Linkat 2.0 Pas a Pas
Monthly Archive: agost 2008
Javier Malonda és qui dibuixa la famosa tira ecol. Com sabeu, a SomGNU hem estat traduint les tires des de fa més d’un any. Allà per maig, Javier Malonda va deixar de dibuixar tires -fins a nou avís- i sembla que finalment va reprendre la tasca al juliol.
No ens vam adonar i ja s’han publicat quatre noves tires que, amb una mica de retard, ja hem traduït. A nivell personal, la primera tira relativa al “retorn” no és molt bona. Les altres, però, sí que ho són. Ací les teniu.
La tira ecol torna
Nano twitejant
La nova xarxa sense fils
Els efectes de la radiació
Si voleu enllaçar la tira a la vostra pàgina web només heu d’afegir el codi de la següent manera:
<a href="http://tira.somgnu.cat/"><img src="http://tira.somgnu.cat/actual-100px.png" alt="Tira Ecol en català" /></a>
- Enllaç | Arxius de la tira ecol en català
- Enllaç | Pàgina principal de la tira
Carlos Castro és una de les principals raons per les quals LinEX, la primera distribució GNU/Linux regional de l’Estat Espanyol, va aconseguir un gran èxit.
A “petició pròpia”, Carlos Castro ha decidit deixar el càrrec. Evidentment, un càrrec que ja no ocupava amb el beneplàcit dels seus des que va escriure un article al seu bloc (que ja no existeix) criticant durament la política que el seu partit (el PSOE) havia estat duent a terme amb el cànon digital.
“Voler guanyar el Govern només amb el favor d’una classe artística mediocre que no sap viure sense les subvencions i els delmes, és una vergonya. La gran majoria estem d’esquena a eixos especuladors que s’anomenen a sí mateixos “progres” i que mimen aquesta esquerra mendicant de favors.”
Aquesta és una cita en contra del cànon digital per emmarcar. I més encara venint d’un polític del partit socialista. Segons Carlos Castro, la societat d’autors (SGAE) està fent xantatge a l’esquerra.
Ja és coneguda la xifra que, com a mínim, la SGAE s’ha ficat a la butxaca 500.000€ del programari lliure extremeny.
Aquestes crítiques han estat desautoritzades per la Junta d’Extremadura davant de les pressions del Govern central. Aquesta ha estat la raó final per la qual un dels personatges que més ha fet pel programari lliure a l’Estat, ha hagut de plegar.
Rafael Martín Espada, enginyer de telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Madrid, serà el seu substitut.
- Font | The Inquirer.es
- Enllaç | Notícia a l’Associació d’internautes
La Generalitat Valenciana va apostar per GNU/Linux amb el llençament de la LliureX. La LliureX va sortir amb intencions educatives tal i com va sortir a Catalunya la Linkat, amb la diferència que la Generalitat Valenciana va implementar la seva distribució GNU/Linux des d’un bon començament a les escoles i als instituts públics, cosa que els ha fet estalviar 22 millons d’euros en llicències.
Esperem que aquests 22 millons d’euros se’ls gastin en el desenvolupament de LliureX i en ensenyar el funcionament i el desenvolupament de GNU/Linux a les aules dels seus centres. També podrien destinar part d’aquests diners en ajudes per a famílies necessitades, deixant ordinadors a bon preu i amb un bon sistema com pot ser GNU/Linux
Quan feia tot just un mes i vint dies que s’havia publicat la versió 1.0, fa poc es va alliberar la versió 1.2 del Banshee, un reproductor d’àudio (tot i que també suporta biblioteques de vídeo) escrit amb Mono i que utilitza les biblioteques GTK+; es troba sota la llicència MIT.
Amb aquesta versió 1.2 s’inclouen algunes novetats com són:
- Afegit un Equalitzador (accessible des del menú Visualitza).
- Millorat el suport per a ràdios a través d’Internet, que ara permet crear llistes de reproducció amb les ràdios.
- Recomanacions en viu, que donen informació sobre cançons i artistes recomanats a partir de la música que escoltem.
- Possibilitat d’importar llistes de reproducció que estiguin en format .pls o .m3u.
