Editorial 39 de LinuxMagazine. Paul C. Brown.

Des dels laboratoris d’HP ens arriba la notícia que ha finalitzat la recerca de la Resistència Perduda. Un component electrònic elemental, l’existència del qual es va formular matemàticament feia anys, que s’ha convertit en realitat gràcies als nanotubs.

La memo-resistència és capaç d’emmagatzemar (llegiu “recordar”) el seu darrer estat, independentment de si té o no flux elèctric. Les aplicacions pràctiques de tal component són òbvies per a qualsevol enginyer: la RAM deixarà de ser volàtil i podrem esperar equips, tot tipus d’equips, d’arrencada immediata. Així, s’acabaran les esperes per carregar un nucli, els controladors i les interfícies gràfiques. Altra aplicació afectaria al camp de les xarxes neurals, permetent la implantació de xarxes en maquinari on cada neurona no tindria que ser reprogramada repetidament, ja que conservaria l’estat de la darrera passada. L’invent, per entendre’ns, permet revolucionar la tecnologia dels sistemes experts.

Mentrestant, a Amazon i Google treballen en un nou concepte de suport d’aplicacions en xarxa. El “cloud computering” permet que el desenvolupador puga ignorar potencials problemes d’escalabilitat en serveix en xarxa. Si un programa l’utilitzen de forma concurrent 10 usuaris o 10.000, no importa: els recursos requerits s’escalen linealment. El servei sempre es trobarà disponible i sempre serà àgil, a pesar de la càrrega.

A Suïssa, en preparació de l’enorme volum de dades que s’han de processar amb cada experiment que es realitze a l’LHC (Large Hadron Collider), ja tenen a punt l’anomenada The Grid: una xarxa de 55.000 servidors connectats per una xarxa de fibra òptica d’alta velocitat, unes 10.000 vegades més ràpida que un ADSL convencional, que seria capaç de transmetre 10 pel·lícules en alta definició d’Europa als Estats Units en dos segons. No és que siga la infraestructura d’Internet per al futur, perquè és més que això: és la infraestructura per a totes les comunicacions del futur. Digueu adéu a la TV (digital o no), al telèfon, a l’ADSL… tot això ha mort.

Benvinguts a The Grid.

Per fi una editorial positiva, pensareu. Una editorial a on no es critica a professors d’universitat, ni s’humilia a autors novells, ni critica a la comunitat, ni es dedica al “Microsoft Banshing”. Una editorial que mira cap a endavant, que parla de les meravelles de la tecnologia…

No caurà eixa breva.

Perquè, veiem, mentre tot això succeeix per allà fora, què passa per aquí?. Bé, us explique la gran notícia nacional sobre tecnologia: segons una nota de premsa que ens han enviat a la redacció com a mínim unes dotze vegades “neix el postre d’Internet, la @rroba dóna el pas cap a la taula dels ciutadans.

I no és broma.

“És un element de cohesió social el que una gran efemèride com el diainternet, Dia Mundial de la Societat de la Informació i de les Telecomunicacions, tinga el seu particular postre, “la @arroba del diainternet“, sens dubte, una forma diferent de compartir les noves tecnologies amb els nostres amics, familiars o companys de treball. Aquest esperit festiu és totalment compatible amb l’atenció que es presta en eixa jornada amb els no connectats”. Ah, sí… eixos pobres desgraciats.

Mentre Luis Arroyo, Director de Diainternet i autor de l’anterior informació, s’injecta insulina per contrarestar els efectes tant del “pastís” (mai millor dit) com de les seues paraules, Isabel Martínez-Cubells, Regidora del Districte de Chamberí per l’Ajuntament de Madrid, anuncia que es faran 10.000 @rrobes d’eixes a les festes de San Isidre, a costa, clar és, de les arques municipals.

La pastissera es troba encantada. Segons Carmen Moreno, creadora del dolç: “Ens va semblar una idea extraordinària i acceptàrem el repte encantats. A què té gust Internet?, fou la primera pregunta […]”. Per mi seria l’última pregunta abans d’entrar en estat de coma etílic, i si és a això a on ha arribat la política del desenvolupament institucional de cara al sector TI a l’Estat Espanyol, jo vull migrar ja.

Ben pensat, la ximpleria… no…, la criminal estupidesa aquesta del pastís i la importància que li volen donar, és una bona metàfora de tot allò dolent que passa a l’àrea tecnològica i científica a l’Estat: la @arroba, dolç que engreixa però que no alimenta, és l’aparador, el triomf de la forma sobre el fons, l’excusa per fotos i discursos buits sota el pretext d’assistir al desenvolupament. El repartiment de pastissets congregarà, com sempre, una bona quantitat de carronyers que semblaran no haver menjat en mesos, tan pareguts a les empreses del sector que, gràcies a les nefastes polítiques públiques, s’han convertit en captaires de l’Estat, sempre demanant subvencions a canvi de projectes suposadament “innovadors”, però en realitat vacus, trillats o directament vaporosos, en comptes de, què diria jo, cercar una via de negoci rendible, competitiva i de mercat.

Per tot això, crec que la famosa @rroba de xocolate no és adequada per representar allò que per ací es cou. Permeteu-me suggerir un dolç més apropiat. Un dolç, crec, que simbolitza millor l’estat de l’I+D+I a l’Estat Espanyol. Un dolç que pot estar recobert de xocolate o sucre, que pot estar farcit o buit i que, per la seua forma, simbolitza la nota que atorgaria als dirigents i empresaris d’aquest Estat en matèria de coneixements de tecnologia aplicada, polítiques efectives per al desenvolupament de la indústria… i vergonya.

Permeteu-me suggerir un donut.

_______________________________

• Enllaç | Número 39 de la revista LinuxMagazine