Sabayon Linux és una versió basada en Gentoo, que ja ha publicat la versió 5.1, incorporant alguns canvis significatius.
Monthly Archive: desembre 2009
Aquaria és un joc arcade 2D al qual controlem a una xica anomenada Naija en un món submarí. Aquest joc va guanyar el primer premi al Independent Games Festival 2007. Va ser l’any passat que van començar els rumors sobre la possibilitat que aquest joc traguera una versió nativa per a GNU/Linux.
I després d’un any ja tenim una beta que podem provar de forma gratuïta. El vídeo que posem a continuació mostra que el joc té certa gràcia: per descomptat que no és el joc de l’any, però té qualitat i, com sempre, està bé que hagen tingut en compte el nostre sistema a l’hora de publicar-lo (tot i que un temps més tard). Podeu baixar un instal·lador beta per a GNU/Linux i, si ho feu, estaria bé que envieu els errors que vegeu a la pàgina que tenen dedicada a això a Bugzilla.
L’he estat provant i certament he de dir que m’ha impressionat: la banda sonora és genial (i relaxant) i el control de Naija és amb el ratolí de forma que amb diferent moviments podem obtindre diferents resultats: si fem un cercle ella crea un remolí, per exemple. En un punt del joc hem de crear música amb notes només fent clic i és una experiència genial. Heu de provar-lo.
La instal·lació no és complicada: baixeu el fitxer amb extensió .run i li haureu de donar permisos d’execució (feu clic amb el botó dret sobre el fitxer, cliqueu sobre propietats, aneu a la pestanya permisos i a sota del tot marqueu la casella que permet execució; o bé podeu fer-ho des del terminal amb l’ordre chmod +x fitxer.run). Un cop fet això, només caldrà fer doble clic per executar-lo i iniciar així la instal·lació (que és un instal·lador com al mateix Windows). Això crearà una carpeta al vostre usuari i una entrada a Aplicacions > Jocs des d’on podreu executar el joc. La resta serà gaudir.
Vos deixem a continuació els enllaços de baixada i un vídeo del joc.
- Descàrrega | Instal·lador beta d’Aquaria per a GNU/Linux
- Font | LinuxJuegos
Desprès de pensar-m’ho una mica, he decidit fer el canvi de Blogger a WordPress en un servidor gratuït (és el que menys m’acaba d’agradar del canvi, però més endavant ja pagaré per un millor).
Desde ara el nou bloc és:
/
De moment no esborraré l’antic bloc, i si entreu allà sereu redirigits aquí.
Sento les molèsties que pugui ocasionar el canvi.
Durant les darreres setmanes s’ha iniciat un procés interessant al qual hem d’estar atents: la possibilitat que el projecte GNOME se separe del projecte GNU. Alguns desenvolupadors de GNOME creuen que no sempre es pot evitar l’ús d’elements privatius a l’escriptori, i ja coneixeu l’opinió de Richard Stallman al respecte. Si ben és cert que el projecte GNU actua com a “creador de directrius per al desenvolupament de programari lliure”, no tothom hi és d’acord amb tot. Per això mateix s’ha plantejat la possibilitat de sotmetre a votació la separació del projecte GNOME de GNU.
És complicat. Avançar ràpidament i aconseguir un sistema lliure que siga compatible amb tot el maquinari nou és molt complicat, per la qual cosa es requereix molt cops haver de tirar de biblioteques/programari/mòduls privatius. Richard Stallman vol evitar siga com siga tot això, i evidentment es troba davant d’un mur massa gran. Si es vol un sistema completament lliure, sembla que tot i que el desenvolupament és ràpid, no ho és suficient o existeixen massa problemes per aconseguir abastar-ho tot.
Jo, molts cops, ho pense d’aquesta manera: si GNU/Linux es convertira poc a poc en un sistema cada cop menys lliure, per què no em passe directament a MacOSX?. El nucli de MacOSX és parcialment lliure, i té elements parcialment lliures: però és un sistema privatiu al cap i a la fi. Quin sentit té, llavors, un sistema GNU/Linux que no siga el més lliure possible?. És més: si GNU/Linux no continuara sent el més lliure possible… la comunitat continuaria sent tan activa i extensa?. Potser pensem que a nivell personal la llibertat o no del programari no ens afecta ja que “no sabem programar”, però… el programari lliure ens ha permès una cosa molt important per a la nostra llibertat: tindre programes en la nostra llengua.
