El teu blog de Linux en català

Fa més d’un any i mig que Skype va publicar la versió 2.0 per a GNU/Linux i som molts qui no em parat de demanar una nova versió que solucione les mancances i problemes que Skype 2.0 ha tingut. La resposta sempre havia estat: “la versió per a linux ja funciona bé, així que per ara no en treurem una de nova”.

Skype 2.0 va portar a GNU/Linux el suport per a vídeo, una gran revolució. El problema ha estat bàsicament que aquest suport té uns quants problemes, per no parlar de la baixa qualitat de la transmissió del vídeo que es talla cada dos per tres (ho he pogut comparar personalment amb versions per a windows i linux).

Així que, per fi, Skype s’ha dignat a solucionar part d’aquests problemes amb Skype 2.1 que encara es troba en desenvolupament. La bona notícia és que ja podem gaudir i provar la versió beta (i els qui el feu servir no us oblideu d’enviar informes). Entre les característiques d’aquesta nova versió tenim:

  • Suport per a vídeo d’alta qualitat
  • Còdec d’àudio SILK d’skype
  • Suport per a pulseaudio
  • Suport per a enviament de missatges sms
  • Suport per a grup de contactes
  • Altres característiques menors relatives al chat

A més, hi ha un bon grapat d’errors solucionats i millores. Podeu veure-ho tot al llistat de canvis a la pàgina oficial de l’skype. Sens dubte aquesta és una gran notícia per als usuaris de GNU/Linux ja que, per gràcia o per desgràcia, Skype és qui controla el món de les trucades amb vídeo als ordinadors.

Gràcies a Cheese, ja sabem fer-nos fotografies i gravar-nos vídeos amb la nostra webcam. En l’anotació d’avui explicaré com fer videoconferències. Tot i que hi ha diversos programes amb els que podem fer-ho, explicaré el que jo utilitzo habitualment: l’Skype. Per mitjà de l’Skype podem escriure’ns amb els nostres coneguts per xat, parlar amb ells o, el que més ens interessa en aquesta anotació, fer-hi una videoconferència.Logo de l'Skype

L’Skype no està disponible en els repositoris oficials d’Ubuntu, però sí està en els repositoris Medibuntu, molt útils perquè contenen un nombre considerable de códecs multimèdia i programes privatius (gratuïts). Possiblement ja els hàgiu afegit com a repositoris de tercers. Si és aquest el cas, podeu tenir l’Skype instal·lant des de Synaptic els paquets “skype-common” i “skype-static”. Per si no els teniu, explicaré com afegir els repositoris de Medibuntu. Primer cal afegir el repositori a les nostres fonts de programari, anant al menú “Sistema>Administració>Fonts de programari”. Anem a la pestanya “Programari de tercers” i fem clic al botó “Afegeix…”. En el camp “Línia APT:” introduïm el següent:

deb http://packages.medibuntu.org/ jaunty free non-free

Amb això hem afegit tant el repositori “free” (lliure) i el “non-free” (privatiu) de Medibuntu. Ara ens falta obtenir la seva clau d’encriptació. Medibuntu ens ofereix la seva clau d’una manera una mica diferent de la majoria de repositoris. En el propi repositori, hi ha un paquet (medibuntu-keyring) que conté aquesta clau. Només cal instal·lar-lo i ja la tindrem. Per a fer-ho, obrim el Synaptic (“Sistema>Administració>Gestor de paquets Synaptic”) i refresquem la informació per tal de recollir els nous paquets de Medibuntu prement el botó “Refresca”. Actualitzarà la informació dels paquets, i se’ns queixarà que no tenim la clau d’encriptació de Medibuntu (de moment, això és correcte). Des del mateix Synaptic, instal·lem el paquet “medibuntu-keyring” i ja tindrem la clau de Medibuntu. Si tornem a refrescar els paquets, ja no se’ns queixarà de la clau de Medibuntu. Per tenir l’Skype només hem d’instal·lar els paquets que ja he comentat abans (“skype-common” i “skype-static”).

Anem a utilitzar Skpye. El podem obrir des del menú “Aplicacions>Internet>Skype”. El primer cop que l’obrim ens preguntarà si ja tenim un compte de Skype, o si en volem donar un d’alta. Fem el que correspongui per al nostre cas i arribarem a la pantalla principal de l’Skype, que és molt semblant a la de qualsevol altre programa de missatgeria:

Pantalla principal de l'Skype

Pantalla principal de l'Skype

Per a cada contacte, tenim la possibilitat d’iniciar un xat o una conversa de veu. Veiem també que tenim un contacte anomenat “Echo/Sound Test Service” que ens serveix per a comprovar que ens funcioni correctament el micròfon i els altaveus. Si fem una trucada de veu, tindrem l’oportunitat de realitzar una videoconferència amb el contacte escollit. En la pantalla que se’ns obrirà hi veurem un botó per a enviar el que vagi gravant la nostra webcam i, si el nostre contacte fa el mateix, tots dos veurem com l’altre ens parla.

Botó per a vídeo quan parlem pel Skype

Botó per a vídeo quan parlem pel Skype

Com veieu, és molt senzill fer vídeo conferència amb Skype. En els sistemes GNU/Linux, també ho podem fer amb altres programes. Per exemple, en els últims dies Pidgin ha anunciat el seu suport per a webcams (de moment, només per xmpp, el protocol de Jabber i Google Talk). També Emesene ha anunciat darrerament que suporta webcam amb el protocol de MSN.

Videoconferència per Skype

Videoconferència per Skype

Bé, ja som novament a dissabte 13 de juny, ja arriba la caloreta, la platja la calor i la xafugor. L’actualitat del programari lliure és manté prou interessant i al llarg d’aquesta setmana hi ha moltes coses de les que no hem parlat:

Ubuntu Eee no és només una versió d’Ubuntu per a l’Asus EeePC, sinó que afegeix tot un seguit de programari que substitueix totes aquelles aplicacions lliures que encara no s’han consolidat (per exemple, inclou Skype en lloc de Ekiga, així que si voleu ser espiats, no dubteu en instal·lar-la).

La qüestió és que aquesta distribució preparada per a l’ordenador d’Asus facilita la instal·lació amb un manual sobre com s’ha de fer pas a pas (el problema s’ha trobat bàsicament al fet que l’EeePC no té unitat CD/DVD).

A més, des de la mateixa pàgina s’ofereix un script d’instal·lació que resol els típics problemes que tindria una instal·lació neta d’ubuntu (càrrega de mòduls que no funcionen bé, es corregeixen els problemes del disc, etc.). El millor que pot fer algú que vol instal·lar aquesta distribució, és passar pel wiki i per la pàgina de descàrregues.

Jo he tractat d’instal·lar aquesta versió al meu ordinador de sobretaula, a veure si funcionava, però no he tingut sort. No sé si el problema és que s’ha modificat el nucli per treballar només amb el maquinari de l’Asus EeePC.

No queda clar si aquesta distribució es troba autoritzada per Canonical. Si no ho està, és molt possible que li passe el mateix que a d’altres distribucions que van fer servir la marca “Ubuntu” al seu nom o un logo paregut.