El teu blog de Linux en català

Notícies

Bé, ja estem al 2009, l’any de la crisi que pot ser li ve bé al GNU/Linux. Aquests dies han estat una miqueta estranys quant al recull, ja que el dissabte passat va ser l’aniversari i no vaig tindre clar si publicar o no recull. Així que he fet un recull del recull d’aquestes dues setmanes i finalment ha quedat així:

En Vicent Fornés i jo (Pau) ens hem ocupat de la traducció del VirtualBox fins ara, punt en el que hem decidit (conjuntament amb en Marc) introduir el projecte de traducció a dins de Softcatalà.

Hem creat una llista de traducció del projecte on qualsevol pot apuntar-se i participar obertament. També s’han creat fitxes del programa i de la traducció al rebost de programari de Softcatalà.

Si voleu participar activament o si simplement voleu fer apunts a la traducció o preguntar qualsevol cosa, dirigiu-vos a la llista que us hem comentat, oberta a tothom. Us estarem agraïts!

Des de l’administració de epkis.cat , volem desitjar als nostres usuaris registrats i als nostres visitants un Feliç any 2009.
(més…)

Ara que l’any és a punt d’acabar, està bé fer un xicotet resum d’allò que ens espera al 2009 (ho han fet a /home/liquidat). L’any 2008 ha estat prou excitant, sobretot gràcies a KDE4, Amarok 2 i la versió 2.6.27 del nucli que va “alliberar” els nostres ordinadors de molts mòduls propietaris. Serà 2009 igual d’excitant?

Btrfs

El sistema de fitxers ext4 arribarà en molt poc de temps a una versió final completament estable (ja s’ha afegit al nucli 2.6.28), però són molts els que pensen que no ofereix res realment nou respecte a sistemes de fitxers ja existents. El sistema ZFS (fet servir per OpenSolaris) sí que ofereix moltes característiques interessants, però la seua llicència no és del tot lliure. Ací és on Btrfs entra en joc: encara està en desenvolupament, però ja són alguns desenvolupadors del nucli qui han demanat a en Linus afegir-lo a properes versions. L’any 2009 serà l’any clau per a aquest sistema de fitxers.

oVirt

oVirt és un sistema d’administració de màquines virtuals que s’enfocarà en l’ús empresarial (tot i que també per a usuaris individuals). Aquest sistema permetrà la gestió d’un gran nombre de màquines virtuals alhora. Sembla que al 2009 podrem gaudir de la primera beta.

OpenGL 3.0

El llançament d’OpenGL 3.0 aquest any 2008 va arribar amb un any de retard. En un principi es va pensar que el projecte estava pràcticament acabat degut al poc coneixement que es tenia d’ell, però després que NVIDIA publicara un controlador capaç d’implementar OpenGL 3.0 i amb l’expectativa que AMD i l’equip que desenvolupa Mesa, sembla que OpenGL està lluny de la desaparició. Això vol dir que al 2009, OpenGL 3.0 arribarà a les masses, tant a controladors propietaris com lliures. Una nova generació de targetes gràfiques totalment compatibles amb GNU/Linux (qui ho haguera dit fa 3-4 anys?).

Gallium 3D

També relacionat amb l’apartat gràfic, Gallium 3D és un intent d’aconseguir el desenvolupament de controladors de targetes gràfiques molt més fàcil. Gràcies a una abstracció d’una de les capes de desenvolupament el resultat final podria ser un controlador que funcionara eficientment amb diferents dispositius gràfics. Sembla que al 2009 veurem la primera versió alfa.

GEM i KMS

Amb la publicació del nucli 2.6.28 s’ha inclòs el nou gestor de memòria de gràfics (GEM). El principal avantatge que notarem és que gràcies a GEM les targetes gràfiques no necessitaran “tornar-se a iniciar” cada vegada que es canvie d’aplicació (canvi de sessions, jocs, etc.). Amb això també se solucionaran problemes relacionats amb l’anomenat “compositing” que permet que tinguem els efectes del compiz al nostre escriptori.

Per altra part, l’anomenat Kernel Mode Setting (KMS) que bàsicament permetrà un canvi molt més fluïd i senzill des d’una sessió X a una terminal tty. Sembla que KMS permetrà a Linux tindre la seua pròpia pantalla blava!. Al 2009 veurem què vol dir això.

KDE 4.3 i Kontact

Els esforços a KDE 4.3 sembla que se centraran en la situació actual de Kontact, una de les millors suites d’informació personal i groupware que s’hi poden trobar actualment, tot i que és considerat molt complicat de fer servir. Però sembla que mai va pretendre ser això, i per aquesta raó Akonadi va ser creat per tal d’estendre i facilitar el seu ús a usuaris i programadors. A KDE 4.2 es podrà veure una primera introducció d’Akonadi, però no serà fins KDE 4.3 que funcionarà a ple rendiment.

