El teu blog de Linux en català

Yearly Archive: 2010

Avui s’ha alliberat una nova versió de Linux Mint, una distribució basada en Ubuntu, de gran facilitat d’ús, i que porta instal·lats de forma predeterminada alguns paquets que no venen directament amb Ubuntu, com ara alguns códecs de vídeo i de so. Per aquest motiu, hi ha molta gent que prefereix aquesta distribució en comptes d’Ubuntu. Linux Mint 9, amb nom clau Isadora, està basat en Ubuntu 10.04.

Pantalla de Linux Mint 9 (Isadora)

Pantalla de Linux Mint 9 (Isadora)

Linux Mint porta una sèrie d’eines de configuració i administració destinades a simplificar aquestes tasques per a usuaris no avançats. Podeu veure la llista de novetats que porta aquesta versió a la pàgina de noves característiques. Apart de les novetats que porta pel fet de basar-se en Ubuntu 10.04, també cal destacar aquestes:

  • Porta un gestor de programari completament nou. Una característica molt interessant d’aquest gestor és que, per a cada programa, podem llegir les impressions d’altra gent que ja el té instal·lat.
  • Nova eina de còpies de seguretat, que permet desar tant fitxers com seleccions de Software. Aquesta darrera característica també té molt bona pinta. Aquesta eina permet tant Backups incrementals com amb compressió.
  • Millores en el menú, on els elements són editables directament amb el botó dret, pot gestionar transparències, i algunes altres millores.
  • S’ha refet l’eina que permet gestionar l’escriptori, i a més ara té noves opcions.
  • Altres millores del sistema, algunes importades d’Ubuntu, com “mint4win”, un instal·lador de Linux Mint des de Windows molt semblant al Wubi, i l’Usb-creator.

Per a instal·lar aquesta distribució, l’equip de Linux Mint ens permet descarregar-nos dues versions diferents:

  • Live CD (antigament anomenada Main edition). Es tracta del LiveCD d’instal·lació principal de la distribució.
  • Live DVD (antigament, Universal edition). És un DVD que conté tots els paquets de llengua (encara que al Live CD no vinguin directament, posteriorment es poden instal·lar).

Font: Gabuntu

L’avant window navigator (AWN pels amics) avança, i molt. Les versions en desenvolupament que s’estan presentant estan mostrant un nou concepte sobre l’estructura que tindrà aquest plafó, de forma que es podran tindre separats diferents parts (al nostre gust) i entre les parts, quan el plafó estiga estés, canviarà l’ample de la barra. És complicat d’explicar, així que veieu el vídeo i flipareu com de maco queda:

Avui s’ha alliberat el nucli Linux 2.6.34 amb moltes millores i noves característiques incloses. Al bloc d’Oh! fan una descripció detallada la qual vos passe ací:

