El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: novembre 2009

Jmol és una miniaplicació que ens permet visualitzar models i estructures  moleculars en pàgines web, a partir d’arxius de coordenades moleculars inclosos en aquestes mateixes pàgines. El gran avantage de Jmol és que no cal instal·lar-lo a l’ordinador (només cal tenir instal·lat Java), ja que les pàgines web on hi ha emmagatzemades les estructures de proteïnes ja l’acostumen a portar incorporat.

El programa ens permet visualitzar i explorar proteïnes interactivament. Ens mostra la proteïna que nosaltres vulguem en tres dimensions, i ens permet fer-la girar i poder-la veure des de totes les perspectives possibles.http://scripts.iucr.org/java/jmol-11.2.0/src/org/openscience/jmol/images/Jmol_logo.jpg

Hi ha tres maneres diferents de controlar el programa. Amb el ratolí, on només hi trobarem les opcions més bàsiques com ara canviar l’angle de visió, fer el zoom i determinar les posicions dels àtoms que formen part de la proteïna. Amb un menú desplegable, on hi trobarem la gran majoria de les possibilitats que ens ofereix el programa. I finalment amb una consola, on podrem escriure les comandes que siguin del nostre interès seguint el mateix llenguatge que s’utilitza en el programa RasMol.

El menú desplegable és molt complet i és la principal eina que es fa servir. Des d’aquest menú podem dur a terme moltes accions. Per començar, hi podem llegir una breu descripció de la proteïna. Després, hi trobem les opcions d’Estil (on hi podem escollir la manera de representar la proteïna), de Color (es poden remarcar diverses estructures segons el color), de Superfícies (es poden visualitzar àtoms i enllaços que actuen sobre la superfície de la proteïna), d’Animació (permet veure els moviments que fa la proteïna quan es mostra activa) i de Mesures (es poden calcular distàncies entre dos punts de la proteïna).

Visualització de l'estructura de la proteïna insulina a través de Jmol

Visualització de l'estructura de la proteïna insulina a través de Jmol

Per altra banda, en el menú desplegable també trobem altres opcions com són la de carregar arxius, desar imatges, canviar la llengua, obrir la consola, posar eixos en la imatge i moltes altres. Un altre avantatge que ens ofereix aquest programa és que està traduït al català.

Per tal que pugueu manejar en primera persona el programa, us presento la entrada de la famosa proteïna insulina a la Base de Dades de Proteïnes. Si cliqueu a l’enllaç, entrareu directament a la pàgina de la insulina on hi ha Jmol, i hi  podreu visualitzar la proteïna i observar totes les prestacions que el programa ens ofereix.

Si us ha agradat el programa, en podeu obtenir més informació a la Wiki del projecte. En aquest enllaç trobareu una guia que ensenyar a fer servir el programa d’una manera fàcil i didàctica. I ja per acabar, en aquest altre link trobareu un llistat de les pàgines web que utilitzen aquesta miniaplicació.

Jmol és de lliure distribució i codi obert. Es troba sota llicència GNU-LGPL. Jmol corre amb diversos sistemes operatius i en qualsevol navegador que reconeixi Java.

La velocitat d’engegada, així com el rendiment del Firefox a GNU/Linux és dolenta. Més encara si el comparem amb l’Opera o amb el Google Chrome, tots dos ràpids i lleugers. Sembla que es pot fer un petit canvi que permet accelerar en gran mesura el Firefox. Jo ho he provat i, la veritat, no he pogut adonar-me del canvi, tot i que moltíssima gent comenta que sí que nota un augment de la velocitat després del canvi. Així que si ho voleu provar, els passos són els següents:

gedit .bashrc

I afegiu al final de tot la següent línia:

export MOZ_DISABLE_PANGO=1

Finalment executeu:

source .bashrc

Reinicieu el firefox i comproveu si funciona més ràpid o no (si podeu comentar per explicar com us ha anat, millor!). El mètode, com podeu veure, és senzill i podeu desfer els canvis simplement traient la línia que heu afegit i tornant a executar l’ordre final. Bàsicament el que estem fent és desactivar pango (script smoothing library).

Han hagut unes quantes queixes respecte al Pango i, de fet, Pango no està activat per defecte amb una instal·lació del Firefox normal, sinó que en empaquetar-lo, algunes distribucions (com Ubuntu) l’activen, cosa que afecta al rendiment.