El desenvolupament de GNOME 3

A l’estiu passat, els desenvolupadors de GNOME van començar a planejar les dates de la publicació de la propera gran versió de GNOME, la 3.0. No hi ha molta informació al respecte en aquest moment, però ja van avisar que GNOME 3.0 no serà cap revolució i que, de fet, simplement s’ha decidit passar el que serà GNOME 2.30 a GNOME 3.0. Les tasques a fer ja estan plantejades.

Al 2009 potser veurem una primera versió alfa que ens mostrarà en quina direcció apuntarà GNOME 3. Un dels avantatges que tenen els desenvolupadors de GNOME és que tenen les experiències de l’equip KDE, que va presentar KDE4 en un estat molt verd que, per sort, millora a passos agigantats.

Conclusions

Així com el 2007 va ser un any molt bo per al desenvolupament dels controladors gràfics a GNU/Linux, sembla que 2009 també ho serà. Sempre és important tindre en compte com ha millorat GNU/Linux en aquest aspecte, quan en el passat era gairebé un malson configurar l’acceleració 3D.

Per altra part, mentre el nucli millora la compatibilitat, redueix el rendiment. Caldria esperar que en Linus Torvalds es plantejara, una vegada aconseguit un grau de maduresa important, enfocar el desenvolupament cap a l’augment del rendiment, ja que s’ha vist clarament que el nucli Linux ha estat “pecant” del mateix que ho ha fet el Windows: de necessitar més recursos per aconseguir els mateixos resultats.

Caldria també preguntar-se si tindrem realment algun dia un nou sistema de fitxers. Des de l’any 2003 ja es parlava del canvi d’ext3 i reiserfs. Reiser4 estava en un punt més o menys avançat de desenvolupament, però el seu impulsor va ser empresonat per l’assassinat de la seua dona.

Per acabar, estaria bé parlar del català i dels equips de traducció. Per ara, sembla que gaudim de bona salut, amb molta gent jove amb ganes d’ajudar i gent amb experiència que treballa sense parar. No podem queixar-nos!.

Així que felicitats a tots, ens veurem novament l’any que ve!

Fa dos anys, el 27 de desembre del 2006, publicàrem el primer article a SomGNU. Moltes coses han passat des d’aleshores i també ha passat molta gent per ací.

SomGNU no ha crescut molt, la veritat. Més bé hem anat creixent poc a poc, amb una mitjana actual de 250 visites diàries (unes 150 l’any passat), però també s’ha de ser molt friki per reunir els tres requisits necessaris: 1. Que t’agrade linux 2. Que parles català 3. Que t’agrade llegir pàgines de GNU/Linux en català. Podem dir que som 250 frikis diaris, no està malament!.

2 anys, és només una xifra. Vindran molts més.

Gràcies a tots els que ens visiteu!

fondo-arbol-de-navidadDes de l’Administració de epkis.cat volem desitjar als Usuaris registrats i als nostres visitants un Bon Nadal en companyia de totes aquelles persones que estimeu.

Bon Nadal Internautes!!

(més…)

Segurament us haureu trobat en algun moment que heu de treballar en un entorn Windows i que per tant és probable que l’OpenOffice no hi estigui instal·lat. Davant aquesta possible situació hi ha la possibilitat de guardar abans una còpia dels arxius en el format del Microsoft Office, per exemple.
Però no només hi ha aquesta opció, ja que no podem estar segurs que l’ordinador tingui instal·lat el Microsoft Office tampoc. Així que, què millor que portar sempre al nostre USB el programari d’ofimàtica OpenOffice? PortableApps ha anunciat que ja està disponible a més la versió 3.0 d’OO per a que la instal·lem a les nostres memòries USB.

captura-openofficeorg

Tan sols haurem de descarregar l’arxiu executable i descomprimir-lo a una carpeta dins el USB i ja està, tindrem OpenOffice preparat per ser utilitzat des del nostre USB en qualsevol sistema que funcioni amb Windows. Pegues? Potser que en un principi tindrem l’OpenOffice Portable completament en anglès (també hi ha versiones en xinès, francès, alemany, italià i japonès) i que t’ocuparà 240MB, però podem instal·lar el diccionari en català tot i que la interfície la tindrem igualment en anglès.

Actualització: En karles ens informa que ha traduït un manual de PortableApps i l’ha adaptat per poder tenir en català-valencià l’OpenOffice 3 portable.

A la darrera crisi econòmica, Linux es va convertir en un sistema operatiu d’empresa acceptat àmpliament, beneficiant un animat ecosistema de companyies com Red Hat o Novell. El retorn a una nova crisi econòmica posa novament l’alternativa de codi obert en el centre de totes les mirades, aquesta vegada més enfocada en base de dades i programari especialitzat.