  • Ceph | Un sistema de fitxers distribuït, que pot considerar-se vagament similar als conceptes de lustre o el googlefs. És a dir, distribueix diverses còpies de les dades entre els servidors, i si un d’ells falla es replica en un altre. Com sol ocórrer en aquest tipus de sistemes de fitxers, les dades i metadades s’emmagatzemen per separat, però a diferència d’uns altres com el lustre, Ceph permet tenir múltiples servidors de metadades. El seu autor principal és Sage Weil, qui ho va iniciar  com a part de la seua tesi. De progressar, podria fer front a lustre i, a més, estar millor integrat en Linux. Una cosa curiosa és que Ceph utilitza per a implementar certes característiques i funcionalitats exclusives de Btrfs (i, de fet, han enviat pedaços per a implementar-les), de manera que Ceph utilitza Btrfs com a magatzem segur dels seus objectes. cal tindre en compte que és un sistema de fitxers àdhuc molt experimental ·
  • LogFS | És un sistema de fitxers dissenyat per a dispositius basats en «memòria flash» (SSD) i, com el seu nom indica, el seu disseny està basat en la idea d’estructura en forma de log (és a dir, totes les operacions del sistema de ftixers es van afegint linealment al capdavant del log). Pot considerar-se com el successor de JFFS2, al que supera en pràcticament tots els sentits. A diferència d’altres sistemes de fitxers per a dispositius SSD, té suport rudimentari per a funcionar en dispositius basats en blocs (discos durs).
  • Millores de Btrfs | En aquesta versió, Btrfs afegeix diverses coses:
    • La capacitat de configurar quin subvolum és el subvolum per defecte. Açò permet coses com, a l’hora d’actualitzar el sistema, prendre una captura, actualitzar, i configurar les actualitzacions com a subvolum per defecte. I, si alguna cosa falla, es reconfigura la captura anterior com subvolum per defecte. De fet, ja existeix en Fedora 13 un connector que automàticament pren captures abans de les actualitzacions i modifica fins i tot la configuració de Grub, permetent provar una versió de Fedora i tornar a l’anterior en cas de tenir problemes amb ella.
    • S’ha afegit una nova eina per a gestionar btrfs, l’ordre «btrfs». Aquesta eina reemplaça a totes les eines anteriors.
    • S’ha afegit la capacitat de llistar tots els subvolums del sistema (ordre «btrfs subvolume list»)
    • S’ha modificat el càlcul de df (que per a btrfs és molt més complex del normal), i s’ha afegit un df propi detallat (ordre  «btrfs filesystem df»)
    • Es poden defragmentar fitxers individuals, i fins i tot rangs determinats dins d’un mateix fitxer.
  • Vhost net | Es tracta d’un mòdul que realitza una optimització per a les funcions de xarxa de virtio (la interfície de E/S de Linux per a interactuar amb eficiència entre amfitrions i clients de virtualització). Aquest mòdul elimina 4 cridades al sistema per cada paquet de xarxa, i conseqüentment tota la sobrecàrrega que açò implica. D’aquesta manera, els convidats d’un sistema KVM poden tenir un rendiment de xarxa pràcticament idèntic al del maquinari natiu.
  • Kprobes jump | Kprobes és el sistema que utilitza Systemtap per a inserir sondes (probes) en punts aleatoris del codi kernel. Aquestes sondes insereixen la instrucció «int3», que provoca una interrupció que el codi de kprobes atén obtenint totes les dades que siguen necessàries per a Systemtap. En aquesta versió, Kprobes pot utilitzar una simple instrucció «jmp», és a dir, per a cridar a Kprobes simplement es fa un salt de codi, que és molt més eficient. Amb «int 3», una sonda tarda 0.5-1 microsegons en ser atesa, amb «jmp» amb prou faenes 0.1. Açò fa que la instrumentació en viu siga àdhuc menys notable en el sistema.
  • Millores de perf | Una nova eina que analitza estadístiques de bloquejos  (perf lock), i suport per a anàlisi entre diferents plataformes, per exemple un x86-32 bits i un SPARC 64 bits. Açò permet «empaquetar» les dades d’una anàlisi d’una càrrega concreta, i enviar-los per email a algú perquè sàpia revisar-los i trobar problemes.
  • Lockdep per a RCU | Lockdep és una eina de depuració que tracta de predir possibles fallades en els bloquejos del codi mentre s’executa el sistema. No obstant això, fins ara no incloïa depuració per a un dels tipus de bloqueig més importants i complexos de Linux, RCU. En aquesta versió, s’afegeix suport per a açò. ·
  • Generalized TTL Security Mechanism, private VLAN proxy arp | Dos nous RFCs (5082 i 3069). El primer és un sistema de protecció especialment útil per a protegir routers contra atacs amb paquets BGP.
  • Suspensió/resum asíncron | Fins ara, la suspensió i resum dels dispositius en Linux era síncron, és a dir, es feien les operacions de suspensió i resum del dispositiu un darrere d’un altre. En aquesta versió es fan en paral·lel, la qual cosa accelera el procés, especialment el de resum del sistema, encara que de moment solament ho utilitzen els dispositius PCI, USB i SCSI.
  • Alternança entre GPUs | Alguns portàtils inclouen múltiples GPUs, una de baix rendiment i consum i una altra d’alt, i permeten canviar dinàmicament entre ambdues. Aquesta versió afegeix suport per a açò en Linux (encara que requereix reiniciar les X).
  • Suport preliminar de Radeon HD5xxx | Però només preliminar…
  • Mòdul Ballon de VMware | El «Balloning» és una tècnica que permet limitar la memòria que utilitzen els clients en els sistemes virtualitzats amb col·laboració del client. Amb aquest mòdul, els clients  Linux en amfitrions VMware podran realitzar aquesta funció correctament.

