El teu blog de Linux en català

Aquests reixos, la meua xicota m’ha regalat un reproductor mp3 de la marca Samsung, el model Q2. De bones a primeres podria ser un reproductor mp3 més, cosa que de fet ho és… però no si ets un friki dels formats lliures. Aquest reproductor, a més dels formats tradicionals (i propietaris), també reprodueix el format ogg.

I faig l’apunt no per aquesta característica únicament, sinó perquè és el primer reproductor de qualitat, amb una bona capacitat i atractiu que em trobe que puga reproduir ogg i estiga a un preu raonable. Fins ara havia estat cercant reproductors ogg, però mai n’havia trobat cap que reunira aquestes característiques.

El model que m’ha regalat és de 8Gb, és petit i molt lleuger. Els controls són tàctils i funcionen a la perfecció, la interfície és moderna i respon de seguida a les ordres que li donem, cosa que jo aprecie molt en aquest tipus de dispositius: els “barats” sempre funcionen molt malament en aquest aspecte. Reprodueix vídeo i música, es poden llegir fitxers .txt, té ràdio, jocs i algunes coses més (però aquestes són les principals i bàsiques). La interfície, per desgràcia, no és en català (tot i que sí està en mil idiomes, fins i tot variants com el pt i pt_BR).

Tot això per un preu de 99€. És clar que no és barat, però per a les característiques que té, tampoc no és car: és un preu que s’ajusta al que és. Per descomptat, la qualitat de so és molt bona. Si he de comentar algunes pegues, per exemple no reconeix l’extensió .oga (actualment els sistemes gnu/linux desen les cançons amb aquesta extensió, tot i que és exactament el mateix que .ogg); per altra part, m’ha donat la impressió que la bateria no dura molt, però realment no he tingut molt de temps per comprovar-ho (estaríem parlant de 2-3 hores).

El Samsung Q2 és com gairebé com un mòbil, però sense trucades… Aquells que com jo vos negueu a comprar-vos un iPod, però voleu un reproductor de qualitat i que reproduïsca el format ogg, aquesta serà una bona elecció. Fixeu-vos la casualitat, que la meua xicota m’ho va comprar sense saber-ne res de l’ogg, ni del fot que jo no volia un iPod, ni res d’això. A punt vaig estar de plorar: ella havia trobat allò que jo mai havia pogut trobar!.