Torsten Grote ha estudiat Informàtica i Filosofia. Actualment és el vice coordinador de la Fundació pel Programari Lliure a Europa (FSFE) dins Alemanya i treballa per una companyia que desenvolupa programari lliure exclusivament. A continació us adjunto la traducció d’una breu entrevista que li vaig fer quan el vaig conèixer fa unes setmanes a Barcelona.
Les eleccions del 2010
El darrer mes de setembre es presentava el partit dels Pirates de Catalunya (PIRATA.CAT), amb la intensió de concórrer a les eleccions de la Comunitat Autònoma de Catalunya.
Aquest fet va suposar ficar sobre la taula temes tan importants com la defensa del programari lliure, la transparència, la privacitat a Internet, i la democràcia directa.
Cal comentar, però, que la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) va decidir, en Assemblea Nacional, no concórrer a aquelles eleccions autonòmiques per poder-se centrar en les eleccions municipals.
Coincidències amb les Candidatures d’Unitat Popular
Alguns d’aquest punts, com la democràcia directa, ja eren defensats a la pràctica i des de feia anys per les CUP. Així, els seus regidors actuen al ple municipal segons el que decideix l’Assemblea de la CUP, una assemblea que és oberta a tothom qui hi vulgui participar.
Candidatura d'Unitat Popular
Alhora, però més tímidament, les CUPs han impulsat el programari lliure a les administracions, manifestos de suport a l’Ubuntu, etc.
Eleccions municipals 2011
Davant d’aquesta similaritat ideològica entre aquestes dues formacions polítiques, era lògic que volguessin sumar esforços de cara a les eleccions municipals d’aquest diumenge 22 de maig del 2011.
D’aquesta manera, Pirates de Catalunya dóna suport a les Candidatures d’Unitat Popular de Tarragona i Reus. A Valls, el Hacklab dóna suport a la CUP de Valls.
El suport a Tarragona
Aquest suport es concreta a través de la participació de Pirates de Catalunya i el nostre col·lectiu, GNULinux.cat, a travès de’n Pau, a les jornades participatives d’elaboració del programa electoral de la CUP.
Construïm Tarragona
Les jornades, amb el títol Construïm Tarragona, que es dugueren a terme entre el 26 de febrer i el 9 d’abril, van servir perquè les organitzacions que volguessin i els ciutatdans a nivell individual aportessin les seves propostes, per així poder elaborar el programa sobre com volem que sigui la ciutat de Tarragona als propers anys.
L'equip GNULinux.cat, CUPaire i Pirata en la jornada sobre noves tecnologies
Com ajudaran aquests pactes al Programari lliure?
La resposta, per a mi, és evident. Pirates de Catalunya i GNULinux.cat assistiren a la cinquena i darrera jornada, anomenada: Noves tecnologies, impulsem la cooperació ciutadana, del 9 d’abril del 2011, aportant les seves propostes.
Noves tecnologies, impulsem la cooperació ciutadana
D’aqueta manera, des del municipi de Tarragona, es treballarà clarament a favor del programari lliure i les llibertats bàsiques a la xarxa. Alhora, penso que la colaboració dels Pirates amb la CUP pot facilitar l’adopció de les noves tecnologies, com l’Idea Torrent que els Pirates tenen implementat com a sistema de participació, per avançar cap a la democràcia directa.
Les propostes que és presentaren i, que fóren incloses al programa electoral:
- Considerem que l’accés a Internet és un dret bàsic i universal per a les persones
- Implementarem l’Internet gratuït a través de la xarxa oberta, lliure i neutral Guifi.net, la qual permetrà l’accés a tothom a la xarxa i als serveis municipals, com per exemple aquells serveis que permeten la transparència, la participació ciutadana i les gestions mitjançant la finestreta única.
- Incidirem en la seguretat de les dades personals de la ciutadania per part de l’Ajuntament, exigint, doncs, que l’ús de programari utilitzat pel consistori sigui auditable.
- Permetrem l’accés lliure, fàcil, gratuït i transparent a tota la informació elaborada i gestionada per l’Ajuntament tant en la vessant administrativa com en la de moviments econòmics, sempre respectant la protecció de dades personals.