Abans d’acabar, vull posar un exemple curiós. Penseu en Android, el sistema operatiu de Google per a telèfons mòbils. Suposadament és lliure, no?. Doncs la decisió d’incloure el català o no depèn de Google, no de nosaltres. Per descomptat que Google acabarà afegint la traducció ja que hi ha molta gent disposada a participar-hi, però el fet és que és Google qui decideix al cap i a la fi: a l’igual que Microsoft decideix fer una traducció parcial del Windows, a l’igual que Apple decideix que el català no fa la talla per ser afegit entre les traduccions de MacOSX. La diferència és que amb el programari lliure decidim nosaltres, i amb el programari privatiu decideixen altres per nosaltres (i a sobre hem de donar les gràcies).
Un sistema 100% lliure és una cosa molt complicada i és clar que els avantatges del programari lliure són clars i els del projecte GNOME, el mateix Linus Torvalds i els altres entenen que compartir codi, modificar-lo i millorar-lo és el que fa que tot i millore i avance ràpidament. Potser Richard Stallman hauria de saber actuar davant d’aquestes (i altres) situacions i saber aconseguir el que vol sense les reaccions tan en contra que genera per “culpa” de la manera en què prova de guiar els principis del programari lliure.
Ahir, parlant amb l’Isaac, em va comentar que havia llegit una anotació on es parlava d’una possible aturada del desenvolupament de VLC per al sistema operatiu Mac OS. VLC és un dels projectes de programari lliure que més ha triomfat. Actualment, és un dels millors reproductors multimèdia que es pot trobar (segons el meu parer, és el millor), i té suport per a la majoria de códecs.
VLC és multiplataforma (té versions per a Linux, Mac OS i Windows) però, segons es pot llegir a MacNN, actualment no hi ha programadors que es dediquin a mantenir VLC per a l’entorn Mac OS.
Segons VideoLAN, els responsables de VLC, aquesta situació s’ha exagerat força. Tot i que, efectivament, necessiten més voluntaris per a VLC en aquest entorn, el seu desenvolupament no s’ha aturat. VideoLAN explica que els problemes i les regressions que hi ha hagut a la versió de 64 bits per a Mac OS són degudes a diversos motius. D’una banda, s’està treballant en un canvi del motor gràfic que utilitza passant de Cocoa a Lunettes. Això, juntament amb els pocs voluntaris que tenen per a desenvolupar VLC en Mac OS, sí que ha provocat l’aturada de la programació de l’entorn gràfic de VLC (que és un 1% del codi) per a aquest entorn. Però la resta de desenvolupament per a Mac OS segueix endavant. Apart d’això, també denuncien certs bloquejos per part d’Apple.
En resum, segons VideoLAN hi ha hagut un cert ralentiment en el desenvolupament de VLC per a Mac OS, però en cap cas s’ha aturat el seu desenvolupament en aquest entorn. Lògicament, VideoLAN agrairia l’aparició de nous voluntaris que els ajudessin en la programació de VLC en Mac OS.
Ja hem parlat d’aquest programa en un post anterior. I avui m’agradaria informar sobre un curs de Blender que es farà a Barcelona del 15 de Gener al 19 de Març de 2010 a la Casa Orlandai.
El curs és de 20h i té un preu de només 82€, el que fa que sigui una proposta força interessant. Més informació aquí
- Horari: cada divendres de17.30 a 19.30h. de la tarda. (20 hores en total)
- Inscripcions: del 7 al 23 de desembre de 2009. A Casa Orlandai, c/ Jaume Piquet nº23, prop de la parada de FGC Sarrià, a 10 minuts de Plaça Catalunya. http://www.casaorlandai.cat, tel. 93 252 42 62. Si us voleu apuntar, afanyeu-vos.
Programa docent del taller:
- Introducció al 3D
- Interfície de Blender
- Modelatge d’objectes
- Opcions bàsiques de render
- Assignació i ajustament de materials
- Introducció a l’animació 3D
- Introducció a la il·luminació 3D
Les places són limitades, fins a 14 alumnes. Hi ha un ordinador per persona, amb arrencada dual Windows i GNU/Linux. I el professor és l’autor del blog imatgedart.com, en Raimon Guarro.
Altres cursos interessants:
Creació web: http://blog.imatgedart.com/2009/12/04/curs-de-creacio-de-pagines-web-amb-programari-lliure/(40h., 164 €)
Transició de windows a GNU/Linux sense ensurts: http://blog.imatgedart.com/2009/12/04/taller-de-windows-a-gnulinux-sense-ensurts/ (20h., 82 €)
S’ha organitzat un curs de Blender 3D a la Casa Orlandai de Barcelona des del 15 de gener al 19 de març (tots els divendres de 17.30 a 19.30, 20 hores). Sembla un curs prou interessant ja que, per una part, ens introduirà al maneig del Blender 3D des d’un nivell bàsic i les seues eines bàsiques; i per altra part, el preu: només 82€, un preu realment reduït per a un curs d’aquest tipus (4€ l’hora).
L’índex del curs serà el següent:
- Introducció al 3D
- Interfície de Blender
- Modelatge d’objectes
- Opcions bàsiques de render
- Assignació i ajustament de materials
- Introducció a l’animació 3D
- Introducció a la il·luminació 3D
Les inscripcions seran del 7 al 23 de desembre (a Casa Orlandai, c/ Jaume Piquet nº23, prop de la parada d’FGC Sarrià) i hi haurà un màxim de 14 alumnes, un ordinador per persona (amb arrencada dual Windows – GNU/Linux). El professor del curs serà l’autor del blog imatgedart.com, en Raimon Guarro. Podeu obtindre una mica més d’informació al web http://www.casaorlandai.cat, o telèfon 93 252 42 62.
L’Associació Cultural Casa Orlandai, constituïda per veïns i veïnes i entitats vinculades al territori és un casal de barri obert, en el qual es fan activitats de tota mena i és gestionada per socis i sòcies i per persones voluntàries interessades a promoure activitats socioculturals al barri. Està subvencionada per l’Ajuntament de Barcelona.
- Font | blog.imatgedart.com (i un company que ens ha enviat un correu informant-nos del curs)
L’altre dia, intentant instal·lar les fonts de Microsoft amb el paquet ttf-mscorefonts-installer, vaig veure que no podia descarregar les fonts i instal·lar-les, ja que em sortia un error, així que he decidit fer aquest post per a la gent que ha provat d’instal·lar-ho i no se n’ha sortit.
La solució que he trobat és, desde la terminal, posar:
(més…)
Avui mateix he llegit aquest petit truc. Ja l’he provat, i m’ha semblat molt interessant. Es tracta de diferents formes per a maximitzar finestres. A l’igual que a l’article, ho he provat amb Gnome (a Ubuntu Karmic), no sé si també funciona amb KDE. La idea és que, si premem el botó de maximització que hi ha a les finestres amb els diferents botons del ratolí, ens farà una maximització/desmaximització en una sola dimensió (horitzontal o vertical).
És a dir, tot depèn del botó del ratolí amb el que fem clic al botó de maximització:
- Botó esquerre: Acció normal. Maximitza/desmaximitza la finestra de forma completa.
- Botó dret: Maximitza/desmaximitza la finestra només en sentit horitzontal.
- Botó central: Maximitza/desmaximitza la finestra només en sentit vertical.
Font: WebUpd8
Tots sabem que, d’una manera o una altra, sempre hi haurà un moment a la vida d’un usuari de GNU/Linux al qual haurà de fer servir el terminal. De fet, som molts els que preferim fer les coses pel terminal perquè és molt més ràpid: instal·lar un programa o mirar la llista de processos que s’estan executant al sistema. A continuació vos explique 10 ordres sense les quals no puc viure.
- ls (i cd)
ls és l’equivalent de la terminal d’MS-DOS que es fa servir per llistar els fitxers i directoris amb dir a Windows. Per descomptat, ls és molt més antic que dir (prové de sistemes UNIX, a l’igual que la gran majoria de les ordres bàsiques de linux). cd es fa servir de forma semblant al que es fa servir a Windows, l’utilitzem per moure’ns entre directoris.