Hem entrat en una nova era per a les companyies de codi obert de tot tipus. Els responsables de IT [1] han de prendre decisions per fer front a la crisi, cosa que suposa trobar solucions més eficients per a entorns crítics i d’IT.

A mesura que IT creix i la crisi econòmica pressiona sobre els pressupostos dedicats a aquesta àrea, el codi obert es converteix irresistiblement atractiu per als desenvolupadors i per als responsables d’IT als quals els demanen fer més amb menys. Mentrestant, els venedors de programari privatiu incrementen el preu de les seues llicències entre un 15 i un 45%, continuen limitant els seus clients i fent desaparèixer la independència mirant d’implantar solucions només basades en els seus sistemes.

Eixa és la raó per la qual les solucions de codi obert són més atractives que mai.

Durant la darrera crisi econòmica al 2001-2002, l’ús i adopció del codi obert seguia una línia ascendent. Red Hat, per exemple, va començar a guanyar un nombre molt gran de clients que ara representen la columna vertebral de la seua base de clients. Les CIOs i CTOs van arribar a un punt on s’havia d’innovar per tal de reduir despeses des del punt de vista tecnològic i de persones, i el codi obert fou una gran solució. Igual que ho és avui.

Red Hat començà a veure els fruits del seu treball a finals de l’any 2002; la companyia va créixer un 14% aquell any, un 38% l’any següent i un 58% al 2004. Tenint en compte com funciona el mercat, no és complicat deduir que la crisi dels anys 2001-2002 va fer que les grans corporacions decidiren canviar a tecnologies de codi obert. Això explica, a més, per què Novell va pagar 200 milions de dòlars per Suse Linux a finals de 2003, un cost que representava 20 vegades els seus ingressos.

Exactament com a la darrera crisi, tota decisió dels responsables d’IT està enfrontada amb l’increment del cost de les llicències i del suport per a les solucions propietàries complexes. El món de les empreses demana noves capacitats a costs inferiors. Ara és el moment per als líders d’IT mirar endavant i triar: acceptar l’extraordinari despesa i limitació dels venedors de programari propietari, o aprofitar el cost/efectivitat del programari de codi obert i la seua llibertat.

Amb llibertat també arriba una innovació més ràpida.

Al New York Stock Exchange (NYSE), el canvi a una solució de codi obert va suposar un canvi important a la col·laboració tècnica eliminant al mateix temps tota la paperassa legal i retards que suposava el model de programari propietari.

Alan Nidiffer, de C&K Market, que ha treballat amb Linux i Ingres [programa lliure de base de dades], està d’acord amb tot això. Recentment va explicar per què el codi obert ofereix més innovació i un desenvolupament més ràpid. Segons Nidiffer, el calendari de publicacions de noves versions de les companyies de programari tradicionals frena la innovació, mentre que les millores al codi obert arriben a qualsevol moment. Remarca que les característiques innovadores poden arribar inclús des de desenvolupadors externs a les companyies que moltes vegades tenen idees noves sobre la millora de les aplicacions.

El codi obert proveeix ara una solució completa de programari d’empresa recolzada per un excel·lent suport que rivalitza amb les ofertes tradicionals del venedors de programari propietari. L’èxit de les instal·lacions a entorns crítics, deixa fora de tot dubte la fiabilitat al suport, la seguretat i la dependència. Com més clients comparteixen les seues experiències exitoses d’implementació de solucions de codi obert, major és el nombre d’innovadors i models a seguir.

Per exemple, un client que gestiona cada dia transferències de fons de més de 1000 milions de dòlars a més de 160 bancs fent servir una solució de codi obert que inclou la base de dades Ingres i el servidor d’aplicacions de Red Hat JBoss. Mentrestant, clients de diverses indústries d’aerolínies (Lufthansa) i manufactura (Indústries PPG) fins cadenes de supermercats (C&K Market) i agències de govern (National Center for Missing & Exploited Children) estan adaptant solucions de codi obert per tal de gestionar milions de dades crítiques, per executar i mantindre les seues empreses, i fins i tot salvar vides. Aquestes companyies confien en el programari lliure per fer el treball que s’ha de fer, i aprecien l’estalvi en despeses, la innovació i la llibertat.

Aquestes companyies pioneres trien oblidar les solucions de programari propietari i adoptar el codi obert com Alfresco, JasperSoft o Ingres, des de sistemes de base de dades fins solucions de programari lliure emergents que cobreixen les tasques que necessiten relacionades amb la gestió de les dades empresarials, gestió de documents i transaccions, així com intel·ligència empresarial.

Qüestions d’estalvi.

Segons amb la darrera Investigació Forrester, les compayies poden estalviar fins a un 25% del cost de les seues bases de dades si canvien a una solució de codi obert i podrien estalviar un 25% més en maquinari fent servir codi obert en els servidors. Nidiffer (C&K Markets) comenta que su companyia ha estalviat un 20% gràcies al canvi a la base de dades de codi obert Ingres.

