El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: maig 2008

S’ha publicat una nova versió del Blender, programari de disseny i animació en 3D amb el qual s’han fet pel·lícules com Shrek o The elephant’s dream.

Blender és una de les eines més importants que demostra constantment que el programari lliure no té res que envejar a nivell professional al programari privatiu. Aquesta nova versió, anomenada The Bunny Release duu un nombre important de canvis i millores:

  • Nou sistema de partícules, escrit des de zero per tal de millorar el rendiment i oferir més funcionalitats
  • Nou navegador d’imatges
  • Potent simulador de textures de teles i roba
  • Simulacions físiques en temps real
  • Millores en reflexes i ombres, pèl i pelatge (i derivats)
  • Una nova eina de deformació per a personatges animats
  • Millores als temps del renderitzat
  • Millores en textures, moviments, cossos, pèls…

Al wiki oficial de Blender mantenen una extensa col·lecció de temes de suport i documentació a més d’un manual d’usuari en castellà, i altres tutorials i recursos.

Al wiki de SomGNU tenim un magnífic article pràctic d’introducció al Blender que va fer Aljullu. Us recomanem donar-li una ullada.



Què ha passat amb Debian i OpenSSL? OpenSSL serveix, entre d’altres coses, per generar contrasenyes. Per això, és necessari que el programa sigui capaç de generar nombres aleatoris que difícilment es puguin preveure. Es tracta que sigui complicat que, aplicant algorismes i mètodes matemàtics, algú pugui descobrir la forma de trobar una contrasenya.

El que ha passat és que una de les eines que ajuda als programadors a programar (els depuradors o debuggers, permeten trobar errors) es queixava per aquesta línia de codi: MD_Update(&m,buf,j);. Per això, els encarregats del codi font d’OpenSSL la van eliminar. I, en eliminar aquesta línia, el que s’ha produït és que totes les claus generades des de setembre de 2006 poden ser descobertes per gent malintencionada, aprofitant l’existència d’aquest forat de seguretat per crear eines que els permetin fer-ho. De fet aquesta eina ja ha estat creada i s’ha demostrat molt eficaç.

Qui ho va eliminar va ser la persona que s’encarrega de fer el paquet per a Debian, no els programadors originals d’OpenSSL, i és per això que l’error només afecta a sistemes operatius Debian i derivats, entre ells Ubuntu. De tota manera, cal dir que el responsable de la catàstrofe va actuar amb les espatlles cobertes. I és que, abans d’eliminar la línia en qüestió, va preguntar als programadors d’OpenSSL què passaria si ho feia:

Kurt Roeckx (encarregat del paquet de Debian):

No tinc ni idea de com afectarà això realment a la generació aleatòria de nombres.

Ulf Möller (programador d’OpenSSL):

No afectarà massa. Si això ajuda a la depuració, estic a favor d’eliminar-la.

Aquesta conversa va tenir lloc el maig de 2006. El setembre de 2006, es publica a Debian el paquet OpenSSL amb la línia de marres ja eliminada. I no és fins la semana passada que Luciano Bello descobreix l’error, avisa a Debian i es publica l’alerta de seguretat i la notícia comença a passar de bloc en bloc. En parlen en Xavier Caballé o Kriptópolis, per exemple.

Queda demostrat: una sola línia de codi pot embolicar la troca de valent.

Avui dia 19 de maig se celebra la tercera edició del Open Discussion Day. Aquest dia està dedicat a la promoció de sistemes de comunicació oberts. La idea és no usar cap sistema de comunicació tancat (MSN, Yahoo!, AIM) durant tot el dia.

Així també s’hauria d’intentar aprofitar avui per donar una oportunitat a Jabber i als sistemes oberts. Per tant en els vostres blogs o espais que tingueu oportunitat, parlar-ne sobre el tema o si no ho coneixeu aprendre què és. Podeu animar als vostres coneguts a fer-se un compte (almenys, que el tinguin fet ja és un pas). És possible que ja tinguin comptes Jabber, per exemple si tenen un compte de GMail, de Gizmo o de LiveJournal, així que, en aquest cas, seria usar-los exclusivament.

Encara que les memòries flash portin alguns dubtes sobre la vida més curta de les seves cel·les respecte dels discs durs, es pot aprofitar la seva lectura més ràpida (temps d’accés inapreciable) per descarregar de feina aquests darrers i donar una super embranzida al sistema.

Avui dia venen targes adaptadores de CF a IDE/SATA i targetes CF amb suport DMA (UDMA 4/ (5 en les més ràpides)).

