El teu blog de Linux en català

Kernel | La versió 4.6 del nucli Linux arriba amb millores interessants

La versió 4.6 del nucli Linux s’acaba de publicar amb novetats interessants:

  • Compatibilitat amb USB 3.1 SuperSpeedPlus que permet arribar fins a velocitats de transmissió de dades de 10Gbps
  • Millora de la fiabilitat de l’assassí OOM, que permetrà alliberar memòria de forma més eficient
  • OrangeFS, un sistema de fitxers distribuït, ideal per resoldre els problemes quan hi ha una gran quantitat de dades per emmagatzemar en entorns de HPC, BigData, Streaming de vídeo, genòmica, bioinformàtica
  • Compatibilitat amb l’Intel Memory Protection Keys, relacionat amb una sèrie de canvis de molt baix nivell per millorar la seguretat global
  • Tota una sèrie de millores relacionades amb sistemes EFI

I uns quants canvis més que podeu trobar en castellà al blog D’Oh! (la veritat és que l’explicació és tècnica, però bona).

Millor rendiment amb zRam

Quan iniciem els programes o obrim un fitxer en el nostre sistema, aquests s’executen a la memòria de l’ordinador (la RAM). L’accés a memòria (a la RAM) és molt ràpida, per tal que els programes s’executin de forma àgil. Quan tenim tants programes o fitxers oberts que omplim tota la RAM, el sistema ha d’utilitzar una alternativa: l’espai d’intercanvi o Swap. La Swap es troba al disc dur, i és d’accés molt més lent que la RAM. Per això, quan el sistema ha d’utilitzar la Swap, sembla que el sistema es congeli momentàniament.

A WebUpd8 ens parlen de zRam, anteriorment anomenat compcache, un projecte que té com a objectiu reduir la necessitat d’accedir a l’espai de Swap. (més…)

Linux 3.0 ja és aquí

Ja fa gairebé dos mesos que en Linus va decidir que la versió 2.6.39 seria la última de la branca 2.6.x, i així donaria pas a la primera versió 3.0. Doncs bé, el dijous passat es va publicar la primera versió estable del nou nucli.

(més…)

Solució al consum de bateria dels nuclis nous

Fa unes setmanes us vam comentar que les noves versions del nucli Linux presenta una regressió que fa que les distribucions que utilitzen aquestes versions consumeixen més bateria de l’habitual i, per tant, aquesta es gasta més aviat. Això passa en els nuclis a partir del 2.6.38 (els que utilitzen les darreres versions de la majoria de distribucions, com Ubuntu 11.04, Fedora 15, etc.). Els desenvolupadors del nucli Linux encara estan treballant per solucionar-ho, però de moment Phoronix ens presenta una solució. (més…)

Els nuclis Linux 2.6.38 i superiors, devoradors de bateries

Des de fa mesos es comentava: el consum de bateria amb els nuclis 2.6.38 i superiors és extremadament alt, fins al punt que la durada del temps en bateria pot reduir-se entre un 30-40%.

Això és un problema greu per raons diverses:

  • Els usuaris amb mobilitat i que no tenen normalment accés a la xarxa elèctrica veuran que el temps que poden fer servir l’ordinador sense connexió a la xarxa es reduirà molt
  • Un consum major significa que per funcionar es necessita més energia elèctrica, per tant: més despesa per a nosaltres i pitjor per al medi ambient

Això afecta a les darreres distribucions publicades Fedora 15 i Ubuntu 11.04. L’OpenSUSE 11.4 porta el nucli 2.6.37, així que no hauria de veure’s afectada.

Les properes versions del nucli no semblen solucionar aquest greu problema.

Linux 3.0 arriba a la segona versió inestable

Com ja us vàrem comentar fa poc, la propera versió del nucli Linux serà anomenada 3.0, tancant la branca 2.x amb la versió 2.6.40. Aquesta notícia es va confirmar amb el fet que en Linus Torvalds, fa aproximadament dues setmanes, va anomenar la versió en desenvolupament o inestable 3.0-rc1, és a dir, la versió candidata o release candidate per a la branca 3.0.

Bé, doncs ja es pot veure com el desenvolupament d’aquesta nova versió tira endavant gràcies al fet que a la pàgina del nucli Linux a git ja s’hi pot trobar la segona versió inestable, 3.0-rc2. Seguint el ritme que porta, 3.0-rc3 caurà en pocs dies, i la versió 3.0 estable podria arribar durant aquest estiu.

(més…)

El proper nucli serà Linux 3.0

La setmana passada, va aparèixer a Phoronix una notícia segons la qual Linus Torvalds s’està plantejant fer un salt de versió en el nucli de Linux. La versió actual del nucli és la 2.6.39, i la propera hauria de ser la 2.6.40. El plantejament inicial de Linus era abandonar la branca 2.6.x, i iniciar la 2.8. De tota manera, ja llavors es plantejava que potser era millor iniciar la nova branca 3.0.

Avui mateix, Phoronix ens confirma que ja s’ha pujat una nova versió del nucli, que té número de versió 3.0-rc1. Per tant, podem confirmar que la propera versió del nucli ja serà 3.0. (més…)

Entorn d'escriptori a Debian Hurd

En l’anterior anotació sobre Hurd, havíem explicat com instal·lar-lo en una màquina virtual amb VirtualBox. De moment, només ens funcionava el sistema des de terminal. En aquesta anotació, veurem com instal·lar-hi i arrancar-hi un entorn d’escriptori. També en aquest cas, moltes de les accions a executar me les va comentar el propi Epíleg.

