Al bloc D’Oh! he vist un escrit molt curiós sobre Knoppix que us traduïsc ací:
Què ha estat de Knoppix?
Us en recordeu? Igual algun la segueix usant. Jo no, i fa molt que no he sentit gens d’ella, així que assumisc que vosaltres, a l’igual que jo, us heu oblidat completament -i sens dubte, ai!, injustament- d’ella. A mi m’ha vingut al cap ara mateix i no sé per què. Em pose a pensar i moltes distribucions han acabat o acabaran adoptant el modus operandi de Knoppix -que molts seguirem escrivint de forma errònia “Knoopix”-, probablement per això ha deixat de tindre la importància que va tenir en el seu moment. Però la seua importància va ser vital en la Història de Linux.
Recordeu bé. Per alguna raó, els linuxers tendim a oblidar-nos del passat molt ràpid. Però va haver un dia, encara que coste creure-ho, en què no existia Ubuntu, ni la seua ona de renovació i aire fresc que va afectar a totes les distros (ho reconeguen o no). Eren dies en els quals el nucli 2.6 no existia o acabava de publicar-se i no tenia molta difusió. Això implicava que no existia udev o era tan nou que encara no s’usava massa, i per tant era necessari que les distros feren servir “detectors de maquinari” a la instal·lació per a fer fàcil el procés. Moltes no els usaven, i a les què s’usaven es podria dir que el de “detectar maquinari” era alguna cosa molt metafòrica: fallava més que les retransmissions des de l’estranger del telenotícies d’Antena 3, i calia recórrer a la consola i /etc/modules a la mínima. A més, a part del nucli, estaven les X. Recomanar Linux a qui eren els teus amics era de vegades una manera que deixaren de ser-ho…
Per a completar el quadre, els instal·ladors de moltes distros eren en mode text, i en les quals no ho era, els instal·ladors eren de vegades tan dolents, que com si ho anaren. I el que és encara més important: no existia Firefox. Molta gent ha oblidat com era el món abans del Firefox, però allò sí que va ser un canvi radical. Abans de Firefox s’usava Mozilla, Galeon, Konqueror, Opera… però degut al fet que cap d’ells podia desafiar a l’IE, havia moltes, moltíssimes pàgines que simplement no funcionaven amb res que no fóra l’IE. Només per això, Linux no podia ser utilitzat per persones normals. Així de dur. Fixeu-vos en com hem avançat. Ni tan solament s’havia encunyat en la llengua popular la paraula “Web 2.0” (alguna cosa positiva havien de tindre aquells temps).
Tornant a Knoppix, recorde perfectament la commoció que va suposar. La idea dels LiveCD no era nova, però no era un concepte que estiguera precisament popularitzat entre la gent, informàtics o no. Poder usar un Sistema Operatiu decent complet des d’un CD va ser una veritable revolució. Ja no calia instal·lar tot el SO per a veure si Linux suportava la teua màquina, recomanaves usar Knoppix per a veure si arrancava i punt. Knoppix tenia el millor sistema d’autodetecció de maquinari. Però el seu punt fort de l’autodetecció estava en… configurar les X automàticament! Allò va ser una autèntica commoció cerebral, especialment per al món Debian (Knoppix era [és] un derivat de Debian).
Al mateix temps, amb Knoppix es podia provar -i fins i tot usar- Linux tal com és en el món real. Per a un món molt reticent a particionar solament per a instal·lar i provar altre SO, allò va ser una revolució. Recorde que fins i tot les persones més ignorants informàticament reconeixien que això d’usar un SO des d’un CD era una puta genialitat. A més, després es va afegir un instal·lador que funcionava des del mateix LiveCD, la qual cosa va ser genial i una gran innovació en el món dels SO de propòsit general. Tot bon friki linuxer tenia el CD de knoppix a mà, doncs a més de tot això, també s’utilitzava com a CD de recuperació. Després va arribar Ubuntu, que va batre a tots en termes de facilitat, i que des que va afegir LiveCD com a mètode principal d’arrencada a la seua ISO, va aconseguir que les distros LiveCD alternatives (recordeu aquell projecte de “metadistros” d’hispalinux?) quedaren bastant relegades a un racó…
Què ha estat de Knoppix? Segueix existint, òbviament -mai he pretés dir el contrari-, molta gent segur que la segueix descarregant, però també és evident que està en declivi. Els seus fòrums oficials tenen molt poc tràfic de missatges, triguen un any a llançar una nova versió… Acabarà desapareixent amb el temps, doncs no pot competir amb el LiveCD de Ubuntu, Fedora o Suse. Però és just reconèixer l’enorme importància que va tindre per a Linux. Gràcies a meravelles com el Knoppix, és com Linux ha aconseguit evolucionar. Reconeguem el valor dels guerrers caiguts en batalla.
- Enllaç | Article original
8 comments
Skip to comment form
Tota la raó…
L’altre dia hi vaig estar pensant! Quins temps aquells. Jo havia usat Knoppix com a distribució durant un temps. La veritat és que funcionava molt bé i la detecció de maquinari era de les millors. Ara, on hi hagués un Debian ben instal·lat…!
Doncs sí, era lo millor. Knoppix va ser la primera distribució GNU/Linux que vaig provar (tot i que no la vaig utilitza assíduament). Anys més tard vindrien Càtix i finalment Ubuntu.
Knoppix en el seu moment va ser la distribució més popular pels següents punts:
– Va ser LiveCD. Fins a llavors no eren populars o conegudes distribucions que et permetessin arrencar amb elles i provar-les sense instal.lar-les. Per fi la gent podia provar Linux i, si li perdia la por i l’agradava, instal.lar-s’ho.
– Reconeixia molt bé el hardware.
– Permetia fer fàcilment altres distribucions basades en ella. Van sortir com bolets.
– instal.lació senzilla.
Knoppix va marcar un camí a seguir. I altres distribucions van agafar aquest camí, i ara tenen totes les característiques que tenia Knoppix sense algun dels seus inconvenients.
Per mi l’inconvenient més gran que tenia és que, volent ser una distribució en LiveCd que mostrés de que era capaç Linux, venia amb massa programari, i a més a més repetit: cinc o sis editors de text diferent, … Simplificar el seu menú de programes hagués estat increiblement bo.
M’hi afegeixo, jo també vaig provar primer Knoppix i després vaig passar a l’Ubuntu. Realment són les dues úniques distribucions que he provat.
Però va haver un dia, encara que coste creure-ho, en què no existia Ubuntu,
Ejem, que Ubuntu fa quatre dies que corre 😛
Potser és que sóc “vell”, però mai he gastat livecds excepte quan ha petat alguna cosa ^^u
Jo encara la utilitzo per a solucionar merders i dels grans! (que bé a ser un parell o tres de cop al mes, si fa no fa
I tant, i juntament amb Softcatalà, em van ensenyar els meus primers linux. knoppix com a live-CD i madrake 10 com a SO instal·lat.
Guardo molt bon record de la Knoppix 3.7, la primera distro que vaig poder instal·lar de manera satisfactòria. Encara no sé com em vaig atrevir a fer-ho…