El teu blog de Linux en català

S-OFF i Root en el teu HTC amb Revolutionary

Primer de tot, una breu introducció. En general, tot mòbil Android d’HTC es ven amb S-ON, que significa que ambdós el disc dur (NAND) i el «bootloader» (hboot) són protegits. D’aquesta manera, l’usuari no pot modificar directament els continguts del sistema operatiu Android i tampoc pot carregar cap altre sistema operatiu o imatge.

Bé, doncs per a solucionar aquest problema s’ha d’aconseguir el S-OFF. Un cop es fa això, es pot fer el Root al sistema, de manera que poguem assolir permissos de superusuari i muntar el disc dur del mòbil com a «read-write» (rw), per a modificar-lo. A més a més, d’aquesta manera també es poden carregar altres sistemes operatius i imatges com CyanogenMod o altres Mods d’Android.

En aquest article us explicarem com aconseguir el S-OFF i el Root en el vostre telèfon HTC utilitzant el vostre sistema GNU/Linux.

Per aconseguir el Root, cal tenir l’S-OFF primer. Així que el primer que toca és veure si el nostre telèfon ja el té.

  1. L’apagarem, li treurem la tapa i treurem la bateria per apagar-lo completament. Un cop fet, la hi tornarem a posar.
  2. Engegarem l’hboot del telèfon. Això s’aconsegueix engegant el mòbil amb el botó d’encendre, però tenint la tecla d’abaixar el volum premuda tot el temps. Paciència, triga una mica a encedre’s. Si s’encén normalment, no ho heu fet del tot bé.
  3. Mirarem què diu a les primeres línies en color verd que sortiran en pantalla. Buscaren la paraula S-ON o S-OFF. Si tenim S-ON, cal utilitzar revolutionary per aconseguir el S-OFF. Si ja tenim l’S-OFF, només cal fer el Root al telèfon.

HTC Nexus One amb S-OFF

Si teniu l’S-ON, no us en preocupeu. En deu minuts el tindrem llest amb S-OFF, utilitzant Revolutionary. Abans de començar, hem de comprovar que el nostre model funciona amb el programari. Els telèfons HTC suportats per l’equip Revolutionary, ara per ara, són (amb les corresponents versions de l’HBOOT que funcionen amb el programa):

  • HTC Desire (bravo) – 0.93.0001 i 1.02.0001
  • HTC Desire CDMA (bravoc) – 1.06.0000
  • HTC Wildfire (buzz) – 1.01.0001
  • HTC Aria (liberty) – 1.02.0000
  • HTC Incredible S (vivo) – 1.09.0000 i 1.13.0000
  • HTC Droid Incredible 2 (vivow) – 0.97.0000
  • HTC Desire S (saga) – 0.98.0000 i 0.98.0002
  • HTC View (express) – 1.09.0000 i 1.13.0000
  • HTC Flyer (flyer) – 1.10.0000 i 1.11.0003
  • HTC Sensation (pyramid) – 1.17.0006, .0008, .0011, .0012 i 1.18.0000
  • HTC Evo 3D (shooter) – 1.30.0000 i 1.40.0000
  • HTC EVO 3D GSM (shooteru) – 1.49.0007 i 1.49.0008
  • HTC Thunderbolt (mecha) – 1.04.0000 i 1.05.0000
  • HTC EVO 4G (supersonic) – 2.15.0001 i 2.16.0001
  • HTC myTouch Slide 4G (doubleshot) – 1.44.0007

La versió del vostre HBOOT la podeu trobar de la mateixa manera que vau veure si teníeu o no S-OFF, ja que ambdues informacions es troben al mateix lloc. Apunteu-vos-la, la vostra versió, ja que la necessitarem més endavant.

Si el nostre telèfon és dins aquesta llista i tenim una de les versions de l’HBOOT suportades, ja podem continuar. Necessitarem dos fitxers:

  1. El que ens dónen al web de Revolutionary (A on diu Download for Linux. No tanqueu aquesta pàgina, la necessitarem després).
  2. Aquest fitxer .zip que conté el programa per a instal·lar su i el programa SuperUser, que ens donaran permisos root.

Un cop tinguem els dos, començarem a preparar el mòbil.

  1. Anirem a Opcions, Aplicacions, Desenvolupament i activarem el Debugging USB.
  2. Connectarem el nostre telèfon al nostre sistema GNU/Linux, i quan ens ho pregunti, el connectarem com a HTC Sync. No trobarà l’HTC Sync a l’ordinador, cap problema. Ha de ser així. Si no ens pregunta què fer al connectar-lo i es munta la nostra carpeta de dades del telèfon, cal canviar la configuració de la connexió USB del nostre Android. Això ho podem canviar dins Opcions, a Connectar al PC.
  3. Obrirem un terminal i anirem al lloc on hem descarregat el fitxer de Revolutionary. El descomprimirem:

    tar -zxvf revolutionary-*.tgz

  4. Ens farem superusuari. Segons el nostre sistema operatiu, podem utilitzar su o sudo. Jo personalment prefereixo su, per no afegir «sudo» al principi de cada comandament. Però si utilitzeu Ubuntu l’heu d’utilitzar, afegint-lo.
    En sistemes on su funcioni:

    su

    En sistemes on su no funcioni, no cal fer res i seguim al següent pas.

  5. Canviarem els permissos de l’arxiu revolutionary per a fer-lo executable. Ho farem així:

    chmod +x revolutionary

    sudo chmod +x revolutionary ## Per a usuaris que utilitzin Ubuntu o derivats

  6. Executarem Revolutionary.

    ./revolutionary

    sudo ./revolutionary ## Per a usuaris que utilitzin Ubuntu o derivats

  7. Us demanarà el vostre codi beta per a utilitzar Revolutionary. Tornem a la pàgina revolutionary.io que hem deixat oberta abans, i omplim el formulari que veurem en color blau. Si no surt, tornem a clicar a «Download for Linux» i el veurem. Insertarem el model del nostre telèfon i la versió del seu HBOOT, que hem vist abans i omplirem el camp Serial Number amb el codi que ens donarà Revolutionary quan detecti el nostre mòbil, així com «S/N:69FK54X…».Formulari (JavaScript) a omplir per aconseguir la clau.Si no ens el dóna, també el podem trobar obrint el nostre mòbil, ja que surt escrit en una petita enganxina radere la nostra bateria. Un cop ho haguem omplèrt, cliquem a «Generate Key» i la enganxem al terminal. Llavors Revolutionary començarà a fer feina. (Ho fan així perquè si mai hi ha una actualització d’HTC que fa que Revolutionary no funcioni, ells no donaran codis als models i versions on no funcioni.)
  8. Ens preguntarà si volem instal·lar ClockWorkMod. Insertarem «y» i premerem Entrar (Intro, Backspace). Aquesta utilitat ens anirà molt i molt bé a l’hora d’instal·lar les MOD’s, ja que el programa ell sol les descarrega i les instal·la, i opcionalment les actualitza quan tu li ho ordenes.
  9. Un cop acabi, ens dirà que ja està. Ja no ens cal revolutionary per res més, ara només queda copiar el fitxer «su-2.3.6.3-efgh-signed.zip» a la nostra targeta MicroSD, per a fer el root.
  10. Un cop tinguem aquest fitxer .zip copiat, tornem a entrar al telèfon en mode HBOOT i anirem a l’opció Recovery. Un cop dins, aneu a «Backup and Restore» i a «Backup» per a fer una còpia dels vostres fitxers de sistema. És només una mesura de prevenció.

Un cop ja fet, torneu enrere (amb l’última opció) i aneu a «Install zip from sdcard», i un cop allà a «Choose zip from sdcard». Busqueu i escolliu on heu copiat el fitxer .zip i li doneu que sí. Ho confirmeu.

Un cop acabi, tornem enrere i reiniciem.

Ara ja tenim l’S-OFF i el Root, com es pot comprovar mirant si tenim instal·lada l’aplicació SuperUser. Ara també funciona el comandament «su», com es pot comprovar si obrim el terminal (aplicació Terminal Emulator) i entrem «su».

Quan una aplicació vol ser root, SuperUser et demana permís i ho controla.

També ens pot interessar instal·lar l’aplicació gratuïta «ROM Manager», de ClockWork. Amb ella podrem instal·lar Roms com Cyanogen al nostre telèfon de manera fàcil.

    • Xavi on 1 de setembre de 2011 at 08:45

    Reply

    Des de que es va obrir al “públic” el precursor de Revolutionary -AlphaRev- la veritat és que desactivar la protecció contra escriptura dels telefons HTC ha estat molt més senzill.

    A part d’això només un breu comentari: per la meva experiència amb un HTC Desire, puc certificar que el ClockWork recovery no funciona bé amb aquest telèfon, hi ha problemes a l’hora de crear i restaurar les còpies de seguretat (espero que ho hagin corregit però portaven ben bé un any amb aquest problema). Jo recomano optar pels recoveries d’Amon_RA, que sempre m’han donat molt bons resultats tant en un Magic, com en un Desire, com en el N1 que utilitzo ara.

    Us deixo l’enllaç de la seva pàgina a XDA per si us animeu: http://forum.xda-developers.com/showthread.php?t=839621

    Salut!

    • Rafel on 1 de setembre de 2011 at 13:07

    Reply

    Una coseta. Per a poder fer root no cal tindre S-OFF. De fet jo el tinc rootejat i amb Cyanogen però no m’he atrevit a fer S-OFF. Són coses completament diferents. Si no tenim S-OFF no podrem llevar aplicacions internes del sistema, és a dir, que vinguen amb la rom. Podrem instal·lar la rom que vullgam, però així s’ha de quedar, i si li instal:lem un zip, un “install-flsh” que es diu, ja no el podrem llevar.
    Era només dir eixa petita inexactitud.

      • Daniel on 1 de setembre de 2011 at 13:26
      • Author

      Reply

      Hmmm… Doncs és ben estrany. Que jo sàpiga, els nous terminals d’HTC estan més protegits per a evitar el root i altres roms. Així doncs, per al meu Sensation necessito l’S-OFF per a poder fer el root o posar Cyanogen. Jo pensava que era el mateix cas amb els altres telèfons, però sembla que no.

      Merci!

        • Rafel on 1 de setembre de 2011 at 14:10

        Reply

        Bé, jo tinc la ja arcaica Desire,hehe. Potser que sí, que amb els terminals nous la cosa siga més xunga. Coses d’HTC, que ja pareixen Apple.
        Bé, amb este tutorial és encara més fàcil que quan jo vaig fer root. Quina pena,hahaha.

    • Rafel on 1 de setembre de 2011 at 13:10

    Reply

    I amb Cyanogen ja ve instal·lada la versió gratuïta de ROM Manager.

    • Rafel on 1 de setembre de 2011 at 15:18

    Reply

    Acabe de fer-S-Off. Una canya. Per fi, per fi puc llevar coses de la ROM 😛

      • Daniel on 1 de setembre de 2011 at 16:39
      • Author

      Reply

      Me n’alegro 😀

    • Eloi V on 1 de setembre de 2011 at 19:52

    Reply

    Si senyor, molt bon article.
    Jo fa poc que he aterrat al món Android, i m’agradaria saber quins avantatges tenen les ROMS?

      • Daniel on 2 de setembre de 2011 at 23:30
      • Author

      Reply

      Avantatges de les ROMS? Dons en principi depèn de com sigui la ROM que et ve amb el telèfon en comparació amb la ROM alternativa que et miris.

      Per exemple, jo ara mateix encara tinc la ROM per defecte al meu Sensation, de Vodafone. Porta tota la (amb perdó) merda de la operadora, a més a més de coses d’HTC que no serveixen per res i només malgasten RAM i internet. Fer servir una ROM com CyanogenMod significaria que tot això desapareixeria. A més a més, ja no tindria l’HTC Sense ja que Cyanogen no el fa servir (programari pesant, poc eficient i a més a més privatiu).
      Sumat a tot això tindries els avantatges que t’ofereix la ROM, per exemple com es pot veure a cyanogenmod.com/about/features .

      Merci!

    • Tomàs Mallafré on 2 de setembre de 2011 at 23:23

    Reply

    Tres cosetes només:

    -treure la bateria no cal si a les opcions no tenim activat fast boot (que el que fa en realitat és una espècie d’hivernació)
    -com a recovery jo faig servir el 4EXT: http://forum.xda-developers.com/showthread.php?t=1154221
    -digueu-me perepunyetes però si us plau, arregleu aquest “la última”, que fa mal a la vista 🙂

    Salut i sort!

      • Daniel on 2 de setembre de 2011 at 23:34
      • Author

      Reply

      I tres respostes… 🙂

      – No ho sabia, merci.
      – Cap avantatge respecte ClockWork i/o Revolutionary?
      – Error meu, últimament punxo en els moments crítics 😛

      Merci i salut!

  1. Reply

    Vaja, no ho recordo, però em sembla que ClockWork em donava algun problema. És qüestió de provar; avantatges del programari lliure 🙂

      • Daniel on 3 de setembre de 2011 at 01:08
      • Author

      Reply

      Pel que veig 4EXT és només pel Desire, o m’equivoco?

  2. Reply

    Ostres; no em queda clar, perquè tot i que als downloads ho sembla, al primer post també es parla de l’Incredible S…

    • Txutxim on 9 de setembre de 2011 at 04:57

    Reply

    Felicitats, es un plaer veure com s’acaba desmuntant tot lo que, els estaf^dºr~ pretenen emprar envers la llibertat i afavorir l’esclavatge de la cultura. Us deu fer gracia o llàstima, però es pot intentar fer-ho amb un NDriver S300 amb WM 6 ????

    • Txutxim on 9 de setembre de 2011 at 05:03

    Reply

    XXXXXXXXXXXXXXXXD. El mòbil es un NDrive S300.

      • Daniel on 9 de setembre de 2011 at 23:58
      • Author

      Reply

      Pel que veig és un HTC, però Revolutionary no funcionarà en el teu terminal per dues raons: funciona amb Windows Mobile i no és dins la llista de dispositius suportats. Ho sento 🙂

    • Txutxim on 10 de setembre de 2011 at 17:15

    Reply

    Era d’imaginar, de fet, intento esbrinar si les disfresses, com el MMAppLauncher, que es pot trobar a http://WWW.mobyware.net de franc. Saps si es possible? Per cert, no tinc massa clar que HTC i NDrive si lo mateix, tot i la similitud. Gracies de totes formes, Daniel.

    • Manuel on 16 de setembre de 2011 at 13:57

    Reply

    Hola. Enhorabuena! Es el manual mejor explicado que he encontrado en la red después de MUCHO buscar. Claro y sencillo.

    P.D. Lo pongo en castellano , porque soy gallego ( gracias traductor Google : ) ).

    • Alberto on 28 de setembre de 2011 at 19:10

    Reply

    Hola,

    sólo quería felicitarte por el genial tutorial que has hecho. Aún sin saber catalán, el mejor que he encontrado. Enhorabuena compadre!

    • Roger on 28 de setembre de 2011 at 19:44

    Reply

    He provat el manual en un HTC Desire S (0.98.0002) i funciona a la perfecció!
    Moltes gràcies!

Respon a Roger Cancel·la les respostes

Your email address will not be published.