El teu blog de Linux en català

Recull 9/7/2011

Veiem què tenim per ací…

Recull 20/11/2010: 200 línies que fan meravelles, AMD s'uneix a Meego, Firefox continua millorant…

Aquesta setmana hem pogut arreplegar un bon munt de notícies molt interessants:

Com millorar el rendiment d'una maquina virtual

Fa uns dies explicava al forúm de gnulinux.cat l’experiència que havia tingut amb unes proves de rendiment de diverses maquines virtuals, virtualitzades amb VirtualBox sobre un Linux.

Una de les coses que no explicava i que va fer que pràcticament es dupliques el rendiment en la màquina virtual (que en aquest cas era Windows XP), va ser activar les extensions VT-X (per a processadors Intel a partir del i7) o AMD-V (per processadors AMD a partir de Phenom) i l’anomenada Paginació Imbricada (Nested Paging en anglés).

Configuració d'una maquina virtual per a que utilitzi les extensions del processador

Configuració d'una maquina virtual per a que utilitzi les extensions del processador

Per poder-les aprofitar assegureu-vos que:

  • Teniu les instruccions VT-X o AMD-V al vostre processador (normalment es a partir d’un Intel i7 o d’un AMD Phenom)
  • No teniu processos d’altres sistemes de virtualització corrent, com ara KVM, Xen, VMWare que moltes vegades donen problemes entre si.
  • Teniu les opcions activades a les propietats de cada maquina virtual.
Confirmació de que realment tenim les extensions del processador actives

Confirmació de que realment estem utilitzant les extensions del processador

Doncs bé, resulta que aquestes opcions apareixen als menus del VirtualBox i tot estar activades per defecte, no podem saber fins que executem la màquina virtual si realment funcionaran. Per assegurar-vos-en, poseu el ratolí a sobre d’una de les icones que apareixen a sota i a la dreta de la màquina virtual en qüestió. A mi em va costar força estona de trobar-ho!

Altres consells que us poden ser útils per millorar el rendiment d’una maquina virtual:

  • Instal·lar sempre les guest additions (en el cas de VirtualBox) o equivalents.
  • Assignar memòria suficient.
  • Si virtualitzeu un Linux, podeu triar per fer servir un nucli modificat especialment adaptat per ser virtualitzat (com per exemple els nuclis Xen si virtualitzeu amb el software de virtualització Xen).

Per més informació us aconsello que visiteu la secció de documentació de GnuLinux.cat sobre màquines virtuals.

Mòdul Catalyst 9.8, per fi suport per a nuclis superiors a 2.6.28

AMD ha trigat molt aquesta vegada en alliberar uns mòduls necessaris per a GNU/Linux per a les targetes gràfiques ATI. Ha estat un problema seriós: usuaris de Fedora 11 o d’altres distribucions que han fet servir nuclis superiors a la versió 2.6.28, s’han hagut de conformar amb els controladors lliures.

Normalment els controladors lliures funcionen bé, però amb les targetes de nova generació (xips R500, R600 i R700), el suport 3D és limitat o nul, cosa que porta a molts mal de caps per als usuaris. Aquesta nova versió dels mòduls d’ATI per fi té suport per als nuclis més nous.

La resta de canvis d’aquest mòdul són bàsicament correccions d’errors. És una llàstima que encara no hi haja suport per a XvBA. Encara no s’ha publicat l’anunci oficial, però ja es pot baixar l’instal·lador des de la secció de baixades d’AMD.

Un cop baixat l’instal·lador, és possible crear els paquets precompilats per a les vostres distribucions amb l’ordre:
./ati-driver-installer-9-8-x86.x86_64.run --buildpkg distro/versió

Heu de substituir “distro” per la vostra distro i la versió per la versió que tingueu. Per exemple, per a Ubuntu Jaunty seria:
./ati-driver-installer-9-8-x86.x86_64.run --buildpkg Ubuntu/jaunty

Targetes gràfiques ATI i el controlador fglrx

Que els controladors propietaris de les targetes gràfiques ATI d’AMD no són bons, no és cap secret. Tenen molts errors i el seu ús conjuntament amb Compiz ha estat sempre incòmode. La cosa va més enllà, però, i és que en alguns casos l’ús del controladors amb compiz redueix el rendiment del sistema significativament.

