El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: maig 2010

Ahir vam poder saber que Google alliberarà amb una llicència sembla a la BSD el còdec VP8: un còdec de vídeo d’alta qualitat enfocat a la web que es troba a la mateixa alçada que el còdec H.264 (molt per sobre que el còdec lliure Theora). Amb tot això, es farà servir el còdec VP8 conjuntament amb el còdec d’àudio de Vorbis (theora) per crear un nou estàndard de vídeo web anomenat WebM, que ja té projecte propi. Ja s’ha assegurat que Youtube farà servir aquest format.

Firefox podrà incloure WebM sense pagar cap mena de royaltys: això és molt important perquè com molts sabreu, no fa molt Google va anunciar que pàgines com Youtube farien servir el còdec H.264 i no pas el còdec OGG. Per tal que Mozilla poguera incloure H.264 al seu navegador, havia de pagar una quantitat important de diners i Mozilla estava en contra d’això. Amb la creació de WebM sembla que finalment això arriba a una solució més que acceptable: un còdec d’alta qualitat i lliure que els navegadors podran incloure sense haver de pagar res. A més, no només Google és darrere de la creació d’aquest projecte de vídeo obert a la xarxa, sinó que proveïdors de continguts com Brightcove o el mateix Adobe, que inclourà suport WebM a Flash, també hi participen (entre molts altres).

Des de Mozilla expressen la seua satisfacció i alegria després de veure que Google ha apostat definitivament pel «Vídeo obert». Tenen clar que l’elecció d’VP8 sobre Theora és lògica i el resultat final que s’obtindrà serà molt millor. Ara jo em pregunte: es convertirà VP8 en un format de vídeo no només al web, sinó també a l’escriptori: probablement. No tinc clar què passarà ara amb el projecte Theora, tot i que una part (la d’àudio) sí que serà una part important.

En definitiva, un gran moviment de Google i una aposta clara pels estàndards oberts a la xarxa. Molts érem els que estàvem «preocupats» per com acabaria el tema de l’estàndard de vídeo a la xarxa. A més, ja existeixen versions del Firefox, Chromium i Opera que inclouen aquest còdec nou (i podeu provar-ho també a Youtube).

Fa uns dies vam comentar que Google, a través del seu servei Google Translate, ens pot llegir en català el que traduïm. En la mateixa anotació, comentava que aquest utilitza el motor eSpeak (també disponible per a GNU/Linux), però que la qualitat que tenia (com a mínim, la veu que s’utilitza) no em convencia gens. Avui us parlaré d’un programa que vaig provar fa molt temps, i que aconsegueix una qualitat molt més gran a l’hora de llegir textos en català, el Festival.

Tot i que el programa es troba disponible a través dels repositoris oficials d’Ubuntu, nosaltres configurarem un repositori PPA del Launchpad especial que, a més d’una versió lleugerament més actual del programa, ens permetrà instal·lar de forma senzilla les veus catalanes (això ho veurem en la propera anotació). Per configurar aquest repositori, anem a “Sistema>Administració>Fonts de programari”. A la pestanya “Altre programari”, fem clic al botó “Afegeix..”, i en la finestra que s’obri, afegim el següent:

ppa:zeehio/festcat

Acceptem els canvis, i obrim el Synaptic des de “Sistema>Administració>Gestor de paquets Synaptic”. Des d’aquí, primer fem clic al botó per refrescar la informació dels repositoris i després instal·lem els paquets “festival” i “festival-ca”.

Si preferim fer tot això per mitjà d’un terminal, podem configurar els repositoris i instal·lar els programes per mitjà de les comandes següents:

sudo add-apt-repository ppa:zeehio/festcat
sudo apt-get update
sudo apt-get install festival festival-ca

Amb això, ja tindrem instal·lat el programa i una veu catalana. De moment, aquesta veu no és de les de més qualitat que ens podem baixar, però certament ja és molt millor que la que ens ofereix Google Translate. O sigui que ja podrem utilitzar el Festival en el nostre idioma.

De moment, utilitzarem el Festival des d’un terminal (en properes anotacions veurem com integrar-lo en els nostres programes preferits). Ens cal tenir un fitxer de text amb el que volem que el nostre programa llegeixi. Podem crear-lo, per exemple amb el gedit (“Aplicacions>Accessoris>Editor de text gedit”). Quan hàgim escrit el text que volem que l’ordinador llegeixi, el desem sobre un fitxer. Per escoltar-lo, obrim un terminal (“Aplicacions>Accessoris>Terminal”) i executem la comanda següent:

festival --tts --language catalan nom_fitxer.txt

Pels altaveus del nostre ordinador s’escoltarà el text que hàgim escrit. El paràmetre “--language catalan” que hem escrit és important per tal que utilitzi la veu catalana. Si no el posem, escoltarem com si un anglès (sense coneixements de català) intentés llegir el nostre text.