També podeu trobar més enllaços:

· *Ceph: Un sistema d’arxius distribuït, que pot considerar-se vagament similar als conceptes de llustre o el *googlefs. És a dir, distribueix diverses còpies de les dades entre els servidors, i si un d’ells falla es replica en un altre. Com sol ocórrer en aquest tipus de sistemes d’arxiu, les dades i *metadatos s’emmagatzemen per separat, però a diferència d’uns altres com a Llustre, *Ceph permet tenir múltiples servidors de *metadatos. El seu autor principal és *Sage *Weil, qui ho inicie com a part de la seua tesi. En aquest article (o en aquest altre) s’explica detalladament el seu funcionament. De progressar, podria fer front a Llustre i, a més, estar millor integrat en Linux. Una cosa curiosa és que *Ceph utilitza per a implementar certes característiques funcionalitats exclusives de *Btrfs (i, de fet, han enviat pegats per a implementar-les), de manera que *Ceph utilitza *Btrfs com *almacen segur dels seus objectes. cal notar a més que és un sistema d’arxius àdhuc molt experimental · *LogFS: És un sistema d’arxius dissenyat per a dispositius basats en “memòria flaix” (*SSD) i, com el seu nom indica, el seu disseny està basat en la idea d’estructura en forma de *log (és a dir, totes les operacions del sistema d’arxius es van afegint linealment al capdavant de *log). Pot considerar-se com el successor de *JFFS2, al que supera en pràcticament tots els sentits. A diferència d’altres sistemes d’arxius per a dispositius *SSD, té suport rudimentari per a funcionar en dispositius basats en blocs (discos durs). · Millores de *Btrfs: En aquesta versió, *Btrfs afig diverses coses: · La capacitat de configurar què *subvolumen és el *subvolumen per defecte. Açò permet coses com, a l’hora d’actualitzar el sistema, prendre un *snapshot, actualitzar, i configurar a a les actualitzacions com *subvolumen per defecte. I, si alguna cosa falla, es *reconfigura el *snapshot anterior com *subvolumen per defecte. De fet, ja existeix en F13 un *plugin que automàticament pren *snapshots abans de les actualitzacions i modifica fins i tot la configuració de *Grub, permetent provar una versió de *Fedora i tornar a l’anterior en cas de tenir problemes amb ella. · S’ha afegit una nova eina per a gestionar *btrfs, el comando “*btrfs”. Aquesta eina reemplaça a totes les eines anteriors. · S’ha afegit la capacitat de llistar tots els *subvolúmenes del sistema (comando *btrfs *subvolume *list) · S’ha modificat el càlcul de *df (que, per a *btrfs és molt més complex del normal), i s’ha afegit un *df propi detallat (comando *btrfs *filesystem *df) · Es poden *defragmentar arxius individuals, i fins i tot rangs determinats dins d’un arxiu. · *Vhost *net: Es tracta d’un *driver que realitza una optimització per a les funcions de xarxa de *virtio (la interfície de *IO de Linux per a interactuar amb eficiència entre hostes i convidats de virtualització). Aquest *driver elimina 4 trucades al sistema per cada paquet de xarxa, i consegüentment tota la sobrecàrrega que açò implica. D’aqueixa manera, els convidats d’un sistema *KVM poden tenir un rendiment de xarxa pràcticament idèntic al del maquinari natiu. · *Kprobes *jump: *Kprobes és el sistema que utilitza *Systemtap per a inserir “sondes” (*probes) en punts aleatoris del codi *kernel. Aquestes sondes insereixen la instrucció “*int3”, que provoca una interrupció que el codi de *kprobes atén obtenint totes les dades que siguen necessaris per a *Systemtap. En aquesta versió, *Kprobes pot utilitzar una simple instrucció “*jmp”, és a dir, per a cridar a *Kprobes simplement es fa un salt de codi, que és molt més eficient. Amb “*int 3”, una sonda tarda 0.5-1 microsegons en *desapacharse, amb “*jmp” amb prou faenes 0.1. Açò fa que la instrumentació en viu siga àdhuc menys notable en el sistema. · Millores de *perf: una nova eina que analitza estadístiques de bloquejos (*perf *lock), i suport per a anàlisi entre diferents plataformes, per exemple un x86-32 bits i un *SPARC 64 bits. Açò permet “empaquetar” les dades d’una anàlisi d’una càrrega concreta, i *enviarselos per email a algú perquè sàpia revisar-los i trobar problemes. · *Lockdep per a *RCU: *Lockdep és una eina de depuració que tracta de *precedir possibles fallades en els bloquejos del codi mentre s’executa el sistema. No obstant això, fins ara no incloïa depuració per a un dels tipus de bloqueig més importants i complexos de Linux, *RCU. Aquesta versió, s’afig suport per a açò. · *Generalized *TTL *Security *Mechanism, *private *VLAN *proxy *arp: Dos nous *RFCs (5082 i 3069). El primer és un sistema de protecció especialment útil per a protegir *routers contra atacs amb paquets *BGP. · *Suspension/resum asíncron: Fins ara, la suspensió i resum dels dispositius en Linux era síncron, és a dir, es feien les operacions de suspensió i resum del dispositiu un darrere d’un altre. En aquesta versió es fan en paral·lel, la qual cosa accelera el procés, especialment el de resum del sistema, encara que de moment solament ho utilitzen els dispositius *PCI, USB i *SCSI. · Alternança entre *GPUs: Alguns portàtils inclouen múltiples *GPUs, una de baix rendiment i consum i una altra d’alt, i permeten canviar dinàmicament entre ambdues. Aquesta versió afig suport per a açò en Linux (encara que requereix reiniciar les X). · Suport preliminar de *Radeon HD5*xxx: Però solament preliminar… · *Driver *Ballon de *VMware: El “*Balloning” és una tècnica que permet limitar la memòria que utilitzen els convidats en els sistemes *virtualizados amb col·laboració del convidat. Amb aquest *driver, els convidats Linux en hostes *VMware podran realitzar aquesta funció correctament.

PhotoFilmStrip és un dels programes més senzills que he vist fins ara per fer muntatge fotos+vídeo. Cal aclarir que és tan senzill com limitat: ofereix una interfície on només cal arrossegar les fotos i posar-les en l’ordre que volem que apareguen. En el següent pas necessitarem especificar alguns paràmetres del vídeo que es crearà, així com la música de fons (si en volem). El passi de diapositives s’adaptarà a la durada de la cançó triada.

El programa també permet aplicar dos efectes bàsics sobre cada diapositiva: blanc i negre o sèpia. La transició per defecte serà un esvaïment entre les diapositives. Poca cosa. No obstant, la facilitat d’ús és abrumant: no havia vist mai cap programa d’aquest tipus tan senzill. L’estètica de la interfície recorda una mica a la del PiTiVi. Per crear una presentació de diapositives (en format vídeo) només caldrà:

  1. Arrossegar les fotos a l’espai de treball del programa
  2. Posar-es en l’ordre que vulguem
  3. Fer clic sobre el botó de finalització
  4. Triar els paràmetres de creació del vídeo així com la música a fer servir

El resultat és prou acceptable i el programa no peta en cap moment. Ara caldrà veure com evoluciona i quines millores incorporarà: podrà incloure vídeo? triar la trasició entre diapositives? És clar que això podria fer més complicat el muntatge, però potser serien altres coses bàsiques per afegir.