Amb les targetes gràfiques ATI més noves (series 2000 cap amunt), el controlador privatiu i compiz s’han portat a puntades, quan es maximitzen finestres o s’obren de noves, el sistema s’atura durant un segon i mig i després obre la finestra, cosa totalment desesperant tenint en compte el nombre de vegades que això es fa mentre treballem amb l’ordinador.

A Ubuntu van obrir un informe al respecte, i moltíssims usuaris van començar a explicar que els passava el mateix: semblava no haver-hi solució. Realment no hi ha solució, però existeix un mètode per reduir notòriament aquest problema i poder treballar amb compiz activat sense haver de desesperar.

La solució consisteix en aplicar un pedaç a l’xorg. Qui tingueu ubuntu podeu fer servir el següent repositori (només caldrà que l’afegiu i actualitzeu):

deb http://ppa.launchpad.net/ubuntu-x-swat/xserver-no-backfill/ubuntu jaunty main
deb-src http://ppa.launchpad.net/ubuntu-x-swat/xserver-no-backfill/ubuntu jaunty main

Encara no tinc clar a on s’ha d’aplicar el pedaç a altres distribucions (si algú ho escrineu, per favor, comenteu-ho). Certament és incomprensible que tot i els moviments que ha fet AMD per alliberar documentació, els seus propis controladors continuen sent tant ineficients. Per desgràcia, els controladors lliures encara no funcionen bé.

Recull – 21/2/2009

Poc a dir. La setmana passada vam veure un pis a Barcelona, ens van dir que complíem els requisits, que només ens quedava reunir-nos amb el propietari del pis. Van passar els dies i el propietari ens va deixar tirats més d’una vegada. Després d’una setmana ens van trucar i ens van dir que “una familiar del propietari s’havia quedat sense pis i li l’havia de deixar”. En fi, una putada com una casa (o com un pis). I mentrestant, al món del programari lliure:

ubuntu-release-cycle_6

Recull d'any nou (3/1/09)

Bé, ja estem al 2009, l’any de la crisi que pot ser li ve bé al GNU/Linux. Aquests dies han estat una miqueta estranys quant al recull, ja que el dissabte passat va ser l’aniversari i no vaig tindre clar si publicar o no recull. Així que he fet un recull del recull d’aquestes dues setmanes i finalment ha quedat així:

Dissabte de recollida

I arribem a un nou dissabte, després d’una setmana on les principals protagonistes han estat les distribucions GNU/Linux, sobretot aquelles a les quals els queda poc per arribar a la versió final…

  • L’equip d’OpenSUSE ha presentat la cinquena beta de la propera versió 11, que eixirà el 18 de desembre (descarregueu-la!). També s’ha presentat la primera RC de Debian 5.0, que també es pot descarregar des d’ara mateix. També caldria parlar de la publicació d’Ultimate Edition, una distro basada en Ubuntu Intrepid i optimitzada per a processadors de 64bits (descarregue-la!). Per últim, Linux Mint també ha presentat la primera RC de la versió 6 i ja es pot descarregar.
  • Mozilla ha presentat dues noves revisions de Firefox 3 i Firefox 2. Concretament les versions són la 3.0.4 i 2.0.0.18. Els canvis són bàsicament correccions. No sé vosaltres, però conec a molta gent que des de linux no pot accedir a hotmail des del firefox.
  • AMD i NVIDIA han presentat nous controladors per a plataformes GNU/Linux per a les seues targetes gràfiques. Concretament, s’ha publicat la versió 8.11 dels controladors ATI Catalyst per a GNU/Linux i la versió 177.82 per a les targetes NVIDIA.
  • Quant a navegadors, Opera ha presentat una nova versió basada en Qt4 (millorant així la integració a escriptoris KDE i el seu aspecte en general). Per altra part, sembla que Google per fi es posarà les piles amb el desenvolupament de Chrome per a GNU/Linux.
  • Aquesta setmana també s’han presentat noves versions de dos dels reproductors lliures més coneguts: el Banshee i el Songbird. Concretament, el Banshee ha presentat la versió 1.4 que com a principal novetat té el port per a MacOSX. Del Songbird s’ha publicat la segona RC de la versió final (així que no queda res!!).
  • Per acabar, i com a cosa curiosa, us deixem amb un article on es fa una revisió de la història dels sistemes UNIX. El que té d’interessant, entre d’altres coses, és el gràfic del final on es pot veure l’evolució dels sistemes UNIX (a l’igual que ja vam poder veure l’evolució dels sistemes Linux).

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.