El teu blog de Linux en català

Quan vas fer servir Linux per primer cop?

El nucli Linux va sortir a la llum a l’any 1991 quan en Linus Torvalds el va publicar sota llicència GPL. Des de llavors la seva popularitat ha anat augmentant. En una conferència recent sobre Linux, la Linux Foundation ha entrevistat alguns dels assistents sobre quan van començar a fer-lo servir. La majoria van començar ho van fer ara fa ja una dècada, quan estaven a l’institut.

Però la part interessant de la història es saber la història personal de cadascun de vosaltres. Quan en vau sentir a parlar per primer cop? Quan el vau començar a fer servir com a sistema principal? Encara esteu meitat i meitat?

En el meu cas vaig començar (i he hagut de remenar els calaixos per trobar el disc original d’una revista que vaig comprar) allà al 1998-1999 (només fa 10 anys però sembla una eternitat).

Era el 1997 i jo anava a l’institut. Tot va començar quan jo em vaig entestar que volia teletext al nostre televisor, per poder veure els resultats del futbol i les noticies a qualsevol moment. Llavors després de molt de demanar-ho a casa, el meu pare un dia va arribar a casa i em va dir que posaríem una cosa molt millor que el teletext, una cosa semblant, que es deia “Internet”. En aquell moment, jo l’hi vaig dir que de cap manera, que jo no volia aquella cosa, volia el teletext que ja tenien tots els meus amics.

El meu pare no va fer ni cas, i va contractar Internet a un operador i va comprar un mòdem. Alguns dels meus amics s’en van posar també, i en aquell moment no hi havia moltes pàgines. El cas es que en aquell moment es va popularitzar l’IRC, i van començar a aparèixer el que s’anomenaven scripts per al mIRC, el client que s’utilitzava (i encara s’utilitza crec) per accedir-hi. Alguns d’aquests scripts que s’utilitzaven es deien IRcap, WipeOut, i portaven unes “armes” que es deien “Nukes”, i altres extensions que permetien fer fora del xat a altra gent de manera poc legal, trucs de “hacking” per a usuaris sense coneixements, que funcionaven menys que més.

A conseqüència d’allò vaig llegir sobre els hackers i el primer que deien es que necessitaves un compte de Unix del teu proveïdor d’Internet, o en cas de no tenir-ne, et podies instal·lar un Linux a casa teua. Deien que era bastant barat però que és podia aconseguir de franc en algunes revistes. Així doncs a finals de 1998, principis de 1999 vaig comprar algunes revistes que regalaven el Redhat 5.2, i l’OpenLinux 1.3 de Caldera, i alguna de Corel. També vaig comprar una revista on donaven el KDE1.1, l’apache 1.3, GIMP 1.0. El kernel era el 2.2.

Redhat

Les vaig comprar i ho vaig intentar instal·lar. El cas es que no vaig aconseguir passar d’una pantalla negra amb una shell sense cap finestra gràfica. Ho vaig deixar correr i van passar els anys, i tot haver-n’he sentit a parlar i fer-lo servir a la universitat, alguna instal·lació que havia intentat sempre fallava i era molt difícil de fer servir, amb les excepcions de les distribucions autoarrancables com Knoppix.

Va ser llavors al 2007 que ho vaig tornar a provar amb Ubuntu 7.04. Funcionava quasi tot, excepte la resolució de la pantalla, però que vaig saber arreglar després de llegir. Poc temps despres va sortir Ubuntu 7.10 que ja detectava la resolució correctament, i oferia coses com els repositoris que feien que Windows es quedes per darrera de Linux en algunes coses per primer cop. Des de llavors vaig veure que Linux m’oferia més del que tenia Windows i ja ha sigut el meu sistema principal des de fa 2 anys.

I tu? Com va ser la teva història amb el Linux? Explica-ho en els comentaris o si la vols elaborar més detalladament envia-la a info (ensaïmada mallorquina) somgnu.cat

Podeu llegir algunes altres històries  a digg.com i computerworld.com

[poll id=6]

    • Alex on 13 d'abril de 2009 at 08:11

    Reply

    Jo vaig començar a tastar Linux al 96-97, amb una RedHat 5.0. Llavors no m’agradava gaire l’estètica del Gnome (gnome 1.0?).

    Mentre treballava amb un Windows 98 que no em convencia gaire (però que vaig aprendre a tunejar bé i que em donés pocs problemes) al llarg dels anys vaig anar provant RedHat 7, Mandrake 8, … No em va agradar gens ni mica la cursa de distribucions comercials, que treien noves versions amb errors greus.

