En aquesta anotació tornarem a veure un efecte que és molt senzill d’aplicar, i que millorarà moltíssim les nostres fotografies. En aquest cas, veurem com enfocar millor una fotografia que està desenfocada. Realment, la millora que s’aconsegueix amb aquest truc tan senzill és espectacular.

Per a comprovar-ho, partirem de la mateixa fotografia que vam utilitzar a la primera anotació sobre el Gimp un cop li hem millorat el color. He ampliat la Geisha per tal de veure millor l’efecte final:

Fotografia original

A primer cop de vista, la fotografia es veu prou bé, però de tota manera, hi aplicarem l’efecte. Per enfocar millor la imatge, anirem a l’opció del menú “Filtres>Millora>Difuminat amb màscara…”. Ens apareixerà el quadre de difuminat amb màscara:

Panell "Difuminat amb màscara"

En general, els paràmetres que hi ha de forma predeterminada ja són correctes. De tota manera, depenent de la resolució de la imatge ens anirà millor ampliar o reduïr el valor del camp “Quantitat”. El valor predeterminat és de 0,50, però per a imatges amb resolució baixa, haurem de reduïr el valor. Per a fotografies de molt alta resolució, segurament l’haurem d’augmentar una mica per tal que es vegi l’efecte. En aquest cas, com que la imatge original era de baixa resolució (menys d’1 megapíxel) he posat un valor de 0,30 i he acceptat el canvi. El resultat final és el següent:

Fotografia definitiva

Si posem una fotografia al costat de l’altra, veurem com la millora és significativa. Com que amb aquest retoc estem millorant l’enfocament, la millora es veu en els detalls, com per exemple a la cara de la Geisha (els ulls i els llavis), als dibuixos del kimono, les vares del paraigua o la definició de la gespa:

Fotografies original i definitiva juntes

El que aprendrem a fer avui amb el Gimp no és realment un retoc, sinó un muntatge per a mostrar una imatge en perspectiva. El podem utilitzar, per exemple, per a crear cartells promocionals, o per a captures que vulguem posar en el nostre blog. A més, ens servirà per veure com instal·lar un dels molts plugins que hi ha per a Gimp. En podeu trobar molts més al registre de plugins per al Gimp.

L’script en concret que comentaré avui l’he descobert gràcies al blog de Zefanjas. En el nostre cas, el primer que hem de fer és descarregar-nos l’script 3D Screenshot. Ho podem fer des d’aquest enllaç, o des del terminal, executant l’ordre següent:

wget http://registry.gimp.org/files/3DScreenshot.scm

El fitxer que hem descarregat, l’hem de desar en el directori /home/el_nostre_usuari/.gimp-2.6/scripts:

mv 3DScreenshot.scm /home/el_nostre_usuari/.gimp-2.6/scripts

Ja podem obrir el Gimp. De moment, no reconeix el nou script que ens hem descarregat. Per a que el reconegui, hem d’anar al menú “Filtres>Script-Fu>Actualitza les funcions”. A partir d’ara, ja tindrem per sempre disponible aquest script en el menú “Filtres>Script-FU>3D Screenshot”.

Ara ja podem obrir la fotografia a la qual volem aplicar aquest efecte. En el nostre cas, partirem de la imatge següent:

Fotografia original

Executem, doncs, el menú “Filtres>Script-Fu>3D Screenshot”. Veurem el següent panell d’opcions:

Panell del 3D Screenshot

En aquest panell podem modificar diversos paràmetres, com la mida de la imatge definitiva, el color de fons, l’efecte de llum i altres. Un cop tinguem escollits els valors, premem el botó “D’acord”. Veurem que tarda una mica a aplicar aquest efecte, perquè realment executa una seqüència predefinida d’instruccions del Gimp. Quan acabi, veurem que arribem al següent resultat:

Fotografia definitiva

Com a curiositat, si anem al panell de capes (Ctrl+L) veurem que tenim una imatge amb 5 capes. Ara sí, desem la imatge obtinguda amb el format que més ens agradi, i ja ho tenim. En general, la majoria d’scripts que tenim a la pàgina de registre de plugins de Gimp, un cop instal·lats, són força senzills d’aplicar (com aquest), i serveixen per, fent un sol clic, executar automàticament una sèrie de modificacions predefinides a la nostra imatge.