En els propers mesos i anys, moltes companyies comprovaran els beneficis de les solucions de codi obert, incloent la innovació i l’estalvi de despeses mantenint els resultats que les empreses necessiten.

Més de 10.000 dels client arreu del món, en tots els sectors, comproven aquesta equació cada dia.

És un nou temps per al codi obert per mostrar el seu valor real com a alternativa per a companyies que volen superar la crisi financera.

Roger Burkhardt, CIO.com

_______________________

[1] Si sou frikis -i si no ho sou-, us agradarà The IT Crowd

Bé, per nadal toca tornar a casa, al bon oratge, al caliu de la família. M’agradaria fer una enquesta sobre què penseu del nadal però: 1) no té molt a veure amb el programari lliure i 2) l’extensió wp-polls no funciona per algun problema amb el AJAX que no puc solucionar (si podeu prestar-nos alguna ajuda…).

Per cert, quan vaig agafar l’avió a l’aeroport de Dublín feia un vent “qui ti cagues” i en enlairar-se l’avió va començar a fer tombs. Així que és la segona vegada en un mes que estic a punt de “mata-me”. En aterrar vaig trobar-me tot això:

  • Per començar, la publicació de KDE 4.2 beta ha estat una de les notícies més importants de la setmana. KDE 4.2 sembla ja prou madur i, per la meua part, crec que a la propera versió de Fedora em passaré a aquesta versió.
  • … i tenint en compte que KDE 4.2 arribarà en pocs dies, una de les característiques que inclourà serà la de poder tindre fons d’escriptori animats. Ja sabeu, aquestes coses intútils que només serveixen per a que els vostres amics flipen.
  • Tot i així, no cal esperar, ja que existeixen altres camins per fer el mateix a un escriptori GNOME. Amb el programa XWinWrap, es poden fer servir vídeos, screensavers o altres coses com a fons d’escriptori.
  • Us en recordeu del Frozen Bubble 2, un dels llocs més famosos de les recreatives?. Doncs s’ha presentat una actualització (2.2.0) que corregeix un bon grapat d’errors. Això serveix com a excusa per recomanar-vos provar-lo si no ho heu fet mai.
  • Una altra notícia rellevant ha estat la publicació de la versió estable d’Adobe AIR per a GNU/Linux. Certament, encara sóc escèptic amb aquesta… plataforma?. Els programes disponibles són, majoritàriament, inútils. Si migraren el Photoshop o algun dels altres programes importants a aquesta plataforma, aleshores ja tindria sentit.
  • Coneixeu Back in Time?, és un programa per fer còpies de seguretat amb una interfície gràfica prou intuïtiva. Permet fer còpies de seguretat de forma manual o automàtica.
  • A Phoronix han fet un estudi sobre el rendiment de Java a Linux i a Windows. La conclusió: el rendiment de Java a Linux és superior al de Windows.
  • Per acabar, i parlant de coses més serioses, fa una setmana es va publicar un article a la important revista PCWorld que es plantejava la pregunta “Pot el codi obert ajudar a l’economia?“. Sens dubte, interessant. Si tinc temps, el traduiré per demà.

Ummm, una mica més i us quedeu sense recull. Dissabte passat vaig anar a Galway, i des d’allà als Cliffs of Moher a on quasi caic pel precipici. Vaig poder agarrar-me a tot això i me’n vaig salvar per ben poc:

  • Ja tenim el WordPress 2.7!! (SomGNU ja es troba actualitzada)
  • A linux.com fan una anàlisi de 5 extensions per al firefox a dispositius mòbils.
  • Conexeu Conky? És una aplicació que afegeix a l’escriptori una espècie de centre de control des del qual es poden controlar moltes de les tasques usuals que es fan diàriament.
  • Quant a jocs, per una part tenim la publicació de Pray per a GNU/Linux (un joc d’acció 3D en primera persona que es va publicar fa dos anys per a Windows) i la posada a la venda d’X3: Reunion (un joc de naus amb uns gràfics espectaculars).
  • A Tombuntu tenim un manual per convertir el nostre Ubuntu en un centre multimèdia fent servir XBMC (Xbox Media Center).
  • Si algú de vosaltres necessita millorar la seua escriptura amb el teclat de l’ordinador podeu fer servir Klavaro, un programa que us ensenyarà com fer-ho.
  • En Quim ha escrit un interessant article de com clonar la nostra partició GNU/Linux per tal de passar-la a un altre disc dur de forma que tot quede exactament igual.
  • He llegit a La Tafanera que HP vendrà ordinadors amb GNU/Linux preinstal·lat (això no ho havíem dit ja en alguna ocasió?).