El teu blog de Linux en català

Search Results

13 results found matching the keyword "hurd".

Aquest cap de setmana s’ha pogut gaudir a Barcelona, a diferents llocs, de les xerrades de Richard Stallman. Bàsicament, qualsevol que haja llegit el llibre Programari lliure, Societat Lliure (lliurement descarregable) ja se sabrà més o menys sobre què parla i quins són els seus objectius.

Punts bàsics que sembla l’Stallman sempre tracta són:

  • Què és el programari lliure, filosofia, beneficis
  • Com el programari privatiu ens controla (i ho diu ben clarament, l’Stallman afirma que Microsoft, Apple i altres ens controlen i, més enllà, que envien la nostra informació a les autoritats)
  • Per què hem de fer servir el terme “GNU/Linux” i no “Linux” (això li dediquem ara un parell de línies)
  • Sant iGNUcius i l’esglèsia de l’emacs

A l’institut (dissabte) vam aconseguir que l’Stallman cantara la cançó del programari lliure (us deixem el vídeo a continuació). Les impressions són, en general… estranyes. L’Stallman és un personatge estrany, però amb les idees ben clares. Les xerrades tenen un to religiós prou important, però és clar (o molt probable) que l’Stallman juga amb això.

Respecte al nom i respecte a Linux i Linus, Stallman té les coses ben clares: a partir de l’any 83 es començaren a crear totes les eines necessàries per crear un sistema operatiu completament lliure que es s’anomenaria “GNU” (Ecnú, Nyu, etc.) amb el significat “GNU is not UNIX”. L’FSF començà el desenvolupament d’un nucli (el HURD) que mai arribà a funcionar bé (no ho fa tampoc avui). Llavors va entrar en lloc Linus i el seu nucli.

Però Stallman deixa ben clar que Linus no defensa el programari lliure. Per Stallman, Linus i tots aquells que fan servir el terme “codi obert” no defensen en realitat la necessitat de la llibertat del programari. Al seu llibre comenta que el “codi obert” ha ajudat molt al programari lliure, però que un programa siga “codi obert” no assegura que l’usuari no continue sent “esclau” del programa en si mateix i del seu creador.

Aleshores, Stallman considera que el nom “Linux”, provinent únicament del nucli, un nucli desenvolupat per algú (Linus) que realment no creu en el programari lliure -segons Stallman-, no representa el nom real del sistema operatiu lliure que fem servir (GNU). Per això ell prefereix o bé GNU o bé GNU/Linux (que es diria “Ecnú/Nyu amb Linux”).

El tema és prou complicat, perquè Stallman considera que la presència de programari privatiu als sistemes lliures no és acceptable. Considera que si un sistema és lliure, s’ha de fer lliure completament, i no una barreja. Li vam poder preguntar què opinava del paper d’Ubuntu al programari lliure i ens va contestar que Ubuntu és un camí, però no considera que siga la solució ja que “inclou programari privatiu”.

Aleshores li vam preguntar quines distribucions ell recomanava:

  • gNewSense, distro basada en Debian i Ubuntu, patrocinada per l’FSF
  • Ututo, distro basada en Gentoo
  • Dynebolic, destinada especialment a l’edició d’àudio i vídeo
  • Musix GNU+Linux, basada en Knoppix, centrada en la producció d’àudio
  • BLAG, basada en Fedora

La posició de l’FSF i l’Stallman no deixa de ser coherent amb els seus principis, tot i que molta gent pot considerar-la (i de fet molts la consideren) radical. Al cap i a la fi però, es tracta de “llibertat”.

Per acabar, com sempre, l’Stallman va presentar a Sant iGNUcius, patró del programari lliure.

També vam poder reunir-nos l’equip de SomGNU i, a més, vam trobar-nos amb el Quim i el Toniher de SoftCatalà (i tenim algunes fotos!). Cal dir que va ser un cap de setmana profitós ja que, a més de la xerrada de l’Stallman, una hora abans es va visionar el documental Good Copy, Bad Copy que us recomanem pegar-li una ullada.  Per acabar la nit, vam anar a un concert del Feliu Ventura que es va fer justament al costat del CCCB.

L’Álvaro, l’Edu, el Francesc i el Pau

 Linus Torvalds va anunciar ahir la disponibilitat de la versió 2.6.22 del kernel Linux. Aquesta nova versió conté alguns xicotets canvis per arquitectures com ppc, mips o blackfin i unes quantes correccions quant a la part de controladors.

 Aquest kernel s'ha presentat després de dos mesos de desenvolupament i 7 candidates. Les millores internes d'aquest kernel beneficiaran més bé a desenvolupadors que no quant a característiques per als usuaris finals. 

El canvi més important és l'anomenat canvi del component slab allocator, que ja portava uns quants anys al nucli i que no s'havia modificat fins ara. Altres canvis afecten a la pila de protocols de xarxes sense fils, suport firewire i, com ja hem comentat al principi, suport per a les arquitectures Blackfin (present a micros amb DSP integrat).

Sembla que la part que més notarem els usuaris és un nou planificador de processos que permetrà una càrrega més ràpida dels programes. Sempre que es parla del kernel linux, tampoc està malament comentar altres kernels com el BSD, el de Solaris que s'ha alliberat recentment i el sempre curiós HURD.

Ahir mateix els desenvolupadors del kernel de Linux, Torvalds & Company, van alliberar la vintena revisió del kernel 2.6, la 2.6.20.

Tot i que encara és una revisió sense grans novetats, sí que hi ha uns quants canvis que s’han anat comentant al llarg dels mesos passats. Es va parlar del suport per a ext4 i KVM: ext4 és el nou sistema d’arxius hereu d’ext3 i que s’espera que siga el que les distribucions porten per defecte (ja que reiser4 sembla que finalment s’ha quedat molt parat després de les mogudes amb el seu autor); i per altra part, KVM, la virtualització a través del nucli i podria suposar un gran avenç per tal d’aconseguir un funcionament suficientment còmode i fluït d’altres sistemes operatius dins el nostre sistema. També cal destacar el suport per a la PS3.

Com a curiositat, en aquesta nova versió s’han afegit 262475 línies noves al kernel (amb 508 arxius nous), s’han corregit altres 282332 línies (amb 5825 arxius modificats) i s’han eliminat 136161 línies (amb 164 arxius esborrats). Els canvis d’aquesta versió podeu veure-los al changelog.

Mai està de més nombrar les altres alternatives al kernel Linux (bé, “alternatives” reals, una), com el kernel Hurd del qual es sent parlar cada volta que Linus es posa en contra d’Stallman o també com dels robusts, estables i meravellosos kernels BSD que cada dia funcionen millor (tot i que no tenen la mateixa compatibilitat de maquinari que té Linux).