Seguim amb la sèrie d’anotacions sobre la utilització del Gimp amb una que és molt senzilla d’aplicar, i que alhora ens pot ser útil sovint. Mirarem com es fa per eliminar els ulls vermells de les fotografies. Els ulls vermells es produeixen quan fem una fotografia en ambients foscos (i per tant, tenim les pupil·les dilatades) i utilitzem el flash. La llum del flash entra a través de la pupil·la que, com hem dit, està molt dilatada, i es reflecteix a la retina. Per tant, el vermell que veiem és el color dels vasos sanguinis que hi ha a la retina.

El Roger, company d’Alliberats.cat, m’ha cedit molt amablement una fotografia seva on sortia amb els ulls vermells. No penseu malament, que aquest no he “robat” la foto. De debò que me l’ha passat ell mateix. 🙂   Bé, la fotografia és la següent:

Fotografia original

El primer que hem de fer és seleccionar la zona dels ulls. En situacions normals, si fem una selecció rectangular prop de la zona dels ulls, sense necessitat d’ajustar massa, en tindrem prou. L’eina que elimina el color dels ulls els sap identificar. Però en aquesta fotografia concreta, la zona dels ulls no està molt definida, i farem una selecció més acurada. En aquest cas, doncs, traurem el color vermell de cada ull per separat. Aproparem el Zoom (“Visualitza>Ampliació>Amplia”) fins que veiem el primer ull prou gran. Per a seleccionar l’ull (l’iris) utilitzarem la selecció el·líptica, que trobarem al menú “Eines>Eines de selecció>Selecció el·líptica”. Realitzem la selecció:

Selecció de l'ull

Un cop seleccionat l’ull, ja podem utilitzar l’eina que elimina els ulls vermells. La trobarem a “Filtres>Millora>Elimina ulls vermells…”. En aquesta eina, hem de jugar amb el valor del paràmetre “Llindar”. De forma predeterminada té un valor de 50, però en aquest cas l’he hagut d’augmentar fins a 60. Si ens quedem curts, no eliminarem els ulls vermells. Si ens passem, el resultat es notarà massa forçat:

Eina per eliminar els ulls vermells en plena acció

Acceptem, i ja tindrem el primer ull retocat. Ara hem de tornar a fer els mateixos passos amb el segon ull (seleccionar, eina d’ulls vermells, retocar el llindar i acceptar). El resultat final és aquest:

Fotografia retocada

Com veieu, el retoc és força ràpid i senzill. A més, si hagués estat una mica més definida, no hauria calgut afinar tant en la selecció, i hauria estat encara més fàcil.

Ara que ja sabem afegir un element a una fotografia, aprendrem a fer el contrari: eliminar un element d’una fotografia. El procediment per a eliminar objectes és molt més curt que per a afegir-ne, però en alguns casos requereix una mica més de traça. Aquest procediment és molt útil sobretot en dos casos concrets:

• Si tenim una fotografia amb un paisatge impressionant, creuat per uns molestos cables d’alta tensió.
• En fotografies antigues que hàgim digitalitzat, en les quals l’original estigui danyat (mig trencat, amb ratllades, etc).

A més, en aquests dos casos que indico la modificació és relativament ràpida. Però també ens pot servir per a eliminar un objecte més gran, tot i que també ens donarà més feina. Com haureu endevinat, el més complicat és “refer” el fons que hi havia rere el nostre objecte. Per a solventar això, utilitzarem l’eina de clonació del Gimp. Amb aquesta, agafarem el fons d’una altra part de la fotografia, i l’anirem clonant sobre l’objecte a eliminar. Aquest procediment ens costarà més o menys depenent de la complexitat i regularitat del fons, apart de la mida de l’objecte a eliminar.

En el nostre cas, partim de la imatge següent:

Imatge original

L’objectiu del nostre muntatge és eliminar les tres fulles que hi ha rere l’esquirol. Per a això, anem a la caixa d’eines del Gimp. És la pantalla on veiem moltes de les eines que podem utilitzar amb el Gimp, i hi podem arribar directament fent Ctrl+B. A la caixa d’eines, seleccionem l’eina “Clona” i, si anem al diàleg de les opcions de l’eina, podem escollir el tipus de pinzell, l’opacitat, etc. En el nostre cas, només hem de modificar el tipus de pinzell, per fer-lo el més gran possible. En altres muntatges ens interessarà un pinzell més petit (per exemple, per eliminar cables de tensió). Veiem en la següent imatge com hem deixat la caixa d’eines:

Eina de clonació

Si anem ara a la pantalla principal del Gimp, amb l’eina de clonació primer hem d’escollir el punt central a partir del qual clonarem el fons. El millor és que sigui un punt relativament proper a on l’hàgim d’enganxar, perquè la llum i el color sigui semblant. Per seleccionar-lo, deiem apretat el botó Ctrl i fem clic amb el ratolí en el punt escollit (l’anomenaré “punt original”). Ara ja podem deixar anar el Ctrl. Fem clic amb el ratolí sobre la zona on volguem enganxar el fons, i arrosseguem. Veiem com se’ns va copiant el que hi ha a la zona propera al nostre punt original. He encerclat el punt original en blau i la fulla a mig eliminar en vermell:

Fulla a mig eliminar

Ja només queda continuar amb aquest procediment amb les tres fulles (el millor és que per a cada fulla utilitzem un punt original diferent, i proper a la seva fulla corresponent). Cal tenir en compte que, si hi ha una fulla que està sota una part de la cua (i que, per tant, es veu rere alguns pèls d’aquesta), caldrà refer els pèls. Això ho farem amb la mateixa eina de clonació, agafant com a punt d’origen un on hi hagi pèls al primer plà i gespa al fons. Veiem com queda el muntatge definitiu:

Muntatge definitiu

Com es veu, no hi ha rastre de les tres fulles que volíem eliminar. Aquest procediment és força senzill de realitzar.

Un cop sabem ja retocar una fotografia, tant completament com parcial, avui veurem com afegir un element d’una fotografia en una altra. Però no l’afegirem en primer pla, que seria relativament senzill amb el que sabem fins ara, sinó “entremig” dels elements de la fotografia, de manera que sembli que ja hi era allà quan vam fer la fotografia original. Més que un retoc, això ja és un muntatge, i serà una mica més llarg que el que hem vist fins ara. En aquest cas, partirem d’una fotografia que em van fer a la conferència que vaig assistir del Richard Stallman a Girona (jo sóc el de la samarreta amb lletres japoneses):

Fotografia original

I l’”element” que hi afegirem és el Guillem (el company d’alliberats.cat). Sempre anem dient que algun dia ens hem de conèixer personalment, i amb aquesta fotografia podrem “demostrar” que realment ja ens hem vist abans. 🙂  Com que no tinc cap fotografia seva, he agafat la del seu perfil.

Primer, prepararem la fotografia original. Com hem comentat, posarem al Guillem entremig de les altres persones que hi ha a la foto. Crec que el millor lloc és a mà esquerra, entre l’home del jersei marró i el noi de la samarreta de ratlles (darrere d’ambdós). Volem que la part inferior de la foto del Guillem “encaixi” amb la forma que tenen les espatlles de tots dos, que estaran davant del Guillem. Amb la resta de la foto no hi ha problema, perquè estarà quedarà al fons. Hem de fer un “forat” a la fotografia original on posteriorment hi posarem el Guillem. Primer, seleccionarem aquest “forat” amb les tisores intel·ligents, tal i com ja vam aprendre. Si fem un Zoom a la zona on estem fent el “forat”, veiem que la selecció ens queda de la següent manera:

Zona seleccionada

Com he comentat abans, és més important ajustar molt en els punts inferiors (que estaran per davant de la fotografia del Guillem) que els punts superiors (que quedaran al fons). Un cop marcats els punts amb les tisores intel·ligents, fem clic dins, i l’interior ens quedarà seleccionat. Però nosaltres volem que això sigui un “forat”, de manera que hem d’invertir la selecció per tal que la resta de la imatge estigui seleccionada i el forat no. Per tant, fem “Selecciona>Inverteix”. Un cop tenim el “forat” fet, copiem la selecció actual fent “Edita>Copia” i ho enganxem com una nova capa: “Edita>Enganxa com a>Nova capa”. Si anem al plafó de capes (Ctrl+L) veurem que en tenim dues, una de fons on hi ha tota la imatge original, i una de superior (que he reanomenat com a “Forat”) que conté la mateixa imatge, excepte el “forat” (podem veure-ho amagant la capa “Fons”):