Tanmateix hi ha missatges a la xarxa sobre petades de les CF que prevenen contra l’ús intensiu d’aquestes per a feines d’escriptura.

Podeu ficar les parts fixes del Linux (/bin /usr …) a CF, /var i /home a disc dur, la /tmp a ram (tmpfs) i assignar la memòria cau (memòria recent) del navegador a un subdirectori del /tmp i comprovareu l’augment de velocitat del sistema.

Hi ha dues qualitats de CF les MLC (multi-level cell: dos bits per cel·la) més assequibles (8GB per uns 33 euros) però amb vida de 10.000 cicles d’escriptura per cel·la i les SLC (single level cell) amb una vida de més de 100.000 cicles que alguns donen amb garantia de per vida. [1]. La barata ja fa el fet, per a tenir-hi fitxers que no varien.

Per no espatllar gaire la CF, el truc és instal·lar el sistema en una partició del disc dur, i en acabat copiar la partició amb el gparted sobre la flash o millor el clonezilla q només copia els blocs usats, afegint-li les opcions noatime,nodiratime per a evitar que hi escrigui cada cop que hi accedeix.

Munteu la compact flash com a primer disc dur (hda) i el disc dur mecànic com a hdc.

Feu una partició petita per al /boot a la CF, i al disc dur una per al sistema d’una mida que la pugueu copiar a l’espai buit de la CF, i un parell de particions més per als punts de muntatge /var i /home, i la swap a banda.

Instal·leu l’Ubuntu o el Hurd o la distro que us plagui, especificant els punts de muntatge anteriors i un cop instal·lat afegiu al fitxer /etc/fstab les opcions noatime,nodiratime a la partició arrel i una línia per crear un tmpfs per a /tmp especificant un topall d’ús de mem. amb l’opció size. Afegiu els paquets que vulgueu i quan ho tingueu al gust, copieu la partició amb el sistema (/) del disc dur a l’espai restant de la tarja CF i editeu el menú del “grub” per a que el nucli agafi la partició del CF com a arrel.

Si en acabat heu d’afegir algun paquet més (ja sobre la CF) no arribareu pas a espatllar-la ni molt menys. El desgast serà escàs.

També hi ha qui recomana substituir /etc/mtab per un enllaç a /proc/mounts [2] però té algunes contraindicacions. [3]

Hi ha la possibilitat de fixar la partició de sistema “read-only” [3], [4] i/o superposar-hi una partició “read-write” mitjançant un sistema de fitxers unionfs o l’equivalent millorat aufs però aquests no venen amb el nucli actual i caldrà incorporar-los-hi i recompilar-lo.

Diuen que és millor emprar formats de filesystem senzills (ext2) per a estalviar a la CF el desgast de la sobrecàrrega del journaling. Però ja que li posem tot cuinat, penso q val la pena tenir un sistema més segur i fer-ho amb un reiserfs que afina més que no l’ext3 (desa els fitxers petits i les cues a l’estructura). [5]

Per acabar assignem la memòria cau del navegador epiphany/mozilla a ram (/tmp tmpfs). Cal editar el fitxer d’inici /etc/rc.local (si la màq. és vostra) o el .bashrc de l’usuari si és compartida, per tal que creï un directori per la mem. cau del navegador de l’usuari i assignar-li propietari, i afegir al about:config del mozilla l’entrada per al parent_directory de la memòria cau. [6]

Altres trucs per accelerar el sistema en aquest enllaç. [7]

G.R.F.

Darrerament hem parlat molt d’Ubuntu i d’un problema important que hem trobat al seu desenvolupament: no es fan servir les traduccions generals del GNOME o KDE, sinó que existeix un equip de traducció propi que moltes vegades suposa duplicitat d’esforços. Concretament, com diu en Jordi Mas:

[Ubuntu] És també fork de les traduccions. Molts usuaris des de la bona fe tradueixen a Ubuntu guiats pels propis menús d’Ubuntu (Traduïu aquesta aplicació…) pensant que ajuden al seu programa favorit a estar en la seva llengua. En realitat ajuden només a Ubuntu a través d’una eina privativa que es diu Rosetta. Les traduccions que es fan a Rosetta no s’envien als autors originals, creant duplicació de feina i fomentant la descoordinació. Mala cosa per les llengües com la nostra que amb prou feines podem completar les traduccions dels projectes principals. De totes maneres, aquest no és l’únic problema de Rosetta.