Per tal que veieu la qualitat amb que s’escolta el text del Festival, us he penjat el resultat d’una prova que vaig fer fa més d’un any, d’on va sortir el famós Roger, m’agrada el teu tupé. 🙂

En la propera anotació veurem com descarregar-nos i configurar noves veus catalanes.

Font: Ubuntu.cat

Sou molts els que heu contribuït fen suggeriments a la traducció de l’VLC. En una setmana hem avançat un 10% la traducció, del 58 al 68%. Encara queden 10000 paraules per traduir, però anem fent poc a poc: jo vaig revisant els vostres suggeriments i acceptant-los al mateix temps que vaig traduïnt altres cadenes.

En general les traduccions han estat bones, en alguns casos he hagut de corregir incorreccions del tipus:

  • arixu » fitxer
  • infinitiu » imperatiu
  • font » tipus de lletra
  • cometes ” ” » en realitat les cometes en català són « » (si veieu cadenes que continguen les cometes angleses, també podeu suggerir canviar-les per les catalanes)

Vos anime a continuar amb els suggeriments! En cas que algú volguera agafar el projecte de traducció més seriosament i volguera fer-se responsable, només cal que ho diga. Actualment estem en procés de crear el projecte de traducció a Softcatalà i encara no hi ha un responsable principal assignat.

The Big Bang Theory és una de les sèries de moda. Segur que tots la coneixeu. En l’episodi que s’ha emès aquesta setmana, Sheldon parla d’Ubuntu. En concret, diu:

Oh Ubuntu, you are my favorite Linux based operating system

És a dir: “Oh Ubuntu, ets el meu sistema operatiu basat en Linux preferit”. Us deixo el vídeo on ho diu:

?

De tota manera, jo crec que a ell li enganxa més una distribució com Slackware. 🙂

I vosaltres, quina distribució creieu que hauria d’utilitzar?

The Big Bang Theory

The Big Bang Theory

Fonts: Ubunlog i Gabuntu

Avui s’ha alliberat una nova versió de Linux Mint, una distribució basada en Ubuntu, de gran facilitat d’ús, i que porta instal·lats de forma predeterminada alguns paquets que no venen directament amb Ubuntu, com ara alguns códecs de vídeo i de so. Per aquest motiu, hi ha molta gent que prefereix aquesta distribució en comptes d’Ubuntu. Linux Mint 9, amb nom clau Isadora, està basat en Ubuntu 10.04.

Pantalla de Linux Mint 9 (Isadora)

Pantalla de Linux Mint 9 (Isadora)

Linux Mint porta una sèrie d’eines de configuració i administració destinades a simplificar aquestes tasques per a usuaris no avançats. Podeu veure la llista de novetats que porta aquesta versió a la pàgina de noves característiques. Apart de les novetats que porta pel fet de basar-se en Ubuntu 10.04, també cal destacar aquestes:

  • Porta un gestor de programari completament nou. Una característica molt interessant d’aquest gestor és que, per a cada programa, podem llegir les impressions d’altra gent que ja el té instal·lat.
  • Nova eina de còpies de seguretat, que permet desar tant fitxers com seleccions de Software. Aquesta darrera característica també té molt bona pinta. Aquesta eina permet tant Backups incrementals com amb compressió.
  • Millores en el menú, on els elements són editables directament amb el botó dret, pot gestionar transparències, i algunes altres millores.
  • S’ha refet l’eina que permet gestionar l’escriptori, i a més ara té noves opcions.
  • Altres millores del sistema, algunes importades d’Ubuntu, com “mint4win”, un instal·lador de Linux Mint des de Windows molt semblant al Wubi, i l’Usb-creator.

Per a instal·lar aquesta distribució, l’equip de Linux Mint ens permet descarregar-nos dues versions diferents:

  • Live CD (antigament anomenada Main edition). Es tracta del LiveCD d’instal·lació principal de la distribució.
  • Live DVD (antigament, Universal edition). És un DVD que conté tots els paquets de llengua (encara que al Live CD no vinguin directament, posteriorment es poden instal·lar).