    Mai em vaig atrevir a començar amb Slackware, però m’hagués agradat molt.

    Al 2000 vaig descobrir Debian (Potato) i vaig començar a formar part d’un grup de frikis i usuaris/es de Linux a Barcelona, que encara avui continua (http://kernelpanic.hacklabs.org/). Eren temps de descobrir Linux, d’aprendre molt a base de barallar-nos amb els problemes d’instal.lació, d’ensenyar-nos els uns als altres i formar comunitat.

    Però a casa continuava amb el Windows 98, ja que cada cop que intentava passar a Linux em trobava amb algun problema difícil de solucionar que em feia perdre bastanta productivitat.

    I farà tres o quatre anys vaig fer el salt. Windows 98 va deixar d’actualitzar-se i vaig decidir que posats a fer el salt (que no volia) cap a Windows XP podia fer el mateix salt cap a Linux. Ubuntu em va ajudar, i d’Ubuntu vaig passar cap a Debian. Anar directe a Debian és un salt prou traumàtic per qui no sap Linux.

    Ara els meus pares i amics que no saben res d’informàtica treballen amb Ubuntu, perquè els resulta més senzill l’escriptori Gnome que el de Windows. A l’institut treballem amb Linux. A una associació oberta (http://www.laquimera.org/), al carrer Verdi 28 de Barcelona, donem classes gratuïtes d’iniciació a Linux a gent que per res és friki de la informàtica, usuaris normals i corrents.

    I jo en un futur? … m’agradaria tastar Slackware i FreeBSD, malgrat amb Debian i Ubuntu estic molt content.

    • miquel on 13 d'abril de 2009 at 10:04

    Reply

    Bon dia!

    Jo vaig començar a provar el Linux el 2003 quan tenia 16 anys. Acostumava a comprar revistes d’informàtica i, per primer cop, en van arribar al quiosc local una sobre GNU/Linux que portava un CD amb la Mandrake 9.1. Seguint les instruccions la vaig aconseguir instal·lar amb una arrencada dual conjuntament amb el Windows98.

    Poc temps després vaig instal·lar el SuSe 8.2 i (gràcies al Yast) vaig aconseguir configurar-ho tot perquè funcionés.

    No obstant això no va ser fins els 2005 en què vaig començar a utilitzar Linux regularment, en el meu nou portàtil i a la universitat. Habitualment utilitzo l’OpenSUSE, tot i que he provat una dotzena de distribucions diferents (ara mateix la Xubuntu 9.04 com a sistema únic al meu PC de casa).

    Vull destacar però que en faig un ús a nivell d’usuari, però he après a configurar i instal·lar quasi qualsevol distribució però tan sòls l’utilitzo per a les tasques habituals. En tot cas no tinc coneixements de programació i prefereixo els menús gràfics a la línia de comandes.

    Però em declaro fan del Linux i és el meu sistema habitual (a excepció -de forma esporàdica- dels jocs) i sempre que puc em dedico a ensenyar-lo i instal·lar-lo a amics i coneguts!

    Sort i salut a tots i totes!!

    • àcrata on 13 d'abril de 2009 at 11:10

    Reply

    Jo faig servir Linux ara fa un any i poc més, no m’enrecorde exactament. Crec que vaig començar a febrer de l’any passat.

    La meua primera distribució va ser Ubuntu, fins que després de uns sis mesos vaig instal·lar Simply Mepis. Vaig estar funcionant amb aquesta molt be, m’agradava més que Ubuntu i tot era perfecte, fins que es va trencar la placa base. Després d’això, fa un mes aprox., he estat amb OpenSUSE principalment, fins ara que me quedat amb Debian Lenny. Si no he continuat amb SimplyMEPIS (que a més havia sortit una nova versió) és perquè després de canviar la placa base ja no anava be, quina pena.

    Des que vaig començar amb GNU/Linux, sempre l’he utilitzat com a SO principal, tenint el Windows XP per als programes enginyerils i poc més. Crec que encara no l’he arribat a necessitar (el windows).

    • Pau on 13 d'abril de 2009 at 11:44

    Reply

    Àcrata, jo encara me’n recorde tractant de convèncer-te a la uni que havies de provar-ho!!

    • eselma on 13 d'abril de 2009 at 12:51

    Reply

    El “primer contacte” va ser amb Slackware, precisament (la única que hi havia el 1995, em sembla), en un joc de 4 CD (amb el codi font, per descomptat: versió 2.3, kernel 1.2.8) que encara conservo. Els resultats. previsibles; no s’avenia amb el meu maquinari. Després va venir RedHat 5.1 (en una capsa gairebé idèntica a la que surt a la notícia), per la que em van clavar un càrrec desproporcionat d’aduana: no es creien que un programari amb manual i CDs fos “gairebé de franc”. Això del RPM semblava fantàstic.

    Però el canvi definitiu va venir el 1999 amb la sortida de la Mandrake 7.02: instal·lació senzilla, KDE, moltes aplicacions i reconeixement complert del meu maquinari. Vaig estar amb Mandrake-Mandriva, tant a la universitat com a casa, fins al 2006, quan em vaig passar a Kubuntu. Entremig, anava provant Debian i Mepis, entre altres.

    La experiència Kubuntu es va acabar l’any passat, i des de llavors estic usant Mepis 8.0 sense problemes en les cinc màquines que tinc “afillades” (tres són de la família).

    Per tant, enguany faré els deu anyets d’ús 100% GNU-Linux. Encara ha d’arribar l’adolescència…

    • Elquenosap on 13 d'abril de 2009 at 13:34

    Reply

    El meu primer contacte amb linux va ser a través de la Catix 1.1 que va distribuir El Periodico (no me’n recordo de quin any). Practicament no funcionava res i ho vaig deixar córrer. Més tard (fa 3 anys més o menys) vaig provar la Catix 1.2 i una versió de la Knoppix que tampoc em funcionaren bé. El salt el vareig fer amb l’Ubuntu 7.04 i des de les hores estic funcionant amb l’Ubuntu (actualment amb el 8.04), tot i que he anat provant altres distibucions (Fedora, Suse, Mandriva…).
    Una altra cosa: la familia voldria saber com es pot fer per tal de poder votar en lo de l’edat ja que després de que ho hagi fet jo no els hi deixa fer a ells (a casa tan sols hi ha una màquina).

    • aniol on 13 d'abril de 2009 at 13:51

    Reply

    Buff… Per primer cop va ser una Knoppix fa força anys, però no n’era gaire conscient, va ser més aviat un “mira, poses el CD engegues l’ordinador i t’apareix com un escriptori nou”. També acabaria provant més Càtix i d’altres.
    Conscientment va ser començar a utilitzar Firefox 1.5 perquè em bloquejava les popups (cosa que IE les deixava passar totes i era un desastre), i a través de la pàgina paraisoft.com anar instal·lant més programari lliure al meu ordinador i anant interessant-me per tot aquesta alternativa. Realment jo vaig començar amb Ubuntu 6.06, però no va ser fins a la 7.04 que vaig veure lo bé que podia funcionar GNU/Linux

    Jo també vaig utilitzar molt l’IRCap. 🙂 DE fet encara en guardo una versió en un disquet ZIP.

    • LitusMayol on 13 d'abril de 2009 at 16:05

    Reply

    A mi em va enganxar un molt bon amic, en Julià Mestieri, quan tenia 16-17 anys. Fa uns 5 anys que en sento a parlar i aviat farà 3anyets que el tinc instal·lat. Vaig començar amb una SuSe, que si no m’equivoco era una 9.0. Durant uns 4 mesos vaig mantenir la dualitat amb Windows. Arribat l’estiu: Kubuntu Feisty Fawn! Que bèstia va ser allò! I ara només fa 3 anyets, però em costa molt imaginar-me entrant a un Windows per defecte!

    Ha sigut de les millors decisions!

  1. Reply

    Sort que vaig tenir la precaució d’escriure la data sobre els CD i la mania de conservar-los tots 🙂

    Els més antics són del gener del 2005; concretament, una Knoppix 3.7 en català. Com que el meu lector de CD era molt lent, resultava desesperant engegar els programes (bé, potser obrir l’OpenOffice no va ser la millor idea, però necessitava saber si podria treballar amb ell amb normalitat), de manera que vaig intentar instal·lar-lo al disc dur; bé, en un segon disc dur que vaig instal·lar: no volia arriscar-me a perdre el Windows.

    Tanmateix, crec recordar que la primera instal·lació completa que vaig fer va ser amb una Slackware 9.1 (sobre el Pentium III que encara tinc en servei actiu); però com que, després d’instal·lar-la, no vaig saber passar de l’entorn en línia d’ordres (no coneixia l’ordre startx), la vaig esborrar.

    Els records més clars que tinc d’aquella època van ser la dificultat de trobar informació clara (n’hi havia moltíssima, és cert; però no sabia quina era la que em convenia llegir de primer) i el fet de descarregar i provar un fotimer de distribucions. Va ser una època de proves intermitents, molt desorientat.

