Avui us presento un programa que ja coneixia des de fa temps però que se m’havia oblidat. Es diu Zatto, i permet veure la tele per internet en el nostre sistema GNU/Linux.
Per instal·lar-lo és molt senzill, només cal fer-se una comta d’usurai, entrar amb el nom d’usuari registrat a la pàgina web, i descargar-se el fitxer des d’aquí.
No volia marxar de la web sense fer el meu primer post
Una versió de la cançó d’en Richard Stallman que no està gens malament. S’enganxa.
Eus ací un truc molt útil que ens permet crear-nos un botó per apagar automaticament la pantalla, i tornar-la a activar després només movent el ratolí. Aquest truc ens pot servir per ajudar-nos a concentrar mentres estudiem a l’instant, alhora que estalviem una gran quantitat d’energia.
Primer de tot aneu sobr l’escripotri, feu clic amb el botó secundari, opció “crear una llançadora”. Llavors li fiqueu el nom “Apagra pantalla” o “A dormir!” o el que volgueu, i a ordre i escriviu “xset dpms force off”, i a comentari hi escriviu el que volgueu o ho deixeu en blanc, llavors fem clic a l’icó tant lleig que hi a pareix i escolliu l’icó que més us agradi, i pam! Ja teniu el botó ben maco.
Una abraçada! i molta felicitat amics!
Actualització: Tot i que com es pot comprovar a l’enllaç corresponent s’havia anunciat la disponibilitat de l’eyeOS 1.3 per avui, finalment la versió que han decidit publicar és l’1.5 RC, La descripció de característiques que es fa en aquest article, no obstant, és ben vàl·lida.
Menys de dos mesos després de la publicació de la versió immediatament anterior, la 1.2.0.2 (en vam parlar a SomGNU) l’equip d’eyeOS va anunciar fa 6 dies la nova versió, 1.3, carregada de novetats d’interès. eyeOS és una aplicació lliure que es pot instal·lar en un servidor web i que proveeix un o més usuaris d’una interfície per a gestionar els seus arxius i una sèrie d’eines per editar-los, per la qual cosa se’l coneix com un sistema operatiu en línia.
La més important d’aquestes novetats és que s’ha completat el desenvolupament de les aplicacions d’ofimàtica d’eyeOS. Això vol dir que ja permet treballar amb més de 100 formats diferents d’arxius d’ofimàtica. Alguns els pot obrir de forma nativa, com els d’Open Document Format (és a dir, els que empra l’OpenOffice.org per defecte: odt, odp, ods) i els de Microsoft Office (doc, xls, ppt); i altres usant el que han anomenat eyeConverter (se’n pot veure la revisió relacionada a l’SVN), eina capaç de convertir molts formats diferents a un de propi de l’eyeOS. Així, gràcies a aquesta eina, es pot obrir amb eyeOS des de documents massa nous com per què els puguin obrir altres programes (per exemple, el format d’ofimàtica de Microsoft .docx) com formats no gaire usats actualment (MultiMate Adv. II 3.7 o Ichitaro 10, per citar-ne dos).
Altres novetats destacades es troben també en l’aplicació del calendari, que permet ara l’ús d’un sol calendari per més d’un usuari, i en el sistema intern de missatgeria instantània que permet posar en comunicació els usuaris d’eyeOS d’un mateix servidor eyeOS entre ells.
Més informació | The office revolution
Enllaç | Web oficial d’eyeOS
Moltes aplicacions al llarg de l’any passen pels nostres escriptoris, però són poques les que realment queden. A continuació es mostra un llistat amb les millors 10 aplicacions lliures (considerades per Softpedia) per als escriptoris GNU/Linux. Cal dir que no és un llistat de “quina és la millor o pitjor aplicació”, sinó de quines han estat les aplicacions més útils al llarg de l’any. Aquestes són:
 |
The GIMP – El programa d’edició d’imatge més conegut i sens dubte un dels millors que podem trobar quan parlem de programari lliure, sense menysprear d’altres com Krita. Amb l’eixida de la versió 2.4 s’ha aconseguit fer madurar el programa de forma espectacular: cada vegada és més intuïtiu i senzill de fer servir. No ens hem d’oblidar tampoc l’important tasca que fan els de softcatalà traduint-lo. |
 |
MPlayer – Ha estat i continua sent el millor reproductor de vídeo per a GNU/Linux. Tot i que el seu ús no és tan senzill com d’altres, les seues possibilitats i el fet que siga tan robust, el fan una de les millors alternatives per veure qualsevol tipus de vídeo. Mplayer també té versions per a Mac OSX i Windows que funcionen igualment bé. Molts dels reproductors actuals estan basats en l’mplayer. |
 |
Amarok – No hi ha qui no el considere el millor reproductor per a GNU/Linux i, amb KDE4, sembla que també tindrà versió per a Windows. Hi ha diverses alternatives, però cap ha aconseguit desbancar-lo. A més, amb KDE4 vindrà Amarok2, que promet millorar-lo encara més i atreure a aquells que encara no el fan servir. Sens dubte és un dels millors programes no només quant a reproducció de música i gestió de biblioteques, sinó també un dels millors programes del programari lliure en general. |
 |
Pidgin – Van canviar de nom. Gaim va esdevindre Pidgin i el programa va canviar lleugerament la seua estètica. Pidgin té versions per a diverses plataformes i permet fer servir comptes AIM, IRC, Yahoo, Google, Talk, MSN, QQ, ICQ, SILC, Jabber… |
