Renovar-se o morir. La màxima del màrqueting de tota empresa per adequar-se als nous temps i a les noves exigències del mercat.

El projecte o experiment social que duem a terme tots els humans en aquest pedaç de matèria anomenat planeta Terra necessita renovar-se.

Les estructures social, política i econòmica, interconectades totes elles, necessiten renovar-se a les noves exigències i realitats de la societat.

Internet està revolucionant la forma d’entendre íntegrament la societat, i això que ens trobem tan sols en els inicis d’aquesta nova era d’infinites possibilitats. Actualment és possible tot allò que era costós i impossible fa vint anys. Gràcies a la tecnologia i a la xarxa una persona produeix moltíssim més que fa 30 anys i en canvi es treballen les mateixes hores que fa 100 anys. Gràcies a la xarxa milers de persones s’han pogut coordinar horitzontalment per a fer caure dictadors. Gràcies a la xarxa s’han engegat milers de projectes socials, tecnològics, culturals; la xarxa està tornant a connectar-nos després del nostre individualisme esdevingut d’una societat que ha menyspreat i eliminat tot tipus de relacions entre els grups socials i d’espais d’intercanvi sociocultural, o si més no, els ha burocratitzat.

En aquest món de la xarxa tothom som prosumidors (productors i consumidors a l’hora) i és inevitable el compartir tot tipus de coneixement, per molt que els qui monopolitzen el poder vulguin evitar-ho, mostrant un gran desconeixement del que és la xarxa.

Fa poc vaig veure textos i vídeos sobre una tecnologia emergent, la impressió 3D, que et permet fabricar tot tipus d’aparells i objectes 3D a partir de dissenys. Què passarà en un futur quan aquesta tecnologia avanci i tothom pugui imprimir allò que desitgi, inclòs imitacions d’objectes quotidians i patentats? Que passarà quan es puguin piratejar objectes i quan la filosofia i metodologia del codi obert s’apliqui a la impressió 3D? Aquí en tenim un exemple i aquí una impressió 3D impressionant ;). És inevitable que la gent comparteixi el coneixement, sigui aquest lliure o restrictiu, i aquest coneixement està començant a sortir de la pantalla per convertir-se en alguna cosa tangible. Per començar, la crònica d’una mort anunciada del sector del modelisme i maquetisme.

Segons jo veig les coses, el futur hauria de passar, amb reminiscències de pensadors com Kropotkin, i d’alguns animadors socioculturals, entre d’altres•, per una societat on es reparteixi el poder i la riquesa entre tots els integrants, on es treballi remuneradament el temps necessari per a produir allò necessari per a la vida i la resta del temps l’utilitzi cada individu, dins d’una societat rica socioculturalment, als fins, també productius, que més estimi dins de la ciència, l’art, la cultura, la tecnologia, la medicina, compartint amb tothom aquests coneixements que, inevitablement, tenen aquest fi. Una societat on tothom tingui a l’abast eines per desenvolupar qualsevol mena de projecte, democratitzant així el coneixement i la seva producció.

Tot plegat tan sols es pot aconseguir si la societat arrabassa el poder dels qui el monopolitzen i que no pretenen redistribuir-lo entre la societat. La xarxa és una eina que ho està fent possible i se’ls hi està anant de les mans i els hi fa por, per això la seva insistència en emmordassar-la i controlar-la.

Banner CDG de conservas

L’objectiu final de l’existència humana és aconseguir el màxim gaudi i benestar per a tots els integrants o el benefici dèspota i injustificat d’uns sobre d’altres?
Reclamem i construïm la tecnologia amb una finalitat humana.

• La animación sociocultural surge en Europa, no como una moda más, sino como una respuesta necesaria a la desvalida situación del hombre postindustrial (Ventosa, 1989).