    Després, va sortir la Ubuntu 6.06 quan ja tenia un portàtil una mica més potent, i la vaig instal·lar al costat del Windows XP. Pocs mesos després, el Rafael Carreras feia la crida que va donar lloc a l’Ubuntu LoCo Catalan Team, i ja no he tornat a sentir-me sol en aquesta aventura.

    • Pau on 13 d'abril de 2009 at 16:59

    Reply

    @Elquenosap

    L’enquesta crec que funciona per IP. És possible que si reinicies el teu router agafe una altra IP i ja et deixe votar una altra vegada.

    Salut!!

    • Aljullu on 13 d'abril de 2009 at 17:33

    Reply

    Ei, l’enquesta la trobo una mica ambigüa?

    Jo vaig començar amb 15 anys. Quina opció havia de triar? 10-15 o 15-20?

    • Pau on 13 d'abril de 2009 at 18:47

    Reply

    Jajjajaja, és veritat!! Ara ho canvie!

    • Marc B. on 13 d'abril de 2009 at 19:07

    Reply

    Devia ser el 97 o 98 quan vaig veure en acció Linux, primer a la universitat, després a casa d’un amic. Tant l’amic com jo ens vam tirar enrere només de veure com de complicat era.

    Cap al 2000 vaig provar Mandrake i SuSE (comprant-la), i la cosa de maquinari anava més o menys bé. El problema era que els tipus de lletra de Linux per mi són insuportables. Posteriorment seguia de lluny l’evolució de Linux. A l’ordinador portàtil esdevingut vell vaig anar provant Ubuntu 7.04 i 7.10, i el tema de lletra continuava igual. No va ser fins a Ubuntu 8.04 que vaig descobrir com solucionar aquest problema, i des d’aleshores és el meu sistema principal. He estat cosa d’un any per a completar la transició i sentir-me còmode.

    • PellRoja on 13 d'abril de 2009 at 19:40

    Reply

    Mandrake 10 la primera distro, primer vaig descobrir knoppix gràcies a softcatalà, i després vaig atrevir-me amb mandrake. Em vaig carregar les particions de windows, i vaig aprendre que s’ha de fer copies del sistema quan es toquen coses delicades 😛 he passat per suse i debian, i no em vaig estabilitzar fins a ubuntu.

    Actualment uso ubuntu 8.04 Hardy

    • eselma on 13 d'abril de 2009 at 22:17

    Reply

    Parlant de l’enquesta, hi trobo a faltar alguna cosa com 40-50, 51-65 anys, o 66-80, si voleu. Més de 30 poden ser 31 o 81.

    Ep! que també hi ha jaios per aquí (els que féiem servir ordinadors els ’70, ja em direu…

    • Elrohir on 13 d'abril de 2009 at 22:34

    Reply

    No pot ser … us guanyo a tots! La meva primera distro va ser la RedHat 4.2 🙂 amb el fvwm2 “aspecte” Windows 95 (aka fvwm95). Tenia el Pentium 133 (venia d’actualitzar un 486 DX4 100) amb dos discs durs de 1,2 Gb amb un Windows 95 (actualitzat del Windows 3.11 i Office), la RedHat 4.2, l’OS/2 Warp 4 i la SCO OpenServer (… van treure una versió gratuïta, que vaig voler provar. La instal·lació durava vora 6 hores).

    Avui per motius de feina haig de fer servir Windows (SQL Server, Delphi), tot i això no m’he desenganxat mai del tot. Després de la RedHat vaig provar la Slackware i em va en-can-tar, pena de les dificultats per actualitzar-la. Amb la que més temps he pogut treballar és amb una Ubuntu 8.04, però encara li queda una mica per ser totalment “per a usuaris”, ja sigui casolans o d’empresa (que hi ha molt garrulu a les empreses, com a usuari d’ordiandors).

    • Daerun on 14 d'abril de 2009 at 08:20

    Reply

    Què joves vau començar tots! xD Jo tinc 32 tacos i tot just fa un parell d’anys que faig servir Linux. Abans d’això jo diria que mai n’havia sentit parlar, o com a mínim no ho recordo.

    Tot va venir perquè al meu germà petit se li va anar l’ordinador enorris, i algú li va parlar de linux, concretament d’Ubuntu, com a solució gratuita per poder seguir fent servir l’ordinador (no tenia ni un duro per pagar-se un windows nou). Crec que era la 7.04; el cas és que la va fer servir una temporada, però li donaba bastants problemes, y al final va tornar a l’XP. Però a partir d’aqui em va picar la curiositat, vaig buscar informació, i finalment jo mateix em vaig instal·lar la 7.10, vaig estar un mes barallant-m’hi, ho vaig deixar córrer, després hi vaig tornar… i ja no l’he abandonat.

