El teu blog de Linux en català

Pels que siguin aficionats als videojocs i sobretot als natius a GNU-Linux, de ben segur coneixereu la companyia id Software , autors de grans títols com les sagues Quake o Wolfenstein, que a més d’un ens havien mantingut una llarga estona enganxats al teclat.

(més…)

Sembla que Cedega, l’aplicació de pagament que mitjançant wine ens permetia executar jocs natius de Windows als escriptoris Linux, ha arribat a la seva fi.

Ha estat després de generar molta controversia dins el món del programari lliure, ja que wine és lliure, i Cedega, que no és més que una millora d’aquest, és de pagament (Menys controversia però que la de 3dMagix, que és Blender però de pagament!). Així després dels eterns dilemes sobre les llicencies lliures i l’explotació que se’n pot fer, sembla que aquest model de pagament no ha funcionat per als creadors de Cedega, Transgaming.

I així és com el projecte s’ha reconvertit en Gametree Linux, una plataforma gratuita tipus Desura o Steam, on podem comprar jocs Windows certificats per a funcionar a Linux (mitjançant la tecnologia de Cedega).  Ara mateix Transgaming està buscant desenvolupadors que puguin millorar el motor, i afegir més jocs a la llista de certificats, abans de llançar la plataforma, aquest primer trimestre del 2011.

Sembla que fa una temporada que GametreeMac funciona i no els va del tot malament (suposem que el llançament de Steam per a Mac els ha posat les coses difícils) i la companyia prepara GametreeTV una tecnologia per a set-top-boxes, o centres multimèdia com la Boxee Box o les solucions de Animo, amb qui sembla que tenen un acord.

La pega de tot plegat és la llicència del motor de Gametree Linux, que no sembla que hagi de ser alliberat, i per tant, poden fer el que vulguin amb aquest servei. De totes maneres, esperem que s’ho repensin i que s’adonin de les possibilitats i avantatges que els oferiria, l’aportació de la comunitat. Mentrestant, podem estar contents ja que aquesta iniciativa no fa més que eliminar una de les premises que s’utilitzen més en contra de Linux i que diu que “Linux no té jocs moderns”.

Ja és divendres, i tenim un cap de setmana per endavant. Juguem? Avui us presentem Blobby Volley, un vídeojoc molt senzill, però alhora molt addictiu. Aquest joc ja és una mica veterà. El primer cop que hi vaig jugar, encara utilitzava sistemes Windows.

Logo del Blobby Voley

La instal·lació del Blobby és molt senzilla. Es troba en els repositoris oficials de la majoria de distribucions. Per exemple, si utilitzem Ubuntu, només cal que anem al Synaptic i instal·lem el paquet «blobby». Un cop instal·lat, trobareu el joc a «Aplicacions>Jocs>Blobby Volley 2».

A Blobby jugarem una partida de volleyball molt especial, en la qual nosaltres serem una gelatina que es mou i salta. Depenent de per on colpegem la pilota, aquesta anirà en una direcció o una altra, i fins i tot podem controlar la força amb la que surt. D’aquesta manera, podem arribar a fer esmaixades, bloquejos, etc.

Pantalla del Blobby

Pantalla del Blobby

El joc bàsicament té les mateixes normes que el volleyball normal. Quan ens arriba la pilota, podem fer fins a tres tocs per fer-la arribar al camp contrari. Cada partida es tracta d’arribar a 15 punts. Una diferència que hi he trobat respecte del volleyball normal és que quan saquem també podem tocar la pilota fins a tres cops, fet que podem aprofitar. 🙂

Al Blobby podem jugar contra l’ordinador (amb diferents nivells de dificultat), contra una altra persona (és un mode de joc molt divertit), i fins i tot en xarxa.

Inesperadament, la multinacional Japonesa Panasonic ha confirmat que s’està preparant de nou per a fer el salt al món dels videojocs (ja ho va intentar fa temps, sense èxit, amb el llançament de la desafortunada 3DO), un mercat que ara mateix ja té una dura competència.

