Hi havia una vegada un projecte que pretenia aplicar enginyeria inversa al codi de Google Earth per aconseguir un programa lliure, sota llicència GPL, que «implementés les seves funcionalitats de manera oberta, portable, personalitzable i extensible», segons la descripció del projecte.

Això no és un conte, malgrat la frase de l’inici. Però té introducció, desenvolupament i desenllaç. El resum és: un grup de persones aconsegueixen amb esforç fer un programa que implementa les funcionalitats del Google Earth un cop s’executa des de terminal, de forma que es pot fer servir de forma nativa a GNU/Linux (i funciona!); anomenen Gaia a l’invent i continuen desenvolupant-lo fins que el conegut bloc Google Operative System li dedica un article i obté més de 500 vots (el 2006) a Digg, el sistema anglòfon de promoció de notícies per exel·lència. Així, tema arriba a les orelles de Google que envia una petició als seus responsables demanant-los que tanquin la paradeta. Vet aquí el desenllaç.

És el desenllaç, sí, però no és l’últim que s’ha dit sobre el tema, ja li agradaria a Google. Evidentment, el codi encara es pot trobar a internet només cercant el nom de l’arxiu que contenia el codi font, que era gaia-0.1.0.tar.bz2 amb md5sum 9a9f5a3e5095dae5dbf2e6dd998d1f5d. Això permet executar-lo i veure’n en codi font; però encara hi ha més. Malgrat les pressions del gegant de Mountain View, hi ha algunes iniciatives, aquí i allà, que pretenen continuar amb la tasca de desenvolupament: caldrà prestar atenció, tant de bo alguna d’elles prengui forma aviat. De fet, s’inclou en algunes distribucions.

Google no reacciona contra l’enginyeria inversa per un esperit legalista, evidentment. Als seus programadors els deu semblar una bona tècnica, tenint en compte que en un comentari en el codi de Google Chrome reconeixen haver-la fet servir. La clau està, segurament, en què Google pretén incorporar DRM a Google Earth, segons va informar Richard Stallman a la III Conferència Internacional de Programari Lliure a Badajoz.