Existeixen paquets per a Windows, Mac i Linux (precompilats per a Debian/Ubuntu i fonts). Des de la pàgina de baixades podreu obtindre els diferents instal·ladors. El programa encara no es troba traduït al català, així que si us agrada, no dubteu en contactar amb ells.

Interfície del PhotoFilmStrip

Quan, en qualsevol programa, esteu visualitzant un fitxer molt gran (ja sigui un document, una pàgina web o una imatge), podeu anar molt fàcilment a l’inici o final del document si feu clic amb el botó dret del ratolí a la fletxa superior o inferior de la barra de desplaçament vertical.

Anar a l'inici del document amb un clic

Anar a l'inici del document amb un clic

Aquest truc també serveix amb la barra de desplaçament horitzontal, per anar a la dreta o a l’esquerra del tot d’un document.

És un truc molt senzill que he descobert aquesta mateixa setmana, i potser molts de vosaltres ja el coneixíeu, però que jo he trobat molt útil. Per cert, això funciona amb Ubuntu 10.04. No tinc clar si també funciona amb versions anteriors d’Ubuntu, o amb altres distribucions. Agrairia si algú pogués confirmar aquest punt en altres versions o distribucions.

Des que es van publicar els mòduls fglrx per a GNU/Linux ha existit un error molt emprenyant: quan els efectes d’escriptori són actius, es produeix una espècie de congelació, una pausa d’un segon, quan es minimitzen o maximitzen finestres. A cada nova versió de les diferents distribucions el problema continua allà: el problema és de l’xorg. Existeix un pedaç que ho pot arreglar i del qual ja vam escriure una guia fa temps que ben pot servir per a diferents distribucions (tot i que la compilació pot ser una mica pesada).

Solució a Ubuntu

Podeu afegir el següent ppa i simplement actualitzar el sistema:

sudo add-apt-repository ppa:info-g-com/xserver-xorg-1.7.6-gc
sudo apt-get update && sudo apt-get upgrad

En cas que això no funcione (seria estrany), sempre podeu baixar i compilar l’xorg tot aplicant el pedaç (això funciona segur, però tingueu en compte que cada cop que actualitzeu el sistema haureu de tornar a instal·lar els debs creats):

wget http://launchpadlibrarian.net/32728179/xserver-xorg-backclear.patch
sudo apt-get install devscripts
sudo apt-get build-dep xorg-server
apt-get source xorg-server
cd xorg-server-1.7.6
patch -p1 < ../xserver-xorg-backclear.patch
debuild
cd ..
sudo dpkg --install xserver-xorg-core*.deb

OpenSUSE

Aquells qui feu servir OpenSUSE 11.2 teniu un repositori disponible:

http://download.opensuse.org/repositories/home:/dgrafenhofer/openSUSE_11.2/

Altres distribucions

Als fòrums de Phoronix comenten que Arch i Fedora no tenen aquest problema (no ho he comprovat). En tot cas, com ja he comentat, podeu solucionar el problema baixant les fonts, aplicant el pedaç i compilant-les. Això és més complicat.

Solució experimental per a tots els casos

Tot i així, existeix una solució experimental que només requereix afegir una línia al fitxer xorg.conf, amb això no cal que feu res de les coses que es comenten a dalt. Tot i així, és una mica inestable. Heu de tindre instal·lat el darrer mòdul fglrx baixat des d’AMD, instal·lar-lo i després configurar-lo per tal d’habilitar l’acceleració 2D. Per fer això, des d’un terminal podeu executar:

sudo aticonfig –set-pcs-str=DDX,Direct2DAccel,TRUE

I reiniciar. Això hauria de solucionar els problemes de congelació momentània.