Tot allò que el novell volia saber però no s’atrevia a preguntar: Primeres passes (III)

Un cop ja hem instal·lat Ubuntu, hem après a moure’ns en aquest entorn i a configurar la xarxa i a instal·lar-hi nous programes i configurar l’idioma, millorarem una mica la seva aparença. Com vaig comentar en una anotació anterior, crec que l’entorn Gnome és genial a nivell funcional, però francament millorable a nivell estètic (com a mínim, tal i com ve en un principi). Per modificar l’aspecte del nostre escriptori hem d’anar a l’opció del menú “Sistema>Preferències> Aparença”. S’obrirà la següent pantalla:

Preferències de l'aparença

A la pestanya “Tema” podrem modificar l’aparença general del nostre escriptori. Si només volem modificar-ne algun aspecte concret (icones, punters del ratolí, vores de les finestres, etc.) hem de prémer el botó “Personalitza…”. Si no hi ha cap tema (o conjunt d’icones, punters de ratolí, etc.) que ens acabi de fer el pes, en podem trobar moltíssims a Gnome Look. Un cop baixat el tema que ens interessa, el podem instal·lar per mitjà del botó “Instal·la”, i després l’haurem d’activar. Per exemple, jo utilitzo el tema d’icones Mashup. A la mateixa finestra de personalització de l’aparença, tenim altres pestanyes per modificar la imatge del fons de l’escriptori, el tipus de lletra que s’utilitzarà i altres paràmetres.

Una pestanya a la que ens aturarem més és la dels “Efectes visuals”. Un cop configurats aquests, ens millorarà molt l’experiència d’usuari a Ubuntu. Però s’ha de tenir en compte que el seu consum és considerable, i en alguns casos presenta incompatibilitats amb algun programa (depenent de la nostra targeta gràfica). És necessari que els controladors que tenim instal·lats puguin aprofitar la potència de la nostra targeta gràfica. Amb algunes targetes, això és possible amb els controladors lliures que venen instal·lats directament. Per comprovar si és així, a la pestanya “Efectes visuals” fem clic als efectes “Normals”. Si ens activa els efectes, ja ho tenim. Si ens diu que no pot activar aquests efectes, haurem d’instal·lar els privatius. Per a fer-ho, anem a “Sistema>Administració>Controladors de Maquinari”. Aquí ens dirà que ha detectat un controlador privatiu que pot fer funcionar la nostra targeta gràfica. L’activem i tornem a provar si podem activar els efectes d’escriptori.

Si a través de l’opció “Controladors de maquinari” no trobem el controlador de la nostra targeta gràfica, utilitzarem el programa EnvyNG. Per a tenir-lo, instal·lem des del Synaptic els paquets “envyng-core”, “envyng-gtk” i “envyng-qt”. Un cop instal·lats, anem al menú “Aplicacions>Eines del sistema>EnvyNG”. Aquí ens dirà els controladors que poden fer funcionar la nostra targeta gràfica, i quin controlador és el recomanat. L’activem, i tornem a activar els efectes d’escriptori.

Un cop tenim activats els efectes d’escriptori, podem configurar-los a través del menú “Sistema>Preferències>Editor de la configuració del Compiz”. El problema que té aquest editor de configuració és que hi ha tantes opcions que et perds. El millor és oblidar-se d’aquest editor, anar al Synaptic i instal·lar el paquet “simple-ccsm” (editor simple per al Compiz). Un cop instal·lat, anem a “Sistema>Preferències>Simple CompizConfig Settings Manager”. A través d’aquest programa podrem configurar (ara sí, de manera senzilla) els efectes d’escriptori. Us animo a mirar les opcions que hi ha a la pestanya “Animacions” (m’agrada molt la “Llanterna màgica” per a minimitzar”) i la pestanya “Efectes” (proveu les “Finestres gelatinoses”). Mentre ho estigueu activant, aneu provant el que fa cada efecte i, si veieu que us baixa el rendiment de l’ordinador amb un cert efecte, desactiveu-lo. Per exemple, jo no puc utilitzar el “Enable 3D Windows”. Un cop ben configurat el Compiz (efectes d’escriptori), podrem tenir efectes com aquest:

Efecte "Cub" del Compiz

L’últim que farem per millorar l’aparença del nostre escriptori és posar-hi un “dock”. Un dock és una barra que es posa a l’inferior de la pantalla amb accessos directes per obrir programes o on hi podem tenir les finestres obertes (jo només ho faig servir per a aquesta última utilitat). El més senzill per a entendre què és un dock és veure-ho, de manera que aquí teniu una captura de pantalla del meu:

Avant Window Navigator en funcionament

Hi ha diversos programes “dock”. Jo us parlaré de l’Avant Window Navigator. Per a instal·lar-lo, anem al Synaptic i instal·lem el paquet “avant-window-navigator”. Un cop instal·lat, el podem executar des de “Aplicacions>Accessoris>Avant Window Navigator”, i configurar-lo des de “Sistema>Preferències>Awn manager” (hi ha opcions molt interessants, com canviar els efectes de les icones, posar l’aspecte de la barra en “3D look”, i d’altres). L’únic que manca és fer que l’Avant Window Navigator s’arranqui quan s’engega l’ordinador. Per a fer-ho, anem a “Sistema>Preferències>Sessions” i a la pestanya “Programes d’inici” afegim un nou programa. Com a nom, podem posar “Avant Window Navigator” (per exemple). L’important és que, com a ordre, posem “avant-window-navigator” i acceptem. Per comprovar que ha anat bé, reiniciem l’ordinador i comprovem que tinguem el dock. Si el tenim correcte, podem eliminar la barra inferior que venia amb el Gnome (que estarà darrere del dock) fent-hi clic amb el botó dret i fent “Suprimeix aquest quadre”.

Apart de l’Avant Window Navigator, hi ha altres dock prou interessants. Alguns d’ells no necessiten tenir activats els efectes d’escriptori, com el Cairo Dock (el més utilitzat, apart del Avant Window Navigator), el SimDock (no l’he provat, però fa molt bona pinta), el Kiba Dock (molt interessant per a provar-lo, però la seva utilització habitual és una mica marejant) o el Kooldock (molt senzill, però força lleuger i interessant per a ordinadors poc potents). Tots els que us he indicat, excepte el Kiba Dock, estan disponibles des del Synaptic.