Ubuntu, però, té una secció anomenada BrainStorm on els usuaris poden comentar i proposar millores, canvis o el que siga. Doncs hi ha una proposta per tal de deixar de fer servir Rosetta i fer servir upstream. Si voleu votar, només heu de visitar aquesta pàgina.

Felicitats!

Tant per l’aniversari de’n Guillem, com en Pol recorda (:P), com per la conferència i presentació del grup Computadors Alliberats com per això que acabo de descobrir.

Si busques Join Free Software a l’hamigo google aquest blog és el primer resultat que et surt. Ho he trobat curiós!

No fa molt de temps us vam explicar una novetat prou vistosa de l’OpenOffice.org Impress: les transicions 3D.

Doncs aquesta característica ja es troba implementada per a la versió 2.4, tot i que no està inclosa per defecte,  i la instal·lació és prou senzilla a Ubuntu.

Només cal instal·lar el paquet ogltrans que es troba als repositoris (si coneixeu com fer-ho per a altres distros, poseu-ho als comentaris i actualitzem l’article). El paquet inclourà 14 noves transicions 3D a l’Impress. Per instal·lar-lo:
sudo apt-get install openoffice.org-ogltrans

També podeu instal·lar-lo directament a Ubuntu Hardy fent clic al següent requadre:

Aquesta característica només està implementada a GNU/Linux (degut a que es fan servir les biblioteques OpenGL). Cal dir que els efectes, tot i que són cridaners, no són del tot espectaculars. Segons es comenta, les dues transicions més vistoses són Rochade i la Turn around.

Des d’ahir es troba disponible una nova versió en desenvolupament del reproductor propietari d’Adobe Flash Player 10.

Entre les noves capacitats d’aquesta versió cal destacar un major suport per a efectes 3D, filtres i efectes personalitzats, capa de text avançada, interfície de dibuix avançada i millores visuals.

Per instal·lar-lo, l’heu de descarregar de l’enllaç que us posem al final. Després heu de descomprimir el fitxer tar.gz i copiar el libflashplayer.so a la carpeta .mozilla del vostre usuari (abans haureu d’esborrar el fitxer libflashplayer.so si ja teníeu una versió anterior instal·lada):
rm -f ~/.mozilla/plugins/libflashplayer.so
cp libflashplayer.so ~/.mozilla/plugins

Després només caldrà tornar a iniciar el Firefox i ja tindreu la nova versió activa. Podeu comprovar-la en aquesta pàgina.

Per a tots aquells que pensen que un dia el nucli Hurd serà funcional. Aquest vídeo mostra la instal·lació de GNU/Hurd, amb una música una mica tètrica (per què serà?).

Fa uns dies es va publicar en anglès la jerarquia dels directoris a GNU/Linux. Hem tractat de traduir-lo, tot i que hi ha alguns punts que no tenen una bona descripció (així que si penseu que es pot canviar alguna cosa, feu l’apunt i ho canviem).

Si ens detenim a descriure els diferents directoris base del sistema tenim:

  • /boot | Conté el nucli del sistema i la informació necessària per a l'arrencada del sistema
  • /bin | Ací es troben els programes bàsics del sistema que funcionen als modes d'execució més restringits (bash, cat, ls, login, ps...)
  • /sbin | Programes que només l'administrador pot fer servir i que també es mantenen als modes d'execució més restringits (fsck, getty, halt...)
  • /usr | Programas accessibles per als ususaris finals i dades d'aquests programes que no requereixen modifcacions (només lectura)
  • /floppy, /cdrom, /mnt, /media | Són directoris per al muntatge de dispositius i d'altres sistemes de fitxers diferents al sistema base
  • /lib | Biblioteques indispensables i mòduls (que se solen requerir durant l'arrencada del sistema)
  • /etc | Fitxers de configuració de diferents programes i serveis del sistema (per exemple la configuració de la targeta gràfica o dels punts de muntatge)
  • /dev | Abstraccions dels dispositius connectats (o que es podrien connectar als diversos ports de l'ordinador)
  • /home | Informació i dades dels usuaris del sistema
  • /root | Informació i dades de l'administrador del sistema
  • /tmp | Fitxers temporals creats per alguns programes que s'eliminen durant el procés d'arrencada
  • /var | En aquest directori els programes que ho requerisquen poden mantindre fitxers que es modificaran freqüentment
  • /proc | És un directori virtual no present al disc que el fa servir el sistema per tal d'intercanviar informació amb més facilitat

Podeu trobar més informació sobre això a: