Si sovint us heu preguntat com escriure en un sistema GNU/Linux aquells caràcters estranys que amb el Windows s’escrivien amb el típic “alt gr”+ “el número que sigui”, avui us explicaré com, i és molt senzill.
Només cal anar a una web com aquesta o anar al mapa de caràcters unicode utf8 a Applicacions->Accessoris->Mapa de caràcters->Common (o Latin o Braille o la categoria que volgueu) i sel·leccioneu el símbol. Us apareixerà a baix i ja el podeu copiar per fer-lo servir.
L’altra manera és fixant-vos amb el codi que te. Per exmple, pel símbol ©, us apareixerà U+00A9. Així, només cal que memoritzeu el codi i en l’editor de text com el gedit, mantingueu apretat la tecla de “ctrl” i la de “maj” mentres escriviu “ua9”, així us apareixerà el símbol directament.
ctrl+maj+ua9
Per aquells que ho vulgueu fer servir per a l’Open Office, el procediment és lleugermanent diferent. Heu d’apretar:
ctrl+maj+u
i llavors deiexeu d’apretar les tecles i hi introduiu el caràcter unicode corresponent (sense la primera lletra, en aquest cas la “u”, que ja l’hem apretada abans:
a9
i Apreteu la tecla d’ “Intro”
4 comments
Skip to comment form
Uala!! Just l’altre dia vaig provar d’entrar a l’OpenOffice una “beta” escrivint AltGr+225 i no hi va haver sort. Moltes gràcies, Oriol! M’ha anat al pèl.
Ah, sí! El mapa de caràcters l’he trobat a la categoria d’Accessoris, dins Aplicacions. Falta aquest pas per arribar on has dit.
Salut!
Hola Joan, sóc el Guillem 😉
Gràcies pel feedback, ja ho he corretgit!
També he afegit com fer-ho amb l’openoffice perquè no es fa de la mateixa manera (si ho has provat ja te n’hauràs adonat).
Salut i ens anem llegint 🙂
PD: es veu que amb el windows hi ha una limitació perquè només pots insertar així 256 caràcters, mentres que amb el gnu/linux com que fiques el caràcter unicode tot complet no hi és aquesta limitació 🙂
Ei, Joan. Aquesta anotació no l’he escrit jo, sinó el Guillem. 🙂
Guillem, la limitació que comentes no és ben bé de Windows, sinó de la codificació ASCII, en la qual cada lletra ocupa un byte. Per això hi ha moltíssimes codificacions ASCII. Els 128 primers caràcters ASCII són iguals a totes les codificacions, i els 128 restants són propis de cada codificació.
En canvi, en unicode (tant UTF-8 com UTF-16) cada lletra pot ocupar més d’un byte, i la codificació l’una lletra (per exemple, la “ta” japonesa) és unívoca, i no hi ha lloc a confusió.
Ui, perdó ^^’. Em sap greu, no pretenia fer-te un lleig; crec que és més aviat el costum :P. Ficada de pota, m’hauré d’acostumar a llegir el nom de l’editor. Si no féssiu tan interessant sobre el que escriviu, no atacaria directament el cos del text ;P
Doncs això, Guillem! La introducció d’aquest tipus de caràcters era un buit que tenia, així que moltes gràcies :D. Ja ho he provat amb l’OpenOffice tal com has dit, i chapeau!