Font: Gabuntu

L’avant window navigator (AWN pels amics) avança, i molt. Les versions en desenvolupament que s’estan presentant estan mostrant un nou concepte sobre l’estructura que tindrà aquest plafó, de forma que es podran tindre separats diferents parts (al nostre gust) i entre les parts, quan el plafó estiga estés, canviarà l’ample de la barra. És complicat d’explicar, així que veieu el vídeo i flipareu com de maco queda:

Avui s’ha alliberat el nucli Linux 2.6.34 amb moltes millores i noves característiques incloses. Al bloc d’Oh! fan una descripció detallada la qual vos passe ací:

  • Ceph | Un sistema de fitxers distribuït, que pot considerar-se vagament similar als conceptes de lustre o el googlefs. És a dir, distribueix diverses còpies de les dades entre els servidors, i si un d’ells falla es replica en un altre. Com sol ocórrer en aquest tipus de sistemes de fitxers, les dades i metadades s’emmagatzemen per separat, però a diferència d’uns altres com el lustre, Ceph permet tenir múltiples servidors de metadades. El seu autor principal és Sage Weil, qui ho va iniciar  com a part de la seua tesi. De progressar, podria fer front a lustre i, a més, estar millor integrat en Linux. Una cosa curiosa és que Ceph utilitza per a implementar certes característiques i funcionalitats exclusives de Btrfs (i, de fet, han enviat pedaços per a implementar-les), de manera que Ceph utilitza Btrfs com a magatzem segur dels seus objectes. cal tindre en compte que és un sistema de fitxers àdhuc molt experimental ·
  • LogFS | És un sistema de fitxers dissenyat per a dispositius basats en «memòria flash» (SSD) i, com el seu nom indica, el seu disseny està basat en la idea d’estructura en forma de log (és a dir, totes les operacions del sistema de ftixers es van afegint linealment al capdavant del log). Pot considerar-se com el successor de JFFS2, al que supera en pràcticament tots els sentits. A diferència d’altres sistemes de fitxers per a dispositius SSD, té suport rudimentari per a funcionar en dispositius basats en blocs (discos durs).
  • Millores de Btrfs | En aquesta versió, Btrfs afegeix diverses coses:
    • La capacitat de configurar quin subvolum és el subvolum per defecte. Açò permet coses com, a l’hora d’actualitzar el sistema, prendre una captura, actualitzar, i configurar les actualitzacions com a subvolum per defecte. I, si alguna cosa falla, es reconfigura la captura anterior com subvolum per defecte. De fet, ja existeix en Fedora 13 un connector que automàticament pren captures abans de les actualitzacions i modifica fins i tot la configuració de Grub, permetent provar una versió de Fedora i tornar a l’anterior en cas de tenir problemes amb ella.
    • S’ha afegit una nova eina per a gestionar btrfs, l’ordre «btrfs». Aquesta eina reemplaça a totes les eines anteriors.
    • S’ha afegit la capacitat de llistar tots els subvolums del sistema (ordre «btrfs subvolume list»)
    • S’ha modificat el càlcul de df (que per a btrfs és molt més complex del normal), i s’ha afegit un df propi detallat (ordre  «btrfs filesystem df»)
    • Es poden defragmentar fitxers individuals, i fins i tot rangs determinats dins d’un mateix fitxer.
  • Vhost net | Es tracta d’un mòdul que realitza una optimització per a les funcions de xarxa de virtio (la interfície de E/S de Linux per a interactuar amb eficiència entre amfitrions i clients de virtualització). Aquest mòdul elimina 4 cridades al sistema per cada paquet de xarxa, i conseqüentment tota la sobrecàrrega que açò implica. D’aquesta manera, els convidats d’un sistema KVM poden tenir un rendiment de xarxa pràcticament idèntic al del maquinari natiu.
  • Kprobes jump | Kprobes és el sistema que utilitza Systemtap per a inserir sondes (probes) en punts aleatoris del codi kernel. Aquestes sondes insereixen la instrucció «int3», que provoca una interrupció que el codi de kprobes atén obtenint totes les dades que siguen necessàries per a Systemtap. En aquesta versió, Kprobes pot utilitzar una simple instrucció «jmp», és a dir, per a cridar a Kprobes simplement es fa un salt de codi, que és molt més eficient. Amb «int 3», una sonda tarda 0.5-1 microsegons en ser atesa, amb «jmp» amb prou faenes 0.1. Açò fa que la instrumentació en viu siga àdhuc menys notable en el sistema.
  • Millores de perf | Una nova eina que analitza estadístiques de bloquejos  (perf lock), i suport per a anàlisi entre diferents plataformes, per exemple un x86-32 bits i un SPARC 64 bits. Açò permet «empaquetar» les dades d’una anàlisi d’una càrrega concreta, i enviar-los per email a algú perquè sàpia revisar-los i trobar problemes.
  • Lockdep per a RCU | Lockdep és una eina de depuració que tracta de predir possibles fallades en els bloquejos del codi mentre s’executa el sistema. No obstant això, fins ara no incloïa depuració per a un dels tipus de bloqueig més importants i complexos de Linux, RCU. En aquesta versió, s’afegeix suport per a açò. ·
  • Generalized TTL Security Mechanism, private VLAN proxy arp | Dos nous RFCs (5082 i 3069). El primer és un sistema de protecció especialment útil per a protegir routers contra atacs amb paquets BGP.
  • Suspensió/resum asíncron | Fins ara, la suspensió i resum dels dispositius en Linux era síncron, és a dir, es feien les operacions de suspensió i resum del dispositiu un darrere d’un altre. En aquesta versió es fan en paral·lel, la qual cosa accelera el procés, especialment el de resum del sistema, encara que de moment solament ho utilitzen els dispositius PCI, USB i SCSI.
  • Alternança entre GPUs | Alguns portàtils inclouen múltiples GPUs, una de baix rendiment i consum i una altra d’alt, i permeten canviar dinàmicament entre ambdues. Aquesta versió afegeix suport per a açò en Linux (encara que requereix reiniciar les X).
  • Suport preliminar de Radeon HD5xxx | Però només preliminar…
  • Mòdul Ballon de VMware | El «Balloning» és una tècnica que permet limitar la memòria que utilitzen els clients en els sistemes virtualitzats amb col·laboració del client. Amb aquest mòdul, els clients  Linux en amfitrions VMware podran realitzar aquesta funció correctament.

També podeu trobar més enllaços:

· *Ceph: Un sistema d’arxius distribuït, que pot considerar-se vagament similar als conceptes de llustre o el *googlefs. És a dir, distribueix diverses còpies de les dades entre els servidors, i si un d’ells falla es replica en un altre. Com sol ocórrer en aquest tipus de sistemes d’arxiu, les dades i *metadatos s’emmagatzemen per separat, però a diferència d’uns altres com a Llustre, *Ceph permet tenir múltiples servidors de *metadatos. El seu autor principal és *Sage *Weil, qui ho inicie com a part de la seua tesi. En aquest article (o en aquest altre) s’explica detalladament el seu funcionament. De progressar, podria fer front a Llustre i, a més, estar millor integrat en Linux. Una cosa curiosa és que *Ceph utilitza per a implementar certes característiques funcionalitats exclusives de *Btrfs (i, de fet, han enviat pegats per a implementar-les), de manera que *Ceph utilitza *Btrfs com *almacen segur dels seus objectes. cal notar a més que és un sistema d’arxius àdhuc molt experimental · *LogFS: És un sistema d’arxius dissenyat per a dispositius basats en “memòria flaix” (*SSD) i, com el seu nom indica, el seu disseny està basat en la idea d’estructura en forma de *log (és a dir, totes les operacions del sistema d’arxius es van afegint linealment al capdavant de *log). Pot considerar-se com el successor de *JFFS2, al que supera en pràcticament tots els sentits. A diferència d’altres sistemes d’arxius per a dispositius *SSD, té suport rudimentari per a funcionar en dispositius basats en blocs (discos durs). · Millores de *Btrfs: En aquesta versió, *Btrfs afig diverses coses: · La capacitat de configurar què *subvolumen és el *subvolumen per defecte. Açò permet coses com, a l’hora d’actualitzar el sistema, prendre un *snapshot, actualitzar, i configurar a a les actualitzacions com *subvolumen per defecte. I, si alguna cosa falla, es *reconfigura el *snapshot anterior com *subvolumen per defecte. De fet, ja existeix en F13 un *plugin que automàticament pren *snapshots abans de les actualitzacions i modifica fins i tot la configuració de *Grub, permetent provar una versió de *Fedora i tornar a l’anterior en cas de tenir problemes amb ella. · S’ha afegit una nova eina per a gestionar *btrfs, el comando “*btrfs”. Aquesta eina reemplaça a totes les eines anteriors. · S’ha afegit la capacitat de llistar tots els *subvolúmenes del sistema (comando *btrfs *subvolume *list) · S’ha modificat el càlcul de *df (que, per a *btrfs és molt més complex del normal), i s’ha afegit un *df propi detallat (comando *btrfs *filesystem *df) · Es poden *defragmentar arxius individuals, i fins i tot rangs determinats dins d’un arxiu. · *Vhost *net: Es tracta d’un *driver que realitza una optimització per a les funcions de xarxa de *virtio (la interfície de *IO de Linux per a interactuar amb eficiència entre hostes i convidats de virtualització). Aquest *driver elimina 4 trucades al sistema per cada paquet de xarxa, i consegüentment tota la sobrecàrrega que açò implica. D’aqueixa manera, els convidats d’un sistema *KVM poden tenir un rendiment de xarxa pràcticament idèntic al del maquinari natiu. · *Kprobes *jump: *Kprobes és el sistema que utilitza *Systemtap per a inserir “sondes” (*probes) en punts aleatoris del codi *kernel. Aquestes sondes insereixen la instrucció “*int3”, que provoca una interrupció que el codi de *kprobes atén obtenint totes les dades que siguen necessaris per a *Systemtap. En aquesta versió, *Kprobes pot utilitzar una simple instrucció “*jmp”, és a dir, per a cridar a *Kprobes simplement es fa un salt de codi, que és molt més eficient. Amb “*int 3”, una sonda tarda 0.5-1 microsegons en *desapacharse, amb “*jmp” amb prou faenes 0.1. Açò fa que la instrumentació en viu siga àdhuc menys notable en el sistema. · Millores de *perf: una nova eina que analitza estadístiques de bloquejos (*perf *lock), i suport per a anàlisi entre diferents plataformes, per exemple un x86-32 bits i un *SPARC 64 bits. Açò permet “empaquetar” les dades d’una anàlisi d’una càrrega concreta, i *enviarselos per email a algú perquè sàpia revisar-los i trobar problemes. · *Lockdep per a *RCU: *Lockdep és una eina de depuració que tracta de *precedir possibles fallades en els bloquejos del codi mentre s’executa el sistema. No obstant això, fins ara no incloïa depuració per a un dels tipus de bloqueig més importants i complexos de Linux, *RCU. Aquesta versió, s’afig suport per a açò. · *Generalized *TTL *Security *Mechanism, *private *VLAN *proxy *arp: Dos nous *RFCs (5082 i 3069). El primer és un sistema de protecció especialment útil per a protegir *routers contra atacs amb paquets *BGP. · *Suspension/resum asíncron: Fins ara, la suspensió i resum dels dispositius en Linux era síncron, és a dir, es feien les operacions de suspensió i resum del dispositiu un darrere d’un altre. En aquesta versió es fan en paral·lel, la qual cosa accelera el procés, especialment el de resum del sistema, encara que de moment solament ho utilitzen els dispositius *PCI, USB i *SCSI. · Alternança entre *GPUs: Alguns portàtils inclouen múltiples *GPUs, una de baix rendiment i consum i una altra d’alt, i permeten canviar dinàmicament entre ambdues. Aquesta versió afig suport per a açò en Linux (encara que requereix reiniciar les X). · Suport preliminar de *Radeon HD5*xxx: Però solament preliminar… · *Driver *Ballon de *VMware: El “*Balloning” és una tècnica que permet limitar la memòria que utilitzen els convidats en els sistemes *virtualizados amb col·laboració del convidat. Amb aquest *driver, els convidats Linux en hostes *VMware podran realitzar aquesta funció correctament.

