Fa menys d’un dia que ha sortit la nova versió de l’Ubuntu, Maverick Meerkat, i probablement molts de vosaltres ja l’heu instal·lada sobre la versió anterior o en una partició diferent per tenir-la nova de trinca. En molts casos, aquesta política d’alliberar una versió nova cada sis mesos pot ser poc encertada, per una banda per aquells que volen estar sempre a la última tenint les últimes versions del programari (m’incloc entre ells), i per altra banda per aquells que ja estaven còmodes amb el seu entorn haver d’actualitzar la versió per no quedar-se endarrerits.
Ubuntu, la seva comunitat i Canonical, l’empresa que el patrocina, han fet, i estan fent una gran contribució en el món del programari lliure, sobretot en la tasca d’introduir a nous usuaris, però per contra, el seu enfocament a fer les coses molt senzilles per a l’usuari final provoca certa falta d’informació entre els seus usuaris. Per exemple:
- Alguns creuen que Ubuntu és l’únic «Linux» que existeix, és a dir, que «Linux» és Ubuntu i viceversa.
- Derivat de l’anterior punt, creuen que «Linux» és el S.O., quan en realitat tant sols és el nucli del S.O. «GNU/Linux».
- Desconeixen l’existència d’altres distribucions i per tant de formes d’organitzar i veure les coses.
Això principalment és degut a Ubuntu té un enfocament orientat a simplificar les coses a l’usuari final, deixant-li un entorn llest amb tot el que necessita (cosa que alguns cops pot ser excessiu) i evitant tecnicismes, tant a la pàgina web principal com en el propi escriptori.
Tornant al fil conductor, m’agradaria presentar algunes alternatives a l’Ubuntu, en concret algunes distribucions que no necessiten ser actualitzades cada cert temps, és a dir, que no tenen versió. Es tracta per exemple del cas d’Arch Linux, Chakra, Gentoo, Sabayon i PCLinuxOS. Son el que s’anomena una distribució «rolling release» o «alliberaments rodants».
Aquestes distribucions s’actualitzen automàticament amb l’alliberament de cada paquet, per exemple, com passarà en el cas del Firefox 4, un cop s’alliberi, el tindrem als repositoris oficials per actualitzar-lo, en Ubuntu en canvi, haurem d’esperar a l’alliberament d’una nova versió (en el cas de que no utilitzem repositoris exteriors). Lògicament aquest sistema te una sèrie de punts positius i negatius:
Punts favorables:
- Paquets a la última.
- Correcció de bugs i fallades de seguretat quasi bé instantànies.
- Control total sobre la distribució i les versions dels paquets instal·lats.
Punts negatius:
- El sistema no és tan estable doncs no passa per un procés comprovació.
- Al ser altament configurables, els usuaris novells no s’hi solen sentir còmodes.
No està mal no? Bé doncs, si algú està decidit a donar el pas i brindar l’oportunitat a alguna distribució «rolling release» recomano començar amb Arch Linux, jo ho vaig fer així, i al principi pot resultar realment impactant, doncs tant el sistema base del LiveCD com el de la instal·lació son tan sols una línia d’ordres, és a dir, el bàsic per construir la teva distribució a medida, veureu però que amb la documentació que brinda la comunitat el procés s’agilitza i resulta prou fàcil. Us deixo un vídeo on es pot veure el procés d’instal·lació, com veureu, podeu instal·lar just els paquets necessaris per a les vostres necessitats, amb la qual cosa podeu accelerar bastant el sistema i l’arrancada, comparat en altres distribucions més pesades:
Com en el vídeo, podeu utilitzar virtualbox o similars per provar la distribució, i si tot surt bé traslladar la instal·lació a una partició real.
Realment aprendreu què és un sistema GNU/Linux i apreciareu la comunitat que hi ha al darrere.
Bona sort valents!
28 comments
Skip to comment form
Molt bon resum Aitor. Jo des de fa temps que vull canviar-me a l’Arch Linux però ho vaig intentar fa un temps i no me’n vaig sortir. No vaig ser capaç d’instal·lar el GNOME. A veure si més endavant tinc temps i ho torno a provar. La vertiat és que m’encantaria funcionar amb Arch. La vec una molt bona distribució. Salut!!
