Entrevista a Gil Forcada, responsable de la traducció catalana del GNOME

Com que no hi era no t’ho puc assegurar al 100%, però mirant el codi font del GTK+ podem veure que el primer commit es va fer el 8 d’abril de 1999. Ja en farà més de 12 anys d’això!

En Jordi Mallach, que va fer una tasca inmensa, va deixar la posició de coordinador i me la va entregar el 24 de març de 2009.

Quant als mòduls oficials la interfície arribem amb més o menys facilitat al 100% cada sis mesos (és a dir, en cada versió) [de fet, ahir divendres 23 de setembre vam finalitzar la traducció de l’escriptori 3.2, ens queda la revisió]. Ara bé, la documentació i tots els mòduls extres o altres conjunts patim més.

Sobretot en documentació ens aniria molt bé una mica d’ajuda, a la pàgina de coordinació del GNOME a Softcatalà hi ha tota la informació per saber com ajudar-nos.

Hi ha un concepte on vull èmfasi: GNOME3 és un concepte, el GNOME-Shell és un programa i el GNOME 3.0 és una versió del GNOME. El GNOME 3.0 és el primer intent de passar el concepte (GNOME3) a realitat i el GNOME-Shell n’és la peça més destacada. Des de fa molts (més de 8 anys segurament) que es parlava del projecte ToPaZ (abreviatura de Three Point Zero – 3.0) però només hi havia idees de conceptes d’escriptori que no arribaven mai a veure’s en cap codi/programa/implementació. Un bon dia però l’Andy Wingo va fer el ja famós «GNOME in the age of decadence» que va fer revifar molt el tema de fer una versió 3.0. A Instanbul, per la GUADEC del 2008, el Release Team va proposar la idea de canviar la que seria versió 2.30 per 3.0. Tot i així en aquell moment encara no hi havia ni GNOME-Shell ni GNOME3 com a concepte ni res, senzillament fer un canvi de versió (a l’estil del canvi a Linux 3.0 que ha fet en Linus Tolvards).

Després de la GUADEC es va organitzar una hackfest centrat en l’experiència d’usuari a l’octubre de 2008 (captures d’aquell GNOME Shell) que és on es podria dir que va començar la criatura. Allà es va començar a idear el nou concepte de GNOME Shell, tot i que molt innocent.

No va ser però fins al 2010 que es podria dir que es va començar a pensar en GNOME3 i no només GNOME-Shell. Va ser gràcies, si vols irònicament, a una hackfest celebrada a les oficines de Canonical a Londes.

En resum: fa molt temps que es pensava en el 3.0 però fins bàsicament un any i mig enrere (febrer de 2010) que el concepte GNOME3 no va prendre cos.

El GNOME 2.x s’havia mantingut igual quant a l’aparença, des dels inicis d’aquest (gener del 2002). Gràcies a les diverses hackfests que es van fer per analitzar els nous usos que es fan dels ordinadors, les interaccions que permeten els nous dispositius, etc es va decidir fer el canvi.

Aquí en William Jon McCann es mereix una menció especial, ja que ell va ser un dels principals artífex d’aquest canvi: l’empresa per la que treballa (Red Hat) li va permetre passar-se més d’un mes llegint llibres sobre disseny d’interfícies d’usuari i usabilitat per acabar creant el document de principis de disseny del GNOME-shell.

Fer canvis perquè sí sempre porta controvèrsia, si darrere d’uns canvis hi ha un esforç de recerca, documentació i proves, tens moltes més possibilitats que s’acceptin els canvis.

Ho hem explicar a la resposta anterior, però cal dir que el disseny ha canviat molt des de la primera idea fins al que ha acabat sent el GNOME 3.0.

Aquí també cal comentar que fins ara, com la majoria de projectes de programari lliure, primer van els desenvolupadors que piquen el codi i després els dissenyadors i experts en usabilitat li recomanen a aquest primer de fer uns quants canvis, amb el GNOME-Shell i cada vegada a més mòduls del GNOME s’inverteix el procés: primer els experts en usabilitat i dissenyadors pensen com hauria de ser l’aplicació/funció i després es pica el codi.

No rotund! el GNOME3 és un concepte: canviar la forma d’interaccionar l’usuari amb la màquina per facilitar-ne l’ús al dia a dia. el GNOME-Shell és un dels components que intenten fer realitat aquest concepte de GNOME3.

L’interès que ha despertat de nou. Pel fet de treure versions cada 6 mesos (cal dir que una clau de l’èxit també) el GNOME sempre semblava un projecte una mica en manteniment: tot el que és previsible perd gràcia o no sorprèn tant de manera que no el feia tant atractiu com altres projectes de programari lliure. Amb la nova versió i el gran canvi visual s’ha parlat molt més del GNOME.

Com tota versió .0 té errades, mancances, etc. No seré el primer en dir que hi ha força coses que caldria millorar/afegir/treure, però en general estic molt content del que es fa. Hi ha parts del GNOME que estan una mica més deixades que d’altres que tenen una activitat frenètica, però res més lluny del que es pot esperar de qualsevol projecte obert.

El canvi de programar i després dissenyar/estudiar la usabilitat a estudiar la usabilitat/dissenyar i després programar.

No és res tangible, però sí que ajuda a millorar, i molt, el resultat final que sí que és tangible.

Ara mateix en podríem dir «vaporware» o, més ben dit, una idea. El problema tradicional de qualsevol desenvolupador de programari lliure és fer arribar el seu codi als usuaris. Si utilitzes Windows «només» (perquè no és senzill) has de crear un binari i llestos, qualsevol usuari de Windows pot instal·lar el programa. Amb linux, com que hi ha les distribucions, si vols fer-ho de forma còmoda, o sigui que no hagin de compilar-lo a partir del codi font, has de passar per els sistemes d’empaquetat de les distribucions. Per un projecte petit, una utilitat, una aplicació senzilla, no és massa problema, de fet si el programa es popular ja tindràs col·laboradors que faran l’empaquetat per les distribucions, ara bé, si el projecte és molt gran i complex, com el GNOME, no és tan senzill fer versions alfa o beta perquè els usuaris/testers/persones de control de qualitat puguin fer-ne una ullada. En resum, la idea del GNOME OS, almenys per ara, és definir tota la pila de programari (des del nucli fins a les aplicacions) per tal que qui vulgui pugui provar i utilitzar el GNOME sense trobar-se coses estranyes. Tot i així, com qualsevol idea, anirà evolucionant.

No, en algun portàtil d’altres persones sí que l’he remenat una mica, ja fa anys que sóc usuari de Gentoo i n’estic molt content.

Igual com en el GNOME-Shell són tecnologies molt joves, tenen força mancances i un llarg recorregut per arribar als seus objectius finals.

Sobre si feia falta el Unity, quan precisament el GNOME-Shell es va gestar en gran part a una hackfest feta a les oficines de Canonical, en tinc els meus dubtes, tot i així entenc perfectament que si Canonical vol poder demostrar que no només empaqueten el codi fet d’altres sinó que també el saben crear i al cap i a la fi mostrar la diferenciació respecte d’altres escriptoris els és molt important tenir el control sobre la interacció general de l’escriptori.

Entenc que bàsicament pel fet que el concepte del GNOME-Shell està pensat com a un model d’interacció concret i que no permet fer-hi canvis molt invasius de forma senzilla.No és que el codi del GNOME-Shell sigui complicat, sinó que com que tot el codi està orientat a treballar d’una manera en concret, si el vols canviar perquè faci altres coses l’hauries d’acabar reescrivint. I evidentment, tal com comentava més amunt, Canonical sempre ha volgut diferenciar-se de la resta de distribucions (de fet totes ho fan) afegint programes en concret per defecte, canviant preferències de l’escriptori etc, fer-se el seu propi gestor de finestres i d’escriptori ha sigut el següent pas que han volgut fer. Aquí podríem entrar en el debat de si les distribucions han fet bé o mal, etc però crec que seria tot un altre tema.

Personalment et diria que és de gustos, ja que al cap i a la fi pots fer servir aplicacions de GNOME a KDE i al revés.

Els usuaris utilitzen programes, l’escriptori és només la cinta adhesiva que les enganxa entre elles i les mostra d’una forma coherent.

Pel GNOME 3.2 hi haurà força millores, les podeu trobar més ben resumides del que podria fer jo. Així ràpidament:

• teclat en pantalla
• integració amb comptes en línia
• gestió de color
• gestió integrada dels contactes

A l’última GUADEC (aquest any Desktop Summit) Intel va fer un taller on tots els assistents se’ls va donar una tablet als assistents. L’endemà mateix ja vaig veure’n unes quantes amb Fedora 15/16.

El tema de la distribució de tablets amb GNOME3 però de moment no en ser cap, temps al temps però!

El desconeixement sobretot: he sentit a amics que en les empreses on treballen no volen sentir a parlar de Linux perquè si es gratis vol dir que no és professional.Per altra banda tot el tema de les tablets, telèfons i demés aparells de nova generació encara dificulten més poder utilitzar programari lliure, fins ara el maquinari et permetia instal·lar el que volguessis, ara però cada vegada és més i més tancat fent que sigui cada vegada més difícil.

No crec que sigui la clau el GNOME3, per arribar a l’usuari de carrer el que fa falta és que l’usuari de carrer pugui arribar a tu.

Una de les xerrades del Desktop Summit 2011 la va fer un membre de la FSFE on explicava que fan un CD amb programari lliure que el venen a les botigues a 20€. El CD te prou èxit a més.

Altrament dit, si un usuari mitjà, al que volem arribar, se’n va a comprar un ordinador què passa? Que o bé li ofereixen un ordinador ja amb Windows o Mac OS X instal·lat.

Al meu parer, fins que no puguis comprar ordinadors amb Linux preinstal·lat no arribaràs al gruix de la població. Ja pots fer tant senzill com vulguis la instal·lació, que igualment encara depens de que la persona es baixi el programa i en faci la instal·lació. Però perquè ho hauria de fer si ja té un ordinador que li funciona?

Crec que una de les vies, apart de la comercial de les botigues, és el projecte de la Generalitat de Catalunya de fer servir la Linkat, si els nens creixen a l’escola amb la Linkat, el més normal és que a casa també el facin servir, així de retruc els pares també l’han d’aprendre a fer servir i ja tens tota la societat convertida a programari lliure (en un mon ideal clar).