Fa un temps vam parlar del programa Wiithon, que ens permetia copiar les nostres còpies de seguretat de jocs de la Wii en un disc dur extern, per tal de poder-hi jugar directament des d’aquesta consola de videojocs. Llavors, la instal·lació d’aquest programa era una mica complicada. A més, com que implicava la compilació (sense que nosaltres ens adonéssim) del programa, deixava de funcionar si s’actualitzaven algunes llibreries del sistema (com, per exemple, en l’actualització a Ubuntu Karmic).

Per a evitar aquests problemes que donava, i a més, poder tenir el programa actualitzat, s’ha habilitat uns repositoris específics a través d’un PPA del Launchpad. Els podem configurar anant a “Sistema>Administració>Fonts de programari”. En la pestanya “Altre programari”, fem clic al botó “Afegeix…” i en la finestra que s’obre escrivim el següent:

ppa:wii.sceners.linux/wiithon

Una forma equivalent de fer això és, des d’un terminal, executar la comanda següent:

sudo add-apt-repository ppa:wii.sceners.linux/wiithon

Un cop configurat el repositori, cal refrescar les fonts del programari. Ho podem fer des del Synaptic. Des d’aquí mateix, intal·lem el paquet “wiithon”. Altre cop, si preferim fer-ho des d’un terminal, podem executar el següent:

sudo apt-get install wiithon

Un cop acabat el procés, tindrem instal·lada la darrera versió del Wiithon. A més, aquest cop queda millor catalogat en el menú d’Ubuntu, perquè el trobarem a “Aplicacions>Jocs>Wiithon” (amb la versió anterior, el teníem a Oficina).

Pantalla principal del Wiithon

Pantalla principal del Wiithon

A més, aquesta nova versió porta força novetats, com la cerca a través d’Internet d’informació sobre els nostres jocs, i altres.

Ahir estava buscant aixó, i avui ho he trobat a: http://mgsanchezs.wordpress.com/

Dockbarx és un gestor pel panell, que mostra les finestres obertes amb icones, tal com ho fa el nou panell de Windows 7.

(més…)

L’equip del Punt ha organitzat una xerrada el proper dia 19 a les 19.00 hores sobre “Programari Lliure” a petició d’unes quantes persones. El nivell serà introductori i se centrarà en conèixer els avantatges que el programari lliure ofereix tant a nivell d’usuàri/a com en les aplicacions que pot oferir als “joves emprenedors”.

La xarrada serà interessant a més perquè la farà Albert Calvet, president de l’Associació Catalana d’Empreses per al Programari Lliure.

Si hi penseu anar, podeu confirmar assistència enviant un correu a informaciojuvenil.dasc@gencat.cat o al 934838384. Si no confirmeu no passarà res, es fa per tal de preveure el nombre de persones que hi anirà i així poder preparar el lloc.

punt-programari-lliure

A vegades ens pot interessar inserir un vídeo en format Flash en una web. Normalment, el procediment que s’utilitza per fer-ho consisteix en apujar el nostre vídeo al famós portal de vídeos youtube, per després inserir el codi HTML a la pàgina web on volem mostrar el vídeo.

Però aquest no és l’únic mètode que tenim per fer-ho. Si no volem passar per l’empresa youtube i confiar-li l’hostatjament i la propietat del nostre vídeo, tenim una altra solució, que consisteix en apujar el vídeo al nostre servidor web, i a través d’aquest codi, cridar-lo. Així ens estalviem haver de passar per la xarxa social de vídeos youtube, ara bé, pot ser que la seva reproducció no vagi tan fina com si ho féssim a través d’una pàgina web especialitzada en mostrar vídeos.

Aquí veiem el codi que hem d’inserir per visualitzar el vídeo prova.flv. Recordem que si hem penjat aquest vídeo a través del gestor de Mèdia del WordPress haurem de ficar que l’arxiu està en una ruta del tipus /gnlcontent/uploads/2009/11/prova.flv.

<object classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" width="425" height="344" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0">
<param name="src" value="/prova.flv" />
<embed type="application/x-shockwave-flash" width="425" height="344" src="/porva.flv"></embed></object>

RasMol és un programa d’ordinador escrit per poder visualitzar i explorar estructures macromoleculars biològiques, tals com les proteïnes que trobem a la Base de Dades de Proteïnes (Protein Data Bank, PDB).

