tindre el nostre programari en català, sinó que depenem de si “altres” consideren que som o no suficientment rendibles.
Apple no és menys: tot i la suposada rendibilitat que li podria garantir la traducció al català de les seues aplicacions, sembla impossible que acaben traduint res. Llavors, sembla que cal anar d’amagat i fer les traduccions d’una manera que es considera il·legal (modificant el programari intern del sistema), com han fet alguns usuaris.
Realment és complicat fer entendre les companyies que si tradueixen el programari al català, els pot eixir rendible. És complicat explicar-ho perquè no es pot assegurar: no som una llengua com el castellà, l’anglès, el francès o l’alemany, no som “tants” i no tenim influència sobre res o ningú que puga ajudar-nos a aconseguir el que volem. Gairebé tots estem d’acord amb el fet que la Generalitat de Catalunya, la Valenciana o el Govern de les Illes Balears no hauria de pagar cap companyia per a que traduira el seu programari al català.
El camí difícil és lluitar contra vent i marea, contra les companyies. Probablement, si tinguérem estat propi la cosa canviaria fins a cert punt, però això no és una realitat i per tant hem de jugar on toca: si les grans companyies informàtiques consideren que el català no té prou valor per a ser una llengua a traduir, llavors nosaltres podem decidir que aquesta o aqueixa companyia no té valor per a nosaltres.
L’única alternativa és, per tant, el programari lliure. Una opció que ens respecta i ens assegura que sempre tindrem el dret de fer servir la nostra llengua davant d’un ordinador, sense dependre si som suficientment rendibles per a la companyia o no.
Defensar la llengua i fer servir programari privatiu quan es té una alternativa lliure és llençar-se pedres a casa nostra: perquè estem pagant algú que no fa res de bo per la nostra cultura.
Llavors, si podeu prescindir d’aquell programari que no us “deixa” fer servir el català… prescindiu-ne i feu servir alguna opció lliure!.
Comentaris recents