L’ús de Linux a l’escriptori ha seguit augmentant en aquest 2011, pero mal que em pesi he de dir que crec que l’any de Linux a l’escriptori va ser amb la sortida de Windows Vista. Ubuntu començava a ser molt usable i donava la sensació que en 1-2 anys tot aniria perfecte, alhora que la majoria de coses ja anaven bé. Hi havia un entorn unificat. Windows era un desastre, i Linux prometia.

El fracàs de Windows Vista va suposar la millor oportunitat per a Linux a l'escriptori

L’esperança era que en 1-2 anys, el suport als dispositius (impresores, botons ratolins, etc…) fos complet, així com que es millorés la durada de les bateries en portàtils… pero això no va arribar, ni tampoc es van llençar grans programes comercials en versió Linux (amb algunes excepcions notables). La cosa no ha canviat massa des de fa 2-3 anys, el que fallava abans segueix fallant. El que funciona (que és la majoria del que es fa servir), segueix funcionant.

Últimament, el fraccionament de l’entorn Gnome (Unity, Gnome 2, Gnome 3) ha afectat negativament la seva estabilitat. S’han creat versions més usables, pero menys estables, que manquen coses que tenien les versions velles i els early-adapters (els que hem actualitzat a les noves versions no LTS), hem patit una mica. Usuaris poc avançats (dels que l’hi falten a Linux), ja no eren capaços de trobar la calculadora.

El fraccionament de Gnome ha pogut perjudicar a Linux a l'escriptori durant aquest 2011

(més…)