Bàsicament, el procés per poder representar una proteïna s’inicia amb la descàrrega del seu fitxer PDB. Una vegada ja tenim el fitxer, el podem obrir des del programa RasMol. Aquest programa té principalment dos menús desplegables importants. El primer (Display) fa referència a la manera de Visualitzar la proteïna. Des d’aquest menú podem seleccionar diverses opcions, com són l’esquelet de la proteïna, l’espai ocupat pels àtoms, el dibuix de l’estructura secundària i la superfície molecular, entre d’altres. El segon (Colours) ens permet triar els colors que vulguem per representar diverses característiques de la molècula. Podem acolorir-la segons la temperatura, l’estructura secundària, tota d’un sol color, per dominis, etc.

Visualització de la superfície molecular d'una proteïna amb RasMol

Un cop ja tenim la proteïna representada segons el nostre interès, podem fer-la girar i visualitzar-la des de diferents angles per tal de veure’n les característiques estructurals des de tots els punts de vista.

Per últim, RasMol inclou un llenguatge propi que permet escollir múltiples opcions de representació. Es poden seleccionar certes cadenes proteiques, es poden canviar els colors, i es poden fer zooms sobre punts concrets. Hi ha una llista molt llarga de comandes, que podeu trobar en el manual de RasMol.

Actualment, us podeu instal·lar directament la versió 2.7.4.2 des del Gestor de Paquets Synaptic, o bé podeu executar la següent ordre a la terminal:

sudo apt-get install rasmol

Si voleu provar de visualtizar una proteïna de la mateixa manera que ho faria un investigador científic, ara és el moment! Ara que ja teniu el programa instal·lat, només us heu de baixar un fitxer PDB, com per exemple el de la mioglobina. Podeu accedir a la entrada de la mioglobina (per tenir informació de la proteïna escrita a la Base de Dades de Proteïnes) i al fixer PDB de la mioglobina (que us haureu de desacarregar). Un cop descarregat el fitxer PDB de la mioglobina, entreu al programa, obriu el fitxer de la proteïna i ja la podreu visualitzar. Podeu donar un cop d’ull als menús que he explicat abans i anar jugant amb les diverses opcions que ens ofereix. Una combinació molt bonica és la de Cartoon (dins del desplegable Display) i acolorir-la amb Temperature o Structure (dins del desplegable Colours). Espero que us agradi aquesta petita aventura dins del món de les proteïnes!

Representació tridimensional de la mioglobina amb el programa RasMol

Representació tridimensional de la mioglobina amb el programa RasMol

Aquest programa va ser originalment desenvolupat per Roger Sayle. Històricament, va ser una eina important per als biòlegs moleculars ja que el programa, extremament optimitzat, permetia a l’usuari fer-lo córrer en ordinadors personals modestos. Abans, els programes visualitzadors de macromolècules només funcionaven en estacions gràfiques de treball, en les quals els estudiants tenien difícil accés. RasMol ha esdevingut una eina educacional i de recerca important en el camp de biologia estructural.

RasMol és un programa multiplataforma i sota llicència GNU General Public License . Aquest fet encara el fa ser més especial, ja que altres programes de representació d’estructures tridimensionals de proteïnes no tenen una llicència oberta (encara que siguin gratuïts).

Sembla que Google Wave ja comença a arribar a la gent. Ja són molts els blocs que ho han publicat i ara ens toca a nosaltres. Ara mateix tinc 8 invitacions per a Google Wave. Si en voleu una, simplement escriviu un comentari demanant-la (recordeu introduir el correu al camp corresponent per a que sàpiga on enviar la invitació).

Els primers 8 que ho demanen, obtindran la invitació. Tot i així, encara no tinc clara la utilitat de Google Wave, sembla que està molt enfocat a grups de treball i com que no he tingut l’oportunitat de treballar-ne en cap des que tinc Google Wave… doncs poca cosa tinc a dir.

Bé, si voleu una invitació… comenteu!!

VLC Media player és un reproductor capaç de reproduir la majoria de formats d’àudio i vídeo actuals.

És més comú utilitzar-lo per la reproducció de vídeo, ja que esta més especialitzat en aquest tema, encara que també es pot utilitzar per reproduir musica.

(més…)