- Suport als àlbums de més d’un artista.
- Millores a l’ordre d’ordenar les cançons a les llistes de reproducció, ara quan reiniciem el Banshee encara recordarà l’ordre que tenien les cançons quan l’hem tancat.
- Assistent de migració de l’Amarok, que importa les valoracions, el comptador de Més escoltades i els podcats que tinguem a l’Amarok.
- Desactivat l’estalvi de pantalla quan es té el mode de pantalla completa activat.
- Ara cercarà el fitxer (cover.jpg, etc.) a la carpeta on hi hagi les cançons de l’àlbum. Fins ara les caràtules dels àlbums només es podien aconseguir a través d’un assistent per Internet.
- Millores generals en el rendiment i la velocitat.
- Més de 80 bugs corregits respecte la versió 1.0 i moltes altres novetats.
El Banshee està passant a ser una de les alternatives més fortes per a escriptoris Gnome pel que fa a la reproducció de música i gestió de biblioteques musicals, juntament amb Rythmbox, Exaile i Listen (a part de l’Amarok per a KDE).
- Enllaç | Anunci del llançament
- Descàrrega | Banshee 1.2
Quan a la majoria de gent els hi parlem d’informàtica ja es posa nerviosa, i quan els hi proposem que provin alguna de les distribucions GNU/Linux (Ho dic així per respecte a Richard Stallman) doncs ja es desesperen. La típica visió que té un usuari habitual de Windows del GNU/Linux és d’una persona en una habitació fosca amb la pantalla negra plena de lletra, text i més text, sense cap imatge, cap botó, cap punter de mouse… Quina desgràcia!!! Tan xulo que és aquest últim Windows que han posat al mercat… I pots uns efectes… I consumeix més recursos…
Doncs bé, amb aquest article, vull presentar-vos la revolució dels escriptoris GNU/Linux. Us presento el gestor de finestres Compiz (evolució del projecte Beryl + XGL). Amb ell es poden aconseguir uns potents i atractius efectes. Abans però, deixa’m comentar-te que si estàs interessat en provar-lo, cal que disposis d’una targeta gràfica ATI o NVIDIA (més recomanable aquesta última).
No ens agrada molt parlar de versions RC o beta de programes concrets (en canvi, de distribucions, sí que ens agrada fer-ho), però avui farem una excepció.
Fa un parell de dies es va presentar la primera candidata a versió 0.7 final de Songbird, el reproductor de música que fa servir el motor del firefox per funcionar. Aquesta vegada s’ha presentat una novetat molt interessant, i és que la interfície del programa ha canviat substancialment.
S’han canviat els colors de fons, del to negre s’ha passat a un metalitzat que no pot més que recordar l’iTunes; els controls han passat d’estar a la part de dalt al centre, a passar a la part de baix a l’esquerra (tot i que es permet passar-ho dalt). La barra lateral també s’ha modificat i sembla que l’estructuració és ara una mica més senzilla (tot i que encara no és molt intuïtiva).
Ací teniu una captura:
Una nova extensió interessant (no tinc clar si ja hi era a les versions anteriors) és la possibilitat d’estar informats sobre els concerts dels artistes que tenim a la nostra col·lecció. També hi haurà suport natiu per a Last.fm, d’aquesta forma es podran marcar cançons com a preferides o banejades des del mateix Songbird.
Sembla que també s’ha millorat el consum de memòria i la lectura de les metadades, cosa que hem comprovat a GNU/Linux (sota OpenSUSE). Un altre canvi és la selecció de l’idioma. Abans el programa ens preguntava en quina llengua el desitjàvem posar quan s’iniciava per primera vegada. Ara cal anar a File->Languages i allà seleccionar el català.
Ja hi ha versions descarregables per a Windows, GNU/Linux i Mac.
- Font | Genbeta
- Enllaç | Notes de la versió
- Descàrrega | Songbird 07 RC1
Sí, sí, heu llegit bé, Debian Lenny, la versió en proves de Debian ha estat per fi “congelada“. Amb aquest esdevment, podem deduir que no falta gaire perquè els amants d’aquesta gran distribució i mare de moltes altres, puguin disfrutar, per fi, de la nova versió de Debian, Debian GNU/Linux 5.0 Lenny.