- Impulsarem la finestreta única com a espai on es pugui realitzar qualsevol tràmit amb les administracions d’una forma ràpida i senzilla, per mitjà d’un portal segur, prioritzant els formats digitals per reduir despeses.
- Reclamarem el cànon digital cobrat pels equipaments electrònics adquirits pel consistori, que s’ha de retornar segons la sentència del Tribunal Europeu de Justícia.
- Crearem l’Espai Virtual Interactiu de Tarragona, que serveixi per impulsar processos de participació ciutadana on els ciutadans puguin exposar i debatre idees i propostes de millora de la ciutat, i que aquestes tinguin un caràcter vinculant.
- Retransmetrem en directe per la xarxa les sessions plenàries, les quals podran ser consultades a través de la xarxa.
- Implementarem el Programari Lliure a l’Ajuntament amb l’objectiu de reduir la despesa en llicències de programari informàtic privatiu, tenint un major control de les dades dels ciutadans, impulsant l’economia local en l’àmbit de les Noves Tecnologies com a alternativa a l’actual externalització d’aquesta a empreses d’altres països.
- Invertirem en companyies que millorin i adeqüin el programari lliure a les necessitats de l’Ajuntament.
- Fomentarem la presència la veu de la ciutadania als mitjans públics.
- Democratitzarem els mitjans públics, garantint la qualitat de la informació al marge de les institucions i la presa de decisió cooperativa entre els professionals.
- Assegurarem condicions dignes de treball als mitjans públics, a costa d’equiparar salaris i eliminar càrrecs imposats i innecessaris des del consistori.
- Impulsarem i donarem suport a les iniciatives populars i associatives en matèria de comunicació, a nivell de barris o de ciutat, alhora beneficiós per a la cohesió social i per fer sentir la veu de tots els ciutadans.
El programa sencer de la CUP de Tarragona el podeu consultar per eixos des d’aquest enllaç.
Fa pocs dies vam conèixer la magnífica notícia sobre la intenció del Partit Pirata d’anar a les eleccions catalanes, cosa que sembla que serà una realitat. Des de GNULinux.cat hem d’aplaudir aquest fet ja que el Partit Pirata és un dels pocs partits, per no dir l’únic, que es compromet d’una forma clara i que té una política clara respecte als nostres drets davant de les noves tecnologies.
La meua opinió (no cal que siga l’opinió de tots els companys de GNULinux.cat)
Molts de nosaltres tenim clar que la privacitat és un dels aspectes més importants que es troben sota l’amenaça de les noves polítiques referents a la xarxa que s’estan duent a terme i per les quals baixar una pel·lícula és més greu atracar una persona al carrer. L’ideari del Partit Pirata al respecte de tot això està ja ben establert. (més…)
Traducció de l’article publicat per Richard Stallman a gnu.org
La persecució de la indústria del copyright a Suècia va tindre com a conseqüència la creació del primer partit polític la finalitat del qual ha estat la reducció de les restriccions del copyright. Els seus objectius inclouen la prohibició del conegut DRM (Gestor de restriccions digitals), legalització de l’intercanvi no comercial de treballs publicats i reducció del període d’aprofitament comercial del copyright a 5 anys. 5 anys després de la publicació, qualsevol treball publicat hauria de passar a ser de domini públic.
Recolze aquests canvis, en general; però la combinació específica triada pel Partit Pirata Suec afecta irònicament en el cas del programari lliure. Estic segur que ells no proven de ferir al programari lliure, això és el que passarà, però.
La llicència pública general GNU i altres llicències copyleft fan servir la llei de copyright per defendre la llibertat de tots els usuaris. La GPL permet a tothom publicar treballs modificats, però sempre sota la mateixa llicència. La redistribució d’un treball no modificat també ha de preservar la llicència original. I tots els redistribuidors han de donar accés al codi font del programari als usuaris.
Llavors, com podria afectar la política del Partit Pirata suec al copyleft i al programari lliure?. Després de cinc anys, el codi font aniria al domini públic, i els desenvolupadors de programari propietari podrien incloure’l en els seus programes. Però què passaria en el cas contrari?
