Dijous passat vaig poder assistir a la ponència que va fer Richard Stallman sobre “El perill de les patents de programari”. La xerrada estava emmarcada en les III Jornades de SIG lliure a Girona, de les quals ja us he parlat. Van ser gairebé dues hores, però no es van fer gens llargues.
Richard Stallman a les Jornades
La conferència va estar centrada en els perills que per a un desenvolupador tenen les patents de programari. En qualsevol moment, si hem fet un programa, pot venir l’advocat d’una gran empresa amb una denúncia perquè estem utilitzant una idea patentada. I és que, com va dir el mateix Richard, els advocats no tenen patents que els restringeixin com comunicar les denúncies.
Les patents de programari no només són aplicades als seus algoritmes, sinó sobretot a idees. I aquestes poden ser molt àmplies o molt concretes. Molts cops és difícil fer un programa que no infringeixi cap patent. Caldria revisar a fons totes les patents a tots els països, perquè els títols que tenen molts cops no és gens indicatiu del que restringeixen. És més, amb això no n’hi ha prou, perquè hi ha idees que es patenten, però indicant que no es publiqui la patent fins que passi un cert temps (un any, per exemple). Això implica que, mentre programem, podem estar infringint patents que encara no podem saber que ho són.
En un principi, les patents servien per a protegir el petit inventor/programador respecte de les grans corporacions. Però avui en dia això ja no és així. Imaginem que fem un programa que conté una idea genial i la patentem. Temps més tard, veiem que aquesta idea ha estat utilitzada per una gran empresa informàtica. Els denunciem per infringir la nostra patent i, al cap d’un temps, ens vindrà un dels seus advocats per dir-nos:
– Ens has enganxat. Estem utilitzant una idea patentada per tu. Però hem estat mirant el teu programa, i està utilitzant 15 patents de la nostra companyia. Si et sembla, firmem aquest pacte segons el qual tu pots utilitzar les nostres 15 patents i nosaltres podem utilitzar la teva.
I és que no tenim alternativa. Hem de firmar.
Fins ara, hem vist els perills que té un programador, però i l’usuari? Quins perills li provoquen? El fet que pugui ser denunciat pel fet d’utilitzar programari que infringeix patents és molt remot. Però com s’està veient amb tot el moviment que hi ha actualment amb els sistemes d’intercanvi P2P, no es pot descartar. Però el problema més gran per a l’usuari provocat per les patents és en el sentit que restringeixen els avanços del programari per la por que puguin tenir els desenvolupadors d’infringir patents.
Com veieu, la conferència va tenir molt suc. I això que em deixo d’explicar moltes coses. En una altra anotació intentaré explicar alguns casos curiosos que va explicar el Richard Stallman referent a patents de programari. Si voleu, podeu visitar la pàgina de la Foundation for a Free Information Infrastructure, on hi trobareu molta més informació sobre les patents de programari.
3 comments
Molt bon apunt Oriol!
La veritat és que llegir una cròncia escrita en primera persona de les paraules de l’Stallman és tot un gustàs!
Quina enveja més sana que em vas…:D
Doncs això que comentes de les patents de programari hi estic totalment d’acord. Jo sempre he pensat que les patents no tenen cap mena d’utilitat pública, i que només serveixien per engrandir el domini de les grans empreses sobre la societat i augmentar els seus beneficis economics.
Això ho penso així, perquè si ho reflexiones, no hi ha CAP idea que no hagi sortit del no res. Sempre que algú te una idea, la té perquè hi ha hagut una sèrie de gent que ha assentat les bases perquè es produïs aquesta idea. Mai cap idea ha sortit del no res, i per tant considero que cap patent és legitima.
La meva opinió és que només amb l’avantatge que te una empresa de poder ser la primera en comercialitzar un producte ja és molt gran. Podria acceptar que aquest dret fos d’un any o mig any. Amb això una empresa és pot forrar i no frena el progrès.
Per a mi el cas més greu són les patents d’essers vius. Vinga home, si ells haguessin dissenyat tot el codi genètic d’una llavor en un laboratori, podria compendre que intentessin patentar la llavor, però si l’únic que han fet és inserir o modificar uns quants gens en una planta, com en poden reclamar la propietat?
És un sistema que desobeeix el sentit comú. El seu no, esclar.
Us recomano a tothom que tingui un mínim interès en el tema la lectura del llibre de l’Stallman:
Programari lliure, societat lliure (Free software, free society)
Una còpia en pdf la podeu trobar aquí
El llibre és un recull de les conferències que ha anat fent l’stallman, i la seva lectura és prou entretinguda.
mmmm vec que he fet molt llarg el comentari. Espero no haver aborrit ningú 😛
Jo també hi era. Realment va ser molt interessant.
Salut!
Si, jo vaig sentir un remix del mateix a l’Autònoma, quan el vaig anar a escoltar l’any passat. Les patents de programari són un prejudici per a l’avenç del coneixement.
Tot això només acaba de començar. S’utilitzarà com a pretext per a perpetuar el model de producció de programari basat en models restringits, els queden ja pocs arguments i aquesta eina perillosa és encara al seu favor. El mercat és realment lliure? Si es fan seus els Estats, ho tenim cru.
Recomano a totom la lectura del llibre que anem dient.