 |
OpenOffice.org – La més potent de les suites d’ofimàtica lliures. La seua evolució al llarg de 2007, després de publicar-se la versió 2.0, ha estat constant, encara que no és perfecta. Consumeix massa recursos, té algunes mancances, la documentació no està traduïda al català… I amb KOffice2 li arriba competència. A més, s’han publicat algunes modificacions per part d’IBM (millorant prou la interfície): la Lotus Symphony. Ja veurem com evoluciona. Per altra part, com diu l’aniol als comentaris: la introducció de l’odp ens ha permès fer servir un format lliure de forma oficial. |
 |
Wine – El programa que implementa les API de Windows i que permet executar de forma acceptable un bon grapat d’aplicacions de Windows. Al llarg del temps hem pogut descobrir diferents projectes que prometien el mateix i que deien que funcionarien molt millor (volem dir, David, un projecte que va ser fum, ja ni tan sols existeix la pàgina). |
 |
K3b – La publicació de la versió 1.0 va confirmar que K3b és la suite de gravació imprescindible per a qualsevol escriptori GNU/Linux. Diferents aplicacions com Gnomebaker o Brasero han volgut llevar-li quota, però k3b ofereix tot un grapat d’opcions i paràmetres combinats amb una interfície senzilla i intuïtiva que el fan, ara per ara, insubstituïble. |
 |
Firefox – Com es pot no parlar del navegador lliure per excel·lència? Firefox ha canviat les nostres vides i, tot i que Firefox2 no ha estat tan bo com s’esperava, Firefox3 probablement solucione totes aquelles fallades de concepte/funcionament bàsic que van trobar-se a la versió 2. La versió 3 ens promet més seguretat, més opcions de personalització i una de les coses més importants: un menor consum de memòria. |
 |
Thunderbird – Vingut a menys. Fa poc Mozilla va anunciar que l’abandonava i això ha estat un colp prou seriós, tot i que ja han eixit algunes versions modificades. Tot i així, no li podem llevar el mèrit: Thunderbird ens va alliberar de l’Outlook. Ara l’Evolution sembla que és una millor alternativa. |
 |
Filezilla – Per finalitzar… un dels clients FTP més ben considerats i més complets, ja siga parlant de clients lliures o privatius. Filezilla és ràpid i permet establir comunicacions via FTP, FTPS i SFTP amb una facilitat d’ús que ja volgueren altres. Permet la transmissió de fitxers de més de 4GB a més de tindre filtres de nom de fitxers. |
Com ha estat l’any 2007 quan parlem de programari lliure o, més enllà, de cultura lliure?. Per començar, una de les pitjors notícies que hem pogut tindre ha estat l’aprovació de la nova llei que estén el cànon als aparells electrònics de tot tipus. Una taxa injusta amb la qual, per exemple, la SGAE s’ha emportat 500.000€ només de cd’s que es graven amb Linex: és una distribució que no fa servir cap tipus de contingut amb drets d’autor de la SGAE i, tot i així, se li aplica el cànon.
A la part positiva, tenim l’alliberament d’ATi per part d’AMD. Després d’uns quants mesos amb certa “indefinició”, finalment es van alliberar les especificacions (no tot) de les targetes gràfiques. Això suposarà no haver de fer servir controladors restrictius més endavant, una vegada que els desenvolupadors dels controladors lliures publiquen les primeres versions completament funcionals i estables.
Una notícia de certa consideració va estar la fusió dels equips de Compiz i Beryl, que van donar lloc a “Compiz Fusion”, cosa que va suposar una millora substancial ja que l’estabilitat de Compiz es va sumar als efectes de Beryl. Sens dubte, podem esperar molt per a l’any que ve. Esperem que el camí vaja per la integració total amb GNOME i KDE.
Personalment, un dels programes que més em va agradar, va ser l’avant window navigator… per fi una barra tipus mac però amb moltes més possibilitats i ben bonica!. El problema és que no sé com podrem ajuntar això amb la barra de tasques del KDE que ve.
I amb KDE4 començarem l’any que ve. No tinc cap mena de dubte amb què KDE4 serà un canvi important: Ubuntu va suposar que molts usuaris passàrem de KDE a GNOME. Em sembla que KDE4 farà la seua i és possible que molts tornem novament a un KDE renovat que, aquest sí, portarà els efectes d’escriptori integrats. L’arribada de KOffice 2 i Amarok 2 faran que molta gent es canvie. KDE4 sembla que estarà molt integrat i consumirà menys memòria. Si al final això és cert, haurem d’acceptar que s’ha fet un treball ben fet i de forma eficient (no com els del Windows Vista).
KDE4 celebrarà durant els dies 17-19 de gener un acte de presentació de KDE4, caldrà estar atent ja que es veuran totes les novetats i també es parlarà dels programes que li acompanyaran. Com podeu comprovar… estic impacient!!.
Personalment, considere que 2007 no ha estat un any excessivament trencador. S’ha avançat, poc a poc. Així és com ha d’ésser. 2008, amb KDE4, serà diferent.
Feliç any! A veure si us proposeu llevar el windows del vostre ordinador per a l’any vinent!
P.D. Per cert, us recordem que encara podeu apuntar-vos al concurs (fins a meitat de gener). Per ara hi ha poqueta gent… animeu-vos!
Comentaris recents