Falta aproximadament un més per a que es llenci la versió definitiva del esperadíssim i controvertit GNOME 3 i un usuari anomenat half-left, ja ha creat el que podriem anomenar, el primer tema visual complet per a GNOME 3: Smooth Inset.
Escriptori
Mica a mica van arribant novetats als entorns d’escriptori. Si fa pocs dies parlàvem que Gnome 3 eliminarà els botons de minimitzar i maximitzar finestres, l’altre projecte que actualment porta un ritme frenètic de desenvolupament, Unity, també presenta les seves idees per modernitzar l’entorn en que treballem: les barres de desplaçament sobreposades a la finestra.
Amb Unity, no veurem les barres de desplaçament ni horitzontal ni vertical. D’aquesta manera, en la majoria de finestres guanyarem l’espai que aquestes ocupen (molt útil en Netbooks). Ara bé, quan ens acostem al marge dret apareixerà sobre la finestra la barra de desplaçament vertical. De forma similar, quan ens acostem al marge inferior de la finestra se’ns mostrarà la barra de desplaçament horitzontal. (més…)
Quan es publiqui Gnome 3 ens trobarem amb una gran sorpresa: a les finestres ja no tindrem els botons de minimitzar i de maximitzar. És a dir, en el quadre on habitualment hi teníem aquests botons només hi quedarà el que serveix per tancar la finestra.
Quadre de control a Gnome 3
Avui mateix s’ha publicat KDE 4.6 SC, la nova versió d’un dels entorns d’escriptori més utilitzats en els sistemes GNU/Linux, juntament amb GNOME. KDE 4.6 SC ja vindrà de forma predeterminada amb les noves versions de la majoria de distribucions que utilitzen KDE com a entorn predeterminat (Kubuntu, OpenSUSE, SimpleMepis, Chakra, etc.) i de forma opcional en la resta de distribucions.
Com sempre, l’aspecte gràfic d’aquesta nova versió de KDE és espectacular, sobretot gràcies al Plasma. Però KDE no inclou només l’entorn d’escriptori, sinó també alguns dels programes que ja venen amb aquest, com per exemple el programa ofimàtic Koffice, tots els anomenats KDE games, l’explorador de fitxers Dolphin, l’excel·lent reproductor de so Amarok (que també es va actualitzar la setmana passada), el gravador de medis K3B i molts més.
KDE 4.6 SC
En KDE 4.6 SC, els canvis s’han dividit en tres àmbits: l’entorn de treball Plasma de KDE, les aplicacions KDE i la plataforma KDE. (més…)
Avui ha estat alliberat Xfce 4.8, una nova versió d’aquest entorn d’escriptori lleuger. Aquesta versió ja és la que vindrà instal·lada de forma predeterminada en les properes versions de les distribucions que l’utilitzin, com ara Xubuntu.
Les novetats principals de Xfce 4.8 són:
- Des de l’explorador de fitxers Thunar podrem navegar directament per carpetes remotes, amb navegació ftp o sftp, recursos compartits de Windows, WebDav, etc.
- S’ha modificat la finestra d’operacions amb fitxers.
- S’ha reescrit el panell d’aplicacions.
- S’ha millorat el panell de configuració.
També podeu veure les novetats de Xfce 4.8 al Tour que ens han preparat els seus desenvolupadors.
- Font | OMGUbuntu
Es tracta d’una barra semblant a la de Windows 7 per a Gnome, és interessant i còmoda si esteu cansats del típic «dock» tipus mac (com l’AvantWindowNavegator o Docky) aquesta barra és una bona alternativa.
Instal·lació (per a Ubuntu)
sudo add-apt-repository ppa:dockbar-main/ppa
sudo apt-get update && sudo apt-get install dockbarx
- Descàrrega | Gnome-Look
Des de ja fa un temps que no trobava un fons d’escriptori al meu gust. Ahir vaig trobar aquest fons i vull compartir-lo amb vosaltres:
| Mides |
|---|
| 1280×800 |
| 1440×900 |
| 1680×1050 |
| 1920×1080 |
| Més resolucions |
Queden molts pocs mesos perquè el GNOME3, amb GNOME Shell com a interfície per defecte, aparega a les nostres vides. Després de molts retards, a principis de l’any que ve (abans de l’abril) podrem veure la versió final.
A diferència del que personalment em va passar amb KDE4, he d’admetre que el GNOME3 no m’està emocionant gaire. Tot i que les captures i vídeos i allò que jo he pogut provar mostren un escriptori robust i bonic, no veig que realment em facilite la meua feina diària.
Darrera versió del GNOME Shell (font: webupd8)
El GNOME Shell és un concepte força nou d’escriptori: separen per una part el que són finestres de treball i per l’altra tenim una interfície de control de tot el que hi tenim en execució (es pot fer servir el concepte d’«Activitat» que també fa servir el KDE):
El conjunt és molt estable, cuidat i bonic. Però:
- No és fàcil canviar entre diferents finestres o espais si no saps controlar bé les combinacions de tecles per fer-ho, i fer-ho amb el ratolí és massa lent.
- Es troba a faltar una safata que ens informe de les diferents finestres que tenim obertes.
- Fer-se amb el nou escriptori no és ni fàcil ni intuïtiu per a una persona que ve dels escriptoris clàssics de tota la vida que ni MacOSX, ni Windows, ni KDE s’han atrevit a canviar.
- La forma d’accedir a les aplicacions també requereix massa clics.
Realment sembla curiós que el GNOME Shell presente mancances d’aquest tipus: l’escriptori GNOME sempre s’ha mostrat inclinat per oferir un escriptori molt senzill de fer servir als usuaris. També s’ha de dir, però, que l’escriptori és fàcil de fer servir, però alguns conceptes sembla que no s’han implementat bé.
Menú d'aplicacions al GNOME Shell
Serà GNOME Shell un altre KDE4?
Tots coneixem la història de KDE4: el seu llarg procés de desenvolupament i la seua publicació abans d’hora, conjuntament amb el fet que la distribució més utilitzada, l’Ubuntu, fera servir GNOME per defecte (i la versió de KDE no funcionara gaire bé), va fer que la quota d’ús de KDE es reduïra a nivells mai vistos (segons les enquestes que hem fet a GNULinux.cat el percentatge d’ús de KDE es troba vora el 30% d’usuaris quan allà pel 2002 era l’escriptori majoritari i la gent es plantejava perquè totes les distros (excepte Debian) triaven KDE sobre GNOME; i hauríeu d’haver-ne vist quanta gent va alçar la mà ahir a la festa de l’Ubuntu Maverick quan van preguntar qui feia servir KDE).
Ara ens trobem amb el fet que una de les principals raons per les quals el KDE va perdre quota d’usuaris, l’Ubuntu, ha decidit fer servir l’entorn Unity per defecte. Continuaran fent servir les biblioteques de GNOME, però es deixaran el més important: la interfície d’escriptori. I ací no val dir que GNOME és més que un escriptori, que de fet ho és, però els desenvolupadors del GNOME estan fent un conjunt i això és el que els motiva, i no que facen servir les seues eines per desenvolupar una altra cosa diferent. La qüestió és, al cap i a la fi, que Mark Shuttleworth (o algun altre a dins de Canonical) ha d’haver vist alguna cosa al GNOME Shell que no el convenç i per això s’ha fet una gran aposta per Unity.
Mark Shuttleworth (o algun altre a dins de Canonical) ha d’haver vist alguna cosa al GNOME Shell que no el convenç i per això s’ha fet una gran aposta per Unity
Tenint en compte que l’Ubuntu per sí soleta agafa una quota molt gran d’usuaris que representa el 68% del total d’usuaris que visiteu GNULinux.cat i que si extrapolem i tirem a la baixa podria ser del 55% a nivell mundial, llavors les decisions que afecten a l’Ubuntu, afecten al GNOME directament. La cosa va més enllà, però, i és que és complicat imaginar-se que Canonical puga tornar al GNOME Shell algun dia havent fet ja el canvi a Unity.
Més d’algú es preguntarà si el GNOME Shell naixerà mort…
Problemes de rendiment
Un dels problemes més greus que jo mateix he pogut experimentar i que molta gent està informant al Bugzilla del GNOME Shell és l’extrema lentitud gràfica amb la que funciona el nou escriptori amb algun maquinari. Es requereix tindre accel·leració opengl i, tot i que la gent té instal·lats els mòduls fglrx o nvidia, l’escriptori no va bé: no s’hi pot treballar ja que sembla com si tot el sistema es bloqueja. En altres casos s’ha pogut experimentar un efecte semblant al que passa al KDE: un funcionament molt pesat i poc fluid.
Escriptori general del GNOME Shell
Aquest error del KDE i del nou GNOME és realment molt greu. Molts usuaris no podem/podrem aprofitar les noves característiques que els desenvolupadors estan implementant.
Caldria començar a pensar en crear ordinadors específics per a GNULinux i evitar així aquests problemes? No crec que siga una idea dolenta que fabricants com DELL vengueren ordinadors que pogueren executar totes les característiques del programari GNU/Linux més nou. I als usuaris ens estalviarien molts maldecaps. I si no, penseu en MacOSX, un sistema dissenyat per treballar només en uns ordinadors concrets.
Caldria començar a pensar en crear ordinadors específics per a GNULinux i evitar així aquests problemes?
GNOME Shell, l’oportunitat per a altres distribucions
No tot és negre, però. La decisió de Canonical pot suposar també una bona notícia per a la resta de distribucions GNU/Linux. La introducció de Unity als diferents escriptoris que podem triar a GNU/Linux farà que no ens semble tan igual fer servir un Debian, una Fedora o una Ubuntu. Ara per ara, una instal·lació de qualsevol d’aquestes i altres moltes distribucions ens ofereixen un resultat final pràcticament igual, amb la qual cosa els usuaris ens decidim per l’opció més fàcil en general (l’Ubuntu).
La decisió de Canonical pot suposar també una bona notícia per a la resta de distribucions GNU/Linux
Però la competència entre GNOME Shell, KDE i Unity augmenta el nombre d’alternatives i la possibilitat per a distribucions que fins ara no aixecaven el cap implementar el GNOME Shell i fer-lo més atractiu que el Unity. Clar està, però, que acabarem tenint una Ubuntu amb GNOME Shell a l’igual que ara tenim una amb KDE, XFCE, etc.
Personalment crec que Debian pot acabar sent una de les distribucions més beneficiades d’aquest canvi. Si els de GNOME fan bé la feina amb el GNOME Shell i Debian ho implementa, el resultat pot ser bastant interessant. Estic segur que Fedora, Arch, Gentoo o l’OpenSUSE també sabran aprofitar aquest canvi.
Espais de treball del GNOME Shell
Vull provar el GNOME Shell
Segons el calendari a la pàgina de GNOME, la versió definitiva de GNOME3 es publicarà el dia 7 d’abril de 2011. Fins aleshores podem provar la versió en desenvolupament de diferents maneres. Ací vos deixe alguns manuals per fer-ho. En realitat no cal res més que instal·lar el paquet gnome-shell i després executar-ho. La qüestió és que no totes les distribucions tenen el codi totalment actualitzat.
Jo he provat la instal·lació a l’Ubuntu i m’he trobat amb el problema de rendiment que comentava més a dalt fins a un punt que no podia fer servir l’escriptori. No sé si és problema de l’Ubuntu o del mòdul gràfic. Miraré de provar-ho un altre dia amb Arch.
- Instal·lació des de git a l’Ubuntu [ang]
- Instal·lació a Debian [es]
- Instal·lació a Arch [ang]
- Instal·lació a Fedora [eng] (la instal·lació és per Fedora 12, però serà equivalent per a la 13 i 14, i sembla que la 14 té la versió més nova)
- Instal·lació a l’OpenSUSE [eng]
Data de publicació de GNOME Shell
Ja fa un parell de dies que es parla d’aquesta possibilitat al Ubuntu Developer Summit: L’entorn d’escriptori Unity, desenvolupat per Canonical per a l’Ubuntu Netbook Edition, podria ser el predeterminat per a la versió 11.04 d’Ubuntu.
Cada cop pren més força aquesta hipòtesi ja que Shuttleworth ha comentat que no estan gens segurs de posar per defecte GNOME Shell, com a entorn d’escriptori a la propera versió d’Ubuntu, i és que raó no els falta: les proves de rendiment que s’han realitzat per a Mutter (el gestor d’efectes per defecte de Shell) ha donat resultats força decebedors, i segurament aquesta primera versió de Shell no estigui tan polida com cabria esperar per a la gran versió GNOME 3.0.
Així els de Canonical creuen que a l’abril, serà més estable i fiable la seva versió de Unity per a escriptoris grans, que no pas Gnome Shell, tot i que Unity de moment no suporta diverses finestres obertes en una pantalla, ni té una gran compatibilitat de maquinari, ni gaudeix d’un rendiment impecable; però el que recalca Shuttleworth és que Ubuntu no vol separar-se del projecte GNOME, ja que Unity és una interfície de GNOME, tal com ho és Shell, i de fet, Canonical ja treballa per integrar Zeitgeist amb Unity.
La iniciativa pot ser molt positiva per al projecte Ubuntu, ja que unificar el gestor d’escriptoris per a varis gustos d’Ubuntu, focalitzarà els esforços de Canonical, i segurament, les millores que es facin a properes versions seràn més significatius. Però és bo que una distribució tant important com és Ubuntu, es desmarqui d’aquesta manera de GNOME i posi en dubte la qualitat de la propera versió 3.0? O per altra banda, la diversitat d’opcions fa que GNOME sigui més ric i ,tot i els canvis de rendiment i usabilitat, pugui adaptar-se a qualsevol ordinador?
- Font| OmgUbuntu
Des de la versió 10.04 de l’Ubuntu, aquells qui fem servir els controladors propietaris de NVIDIA o ATI, ens trobem que el Plymouth (la pantalla de carrega que apareix al iniciar l’Ubuntu) se’ns mostra molt gran i pixelada.
Diversos usuaris havien creat sol·lucions que passaven per la modificació d’arxius de configuració del GRUB i de les X, però en el meu cas, els diferents intents van acabar en desgràcia i amb l’ubuntu arrencant en el mode de recuperació.
Via WebUpd8, he trobat un Script que sembla solucionar aquest error de forma casi automàtica (però ens diuen que l’executem sota la nostra pròpia resposabilitat!) .
Podem baixar aquest script d’aquí, o via terminal, però hem d’anar alerta de només executar un cop l’script!:
cd
wget http://launchpadlibrarian.net/57638460/fixplymouth
chmod +x fixplymouth
./fixplymouth
Després d’això ens apareixerà un llistat de les resolucions disponibles per a la nostra pantalla, i haurem d’escriure la que desitgem per al nostre Plymouth en el format: «amplada»x«alçada»-«profunditat de color», per exemple: 1024×768-24
Si després de executar-lo us donés algun problema, podeu desfer els canvis executant aquest altre script.
- Font| WebUpd8
Comentaris recents