Capes

Mentre mantenim aquesta imatge oberta (si volem, la podem desar amb format xcf per tal de mantenir la informació de les capes i les transparències), obrim la fotografia del Guillem. Com que es tracta d’un avatar, la seva resolució és molt baixa (100×100). El primer que farem és augmentar la resolució per deixar-la a 230×230 (més o menys és la mida que ens interessa). Per augmentar (o disminuir) la resolució, hem d’anar al menú “Imatge>Escala la imatge”. Ull, no s’ha de confondre amb l’opció “Imatge>Mida de la imatge”, que afegeix o treu píxels, però no reescala la fotografia en sí, sinó que omple els nous píxels en blanc (o transparent) i retalla els píxels sobrants. Quan escalem la imatge, li hem d’indicar la nova resolució, i el tipus d’interpolació. El millor és agafar la “Cúbica”. Tot i que aquesta interpolació és prou bona, estem augmentant molt la resolució de la fotografia respecte de l’original, i veurem com, en aquest cas, això és el que ens marca la qualitat final del muntatge. Un cop escalada la imatge, tornem a utilitzar les tisores intel·ligents per a seleccionar el Guillem:

Selecció de la cara del Guillem

Fem clic a dins per acabar de fer la selecció i la copiem (“Edita>Copia”). Tornem a la imatge del Richard Stallman (a partir d’ara ja sempre treballarem des d’aquesta imatge), i enganxem la cara del Guillem com una nova capa (“Edita>Enganxa com a>Nova capa”). Si tornem a anar al plafó de capes (Ctrl+L), veiem que tenim les dues capes anteriors i, a sobre, la nova capa que només té la cara del Guillem (que he reanomenat com a “Cara”). Realment, ens interessa que la imatge del Guillem estigui “enmig” de les altres dues capes (per tal que es vegi pel “forat” que hem fet). Des del mateix plafó de capes, arrosseguem la capa “Cara” perquè estigui enmig de les altres dues:

Estat actual de les capes

Ara hem de moure la cara del Guillem perquè s’ajusti al forat que hem deixat. Al plafó de capes, seleccionem la capa “Cara”, i a la finestra principal fem “Eines>Eines de transformació>Mou”. Ara sí que la podem moure, i posar-la on ens interessa:

Fotografia amb el Guillem

Ja gairebé hem acabat. Només ens falta una cosa. Si ens fixem a la imatge, la cara del Guillem queda molt clara respecte de la resta, de manera que es nota molt que s’hi ha posat artificialment. Per arreglar-ho, ens assegurem en el plafó de capes que està seleccionada la capa corresponent (“Cara”) i, per mitjà dels procediments que hem après en anotacions anteriors, enfosquim la capa i fem que els seus colors siguin una mica més vius. Observem el resultat final:

Muntatge definitiu

I ja està, ja tenim el Guillem amb l’Stallman i amb mi. Es nota una mica que està afegit, però és degut a que sabem que està retocada i, sobretot, a que hem hagut de passar la foto del Guillem de 100×100 a 230×230. És a dir, hem passat de tenir 10.000 píxels a 42.900: hem multiplicat el nombre de píxels per més de quatre, i el Gimp s’ha hagut d’”inventar” 32.900 píxels!

Com he comentat abans, ara el Guillem i jo ja no podrem dir que no ens hem vist mai, perquè en tenim una prova. En la següent anotació veurem l’efecte contrari: com eliminar un objecte d’una fotografia. Bé, això serà si el Guillem no m’ha matat abans…  🙂

Fins ara hem vist com fer certs retocs generals en una fotografia. En aquesta anotació veurem com retocar-ne només una part. A més, per a fer-ho, veurem com es selecciona un objecte concret de la fotografia i aprofundirem una mica més en la utilització de les capes.

En aquest cas, partirem de la següent fotografia:

Fotografia original

En aquest cas, per exemple, passarem la fotografia a blanc i negre, però deixant en color l’escultura que s’hi veu (el Peine del viento). El primer que hem de fer és aprendre a seleccionar un objecte irregular, en aquest cas el Peine. Això requereix una mica de paciència, sobretot els primers cops. El millor és que primer ajustem el Zoom (“Visualitza>Ampliació>…”)  per tal que a la pantalla veiem l’objecte a seleccionar el més gran possible. Un cop ajustat el Zoom, utilitzarem l’eina que trobem a “Eines>Eines de selecció>Tisores intel·ligents”. Aquesta eina és força senzilla d’utilitzar (encara que, com he dit, requereix una certa paciència). Amb ella, hem d’anar marcant punts del contorn de l’objecte, i les tisores intel·ligents aniran seguint bastant aproximadament aquest contorn, com es mostra a la imatge següent, on ja hi ha marcats uns quants punts:

Tisores intel·ligents

Si en algun moment veieu que amb els punts marcats no en té prou per resseguir bé el contorn, podeu marcar-ne de nous entremig (intentant moure el camí que ha marcat). Un cop tingueu seleccionat tot l’objecte, feu clic en qualsevol punt del seu interior, i quedarà seleccionat.

Per al que volem fer, realment ens interessa més que la nostra selecció contingui tota la imatge excepte el Peine, de manera que fem “Selecciona>Inverteix”. Ara podem tornar a posar un Zoom amb el qual veiem tota la imatge (i no només el Peine). Amb la selecció que tenim, crearem una nova capa. Primer copiarem la selecció fent “Edita>Copia”, i crearem la nova capa fent “Edita>Enganxa com a>Nova capa”. No sembla que hagi canviat res, però si obrim el plafó de capes (Ctrl+L), veiem que ara en tenim dues:

Capes

Sembla que les dues capes siguin iguals, però si fem clic a l’ull que hi ha davant la capa “Fons” (que amagarà el seu contingut) veurem com la capa superior no té res on hi havia el Peine. Tornem a mostrar la capa “Fons”. Des del mateix plafó de capes, seleccionem la capa superior (la que acabem d’enganxar). Ara mateix, les transformacions que fem només s’aplicaran a aquesta capa. Anem de nou a la pantalla principal del Gimp. El primer que hauríem de fer és deseleccionar-ho tot, per mitjà del menú “Selecciona>No seleccionis res”.

Per passar la capa superior (que actualment és la que tenim seleccionada) a blanc i negre, hem d’executar l’opció de menú “Color>Desatura”. Ens obrirà un menú amb tres opcions. Escollim la que ja ve marcada per defecte: “Claredat”. Acceptem, i veurem com tot, excepte el Peine, es veu en blanc i negre:

Fotografia retocada

Com que és el que volíem fer, ja podem desar la imatge. Quan hem treballat amb diverses capes, molts cops convé desar una còpia del fitxer en el format natiu del Gimp (xcf) a més de desar-lo en el format que ens interessi (jpeg, png o el que sigui). D’aquesta manera, si més endavant veiem que volem fer algun altre retoc a la imatge, podem partir del fitxer xcf, on encara hi haurà les capes separades i la informació de transparència i ens serà més fàcil treballar-hi que a partir del jpeg, on tot ens apareixerà en una sola capa i sense transparències.

D’aquesta anotació el més important és, d’una banda, veure com es selecciona un objecte d’una imatge, i d’altra banda, veure el mètode a seguir per, mitjançant les capes, retocar només una part de la fotografia, i no tota sencera. En posteriors anotacions tornarem a utilitzar aquests dos mètodes. En canvi, el fet de passar la resta a blanc i negre és el de menys, perquè en comptes d’això podríem haver-ho difuminat (“Filtres>Difumina>Difuminació Gaussiana”) o haver-hi aplicat un filtre cubista (“Filtres>Artístic>Cubisme”).

També cal fer un comentari sobre l’eina de selecció. En aquesta anotació hem utilitzat les “Tisores intel·ligents”, perquè són força senzilles d’utilitzar. També es pot fer una selecció d’aquest estil amb l’eina que tenim a “Eines>Eines de selecció>Selecció de regió contigua”. Aquesta eina ens permetrà que la nostra selecció sigui molt més acurada i exacta, però la seva utilització no és tan senzilla com la que us he presentat. Podeu provar-la per si us hi sentiu més còmodes que amb les tisores intel·ligents.

En aquesta anotació veurem un altre tipus de retoc fotogràfic molt útil, i senzill i ràpid d’aplicar. A més, ens permetrà tenir un primer contacte amb les capes, que són en què es basa tota la potència dels programes com el Gimp. En el Gimp, una imatge es pot compondre de diverses capes (que poden ser imatges completes o trossos d’imatges) superposades que es poden modificar (o moure) per separat o conjuntament. Perdoneu per aquesta definició tan dolenta, anirem veient millor què són a mida que les utilitzem. En les imatges que obrim normalment, només hi ha una capa, anomenada “Fons”.