    Ara faig servir Ubuntu com a sistema operatiu principal, y he probat totes els grans distros: Fedora, OpenSUSE, Mandriva y Debian, però em quedo amb Ubuntu per la seva facilitat, tot i que Fedora la tinc com a “segona”. El windows encara el tinc en un racó, mig oblidat, per quan em ve de gusta jugar, i prou.

    • Gusi on 14 d'abril de 2009 at 10:15

    Reply

    Doncs jo uso linux des de el 98 en un Pentium 200 si no recordo malament. Encara no havia entrat a la universitat. Era una slackware que venia amb un llibre d’anaya. Després vaig anar provant el que podia (de revistes) fins arribar a provar red hat 6.0. Allò va ser un daltabaix, lo del rpm mai va agradar-me. Vaig tornar a slackware fins a fer el salt a debian (crec que era el 2003).

    Finalment, sobre el 2004-2005 vaig passar a FreeBSD 🙂 tot i que en el portatil de la companya tinc ubuntu 8.10, crec que canonical està fent esforços molt grans per fer linux un operatiu per l’usuari domèstic.

    • icsbcn on 14 d'abril de 2009 at 10:31

    Reply

    Jo vaig començar amb RedHat. Tot i que també he treballat amb Ubuntu i OpenSuse ara segueixo amb la mateixa línia fent servir Fedora.

  2. Reply

    Cansada dels errors que em donava L’XP al meu petit PIII amb 128m de RAM, els meus companys universitaris (estudiants d’informàtica) em convenceren per donar el pas. El meu primer contacte va ser amb KDE a l’aula Linux. Vaig veure que no era gaire complicat si, com jo, eres un usuari amb un ús bàsic del navegador i el processador de textos. Per això quan vaig comprar-me el meu portàtil DELL i descutir amb el representant de la casa el perquè havia d’adquirir el Vista sense jo voler-ho, vaig radicalitzar-me i decidir-me a què m’ajudessin a instal·lar Ubuntu. D’això ja fa un any i mig i n’estic ben contenta. A tothom presumeixo de les facilitats que et dona el programari lliure.

    • roquet on 14 d'abril de 2009 at 12:33

    Reply

    Jo vaig començar amb la suse 7.0, però com no vaig aconseguir fer anar mai el modem vaig abandonar. al cap d’un temps vaig tornar-ho a provar amb un red hat, que vaig mantenir més que res per “frikisme”. i tampoc vaig aconseguir fer anar el modem. després com em conectava en xarxa i no per modem, vaig tenir instal·lat un knopix crec, i després ja em vaig passar a l’ubuntu, passant temporades per debian o linkat. per anar canviant … però m’he quedat amb l’ubuntu.

    • roger on 15 d'abril de 2009 at 11:51

    Reply

    Fer funcionar el modem a les distros antigues era una odissea (de fet si era un winmodem o intern, com la majoria, ni tan sols era possible) i connectar-se a internet un cop configurat jo no ho vaig aconseguir mai…

    Sort que ara ja es tot molt facil 🙂

    • roquet on 15 d'abril de 2009 at 17:44

    Reply

    la primera vegada que em vaig connectar amb linux, va ser perquè al portàtil vaig instal·lar una suse o opensuse, no me’n recordo, i tenia el vell PC PII a 233 i win98, 128 mb de ram, amb una targeta de xarxa, fent-lo servir de fals servidor, amb mòdem adsl a 512 Mb/s. després vaig deixar de tenir adsl i tornava a tenir una t plana, i vaig aconseguir no sé com i l’ubuntu 5.10, el winmodem del portàtil que en és de 56kb/s, me’l reconeixia com de 33kb/s i podia mirar el correu i 4 webs.

    • Mar on 9 de juliol de 2013 at 13:03

    Reply

    Ja sé que l’últim comentari és de fa més de 4 anys, però en fi…
    La meva primera vegada encara no ha arribat, però porto uns quants dies buscant informació sobre Linux i em comença a picar el cuquet. Per les opinions que llegeixo sembla que seria un encert, però no hi entenc gens i no sé que em suposaria el canvi de l’XP a Linux… Seguiré llegint i documentant-me, a veure si em llenço!

Respon a Aljullu Cancel·la les respostes

Your email address will not be published.