El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: novembre 2009

Linux+ és una de les revistes de GNU/Linux més venudes. Els seus responsables han decidit que, a partir de gener del 2.010, oferiran aquesta revista gratuïtament, per tal que tothom se la pugui descarregar.

Logo de Linux+De moment, ja ens podem descarregar cinc números de la revista d’aquest any 2.009. Per a poder-ho fer, només ens demanen que ens donem d’alta al seu Newsletter. Això és una gran notícia, perquè es tracta d’una revista molt prestigiosa, i posen al nostre abast molta informació relativa al món GNU/Linux.

Font: Ubunlog

Desde Tuxbrain, ens informen que ja està a la venta la microSD amb els continguts de la wikipedia en castellà per al wikireader

Pels interessats, aquesta targeta addicional té un preu de 19€, i la podeu trobar a: http://www.tuxbrain.com/oscommerce/products/65

També podeu descarregar els continguts de la targeta gratuïtament (zip o tar.bz2)

I ara tocarà esperar la versió catalana.

Font: http://www.tuxbrain.com

L’eina que presentem avui ens permet controlar, des del panell superior de Gnome, la música que escoltem des del nostre reproductor preferit. Així, per exemple, si estem escrivint un document amb l’OpenOffice i volem canviar la cançó que estem escoltant amb l’Amarok, no ens caldrà anar a aquest programa, sinó que ho podrem fer des del panell superior.

Això es pot fer per mitjà del Music Applet. La seva instal·lació és molt senzilla, perquè es troba en els repositoris oficials de la majoria de distribucions GNU/Linux. En el cas d’Ubuntu, per exemple, només cal obrir el Synaptic i instal·lar el paquet “music-applet”. Si preferim fer-ho des de terminal, cal executar la comanda següent:

sudo apt-get install music-applet

Un cop instal·lat, hem d’afegir-lo al panell superior de Gnome, fent-hi clic amb el botó dret del ratolí i escollint l’opció “Afegeix al quadre…”. Això obrirà una finestra, on podem escollir entre una sèrie d’applets.

Entre ells, hi ha el Music Applet. L’escollim i se’ns afegirà al panell superior, de moment amb la icona del Rhythmbox. El Music Applet pot interactuar amb molts reproductors (fins i tot de vídeo, com el VLC), només cal configurar-lo. Fem clic amb el botó dret del ratolí sobre el Music Applet i marquem l’opció “Plugins”. S’obrirà una finestra on podrem desactivar els connectors per als reproductors que no tinguem instal·lats, i activar aquells que sí que tinguem.

Configuració dels plugins del Music Applet

Configuració dels plugins del Music Applet

A més, en el camp “Preferred plugins” d’aquesta mateixa finestra podrem indicar quin és el nostre reproductor predeterminat (en el meu cas, l’Amarok). Quan acceptem els canvis, veurem que la icona del Music Applet ha canviat, per mostrar la del reproductor predeterminat que li hàgim indicat. Si fem clic en aquesta icona, s’obrirà el nostre reproductor. A més, mentre estiguem escoltant música, aquesta icona canviarà, i mostrarà els controls per a poder aturar/rearrancar la música, anar a la propera i a l’anterior cançó.

Music Applet al panell de Gnome

Music Applet al panell de Gnome

Cal dir que, des de finals de setembre, el nom del projecte ha canviat a Panflute. Aquest canvi no s’ha vist reflectit en els repositoris d’Ubuntu Karmic Koala, suposo que sí hi serà a l’Ubuntu Lucid Lynx que ha de sortir a l’abril del 2010. De tota manera, els desenvolupadors de Planflute han preparat un repositori PPA del Launchpad per a poder instal·lar a Karmic aquestes noves versions. No aconsello fer-ho, perquè de moment no hi ha moltes novetats, i és millor utilitzar repositoris PPA només quan sigui realment necessari. De tota manera, aquí us indico com configurar-lo. Anem a Fonts de Programari i, a la pestanya “Altre programari”, hi afegim el repositori “ppa:kuliniew/ppa”. Si ho preferiu, podeu configurar-lo des de terminal:

sudo add-apt-repository ppa:kulinkew/ppa

A partir d’aquí, refresqueu la llista de paquets del Synaptic, i seguiu les instruccions anteriors, però tenint en compte que aquest applet ja no es diu “Music Applet”, sinó “Panflute”.