Crec que has oblidat una distribució molt important: Debian testing! De les distribucions “rolling” que has mencionat, aquesta és probablement la més fàcil de fer anar. Una distribució derivada de Debian testing que és molt interessant és Linux Mint Debian Edition, que no és més que Debian Testing amb una mica de maquillatge per fer-la més bonica.
pqs tens raó, de fet hi he pensat mentre escrivia, però no l’he inclòs perquè de fet no es una distribució “oficial”, de totes formes Linux Mint Debian si que ho és i aquesta si que se m’ha passat per alt 🙁
«mea culpa»»
Guillem: Un cop has instal·lat xorg amb els drivers corresponents de la targeta gràfica, gnome es tant fàcil d’instal·lar com fer un “sudo pacman -S gnome” i incloure al fitxer ~/.xinitrc “exec gnome-session” 🙂
Hola Aitor, m’has animat i crec que tornaré a intentar instal·lar l’Arch al meu vell portàtil. Faré el que s’ha suggerit de provar-ho primer en una màquina virtual i si me’n surto fer-ho en una partició. T’ho faré saber si tinc problemes 😀 Salut!
@aitor: 🙂
Molt bon article, Aitor. Sempre està bé mirar més enllà de l’Ubuntu…
Jo vinc de opensuse, i un altre punt a favor de ubuntu, es la gran comunitat que hi ha darrera, en la version 10.04 tinc un problema que no se si li esta pasant a molta mes gent, pero si deshabilito els efectes de escriptori, no es desactiven 😛
Enhorabona nano, bon article. A mi em recorda bastant al que passava amb els linux fins fa 7-8 anys diria jo. Costava bastant trobar distros realment “compatitives” i a més les comunitats no estaven tant desenvolupades com ara i bàsicament tenien “por” de lo nou. Jo crec que la gent ha de fer servir un Ubuntu o similiar fins que si senti comode i l’entengui (a mi em va costar dos anyets) i després canviar.
Jo ara estic utilitzant Arch i la veritat és que és genial… en part per l'”efecte Ikea”, o sigui, si t’ho fas tu mateix ho valores molt més. Dona gust poder fer anar un ordinador “vell” (p4 a 2,4 + 0.5 gb de ram en el meu cas) “exprimit” al màxim. Això sí… Arch té alguns problemes com pot ser el que diu en guillem, jo recomano a la gent que comenci amb xfce4 que casi sempre funciona, una vegada funcioni TOT a la perfecció… doncs es pot posar gnome, kde, efectes d’escriptori i widgets, …
Per cert… em sembla que no existeix cap portal d’arch en català, últimament estic veient que molta gent l’utilitza… no s’animaria ningú?
@Guillem: Ànim amb l’odissea! Així és com realment s’aprén 🙂
@Pau: Moltes gràcies
@ilitch: Tota la raó, l’efecte Ikea és abrumador, jo també vaig començar amb ubuntu, i de fet als usuaris nous sempre els ho recomano, però crec que un cop saps suficient, aquest es queda curt, almenys per a ments inquietes com les nostres jejeje. Quant al portal d’Arch Linux en català, la veritat es que seria molt bo, però desgraciadament no tinc temps ni diners per mantenir un servidor, si algú s’hi anima podria fer petites col·laboracions com traduccions, redacció de continguts, etc…
Molt bona anotació. M’ha agradat molt l’anàlisi que has fet, sobretot dels punts forts i febles de les rolling release.
Per cert, per qui no ho hagi vist mai, aconsello a tothom que vagi a l’enllaç de documentació d’Arch que posa l’Aitor en l’anotació. És una de les documentacions més completes que he vist mai, i se’n pot aprendre moltíssim. Molt del que s’hi aprèn no és únicament aplicable a Arch, sinó a qualsevol sistema GNU/Linux.
ArchLinux és una gran distribució. La tinc al netbook i al portàtil vell i consumeix pocs recursos. La primera instal·lació és una odissea, em va costar quasi 7 hores. S’aprèn un munt ja que et tot moments saps el que estàs instal·lant i quina funció fa. A més a més, el gestor de paquets pacman és una passada.
Molt bon article!
Exacte, pacman és l’organitzador de paquets més potent que existeix 😛
Home, el sistema de versions actualitza versions menors, pero no majors…
Suposo que el software center, hauria d’incloure un sistema per facilitar el canvi entre versions majors. Així com ara inclou, la instal·lació d’extensions des de la mateixa pagina, suposo que es podria incloure la possibilitat de triar versions superiors o també antigues per que no… Algú es podria animar a suggerir-ho a brainstorm.ubuntu.com
Ja s’ha proposat molts cops això, el problema és que aquests canvis contribueixen a la in-estabilització del sistema, i això va en contra de la filosofia d’Ubuntu, que és la de mantenir una distribució estable.
