Sempre estem parlant de Linux contra el Windows pel fet que el segon és el sistema operatiu majoritari -almenys per aquesta part del món- però no només es pot comparar amb el sistema de l’empresa de Bill Gates. Mac OSX és un sistema operatiu molt cuidat estèticament i molt senzill d’utilitzar. Tot així, però, Linux es comporta millor que Mac OSX en 10 aspectes.
El millor d’ells és la flexibilitat. Amb això no es vol dir que OSX no siga un sistema operatiu senzill i configurable per l’usuari. Sinó més aviat que OSX és més en el sentit Windows que Linux, és a dir, que es tenen una opcions estipulades i d’ací no es pot eixir, perquè no hi ha més. Un exemple per a il·lustrar-ho, a l’OSX pots moure el Dock de lloc, fer-lo més gran, més menut, fer que s’amague de forma automàtica, fins i tot hi ha molts temes aplicables. Però d’ací no es pot passar. Si per exemple es vol canviar la barra d’eines superior, això és tasca impossible. Amb Linux es pot disposar del gestor de finestres que es vulga i hi ha un nivell de personalització pràcticament inacabable.
El següent aspecte a tindre en compte és el codi obert. Un dels grans problemes per als usuaris de Linux és la llicència restrictiva de l’OSX. Apple va fer ús d’un nucli BSD per a crear el nucli Darwin, que va ser llançat sota llicència Apple Public Source License, acceptada per la FSS (Free Software Foundation), i posteriorment es va unir/afegir tot el programari propietari per a crear OS X.
El tercer punt ha estat atorgat a la línia d’ordres. Encara que molts usuaris d’OSX afirmen que no hi ha necessitat alguna d’usar-la, molts usuaris avançats saben que la línia d’ordres és crucial per a importants tasques administratives. En aquest aspecte OSX falla en comparació de Linux, atès que pràcticament pot fer-se tot des d’una línia d’ordres de Linux. Amb OSX es disposa de diverses ordres, però no és tan completa com la línia d’ordres de Linux.
El següent punt són els requisits de maquinari, sent des de lluny Mac OSX molt més exigent que Linux. Amb això no s’està comparant amb l’omnipresent Ubuntu. Hi ha distribucions Linux molt més lleugeres que afirmen funcionar sobre qualsevol processador i amb només 256 megues de RAM. Però comparant directament els requisits d’Ubuntu amb OSX:
- OSX | 876 MHz , 512 MB de RAM, 9 GB HDD
- Ubuntu | 700 MHz x86 , 384 MB de RAM, i 8 GB HDD
La seguretat és altre punt a tenir en compte i ací tan sols cal remetre al resultat de la competició “Pwn 2 Own”.
El següent aspecte a tractar és la portabilitat, i amb això es parla de la capacitat de migrar una pròpia instal·lació d’una configuració de maquinari a una altra. Linux disposa d’una gran adaptabilitat que li permet relocalitzar i organitzar el sistema al nou maquinari. Amb OSX estem parlant d’una instal·lació des de 0.
El cavaller D. Diners és el següent punt. El cost d’OSX davant del Linux(0 €). Partint que per a disposar d’OSX (legalment) cal disposar d’una màquina Apple, no només es compara amb els 129 $ que costa el sistema. El portàtil més barat MacBook que es pot adquirir són 999 dòlars. Es pot adquirir un portàtil per menys de 400 euros i córrer Linux perfectament.
Programari disponible. Encara que a molts els sone a sorpresa, hi ha molt més programari disponible per a Linux que para OSX, tan sols cal que realitzar una carca al Google amb OSX Software i Linux Software, els resultats són 19 milions i 45,7 milions aproximadament. A més d’això, a Linux hi ha una característica que el diferencia de la resta de sistemes: hi ha moltes utilitats disponibles per a realitzar una mateixa tasca. És a dir, per exemple a Mac, es té disponible Microsoft Office i OpenOffice com opcions majoritàries, després s’entra a la categoria de menor nivell amb Bean, Nisus, Mellel i NeoOffice. A Linux es poden trobar OpenOffice, i després: Textmaker, Abiword, Hangul, EZ, Kwrite, gedit, nano, vaig veure, emacs, Flwriter, Ted, Siag Office, LaTeX, EditPad Pro, i un llarg etcètera. A més, és possible instal·lar aplicacions de Linux OSX gràcies a Fink.
El penúltim aspecte al qual Linux és superior a OSX és que Mac OSX sempre mostra la mateixa aparença i usabilitat, dóna igual que un siga un usuari novell, que un usuari avançat. I quan un porta un temps amb el sistema, això es nota. El sistema està realitzat amb la simplicitat en ment, i no sempre és bo. A Linux es pot triar entorn gràfic, gestor de finestres o simplement una consola de text, així com qualsevol barreja de les opcions anteriors, cosa que dóna flexibilitat per a l’ús que es necessita donar a l’ordinador en aquest moment.
I l’últim punt és l’eficiència del teclat. Si s’arriba d’un sistema Windows o Linux, només entrar en contacte amb un teclat Mac un s’adona que hi ha coses que no funcionen com ho haurien de fer. Exemples, la tecla Delete no funciona com cal, per a fer-la funcionar cal prémer fn + Delete. El mateix passa amb la tecla Fi, perquè funcione: Fn + Fi. Les combinacions de tecles també són bastant estranyes en ocasions, encara que al cap i a la fi cada sistema té les seues. Altre problema és el ratolí i els seus botons. És clar que és fonamental en el disseny d’Apple però la majoria de gent fa ús dels dos botons del ratolí. A més, a Linux es pot fer ús dels 3 botons del ratolí de sèrie.
Aquests són 10 punts als quals Linux és superior a OSX. Per descomptat tot això pot ser rebatible, però cal abandonar el mite generalitzat que OSX és un sistema “perfecte”. Per descomptat, Linux tampoc ho és (i tractarem de fer un resum de coses dolentes del Linux un altre dia).
Actualització: Per cert, com bé comenta en Marc: Hi ha un aspecte fonamental que òbviament els hipanoparlants i angloparlants ignoren completament, i que és més important que la majoria dels punts exposats: Linux és multilingüe, Mac és enemiga del multilingüisme. I aquí és on Linux té una avantage simple, clar i evident per a qualsevol usuari de llengües no grans.
- Enllaç | Això és una traducció de l’article escrit a The Inquirer que és una adaptació de l’article original en anglès
2 comments
Hi ha un aspecte fonamental que òbviament els hipanoparlants i angloparlants ignoren completament, i que és més important que la majoria dels punts exposats: Linux és multilingüe, Mac és enemiga del multilingüisme. I aquí és on Linux té una avantage simple, clar i evident per a qualsevol usuari de llengües no grans.
D’altra banda, des del punt de vista d’un usuari final, potser els 3 primers punts són més un problema que una solució, a l’igual que el 9. Per un usuari avançat sí són avantatges, tanmateix.
Cague en la mar! Aquest article era per demà!
En fi… totalment d’acord amb el què comentes sobre el tema de les llengües. Una vergonya.