Font: Marc (de viva veu) 🙂

Battle Jump és un joc de plataformes en 3D en el que hauràs de superar els diferents nivells saltant fins a arribar a la meta.

Al principi et pot semblar fàcil (o no), però el joc disposa de molts nivells, de dificultat ascendent i a més, inclou un editor de nivells perquè puguis crear els teus propis nivells i compartir-los.

(més…)

ExPASy és el Sistema Expert d’Anàlisi de Proteïnes (Expert Protein Analysis System). ExPASy és el servidor de proteòmica de l’Institut Suís de Bioinformàtica que analitza seqüències i estructures de proteïnes. El servidor consta bàsicament de quatre seccions: eines i programari per treballar amb proteïnes, bases de dades, educació i serveis, i documentació.

Potser la característica més important que ens ofereix ExPASy són les seves eines de treball sobre qualsevol aspecte de les proteïnes. Aquest servidor web és un referent en el món de les proteïnes.

http://www.expasy.ch/people/personal/nguex/c24_700x875.jpeg

Si accedim a la secció d’eines veurem la dimensió del projecte. En aquesta secció hi ha classificades totes les eines que es poden utilitzar lliurement. Podem identificar i caracteritzar una proteïna seguint diferents models, podem obtenir la proteïna resultant d’una seqüència de ADN, podem fer cerques per alineament, cerques per perfil i patró, predicció de modificacions post-traduccionals i predicció de la topologia de les proteïnes.

A més a més, podem fer anàlisis sobre els diversos nivells estructurals de les proteïnes: anàlisi d’estructura primària, predicció d’estructura secundària, anàlisi i predicció d’estructura terciària, anàlisi d’estructura quaternària i visualització de proteïnes.

Però la llarga llista d’eines no s’acaba aquí perquè encara podem trobar més eines per fer alineaments de seqüències simples i múltiples, anàlisis filogenètics i anàlisi de característiques molt precises de les proteïnes.

Secció d'eines per treballar sobre proteïnes que trobem a ExPASy

Secció d'eines a ExPASy, on es pot treballar sobre qualsevol aspecte de les proteïnes

La secció de bases de dades ens permet accedir a una gran quantitat de bases de dades de seqüències de proteïnes com UniProt Knowledgebase (Swiss-Prot i Trmbl) i Enzime, un repositori d’informació relativa a la nomenclatura d’enzims, que descriu cada tipus d’enzim caracteritzat per el que s’ha assignat un número EC (Enzyme Commission). També trobem altres bases de dades com ProSite, Swiss-2DPAGE, Swiss-Model Repository, ViralZone i altres. Els servidors web sempre trobem molta informació en bases de dades que estàn interconnectades, cosa que permet globalitzar la informació i tenir-ne un ràpid i fàcil accés. També és important remarcar que el servidor funciona en col·laboració amb l’Institut Europeu de Bioinformàtica des de l’1 d’agost de 1993.

En la secció d’educació i serveis hi podem trobar diverses eines d’obtenció de seqüències, divulgació de ciència popular, un portal d’aprenentatge de bioinformàtica i proteòmica (e-Proxemis) i fins i tot un joc, Swiss-Quiz. Per últim, en la secció de doumentació trobem una gran quantitat de documents on hi trobem informació de caracter general, sobre nomenclatura i sobre característiques específiques d’algunes espècies.