Es logic, no pots passar de la versió 2 a la 3 de Firefox automaticament i que et deixin de funcionar per exemple extensions…
Al món empresarial es encara pitjor…
Però el que s’esta dient es una opció per fer-ho manualment, cosa que interpreto que acabaran fent.
hola! soc novell en el mon de gnu/linux, desde fa mes o menys 1 any,
fa dies tinc una pregunta al cap xd quines diferencies hi ha entre totes aquestes distribucions debian, ubuntu, arch, gentoo, centos, red hat, etc?
l’unica diferencia que he pogut veure en totes les distros de linux que he utilitzat es el instalador de paquets, en uns es el synaptic, altres yum, … i l’entorn d’escriptori, i segons l’article en la manera de distribuir les actualitzacions, i amb aixo no se veure les diferencies que hi han entre les distribucions, ni perque una es millor que l’altre
Hola Javier, i benvingut al bloc 🙂
Doncs les principals diferències són sobre quin és el punt fort amb el que és centra cada distribució. M’explico. L’Ubuntu es centra en facilitat d’ús, però això fa que no tingui sempre les darreres versions del programes o que el sistema no sigui tan estable. Si volem un sistema molt estable, ens interessarà una Debian, però llavors les versions encara seran més antigues i el sistema serà una mica més difícil d’usar. Si volem les últimes versions al moment que es treuren, podem fer servir un Arch Linux, ara bé, tindràs dificultats per instal·lar-te el sistema operatiu i l’estabilitat del sistema en pot quedar compromesa. Que tens un ordinador super vell i nomeś 128 Mb de RAM, llavors fes servir un Lubutu o un Puppy Linux. Què ets un nen petit i vols un sistema pensat per nens, llavors fes servir un Edubuntu. Que ets un artista i vols un sistema pensat per l’art? Llavors Fes servir el Mediubuntu. I així podem seguir… Espero que t’hagi quedat clar. Salut!!
Si, ara ja ho entenc això de les diferencies entre distribucions
Gràcies Guillem!
Hola Aitor,
Bona feina amb l’article. L’he trobat molt interessant, i hi ha un parell de punts que m’agradaria comentar.
> Alguns creuen que Ubuntu es un SO en sí, és a dir, com si fos
> l’únic «Linux» que existeix.
Tot i que estic d’acord en deixar clar que l’Ubuntu no és l’únic projecte dels molts basats en Linux, l’Ubuntu sí que és un sistema operatiu. De la mateixa manera que ho són Debian, Fedora, OpenSuse, Mandriva, i molts d’altres.
Prenc com a exemple la definició que s’ofereix a http://www.debian.org/, la qual es pot aplicar tant a l’Ubuntu com a qualsevol altre projecte dels esmentats:
“Debian és un Sistema Operatiu (SO) lliure per l’ordinador. Un sistema operatiu és un conjunt de programes bàsics i utilitats que fan que l’ordinador funcioni. ”
> Això principalment és degut a que «Canonical», l’empresa que hi ha
> darrere d’Ubuntu té un enfocament bastant comercial, i per tant
> intenta ocultar certa informació a l’usuari final per fer les coses
> més simples i obtenir major demanda.
Algunes d’aquestes afirmacions em semblen una mica agosarades.
Canonical és l’empresa patrocinadora de l’Ubuntu, un projecte de programari lliure desenvolupat per la comunitat. És per això que proporciona els recursos, la infraestructura i les eines necessàries perquè aquesta comunitat, de manera totalment voluntària, pugui treballar de manera fàcil i efectiva en un projecte els resultats del qual tant els seus membres com milions d’usuaris puguin utilitzar lliurement. Una de les claus de l’èxit, juntament amb la comunitat que s’hi creà al voltant, fou baixar la barrera d’entrada en els inicis del projecte, tant per a la participació com a col·laborador, com per a la utilització com a usuari.
La raó per millorar l’experiència de l’usuari no és per a obtenir més demanda comercial, tot i que si es té èxit en aconseguir-ho, aquesta n’és un derivat directe. La raó es basa en la filosofia de l’Ubuntu i la missió dels seus desenvolupadors i col·laboradors: «Linux per a éssers humans» [1], és a dir, un sistema operatiu que qualsevol persona pugui utilitzar. És també per això que hi ha un equip d’usabilitat, amb empleats dedicats [2] a treballar en aquest camp: amb investigació, identificació de problemes, treball conjunt amb altres projectes [3] i oferint innovació en el disseny de les interfícies d’usuari del futur.
Evidentment, Canonical és una empresa, i ha de produir beneficis per a pagar els seus treballadors. Aquest enfocament comercial que comentes és necessari per a l’èxit i la supervivència en un entorn altament competitiu. Altres empreses de programari lliure, com ara Red Hat o Novell segueixen models similars, tot i que amb enfocaments diferents.
