Editorial 34 de LinuxMagazine. Paul C. Brown.
De la mateixa manera que hem d’acceptar que el conte de la flor i l’abella no pot explicar els fets de la vida de forma satisfactòria per als xiquets, la comunitat GNU/Linux ha de deixar d’enganyar-se i enfrontar-se a la realitat amb honestedat i senzillesa; i per allà fora hi ha una realitat que ha d’assolir i amb la qual cal perdre l’obsessió: Windows Vista serà (és) un èxit en vendes.
Fa poc, un conegut meu va comprar un Dell i va exigir que no li cobraren i li retiraren un sistema operatiu que no faria servir. Li rebaixaren cinquanta euros, però quan la màquina va arribar, ho va fer amb Windows Vista. Això compta com una venda per a Microsoft?. Podeu apostar que ho és. L’actuació del meu amic no l’indica a Microsoft que el seu monstruet siga menys popular o menys venut. L’única cosa que indica és que Dell obté marges superiors a 50 euros amb cada ordenador venut. A més, quants compradors creieu que exigiran el mateix?. Si considerem que la gran part dels usuaris encara viuen amb la percepció que el sistema operatiu és a la màquina allò que el Sol és al dia, i que el Windows és de bades, aposte que no arriba a l’1%.
Sí, sí, serà per les preinstal·lacions, serà per la seua penetració en el mercat, serà per la manca de recolzament de terceres empreses en allò relacionat amb els controladors, serà per la ignorància dels usuaris finals… el que siga. Però en lloc de mofar-se del fet que “Vista és un fracàs”, cosa que no ho és, cosa que no pot ser, què tal si mirem per nosaltres mateixos?. Si estiguérem a una cursa, quant de temps hauríem de dedicar a posar traves als contraris i quant de temps a tirar endavant?. Que altres proven de fer-ho amb aquesta pràctica és el seu problema.
A més, el darrer paràgraf hauria de donar-nos la clau per esbrinar quina és la raó per la qual Linux s’està adoptant lentament i Windows continue dominant el mercat: totes les causes citades són perifèriques a Microsoft. Són polítiques adoptades lliurement per empreses i individus que les practiquen. I ja sabem quina és la solució: a les empreses proveïdores que decideixen ignorar als sistemes operatius lliures, pressió; i als individus que suposen coses que no ho són, educació.
És a dir, tots els estudis i campanyes finançades directament o indirecta per Microsoft han tingut molt poc efecte quant a l’adopció de Linux. Simplement és la seua particular manera de negar la realitat. Això no vol dir que hagem de mantindre’ns passius davant de les seues tàctiques. En judo i en altres arts marcials es fa servir la força del contrincant per provocar la seua derrota. A l’àmbit que ens ocupa, cada vegada que el programari lliure és atacat, cal aprofitar la circumstància, no per a injuriar al contrari, sinó per a impulsar la nostra pròpia campanya. Si no, ens arrisquem a caure en un cercle de negació, i els que sistemàticament rebutjen els arguments dels seus contrincants, aviat es demostra que no tenen arguments propis.
D’acord, és indignant això que ha fet l’Ajuntament de Barcelona, el concurs per a proveïdors de programari només de Microsoft de l’administració espanyola, la cessió de les dades dels ciutadans xilens i la suplantació del sistema operatiu Mandriva pel de Windows per als xiquets nigerians. Però novament estem en actuacions perifèriques. Microsoft només es comporta com ho faria qualsevol altra gran corporació. Sabem que provaran d’aixafar la competència caiga qui caiga. Respecte al programari lliure, el canvi s’ha de provar d’operar en aquells que es deixen engalipar pel gegant de Redmond. Novament les armes ací són la pressió i l’educació.
En canvi, no es pot pressionar sense arguments ni educar sense coneixements. Tancar els ulls davant la realitat ens desproveeix d’ambdues coses i ens du a viure a un món on les abelletes i floretes són una explicació acceptable per al sexe, i on el programari lliure triomfa davant dels seus malvats adversaris, contra vent i marea.
El meu suggeriment és el diàleg. Escoltar aquells qui ataquen el programari lliure no és abdicar davant d’ells. Tot el contrari, però. Poden revelar-nos fallades en la seua lògica (o l’absència de la mateixa) i com combatre’ls. I, el que és més important, poden revelar-nos on trobar els errors (tècnics, ideològics i comercials) del programari lliure. Cal recordar a hores d’ara que el reconeixement d’un problema és el primer pas cap a la seua solució?, i què va passar amb allò que ningú ni res és perfecte?. Escoltant trobarem que molts atacs contra el codi obert es basen en premisses falses. Perfecte. Però, i els arguments no ho fan?. Aprofitar-nos d’ells, per millorar, per créixer, per crear alguna cosa superior…
Hi ha Zen en això.
_______________________________
Comentaris recents