El que resulta curiós és que la consola vol estar encarada als MMORPGs, un gènere que està de moda i que constantment guanya adeptes, però es fa estrany imaginar aquests jocs corrent sobre un terminal portàtil, del tamany d’una PSP aproximadament. El giny, que incorporarà Wifi, un complet teclat QWERTY, i fins a sortida miniHDMI per conectar-la a un monitor, sembla molt més un micro-ordinador que un sistema de videojocs; i per acabar, han decidit que per a aprofitar la consola al màxim, tot funcionarà gràcies a un sistema Linux.

Els analistes i experts no han trigat a posar-se les mans al cap; Ryan Seabury, director creatiu de NetDevil per al MMORPG LEGO Universe opina:

«The Linux user base is too small for the financial risk, Linux users are generally savvy enough to make their OS run whatever games they want anyway, and since the Linux community is very DIY minded, they tend to not want to pay for much.»

Pot ser que la idea de la màquina sigui poc encertada, ja que va dedicada a un segment molt limitat de producte, i a més,  els MMORPG a vegades ja queden limitats en les pantalles de tamany normal degut a la gran quantitat d’informació en forma de finestres que poden mostrar.

Però si Panasonic jugués bé les seves cartes, i el producte s’aconseguís extendre, podria fer que els analistes escèptics s’ho repensessin abans de descartar un segment de jugadors només perquè empra Linux, i a més es crearien/adaptarien més eines de qualitat per a produir jocs moderns per al sistema operatiu.

Per aquests motius, espero que Panasonic no estigui un altre cop creant un giny destinat a l’oblit, i que l’ús de Linux serveixi per reivindicar-ne les possibilitats en l’entreteniment. Tot i que amb el pròxim llançament de l’Openpandora, el cor dels linuxers segurament estarà dividit.

Inesperadament, la multinacional Japonesa Panasonic ha confirmat que s’està preparant de nou per a fer el salt al món dels videojocs (ja ho va intentar fa temps, sense èxit, amb el llançament de la desafortunada 3DO), un mercat que ara mateix ja té una dura competència.

El que resulta curiós és que la consola vol estar encarada als MMORPGs, un gènere que està de moda i que constantment guanya adeptes, però es fa estrany imaginar aquests jocs corrent sobre un terminal portàtil, del tamany d’una PSP aproximadament. El giny, que incorporarà Wifi, un complet teclat QWERTY, i fins a sortida miniHDMI per connectar-la a un monitor, sembla molt més un micro-ordinador que un sistema de videojocs; i per acabar, han decidit que per a aprofitar la consola al màxim, tot funcionarà gràcies a un sistema Linux.
Els analistes i experts no han trigat a posar-se les mans al cap; Ryan Seabury, director creatiu de NetDevil per al MMORPG LEGO Universe opina:
“The Linux user base is too small for the financial risk, Linux users are generally savvy enough to make their OS run whatever games they want anyway, and since the Linux community is very DIY minded, they tend to not want to pay for much.”
Pot ser que la idea de la màquina sigui poc encertada, ja que va dedicada a un segment molt limitat de producte, i a més,  els MMORPG a vegades ja queden limitats en les pantalles de tamany normal degut a la gran quantitat d’informació en forma de finestres que poden mostrar.
Però si Panasonic jugués bé les seves cartes, i el producte s’aconseguís extendre, podria fer que els analistes escèptics s’ho repensessin abans de descartar un segment de jugadors només perquè empra Linux, i a més es crearien/adaptarien més eines de qualitat per a produir jocs moderns per al sistema operatiu.
Per aquests motius, espero que Panasònic no estigui un altre cop creant un giny destinat a l’oblit, i que l’ús de Linux serveixi per reivindicar-ne les possibilitats en l’entreteniment. Tot i que amb el pròxim llançament de l’Openpandora, el cor dels linuxers segurament estarà dividit.