No és cert que Canonical intenti ocultar informació a l’usuari final: només cal seguir el projecte de l’Ubuntu per veure que tota la informació és pública (llistes de correu, xat IRC, wiki, UDS, etc.), a més del fet que un gran nombre de treballadors provenen de la comunitat. De fet, no conec cap altra empresa privada que sigui tan oberta i on la informació flueixi de manera tan transparent.
Fins i tot es pot veure en què treballen cada dia els desenvolupadors i membres d’altres departaments. Un exemple, l’equip de l’escriptori [4]. Això ens dóna un alt grau de responsabilitat i el compromís d’oferir a la comunitat i als usuaris el millor de nosaltres mateixos.
Sí que tenim llistes internes, però. Els qui hagin treballat en associacions o en algun projecte on certa informació sigui sensible, sabran que són necessàries. A Softcatalà en tenim una, per exemple. A les llistes internes de Canonical es discuteixen temes delicats abans de fer-los públics, o qüestions relacionades amb el funcionament intern de l’empresa. També s’hi discuteix informació sobre contractes amb empreses d’ordinadors que volen instal·lar l’Ubuntu per defecte.
En resum, en veure amb quines persones tinc el privilegi de treballar, tant dins de Canonical com dins de la comunitat de l’Ubuntu, i veure on hem arribat i el que ens queda per fer, cada dia estic més orgullós de treballar per Canonical.
Simplement volia aclarir aquest parell de punts en aquesta àrea en què dedico tants d’esforços, tant des del món laboral com des del voluntariat.
Gràcies.
Salut,
David.
[1] http://ajuda.ubuntu.cat/9.10/about-ubuntu/ca/index.html
[2] http://design.canonical.com/author/charlinepoirier/
[3] http://blogs.gnome.org/calum/2010/03/02/gnome-usability-hackfest/
[4] http://people.canonical.com/~pitti/workitems/maverick/canonical-desktop-team.html
Jo no treballo pas amb Canonical, però al llegir l’article he pensat justament el mateix. Puc dir per experiència que gracies a Ubuntu, i a la comunitat que l’envolta he conegut molt millor el que es el mon GNU.
Sense Ubuntu segurament segurament encara feria servir només Windows, no sabria la diferencia entre Linux i GNU/Linux, i no hauria provat mai cap altre distribució (precisament Linux Mint Debian ha esta una de les últimes).
En definitiva per a mi Ubuntu es una “escola” (un parvulari del GNU per dir-ho d’alguna manera) , i com a totes les escoles sovint hi ha molta gent que te un nivell de coneixement encara molt baix, i d’altres que semble que no tenen gaires ganes d’aprendre. Fer servir això per criticar Canonical em semble realment molt injust.
Hola David,
Entenc la teva postura, i si en algun moment l’equip de Canonical us heu sentit al·ludits, les meves disculpes.
El que comentes de la primera afirmació, és justament al que m’estic referint, això ho he pogut veure perfectament en el primer any de carrera, quan ens han fet instal·lar Ubuntu, molts creuen que és «Linux» i que no hi ha altre «Linux» per dir-ho d’alguna forma, quan dic «SO en sí», em refereixo a això mateix, que els usuaris pensen que no hi ha altres formes de distribucions GNU/Linux.
En la segona afirmació, sí que et dono tota la raó, sabia que aquestes paraules causarien opinions molt diverses. Està clar que «Canonical» ha fet, i està fent un gran treball per la comunitat GNU/Linux, potser hauria d’haver canviat en la meva afirmació l’enfocament comercial, per la filosofia d’intentar fer les coses senzilles per a l’usuari final. Està clar, que per no embolicar la troca, a la pàgina principal posen que Ubuntu és un SO i no una distribució GNU/Linux. És veritat que Ubuntu és un SO, però això provoca molta confusió entre usuaris nous, simplement la crítica era aquesta, no em referia a que s’ocultés el procés de desenvolupament o el codi font.
Editaré el post per intentar disminuir la quantitat de malentesos.
Moltes gràcies 😉
Hola Pauet!
Al principi del meu post ja esmento que Ubuntu ha donat un gran suport al desenvolupament del programari lliure, les crítiques a Canonical van a banda.
No et preocupis Aitor, estem curats d’espants 🙂
De totes maneres, no havia interpretat l’apunt com a crítica. Simplement volia aclarir un parell de punts.
Salut i bona feina!
David.
jiijji! Vaia lios que muntes Aitor! Però per això serveixen portals com aquest oi? Parlant la gent d’entén!!