Ordres ls i cd
- top i ps -A
top és una espècie de monitor del sistema que mostra tots els processos que s’estan executant en temps real, la memòria que consumeixen, la càrrega del sistema, el temps que porta una aplicació executant-se. ps -A mostra també tots els processos que s’estan executant, però no en temps real, simplement mostra una llista de la qual podem obtindre el PID que després podrem utilitzar per matar els processos amb kill.
Ordre top
- kill / killall
kill i killall s’utilitzen per a matar processos. Aquestes són per mi unes de les ordres més bàsiques: quan el firefox es bloqueja o quan ho fa qualsevol altra aplicació i no funciona el botó de tancar, primer execute top per saber el PID o el nom del procés en qüestió i llavors el mate. La diferència entre kill i killall és que al primer li hem de passar el PID del procés de forma que només mata una instància del mateix (és a dir, podem tindre diferents finestres del firefox obertes i amb kill podem matar-les d’una en una. En canvi, killall el que fa és matar tots els processos/fils associats a una aplicació, i per fer això cal passar-li el nom del procés en qüestió.
Ordre killall
- cat
cat és interessant perquè mostra el contingut d’un fitxer ràpidament. Per exemple, estem a un directori qualsevol on tenim un fitxer que sabem que no conté molta informació i volem veure què hi ha a dins. Doncs en lloc d’obrir-lo amb nano o vi o qualsevol altre editor, amb cat podem veure directament què hi ha a dins i continuar amb el que estàvem fent.
Ordre cat
- rm
rm és una altra ordre bàsica que permet eliminar fitxers i directoris ràpidament. Jo normalment el faig servir passan-li dos paràmetres segons el que vulga fer: rm -f si vull eliminar un fitxer i rm -R si vull eliminar un directori. Amb això s’ha d’anar amb compte, ja que si executem rm -rf / podríem eliminar tots els fitxers del sistema i quedar-nos sense res (qui li ho diguen al Gerard).
Ordre rm
- wget
wget seguit d’una URL permet baixar fitxers directament des del terminal. En moltes guies que hem fet ací o que es fan a altres webs sempre sol fer-se servir: és millor fer servir wget que indicar que s’ha de baixar aquest o aquest altre fitxer i després continuar. Quan es tracta d’una sèrie d’ordres, si s’ha de baixar alguna cosa, wget és imprescindible.
Ordre wget
- dmesg
Per a gent que sol ajudar als fòrums sabrà que dmesg és una de les eines més útils que es poden trobar. dmesg mostra els darrers esdeveniments que han ocorregut al sistema quant als dispositius plug&play. Per exemple, si connectem un disc usb i seguidament executem l’ordre dmesg, veurem que les darreres línies en faran referència indicant, a més, quina numeració se li ha assignat.
Ordre dmesg
- chmod
chmod serveix per a canviar els permisos dels fitxers. A nivell bàsic sol fer-ser servir sobretot per permetre a un fitxer l’execució, però realment permet canviar gairebé qualsevol permís. El tema dels permisos pot arribar a ser molt complicat a GNU/Linux i és un dels apartats que més costa d’entendre del sistema. chmod és només un dels personatges relacionats amb aquesta àrea.
- lspci i lsusb
Aquestes dues ordres mostren el maquinari pci i usb connectats al sistema. En general, un lspci ens mostrarà els dispositius per defecte que l’ordinador té (és a dir, un llistat del maquinari de l’ordinador). lsusb és útil per conèixer els dispositius connectats als ports usb de l’ordinador.
Ordre lspci
- grep
grep no és una ordre en sí mateix, sinó que actua com a filtre quan, a l’hora d’executar una ordre que ens dóna una sèrie de resultats (p.e. dmesg o lspci o cat o qualsevol altre). Normalment s’afegeix després de l’ordre que executem de la forma: ordre | grep xxxx. Per exemple, a la següent captura executem lspci per tal que ens torne només el maquinari relacionat amb “ricoh”:
Ordre grep
Altres articles que us poden interessar:
Comentaris recents