Des de fa uns anys, la UOC ofereix un Màster en Programari Lliure al qual s’estudien diferents àrees d’interès de sistemes GNU/Linux: xàrcies, administració, ús, etc. Durant aquest temps, s’ha anat alliberant documentació, tant en català com en castellà, dels diversos temes del temari. Però fins a avui no s’havia alliberat tot.
A partir d’ara ja hi ha una pàgina a la qual s’hi pot accedir i descarregar en format pdf cada un dels temes:
- M2001 – Introducció al programari lliure, Febrer 2008
- M2002 – Sistema operatiu GNU/Linux bàsic, Febrer 2008
- M2003 – Administració avançada del sistema operatiu GNU/Linux, Setembre 2007
- M2004 – Implantació de sistemes de programari lliure, Febrer 2006
- M2005 – Xarxes de computadors, Maig 2005
- M2006 – Ampliació de xarxes de computadors, Febrer 2008
- M2007 – Aspectes avançats de seguretat en xarxes, Novembre 2006
- M2008 – Desenvolupament d’aplicacions web, Febrer 2006
- M2009 – Bases de dades, Febrer 2007
- M2010 – Introducció al desenvolupament de programari, Febrer 2006
- M2011 – Conceptes avançats en desenvolupament de programari lliure, Febrer 2006
- M2012 – Enginyeria del programari en entorns del programari lliure, Febrer 2006
- M2013 – Utilitats i eines, Febrer 2006
- M2014 – Aspectes legals i d’explotació, Febrer 2007
Al wiki vam penjar fa un temps un recull de documentació en català sobre programari lliure, així podeu complementar tota aquesta informació.
Per tal que un programa pugui ser qualificat amb propietat de «programari lliure» en el sentit en què fem servir aquesta expressió cal que compleixi quatre «llibertats» que no són sinó quatre punts que aquells qui van començar tota aquesta benvinguda moda de les obres intel·lectuals lliures van considerar fonamentals — i s’entèn que aquells que decidim fer servir aquest tipus de llicències ho considerem també més o menys així–.
Si compleix aquestes quatre llibertats (poder-ne fer qualsevol ús, estudiar-lo o modificar-lo, redistrubuir-lo i poder-lo adaptar) necessàriament ha de permetre l’ús comercial de les obres derivades que puguin fer-se’n. Si no, no és lliure. Entre d’altres coses perquè la llibertat de poder fer servir un programa per a qualsevol ús implica també poder fer diners amb ell. I està bé que sigui així, hi ha moltes raons per no restringir la possibilitat de redistribució només a aquells sense afany de lucre.
Podem posar-ne un exemple esclaridor. Quin mal hi ha, per exemple, en què una petita empresa botiga d’informàtica ofereixi els CDs que composen el sistema lliure Debian a un preu raonable? Són fins a 21 CDs! Massa teca per menjar-se-la amb una connexió a Internet de les lentes, i cal recordar que encara molta gent les pateix! La botiga es pren la molèstia de gravar i replicar els CDs i l’usuari d’una d’aquestes connexions lentes s’evita la interminable espera i la feinada de descarregar tot el material. Cap problema.
Però què passa amb determinada gent sense gaire escrúpols, què passa amb aquestes webs que et fan enviar un o diversos SMS (a un preu que voreja un euro) per descarregar un programa lliure que a la web del costat, a la web oficial, és totalment gratuït? De vegades aprofiten dels espais de pagament per a publicitat a les planes de resultats dels cercadors per fer-se més visibles. És clar, com que les llicències lliures ho permeten, pels motius explicats, és totalment legal! Però des del punt de vista ètic, és gairebé una estafa. Aquesta gent no ofereix cap valor afegit i a sobre fa pagar per allò que és gratis.
Com podem evitar que els programadors acabin optant per alternatives més restrictives per no patir aquests abusos? Què podem fer per aturar aquest tipus de pràctiques?
Comentaris recents