Ubuntu 10.10, anàlisi (amb captures)

Han passat novament 6 mesos i per fi tenim amb nosaltres una nova versió de l’Ubuntu, la 10.10, amb un bon grapat de canvis tot i que potser cap d’ells és un canvi espectacular. Com a curiositat cal dir que el nucli 2.6.35 que porta aquesta Ubuntu va sofrir una davallada molt gran de rendiment. A la pàgina de kernelnewbies podreu veure més característiques d’aquest nucli.

Escriptori inicial de l'Ubuntu 10.10

Les novetats de l’Ubuntu 10.10

• Ubuntu Font, un nou tipus de lletra

Durant els darrers mesos s’ha parlat contínuament en blocs diversos i en la mateixa web del nou tipus de lletra que es veurà per defecte a l’Ubuntu 10.10. És un tipus de lletra més rodó, lleugerament semblant a les DroidFonts de les quals ja vam parlar fa un temps. Sense cap mena de dubte aquest és un canvi important de l’aspecte general. A més, aquest tipus de lletra és lliure.

Tipus de lletra nou de l'Ubuntu

• El control de volum ara és control multimèdia

Per tal d’evitar haver de tindre 20 icones diferents per a cada programa multimèdia que s’està executant, ara podrem controlar diferents programes directament des del control de volum. Ara mateix es pot controlar el Rhythmbox (que, per cert, ha canviat la seua icona), i el control és prou agradable visualment.

Nou control de volum de l'Ubuntu

• Shotwell, el nou gestor fotogràfic de l’Ubuntu

Després d’uns dos anys amb F-Spot com a gestor fotogràfic per defecte, Canonical ha decidit que ja era hora de canviar. Tot i que molts podran pensar que això és degut a que F-Spot està programat amb mono, aquesta no és la raó de cap manera. Les raons del canvi són bàsicament dos: per una part F-Spot ha deixat de tindre el mateix ritme de desenvolupament inicial i per l’altra, el Shotwell és realment més atractiu i amigable (bé, això és relatiu, simplement ho heu de provar vosaltres mateixos).

Shotwell ofereix tot un seguit d’eines bàsiques que funcionen a la perfecció: visualització d’àlbums, edició de les imatges (escapçament, millora general), publicació al Facebook, Flickr o Picasa, etc. A més, és força més lleuger que l’F-Spot.

Pantalla principal del Shotwell

Visualització d'una imatge amb Shotwell

• El Centre de programari de l’Ubuntu s’ha redissenyat

Ara que estan de moda les aplicacions «Market», que no són més que interfícies mitjançant les quals podem navegar entre els diferents programes que podem instal·lar al nostre dispositiu (penseu en el Market de l’Android o l’AppsStore d’Apple), Ubuntu no pot ser menys. S’ha estat treballant de valent amb el Centre de programari per tal donar-li un aspecte més «comercial» no en el sentit de pagament, sinó per tal de fer-lo una mica més atractiu i fer que la gent el faça servir.

El centre de programari encara s’ha de millorar, sembla clar. Potser un dels aspectes més clars seria l’aspecte gràfic. Ha millorat, sí, però les icones semblen de joguina. Probablement si es feren una mica més grans ja quedaria força millor.

Interfície principal del Centre de programari de l'Ubuntu

Fitxa d'una aplicació al Centre de programari

• L’instal·lador ha canviat, i molt

Mentre que a l’escriptori general no veiem en realitat grans canvis, sí que és cert que l’instal·lador ha canviat, i molt. Per una part ha canviat gràficament, ara és molt més atractiu (personalment crec que ara s’ha arribat al punt ideal d’aspecte i ja no hi treballaria més). Per altra banda el procés d’instal·lació també ha canviat: ara se’ns demanen certs prerequisits inicials (connexió a la xarxa elèctrica, espai al disc, etc.) així com si volem instal·lar ja d’entrada els còdecs propietaris per poder reproduir altres tipus de formats que no siguen lliures.

Però una de les parts més interessants que trobe és que la instal·lació s’inicia un cop hem seleccionat la partició. A partir de llavors, mentre el sistema es va instal·lant, se’ns van demanant la resta de dades: fus horari, nom d’usuari i contrasenya, etc. Per acabar, la seqüència de diapositives també és força atractiva.

Pantalla inicial del LiveCD d'Ubuntu

Preparació per a la instal·lació

Tipus de particionament

Selecció del fus horari

• Altres canvis i característiques
  

L’Ubuntu 10.10 ha inclòs el sistema de fitxers Btrfs com a possibilitat a l’hora d’instal·lar-lo. Jo l’he estat provant i funciona bé (de fet, no note gaire diferència respecte a l’ext4).

L’Ubuntu One (l’alternativa de Canonical al Dropbox) sembla que s’ha integrat una mica més amb el sistema en general i amb el nautilus concretament. A més, s’ha creat un nou tipus d’oferta pel qual podem anar contractant de 20 en 20Gb pagant uns 30€ a l’any.

Aquesta versió inclou el nucli 2.6.35, GNOME 2.32, KDE 4.5 i OpenOffice.org 3.2.1 (probablement aquesta serà l’última vegada que veiem l’OOo a l’Ubuntu). A més, vindrà acompanyada com sempre de Kubuntu, Xubuntu, Mythubuntu, Ubuntu Studio i Edubuntu.