Espero no liar-la jo ara, però crec que el que dius tu Aitor és una corrent d’opìnió que ha crescut considerablement ens els últims temps. Per un costat tenim la part teòrica: Canonical és una entitat lliure que pot fer el que vulgui, que ha tingut el “detall” de regalar-nos Ubuntu a gran part de la població i que treballa pel programari lliure (entre altres coses). Però per l’altre costat tenim la part pràctica: sense voler Ubuntu s’ha convertit en el “windows” dels linux fins al punt que la interacció home-linux que es presoposava s’ha anat perdent versió rere versió…. això és la sensació que m’ha donat. Però, per mi el més important, i que em va fer decidir a canviar un cop vaig tenir coneixements suficients, és que darrera d’Ubuntu hi ha una empresa (macroempresa). I punt. Potser només som la gent que hem crescut en ambients “alternates”, però per mi és una raó suficient per buscar una alternativa.
Ara em direu que hi ha la tira de distros amb una empresa darrera, sí hi estic d’acord, però també estareu d’acord amb mi que Canonical-Ubuntu en les últimes versions i anys se’ls hi ha anat una mica la olla: a l’hora de “comprar” als usuaris més novells a través de la interfície i la usabilitat tant de l’instal·lador com de l’escriptori; però també l’aparició del bing com a buscador predeterminat, o, per exemple, i ara no ens emprenyem, aquesta situació que ens trobem ara i que es troba bastant frecuentment pels forums: algú per raons X i amb raó o sense carrega contra Canonical-Ubuntu en un forum…. al cap de poc apareix algú de l’empresa amb una parrafada de la ostia, amb molt de respecte però… no sé… em recorda una miqueta als advocats dels Simpson’s….
Conclusió: no sé si l’aitor o en david tenen raó, no sé què hi ha de veritat i de mentida, però el que sí que és veritat és que Canonical i Ubuntu, ens els últims temps, s’han creat al voltant una aura que no sé si en un futur no molt llunyà se li girarà en contra.
SAX!!!
> aquesta situació que ens trobem ara i que es troba bastant
> frecuentment pels forums: algú per raons X i amb raó o sense carrega
> contra Canonical-Ubuntu en un forum…. al cap de poc apareix algú de
> l’empresa amb una parrafada de la ostia, amb molt de respecte però… no
> sé… em recorda una miqueta als advocats dels Simpson’s….
ilitch,
Aquí ningú ha carregat contra Canonical o l’Ubuntu. L’Aitor va escriure
un bon article sobre rolling releases i va esmentar-los. En llegir-ho,
vaig veure un parell de punts que creia que s’havien de posar en
context. Això és tot.
No és cert que a Canonical es faci observació a l’estil Big Brother de
blocs. Altres coses tenim a fer. Personalment, fa molt temps que
llegeixo aquest bloc (abans llegia SomGnu), tant per la qualitat de la seva
informació com per la seva independència. Tot i que de tant en tant envio
comentaris, aquest és el primer que he enviat en aquesta línia.
És sa criticar tant Canonical com altres empreses d’aquest món on ens
movem, i crec que és bo que es faci, sempre que les crítiques tinguin
fonament i siguin contrastades.
Suposo que sempre hi haurà gent que veurà o intentarà crear conflicte on
no n’hi ha.
Crec que ja hi ha prou informació perquè els lectors puguin formar-se la
seva pròpia opinió. Per la meva banda considero la conversa en aquest
fil tancada.
Salut!,
David.
Per si no m’he explicat bé: tot i que jo faig servir Arch, recomano a la gent que comença que faci servir Ubuntu per raons evidents. La resta són valoracions personals i crítiques que es poden compartir o no; potser el to no era l’adequat però això no desvirtua la resta del missatge. Apalins! Fil tancat
La meva opinió es que no es el moment de crear divisions internes, perquè ni la nostra força global, ni la viabilitat economica d’empreses com Canonical esta encara garantida.
Per això, a dia d’avui, crec que tots hem de fer pinya amb Ubuntu.
Ufff, vaya una n’he muntat.
No dic que l’Ubuntu sigui una mala cosa, ni molt menys, simplement que potser arriba un punt en que als nous usuaris els costa veure realment més enllà de l’Ubuntu, doncs aquest simplifica tant les coses (que no dic que sigui dolent) que s’escapa molta informació i costa més aprendre noves coses sobre el món GNU/Linux.
Ubuntu és i segurament serà sempre el bressol dels nous usuaris de GNU/Linux, però per als usuaris que volen prendre la pastilla blava (veieu Matrix) es pot quedar curt, simplement això.
Ja he eliminat les referències a Canonical del meu post, per evitar malentesos per part de la seva comunitat. Espero que amb això quedi tot més clar 😉