Els avantatges que proporciona el programari lliure en el camp de l’educació són clars. Per una banda, permet a les institucions alliberar-se del jou que suposa haver de pagar cada certs anys costoses llicències per usar programes comuns. Per altra banda, assegura la independència tecnològica, al no forçar els ciutadans a gastar-se diners per accedir als seus formats tan poc segurs.
Per fer front a aquesta problemàtica, la Generalitat de Catalunya ha impulsat una distribució GNU/Linux anomenada Linkat. Aquesta distribució és en català i qualsevol és lliure d’usar-la, modificar-la i fer-ne servir els programes sense haver de pagar ni un cèntim a cap multinacional estrangera.
Per això, no deixen de sorprendre notícies com l’acord que al desembre del 2007 va firmar la Generalitat amb Microsoft, per adquirir llicències durant quatre anys per valor de 12 milions d’euros, i que s’han d’anar renovant. Diners a fons perdut, i sobretot quan Microsoft mai ha tret cap versió del seu sistema operatiu en català.
En contraposició, trobem comunitats com la d’Extremadura, la qual a través de l’ús de la seva distribució gnuLinEx en escoles i centres educatius, s’estalvia 6 milions d’euros a l’any en llicències de programari.
Article escrit arran de l’article que el Roger va publicar sobre el linkat en aquest mateix bloc i el posterior debat que va generar entre la comunitat d’usuaris, he volgut deixar constància de la meva opinió al respecte.
Article publicat al periòdic “La Bicicleta“, número 6 (juny del 2009)
3 comments
És una vergonya… Podem saber qui ho ha decidit exactament això? Una mica de treball de camp.
Llegint somGnu vai veure que a andalusia també utilitzen GuadaLinex, què passa a Catalunya?
Sí, no ho acabo d’entendre. A més, he sentit que estan treballant per a renovar-la, cosa que trobo molt bé, però no lliga massa amb aquests acords de la Generalitat amb Microsoft. Suposo que, quan la gent que desenvolupa Linkat senten aquestes notícies, es deuen desanimar força… 🙁
Jo ja ho vaig dir. Em sembla una solemne tonteria tenir una distribució catalana, ja que normalment el procediment es aquest:
– La Generalitat invertirà x mil·lions d’euros en programari lliure
– Portada de qualsevol diari: “XXXX la primera distribució catalana” – que en realitat es una distribució X, que no aporta absolutament res de nou, trenca la compatibilitat amb la mare i afegeix tres o quatre fons de pantalla horribles.
– Comencen els problemes, les actualitzacions arriben tard si arriben, trenquen la funcionalitat existent, tenen 0 suport als forums o a internet, i no tenen la massa critica ni per arreglar bugs ni per trobar solucions.
– Els estudiants, educadors, no poden aconseguir aquesta distribució facilment a casa, es fragmenta el mercat de linux, es dona mala impresió del que es linux, es perd el renom de la distribució mare, i al final s’acaba abandonant per una distribució standard.
Resultat: Una distribució que no aporta absolutament res, que no alimenta la comunitat MUNDIAL, que no te la massa critica necessaria, que queda molt bé als diaris i que perjudica Linux, la administració i malgasta els nostres impostos.
Solució: signar un acord amb Canonical, invertir en millorar X software que fa servir l’administració, fer una Edubuntu personalitzada, un repositori especific que es pugui instalar tothom, o qualsevol altra cosa que no només busqui apropiar-se la feina d’un tercer per acabar fent-ho pitjor. I que l’esforç que es faci des d’aqui acabi millorant les distribucions a nivell MUNDIAL.