Torsten Grote ha estudiat Informàtica i Filosofia. Actualment és el vice coordinador de la Fundació pel Programari Lliure a Europa (FSFE) dins Alemanya i treballa per una companyia que desenvolupa programari lliure exclusivament. A continació us adjunto la traducció d’una breu entrevista que li vaig fer quan el vaig conèixer fa unes setmanes a Barcelona.
- Com et vas involucrar en el moviment del programari lliure?
Una vegada el meu pare em va dur una revista amb una de les primeres versions de Debian que a penes funcionava bé. Em va agradar molt la idea d’un sistema operatiu desenvolupat pels propis usuaris d’arreu del món. Vaig aprendre sobre la filosofia radere aquest projecte i, com que no semblava que hi hagués gaire activisme al respecte, vaig entrar a la FSFE com a membre associat el 2007.
- Com vas arribar a ser-ne el vice coordinador, a Alemanya?
La FSFE avança similarment a un projecte de Programari Lliure. Aquells qui fan una bona feina decideixen què es fa. Suposo que precisament això és el que vaig fer jo 🙂
- Quina diferència hi ha entre la FSF i la FSFE?
La xarxa de Fundacions pel Programari Lliure conté quatre organitzacions. Cada una d’elles té els seus antecedents culturals, i totes elles són legalment, financialment i operacionalment independents. La FSFE és la més activa a Europa i la seva feina i campanyes són més aviat de cara a la cultura Europea. Nosaltres, però, també duem a terme una pressió política o «lobbying» a nivell de la Unió Europea i les Nacions Unides.
Trobareu més informació a https://fsfe.org/about/fsfnetwork.html
- Com va créixer tant, l’equip alemany de la FSFE?
Gran part dels fundadors de la FSFE són Alemanys, i moltes de les primeres activitats tingueren lloc dins el nostre país. També cal remarcar que una bona part dels membres associats de la fundació són d’orígen Alemany, cosa que explicaria perquè el nostre equip és el més gran. Però per descomptat que ens agradaria molt que la FSFE creixés en altres països i la situació millorés.
- Quin tipus de treball feu, normalment, a la FSFE?
Al principi només atenia trobades i conferències, però més endavant vaig començar a organitzar events i a donar xerrades. Ara treballo també de cara a la premsa i fins i tot començo noves campanyes.
- Tu vas iniciar i estàs al cap de la campanya “Allibera el teu Android”; De què tracta?
Aquesta campanya intenta fer saber a la gent que no cal aguantar l’estat dels terminals Android quan els són venuts; espionatge, aplicacions de codi tancat que molesten, etcètera. Alliberar el teu terminal, ja sigui un telèfon o una tableta és ben possible, donant tot el control a l’usuari. Nosaltres ajudem a la gent a fer-ho. També intentem crear una bona atmosfera al món del Programari Lliure dins Android per tenir tores les aplicacions necessàries disponibles en codi obert i sense cap mena de violacions de la nostra privacitat.
- Com és possible que el Partit Pirata a Alemanya hagi crescut tant en els últims anys?
El Partit Pirata a Alemanya fou creat el 2006 i és bàsicament el braç polític de la comunitat «hacker» Alemanya, que ja era prou activa des dels anys vuitanta. Però uns anys després, quan hi va haver eleccions pel Parlament Europeu, vam aconseguir entre un 1% i un 2% dels vots, cosa que ens va portar una bona dosi d’atenció per part dels medis. Això va anar a més degut a que el Partit Pirata a Suècia va aconseguir dos dels seus dins el parlament. Més endavant, vam tenir les eleccions federals o «Bundestag», on vam aconseguir el 2% dels vots. Aquesta fita ens va donar encara més atenció dels medis i, gràcies als bons resultats a ambdues eleccions, una allau de nous membres va començar a arribar. La raó principal de tots aquests esdeveniments és com la gent es va adonar del fet que el Partit Pirata podia ben bé aconseguir un èxit polític i tenir possibilitat de canviar les coses.
- Com funcionen la política transparent i el «feedback» líquid? Perquè alguns prefereixen aquests mètodes enfront partits polítics ordinaris?
La gent pot formar una bona opinió sobre les decisions polítiques preses només si sap com i perquè ho han estat. Les persones se n’han d’assabentar de tot aspecte per fer bones decisions ells mateixos. Només mitjançant un procés polític transparent dut a terme correctament és això possible. I aquí és on el «feedback» líquid entra; és una peça de programari lliure que implementa l’ús de la democràcia líquida. La gent pot delegar els seus vots a altres persones i canviar aquestes delegacions quan es desitgi. Tota decisió és presa dins aquest sistema i si així ho vols, tu pots votar en literalment tot aspecte dins el procés polític. Si no vols estar-hi tant a sobre, pots senzillament delegar el teu vot a algú que ho faci.
La raó principal per la qual ells prefereixen el Partit Pirata envers altres partits polítics és perquè «som diferents i encara no ens hem establert». Abans teníem el suport dels Verds però ara són considerats un partit polític ordinari com els demés. També cal tenir en compte que el Partit Pirata és honest i no utilitza cap mena de política populista. No és un tipus de gent llunyana a la gent. És de fet la gent de carrer qui no desitja cap poder els que dirigim el partit. Els líders no decideixen, són només administradors i canvien normalment un cop a l’any.
- Finalment, què creus que es podria aprendre del vostre èxit que es pogés aplicar al Partit Pirata a nivell Català i Espanyol?
No sé gaire sobre la situació a Catalunya a Espanya en aquest aspecte, però suposo que el Partit Pirata de la vostra zona ha de fer la seva feina. La cosa més important aquí és la motivació per part de la gent dins el partit. I no cal oblidar que el fet que els polítics intentin restringir les nostres llibertats a Internet també ens és de gran ajuda, ja que així la gent s’enfada i se n’adona de la situació, tornant-se actius respecte el tema.
4 comments
Skip to comment form
Bona entrevista!
«Succés» és un false friend que en català el traduiría per èxit.
Ah, té raó! Merci 🙂
És molt clar que el següent gran pas per al programari lliure que veurem els anys vinents és que les empreses de serveis el començaran a assumir per a fer propostes més competitives, que les universitats començaran a fer formació en aquestes tecnologies o que moltes institucions i governs, almenys de països amb una certa visió i empenta, el començaran a fer servir de manera intensiva i n’estimularan el desenvolupament. És fonamental recordar que avui dia podem gaudir del programari lliure gràcies a tot un seguit de gent que ha lluitat per tot un món de llibertats a les noves tecnologies, i que han invertit moltíssimes hores en el desenvolupament i la millora de productes informàtics. És important continuar estenent aquesta cultura, i no solament veure el programari lliure com un element gratuït, sinó com a quelcom que, a més, ens permet tenir certes llibertats; tenim, doncs, el dret moral de contribuir-hi sempre que ens sigui possible. És important que les institucions que desenvolupin millores i documentació del programari lliure que utilitzen facin un retorn a la comunitat que els ha ofert aquest programari. A Softcatalà, per exemple, hem contribuït a fer que actualment l’Abiword es pugui emprar amb llengües com ara l’occità, el bretó, l’albanès o el serbi, i que ja es puguin desenvolupar les traduccions en aquestes llengües i incorporar-hi els correctors ortogràfics, separadors sil·làbics i altres eines lingüístiques necessàries. També estem desenvolupant un mòdul que permetrà a l’Abiword, i, probablement, a l’Open Office més endavant, la detecció i correcció de barbarismes. En aquest sentit, pensem que és molt important no tan sols participar en la localització al català de programari, sinó també en el desenvolupament de tot aquest tipus de programes lliures, dins els límits que la nostra estructura, basada completament en el voluntariat, ens permet.
Totalment d’acord. Com diuen els americans, “Free as in freedom, not as in beer”.