La xarxa està que no para. Per tot arreu ho anuncien. Ahir, Google va presentar el seu esperat sistema operatiu, Google Chrome OS. Pels que encara no l’hàgiu vist, aquest va ser el vídeo de presentació:

Però, el més interessant és que han penjat el seu codi font, i explicaven com compilar aquest sistema operatiu (cal fer-ho des d’Ubuntu) per a poder utilitzar-lo. Poc ha trigat la gent a fer-ho. I el millor és que, molt amablement, han penjat imatges amb el Google Chrome OS instal·lat, preparades per poder utilitzar en màquines virtuals amb VirtualBox o VMWare. Per exemple, jo m’he baixat el que ha preparat Korben. El podeu descarregar d’aquest enllaç:

http://www.megaupload.com/?d=XIN4NSR0

Com que es tracta d’una imatge de VirtualBox, un cop descarregada i descomprimida la podeu utilitzar tal i com vaig explicar fa pocs dies. Quan l’engegueu, l’usuari d’entrada és “mark”, i la paraula de pas, “qrk”.

Jo ja l’he provat, i la meva primera impressió és que s’ha desenvolupat amb un objectiu molt concret: treballar en xarxa. L’aspecte del sistema operatiu redueix simplement el navegador Google Chrome. Ull, es tracta d’una versió molt preliminar, i segurament la versió final serà força diferent.

Amb la primera impressió, m’ha recordat moltíssim al projecte català EyeOS, amb la diferència que EyeOS funciona dins un navegador, però tens el teu sistema operatiu per darrere, mentre Google Chrome OS és el navegador (com he comentat, com a mínim és així a aquesta versió preliminar).

Si us animeu a provar-lo, escriviu les vostres sensacions amb aquest nou sistema operatiu.

Fonts: SomGNU, WebUpd8, OMG! Ubuntu, Ubuntips

Sembla que Nokia a decidit passar-se a Linux amb Maemo 5, en comptes de Symbian en els nous telèfons mòbils de la serie N.

(més…)

En l’última anotació vam veure com passar música al nostre dispositiu mp3 amb Rhythmbox, el reproductor predeterminat de l’escriptori Gnome. Avui explicaré com fer el mateix, però des del reproductor propi de l’escriptori KDE, l’Amarok.

Logo d'AmarokAmarok és un reproductor boníssim (permeteu-me aquesta opinió personal). Veurem com la còpia de fitxers al nostre dispositiu mp3 és tan senzill com amb el Rhythmbox. Si no el teniu instal·lat, ho podeu fer anant al Synaptic (a través del menú “Sistema>Administració>Gestor de paquets Synaptic”). Des d’aquest programa, feu una cerca del nom de paquet “amarok”, i l’instal·leu.

Per obrir l’Amarok, heu d’anar al menú “Aplicacions>So i vídeo>Amarok”. Per tal de treballar amb dispositius mp3 (tant MTP com iPod), amb Amarok no cal instal·lar-hi cap connector ni res (amb Rhythmbox sí que calia instal·lar-hi uns connectors). L’Amarok ens detectarà directament el dispositiu que connectem a l’ordinador, i ens el mostrarà per a poder reproduir directament la música que hi hagi.

Dispositiu mp3 detectat per l'Amarok

Dispositiu mp3 detectat per l'Amarok

Amb Amarok, la còpia de música cap a l’aparell no es pot fer amb el mètode de seleccionar i arrossegar (com fèiem amb el Rhythmbox), sinó que cal seleccionar la cançó (o l’artista, o l’àlbum) que volem copiar, fer-hi clic amb el botó dret i seleccionar l’opció “Copia a la col·lecció>Nom del nostre dispositiu”.

Còpia d'un àlbum al dispositiu mp3

Còpia d'un àlbum al dispositiu mp3

Cal dir que aquestes instruccions són per a la versió 2.2 d’Amarok (la que es pot instal·lar a Ubuntu Karmic, per exemple). Des de l’Amarok 1.4, cada nova versió té un nou mètode de còpia de fitxers a dispositius mp3. Jo trobo que el mètode actual és molt bo i senzill, i només hi afegiria la possibilitat de poder seleccionar i arrossegar cap al dispositiu les cançons que vulguem copiar.

S’ha presentat Google Chrome OS. Estarà enfocat només a ultraportàtils ja que sols funciona amb discos SSD. A la presentació que han fet han explicat que Chrome OS no serà un sistema operatiu de producció. Tot i així, caldrà veure com avança en un futur i com la comunitat de programari lliure se’n pot aprofitar. Ací teniu el vídeo de Google Chrome OS: