L’ús de Linux a l’escriptori ha seguit augmentant en aquest 2011, pero mal que em pesi he de dir que crec que l’any de Linux a l’escriptori va ser amb la sortida de Windows Vista. Ubuntu començava a ser molt usable i donava la sensació que en 1-2 anys tot aniria perfecte, alhora que la majoria de coses ja anaven bé. Hi havia un entorn unificat. Windows era un desastre, i Linux prometia.
El fracàs de Windows Vista va suposar la millor oportunitat per a Linux a l'escriptori
L’esperança era que en 1-2 anys, el suport als dispositius (impresores, botons ratolins, etc…) fos complet, així com que es millorés la durada de les bateries en portàtils… pero això no va arribar, ni tampoc es van llençar grans programes comercials en versió Linux (amb algunes excepcions notables). La cosa no ha canviat massa des de fa 2-3 anys, el que fallava abans segueix fallant. El que funciona (que és la majoria del que es fa servir), segueix funcionant.
Últimament, el fraccionament de l’entorn Gnome (Unity, Gnome 2, Gnome 3) ha afectat negativament la seva estabilitat. S’han creat versions més usables, pero menys estables, que manquen coses que tenien les versions velles i els early-adapters (els que hem actualitzat a les noves versions no LTS), hem patit una mica. Usuaris poc avançats (dels que l’hi falten a Linux), ja no eren capaços de trobar la calculadora.
El fraccionament de Gnome ha pogut perjudicar a Linux a l'escriptori durant aquest 2011
Personalment, vec el panorama més lent del que pensavem en un principi. Vec que amb la senzillesa per a coses basiques i la seva major potència, Linux seguira augmentant de quota, sobretot en servidors i en gent especialitzada. Pero que en l’escriptori, la desigualtat en recursos i suport, és encara evident.
Estratègicament, el moment de provocar un canvi, era fa molts anys. És encara fàcil que la gent s’enganxi a iPhone OS, a Android o a Windows Phone, perque només fa 2 anys que la gent fa servir smartphones. Windows 3.1 era popular a l’any 92… d’això fa 20 anys!
D’altra banda, la confusió és generalitzada en els defensors de l’escriptori de Linux: És la ètica el que mou el moviment? És un sentiment contra el capital i el monetarisme? És simplement millor/mes eficient? De que viu la gent que fa els programes?
L'esperit combatiu i revolucionari de vegades ha pogut perjudicar a l'escriptori en Linux
En altres camps del programari lliure, en canvi no hi ha aquesta confusió. Per exemple en el desenvolupament de Prestashop (un programari per ecommerce), la font d’ingresos es basa en un nucli lliure i gratuït, un enfoc a empreses (aquelles que fan servir el programa per guanyar diners, i per tant disposades a pagar), una botiga d’aplicacions, amb les extensions oficials, i com a market d’aplicacions de tercers. És un model que sembla funcionar i que dóna diners. També perque les empreses volen modificar el seu codi, tunejar-lo, cosa que no importa a la majoria dels usuaris d’escriptori.
Per mi, esta clar que per a que funcioni Linux a l’escriptori, ha de donar diners. Igual que Redhat guanya diners als servidors (Redhat Linux és de pagament). Si no, mal que els hi pesi als idealistes, l’hi seguiran fallant coses. La botiga d’Ubuntu, la venda de cançons, la personalització dels navegadors amb buscadors que paguen, són opcions, però pel que sembla són insuficients.
Pr a que Linux tingui futur ha de tenir un model de negoci clar
La crisi, els moviments de Windows, l’entorn (smartphones, netbooks, tablets, Android, Chrome OS, Mac OS) jugaran un rol important, però de moment el que és més segur és que Linux al escriptori segueixi avançant, a un ritme bastant lent, però avançant.
16 comments
Skip to comment form
Aquest post el podeu desar i tornar a publicar-lo l’any vinent… això de “L’any de Linux a l’escriptori” és com el dia de la marmota: sempre es diu però mai arriba. En qui percentatge d’ús es mou Linux actualment? Un 1%… o, sent generosos, un 2%?
Home, es un article d’opinió, i intenta explicar alguns punts que son d’actualitat.
Un 2% no es pot considerar un fracàs, de fet apple te un 5% i es l’empresa tecnològica mes gran del món…
La cosa no va per aqui, si no per intentar comentar coses que han passat i com podem aprendre d’elles.
Doncs des que jo vaig entrar al mon linux de la ma d’ubuntu, ja l’he instal.lat als dos pc de la feina, a ma germana, al meu cunyat, a una senyora de 70 anys i a tres amics. N’estan en cami tres més. Tots n’estant encantats.
Penso que si cadascú de nosaltres fessim més o menys el mateix el mon de l’escriptori seria clarament linux.
Jo vaig convertir a la meva novia fa 2 anys i estava encantada… pero despres de canviar-li l’entorn a Unity, es va cansar una mica. Segurament l’hi hauria d’haver deixat el gnome clàssic fins a la propera LTS.
Un consell per a aquests usuaris: no els hi canviis la versió cada 4 dies, no ho aprecien, i els hi causa problemes (la meva xicota no trobava la calculadora, quan al gnome classic era tant facil).
Bé, suposo que la clau està en clitxar l’usuari. N’hi ha que els actualitzo sovint, pero hi ha casos que, com que sé que tenen por als canvis, no els he actualitzat a les noves versions unity-gnome shell. Als que els estic instal.lant ara, si tenen una maquina prou digne els poso unity o gnome shell en funcio de la targeta grafica (si és ati…. unity!)
Això es una altra cosa que noto que no hem avançat gens… Gnome shell, no va amb les ati en Ubuntu… es com si per poder avançar (un escriptori mes usable), haguessim de tirar al passat.
Si no t’actualitzes, encara vas amb el firefox 3.6, i si ho fas, tot canvia, perds funcionalitats que ja tenies i fas de beta-tester. Això es allò que considero qeu no hem avançat en els últims 2-3 anys. Sempre que fem un pas endavant, en fem mig enrera. Però clar, el problema es el de sempre, no se l’hi pot demanar el mateix a canonical (30 o 300 treballadors) que a microsoft (60.000 treballadors). I es que fer progressar una cosa sense diners es lenta… això ja es mes que evident. Si no mireu GIMP. I suposo que la crisi afecta les donacions, i els treballadors voluntaris.
No se si soc l’únic amb aquest sentiment.
Home, el gnome-shell amb ati sí que funciona a l’ubuntu. El que no funciona és amb fglrx i no tinc ni idea el per què ni per què no ho solucionen quan ja portem així des de la 3.0 (fa gairebé un any).
Home, els dos cops que he provat el gnome-shell amb ATI m’ha desconfigurat el sistema, ara per ara prefereixo utilitzar el unity.
El que està clar és que la diversitat d’oferta pot despistar prou al nouvingut al món linux. Hem de pensar que si venen de windows estan acostumats a tenir un sol entorn d’escritori.
Un punt a favor de linux (crec que es pot vendre aixì) és que no has d’instalar infinits drivers un a un. L’usuari final el que vol són facilitats i crec que l’ubuntu ho pot proporcionar, a tot això podriem afegir tb la seguretat, estabilitat i productivitat d’un sistema amb el que es pot traballar sense problemes.
Fa uns dies vaig volia recuperar les fotos d’un disc dur vell mig fet malbé. La meva sorpresa va ser molt gran quan l’ordinador es va engegar en un moment i em va aparèixer el Gnome 2.32 sobre l’Ubuntu 10.02.
Fa un any recomanava a tothom (usuaris de carrer) que es passes a Gnu/Linux però últimament em fa por, ja que crec que més d’un en sortiria escaldat. No sabia exactament perquè, però veient el Gnome 2.32 sobre l’Ubuntu 10.02 he recordat el meu entusiasme de fa uns anys encçà en recomanar a tothom el canvi de SO, i he entès perquè ara ja no el tinc.
Jo crec que s’ha tirat endarrere en molts aspectes i endavant en molt pocs. Espero que poleixin els nous escriptoris i que aquest pas endarrere en alguns aspectes serveixi per agafar embranzida en un futur.
Jo crec que el moviment de Unity va debilitar Ubuntu, i Linux necessita un lider fort.
Durant un temps, Linux a l’escriptori era sinònim d’Ubuntu (gnome, .deb, etc…) i això evitava tota la fragmentació, perque per a la majoria de gent només hi havia 1 sol escriptori, 1 sol tipus de paquets, 1 sols repositoris centrals… Fins i tot la majoria d’articles eren per a Ubuntu. Això facilitava molt les coses.
Ara que Ubuntu esta debil, i a sobre fraccionat (hi ha qui el fa servir amb 3 entorns diferents), Linux crec que pateix una mica.
Es la meva opinió, esta clar, que es discutible.
Ja és hora de fer pinya amb Fedora!! Tenir Red Hat al darrera crec que és una garantia…
Estic en total desacord amb tu, si es destaca alguna cosa en el 2011 en quan a Linux es el gran sal a escriptoris millors, tan Gnome com Ubuntu an apostat moltíssim en aquest aspecte, per que Ubuntu estigui preparat per la 12.04 LTS. En nomes 1 any an aconseguit grans coses i estan preparats pel futur actualment amb a versió 11.10 podem dir que Ubuntu es menos personalitzable pero molt més atractiu i facíl de fer anar.
Canonical te un objectiu, que per moltes altres empreses seria inasumible pero te algo que la destaca de les dames, Unity es la gran diferencia, si una persona te el sistema operatiu Ubuntu en algun dispositiu automàticament sabra fer servir qualsevol altre que funcioni amb Ubuntu, i tot i que sembli una tonteria molta gent sap fer servir un PC pero no te ni idea de com fer servir un SmartPhone, o navegar per una TV inteliguent.
M’agrada que discrepis…
Unity m’agrada molt, sobretot perque aprofita molt bé l’espai als portatils. Però precisament del que em queixo es que Ubuntu es un sistema que es preocupa pel futur, i s’oblida del present. Capaç de carregar-se els usuaris actuals pensant en el futur. Els que portem uns quants anys, ens comença a cansar viure de promeses… Hi ha d’haver algun dia en el que s’aspiri a tenir un estandard solid que funcioni i que no canvii cada 2 dies.
La mania de canonical de moure els botons a l’esquerra, de separar-se de l’escriptori comú, crec que no ens ajuda. De vegades te un sentit, però crec que comencen moltes coses i n’acaben poques.
ja pero dubtu que d’ara en davant sigui gaire diferent aniran afegin coses però ja no les maura’n ni tornara a canviar dràsticament, per aquest motiu dic que el 2011 a sigut l’any de l’escriptori per que a siguit quan san decidit per fir en fer el pas.
Doncs no m’agraden els nous escriptoris, els trobo complicats i lents i per molt que diguen no aprofite els recusrsos i el temps. Jo he d’obrir molts documents i fer copypaste i amb Unity i Gnome Shell se’m fa fastigós. Ara estic amb Mint i Gnom,e Classic.
I no, no recomane a cap usuari eixos escriptoris, i menys venint de Windows.
Ha estat una errada i es perdrà clientela.
Discrepo amb l’autor de l’article quan diu que perquè Linux funcioni i s’utilitzi, ha de donar diners. Si concebem un món absolutament mercantilitzant, sense interferències de cap mena per part del sector públic, evidentment que ha de donar diners. Ara bé, si concebem que l’open-source pot crèixer no només per l’empenta del sector privat, sinó també pel compromís del sector públic, que no pensa només en termes de rendibilitat econòmica, aleshores ja se’ns obre un nou panorama.
Personalment penso que Linux s’imposarà el dia que les administracions públiques es comprometin definitivament amb el software lliure. I de fet això ja està passant, per exemple, en molts països d’Amèrica Llatina, que estan menys acomplexats que nosaltres i fa temps que s’han cansat de pagar llicències a Microsoft. Allí utilitzen Linux amb total normalitat i probablement han aconseguit superar els problemes d’estabilitat que s’esmenten en l’article.
Aquí, en canvi, a banda de les iniciatives educatives (sempre mal coordinades i poc ambicioses), s’ha avançat ben poc en aquest sentit. Suposo que els nostres estimats polítics deuen estar atrapats en una xarxa de favors immensa i ara no saben com sortir-se’n. Esperem que la crisi econòmica els faci espavilar una mica…