PhotoFilmStrip és un dels programes més senzills que he vist fins ara per fer muntatge fotos+vídeo. Cal aclarir que és tan senzill com limitat: ofereix una interfície on només cal arrossegar les fotos i posar-les en l’ordre que volem que apareguen. En el següent pas necessitarem especificar alguns paràmetres del vídeo que es crearà, així com la música de fons (si en volem). El passi de diapositives s’adaptarà a la durada de la cançó triada.

El programa també permet aplicar dos efectes bàsics sobre cada diapositiva: blanc i negre o sèpia. La transició per defecte serà un esvaïment entre les diapositives. Poca cosa. No obstant, la facilitat d’ús és abrumant: no havia vist mai cap programa d’aquest tipus tan senzill. L’estètica de la interfície recorda una mica a la del PiTiVi. Per crear una presentació de diapositives (en format vídeo) només caldrà:

  1. Arrossegar les fotos a l’espai de treball del programa
  2. Posar-es en l’ordre que vulguem
  3. Fer clic sobre el botó de finalització
  4. Triar els paràmetres de creació del vídeo així com la música a fer servir

El resultat és prou acceptable i el programa no peta en cap moment. Ara caldrà veure com evoluciona i quines millores incorporarà: podrà incloure vídeo? triar la trasició entre diapositives? És clar que això podria fer més complicat el muntatge, però potser serien altres coses bàsiques per afegir.

Existeixen paquets per a Windows, Mac i Linux (precompilats per a Debian/Ubuntu i fonts). Des de la pàgina de baixades podreu obtindre els diferents instal·ladors. El programa encara no es troba traduït al català, així que si us agrada, no dubteu en contactar amb ells.

Interfície del PhotoFilmStrip