Obrim des del Gimp la imatge que volem aclarir (o enfosquir). En el meu cas, vull aclarir aquesta imatge:

Fotografia original

Les capes es gestionen des del plafó “Capes”. Per a visualitzar aquest plafó, anem al menú “Finestres>Diàlegs encastables>Capes” o premem “Ctrl+L”. Veurem el següent plafó:

Plafó "Capes"

Com veiem, de moment només hi ha una capa, anomenada “Fons”. Això és molt típic quan obrim fitxers amb formats que no admeten capes de forma nativa (per exemple, el jpeg). O sigui que, si obrim un fitxer jpeg, no tindrem capes. Nosaltres des del Gimp podem treballar amb capes, però quan desem el fitxer un altre cop en jpeg, la imatge desada no tindrà informació de les capes amb les que hem treballat (ni d’altres característiques que no contemplades en el format jpeg, com les transparències).

Tornem al que estàvem. Per aclarir una imatge, primer hem de crear una altra capa igual que la primera. És a dir, l’hem de duplicar. Ho fem des del plafó de “Capes”, fent clic amb el botó dret sobre la capa “Fons” i escollint l’opció “Duplica la capa”. Si ens fixem a la pantalla principal del Gimp, la imatge no ha canviat, però al plafó de “Capes” veiem que tenim dues capes exactament iguals, una sobre l’altra:

Plafó "Capes" un cop duplicada la capa

El que volem fer és tornar-les a fusionar, però hi ha diversos mètodes de fusió (com em recorda això a Bola de Drac… 🙂 ). Al mateix plafó de “Capes” hi ha un camp que hi diu “Mode:”, que ens indica com es fusionaran les capes, i que de moment està marcat com a “Normal”. Si fusionem dues capes amb aquest mode, tornarem a tenir una sola capa igual que al principi.

En canvi, si canviem el mode a “Pantalla”, veuem com en la pantalla principal se’ns ha aclarit força la nostra imatge. I això és el que volíem. Podem controlar el grau d’aclariment per mitjà del selector d’opacitat. Si el deixem al “100” tindrem el màxim aclariment que podem obtenir. Si el baixem una mica, veurem com la imatge no s’aclareix tant. Quan tinguem el resultat desitjat, realitzem la fusió efectiva de les capes fent clic amb el botó dret a la capa superior i escollint l’opció “Fusiona amb la capa inferior”. Ara tornarem a tenir una sola capa, però la imatge ja serà més clara. Si no s’ha aclarit tan com volem, podem tornar a repetir la seqüència (duplicar capa, passar a mode “Pantalla”, modificar l’opacitat i fusionar). En el nostre cas, la imatge resultant és la següent:

Fotografia després d'aclarir

Molts cops, quan aclarim una imatge, els colors queden una mica apagats. Què hem de fer? Doncs aplicar el truc que vam veure a l’anotació anterior per fer els colors més vius.

Una altra cosa bastant típica és que, quan aclarim una imatge que era bastant fosca, ens queda com un “granulat”. Aquesta part encara no he après a arreglar-la, perquè les eines per a “difuminar” aquest granulat també ens difuminen la resta de la imatge, i si ens passem es veurà desenfocada. De tota manera, hem passat d’una imatge on no es veia gairebé res (sobretot del fons, perquè era massa fosc) a una imatge on es veu perfectament la Fontana de Trevi, amb un cert granulat. Crec que hi hem guanyat molt, oi? 🙂

Per últim, en aquesta anotació prometia explicar com aclarir una fotografia, però també com enfosquir-la. I doncs, com s’enfosqueix una imatge? Doncs es fa exactament el mateix que per a aclarir-la, però quan s’han de fusionar, en comptes d’agafar el mode “Pantalla” s’ha d’agafar el mode “Multiplica”. És a dir, s’ha de fer la seqüència següent: Duplicar capa, passar a mode “Multiplica”, modificar l’opacitat i fusionar. Així de fàcil. 🙂

Suposo que ens ha passat a molts. Tenim una foto molt chula, però li veiem un no-sé-què i diem: “Vinga, provaré com va el Gimp”. L’obrim per primer cop, i pensem: “Val, segur que és un programa molt potent, perquè hi ha moltes opcions, però on és el botó que arregla les fotos?” A mi, lògicament, també em va passar. Però amb el temps he anat aprenent petits trucs senzills de fer, alguns dels quals tenen resultats molt bons. Aquests petits trucs els recolliré en una sèrie d’anotacions que espero us siguin útils.