Partirem de la màquina virtual amb entorn de terminal que tindreu si heu seguit les accions de l’anotació anterior. Com a alternativa, podeu baixar-vos la imatge de màquina virtual que us vam preparar en aquella anotació. La podeu trobar a la nostra pàgina d’imatges de VirtualBox.

Recordeu que, per utilitzar Debian Hurd, a la màquina virtual heu d’indicar que el disc dur és de tipus IDE (i no SATA), i que heu d’escollir «PCnet-PCI II» com a adaptador de xarxa. Quan ho tenim tot configurat, iniciem la màquina virtual. Cada cop que engeguem el nostre sistema amb Debian Hurd, ens acabarà mostrant el missatge següent:

login>

Nosaltres hi haurem d’escriure:

login root

Llavors, entrarem al sistema GNU Hurd, en mode terminal. Si us heu baixat la imatge de VirtualBox que us vam preparar nosaltres, el millor és que primer actualitzeu el sistema, per assegurar-vos que teniu el sistema el més actualitzat possible:

apt-get update
apt-get upgrade

En aquest punt, a més, jo m’he instal·lat el paquet «vim», perquè em sento més còmode editant els fitxers amb «vi» que amb «nano», que és l’editor que porta el Debian Hurd. Tot i això, a les instruccions que hi ha a continuació hi poso referència al «nano». Ara, ja podem instal·lar les X:

apt-get install xorg x-window-system-core

Ara arriba el moment d’escollir quin entorn d’escriptori instal·lem. (més…)

Debian Hurd al VirtualBox

Després de l’anotació que us vaig fer sobre el nucli Hurd, he estat intentant instal·lar-lo en una màquina virtual de VirtualBox, però no hi havia manera. No me’n sortia. Però ahir mateix l’Epíleg ens va escriure un comentari en aquella anotació dient que ho havia pogut fer, i explicant els passos per a fer-ho.

Logo del Hurd

Logo del Hurd

Seguint les instruccions de l’Epíleg, he creat una imatge de VirtualBox amb Debian Hurd instal·lat, per si el podeu provar. Us la podeu descarregar des d’aquest enllaç, o des de la nostra pàgina d’imatges de VirtualBox.

A més, us reprodueixo aquí les instruccions que ens ha explicat l’Epíleg, per si ho voleu provar (us ho recomano). El primer que cal fer és descarregar-se la imatge del CD d’instal·lació de Debian Hurd. Dins d’aquesta imatge n’hi ha una altra que s’ha d’extreure, i que utilitzarem més endavant. Feu doble clic sobre el fitxer que us heu descarregat, i s’obrirà amb el gestor d’arxius. En aquest, anem dins el directori «install» i, d’aquí dins, seleccionem el fitxer «grub-94.iso» i fem clic a «Extreu» perquè ens el desi en la carpeta que ens interessi.

Ara, obrim el VirtualBox i creem una nova màquina virtual amb un disc de 3 GB. La mida és opcional. A la nova màquina virtual hem de canviar la controladora del disc dur, de SATA (per defecte) a IDE. Com a CD/DVD (IDE esclau) hem de muntar el fitxer imatge «debian-L1-hurd-i386-mini.iso» que ens hem descarregat. A més, hem de canvia el dispositiu de xarxa (apartat «Xarxa»), de «Intel PRO/1000 MT» a «PCnet-PCI II».

Instal·lador de Debian Hurd

Instal·lador de Debian Hurd

(més…)

Què és el Hurd?

Segurament, la majoria dels qui seguiu aquest bloc sou usuaris de sistemes GNU/Linux, encara que habitualment ho simplifiquem dient que són sistemes «Linux». Però, què vol dir exactament «GNU/Linux»? Bàsicament (i resumint una mica), «GNU» són les eines que ens proporciona el sistema per a comunicar-nos amb ell. Formen part de GNU, per exemple, moltes de les ordres de terminal que executem, i moltes de les llibreries que els programes que tenim instal·lats utilitzen. Un dels components més important del sistema GNU és el nucli (kernel en anglès), que s’encarrega bàsicament de comunicar-se amb la màquina. En el cas de «GNU/Linux», per exemple, tenim un sistema «GNU» que treballa sobre un nucli «Linux».

Però GNU també pot utilitzar altres nuclis. Ja hem parlat d’alguns d’ells, com ara Solaris (el que donaria lloc a un sistema «GNU/Solaris»), FreeBSD («GNU/kFreeBSD»), etc. Tots aquests nuclis fan bàsicament les mateixes coses que el nucli Linux, però amb una implementació diferent. És a dir, estan programats de forma diferent per a fer el mateix (que el nostre sistema funcioni amb unes especificacions comunes). Per sobre d’aquest nucli, el sistema és un GNU, de manera que la nostra interacció amb un sistema GNU/Solaris ha de ser igual que amb un GNU/Linux. En aquesta anotació, donarem unes breus pinzellades sobre un nucli molt concret: el Hurd.

Logo del Hurd

Logo del Hurd

Hurd és un nucli encara en fase de desenvolupament i, a diferència dels altres nuclis, està sent programat pels propis desenvolupadors del projecte GNU. És a dir, hauria de ser el nucli oficial de GNU si estigués acabat.

(més…)

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.