El programari propietari està restringit per les anomenades EULAs, no només pel copyright, i els usuaris no tenen el codi font. Fins i tot si el copyright permetera l’intercanvi no comercial, l’EULA ho prohibiria. A més, els usuaris, en no tindre el codi font, no controlarien allò que fa el programa en executar-lo. Executar un programa d’aquest tipus significaria sotmetre la nostra llibertat i donar-li al desenvolupador d’eixe programari el control sobre nosaltres.
Aleshores, quin seria l’efecte una vegada eliminat el copyright als cinc anys? Això no requeriria que el desenvolupador alliberara el codi font i presumiblement molts d’ells no ho farien mai. Els usuaris continuarien sense tindre el codi font i per tant continuarien sense poder fer servir el programa en llibertat. Fins i tot el programa podria tindre una “bomba de rellotgeria” que fera que el programa deixara de funcionar als 5 anys, llavors les còpies de domini públic mai funcionarien.
Així, la proposta del Partit Pirata permetria que els desenvolupadors de programari propietari pogueren fer servir el programari lliure després dels 5 anys, però això no permetria als desenvolupadors de programari lliure fer servir el codi font propietari, ni en 5 ni en 50 anys. Al Món Lliure li afectaria només la part negativa, però no la positiva. La diferència entre codi font i codi objecte i la pràctica de fer servir EULAs donaria al programari privatiu un estat d’excepció després dels 5 anys: cosa que no podria compartir el programari lliure.
Nosaltres [desenvolupadors lliures] també fem servir el copyright per evitar parcialment el perill de les patents de programari. No podem evitar que els nostres programes estiguen fora de perill (cap programa es troba lliure de les patents de programari en un país que les permet), però com a mínim prevenim que siguen convertits en programes no-lliures. El Partit Pirata suec proposa l’abolició de les patents, i si això passa, aquest problema tirarà endavant. Però fins que això no passe, no podem perdre la nostra única defensa contra les patents de programari.
Una vegada que el Partit Pirata suec va anunciar els seus objectius en aquest aspecte, els desenvolupadors de programari lliure s’adonaren de les conseqüències i van proposar una regla especial aplicable al programari lliure: fer que el copyright del programari lliure siga més llarg i permetre així que poguera continuar amb les llicències copyleft. Aquesta excepció explícita per al programari lliure podria igualar la balança front l’excepció efectiva del programari propietari. 10 anys hauria de ser suficient, crec. Tot i així, aquesta proposta s’ha topat amb la resistència dels líders del Partit Pirata suec, els quals van posar objeccions a la proposta d’un copyright més llarg només per al programari lliure.
Podria recolzar una llei que, després de 5 anys, fera que el programari llicenciat sota GPL passara a ser de domini públic, sempre que passara el mateix amb el codi font del programari propietari. Al cap i a la fi, el copyleft és un mitjà cap a un fi (la llibertat de l’usuari), no un fi en sí mateix. I preferiria no actuar d’advocat del diable per un copyright més restrictiu.
Per tot això, vaig proposar que la plataforma del Partit Pirata exigira que el codi font del programari propietari es dipositara en un registre una vegada que els binaris publicats els binaris. Aquest codi dipositat s’alliberaria al cap dels 5 anys (conjuntament amb els binaris). En lloc de fer del programari lliure una excepció a la regla dels 5 anys, s’eliminaria l’excepció no-oficial del programari privatiu. De qualsevol manera, això seria un resultat just.
Un seguidor del Partit Pirata va proposar una variant més general del primer suggeriment: un esquema general per fer que el copyright durara mentre les llibertats queden garantides. L’avantatge d’això és que el programari lliure arribaria a ser una part general del patró de variació dels termes de copyright més que una excepció única.
Jo preferisc la solució d’alliberament del codi font propietari. Tot i així, però, cap d’aquests mètodes evitaria els efectes perjudicials per al programari lliure. Han d’haver-ne altres solucions que també aconseguisquen el seu propòsit. D’una o altra forma, el Partit Pirata suec hauria d’evitar posar una barrera a un moviment [el del Programari Lliure] per defendre allò públic dels gegants que ronden pel món.
per Richard Stallman
Comentaris recents