El Gimp ve instal·lat de manera predeterminada en la majoria de distribucions GNU/Linux (entre elles Ubuntu), i podeu obrir-lo des del menú “Aplicacions>Gràfics>Editor d’imatges GIMP”. Podeu obrir una imatge des del mateix Gimp, o des del vostre navegador de fitxers (si esteu en Gnome, segurament serà el Nautilus), fent clic amb el botó dret del ratolí i escollint l’opció “Obre amb>Editor d’imatges GIMP”.

En aquesta anotació parlaré d’un truc molt senzill de fer per a fer que els colors d’una fotografia es vegin més vius. És un dels trucs que més aplico amb el Gimp, i sobretot en fotografies de paisatges s’obté un resultat molt bo, encara que realment es pot utilitzar amb qualsevol fotografia. La fotografia a la qual vull realçar els colors és la següent:

Fotografia original

Un cop la tenim oberta amb el Gimp, anem al menú “Colors>Components>Mesclador de canals”:

Mesclador de canals

En el mesclador de canals, el que farem és, per a cada canal de sortida (vermell, blau i verd) augmentar el seu propi color i reduir els altres dos. Amb això aconseguirem que el vermell es vegi més vermell, el blau es vegi més blau i el verd, més verd. Com que aquests tres (si treballem en RGB) són els components bàsics de tots els altres colors, el que estem fent realment és realçar tots els colors.

Som-hi doncs! Escollim el primer “Canal de sortida:”. En aquest cas, és el vermell. Per a aquest canal, marquem un “120” en el component del mateix canal (el vermell), i “-10” en els components verd i blau (tal i com es mostra a la imatge del mesclador de canals). Després, seleccionem el següent canal de sortida (verd), i en aquest cas marquem un “120” en el seu mateix component i “-10” en els components vermell i blau. Per últim, seleccionem l’últim canal de sortida (el blau) i marquem “120” en el component blau i “-10” en els components vermell i verd.

Com veieu, per a cada canal hem augmentat el seu propi component en 20 (posant 120) i hem reduït cadascun dels altres components en 10. També hauríem pogut augmentar, per a cada canal, el seu propi component en 10 (posant 110), i llavors hauríem de reduir els altres dos en 5. Aquest segon nombre sempre ha de ser la meitat del que augmentem. D’aquesta manera, fem més vius els colors, però no augmentem la lluminositat de la fotografia, perquè la faríem més clara o blanquinosa. També convé augmentar la mateixa quantitat en els tres canals, excepte si ja ens interessa augmentar més el la vistositat d’un color que els altres dos.

Un cop modificats tots aquests valors, i abans d’aplicar, és bo desar aquesta configuració per tal de poder aplicar-la més fàcilment el proper cop. Primer haurem de crear un directori que el Gimp no crea de forma predeterminada. Obrim un terminal i executem el següent:

mkdir ~/.gimp-2.6/channel-mixer

Un cop creat, des del mateix mesclador de canals premem el botó “Desa”, i desem la configuració amb el nom que vulguem. Jo tinc desades tres configuracions diferents. Una augmentant 20, una altra 14 i una altra 10. Així puc decidir fàcilment el grau amb el que vull realçar els colors d’una fotografia concreta.

Ara sí, ja podem aplicar el canvi. Quan estigui fet, observarem el següent resultat:

Fotografia retocada

Es pot observar més fàcilment el canvi posant la fotografia original i la retocada una al costat de l’altra. Si us fixeu en el color del kimono, el paraigües o la gespa es veu clarament el canvi:

Abans i després del retoc

Com veieu, el canvi és molt senzill d’aplicar. A més, si deseu unes quantes configuracions del mesclador de canals (com he comentat, jo en tinc tres: 110, 114 i 120) la modificació serà encara més ràpida obrint el mesclador i prement el botó “Obre”. Cal anar amb compte amb la quantitat que augmenteu als canals. Si s’augmenta massa el color, la fotografia pot arribar a semblar irreal.

A la següent anotació veurem com aclarir una foto que hagi quedat fosca i com enfosquir una fotografia massa clara.