El teu blog de Linux en català

Search Results

111 results found matching the keyword "gimp".

Moltes càmeres fotogràfiques, sobretot les d’una certa qualitat, permeten desar les fotografies en format RAW. Aquest format és molt emprat pels amants de la fotografia, perquè desen exactament la informació capturada pels sensors de la càmera. Amb aquest format no es comprimeix la informació (o s’utilitza una compressió sense pèrdua de qualitat), de forma que el fitxer resultant és molt gran. A més, no apliquen directament al fitxer les configuracions d’exposició, saturació, contrast, etc. seleccionades pel fotògraf, sinó que s’adjunta en el fitxer quines són aquestes configuracions. Això és important, perquè es pot obtenir fàcilment la fotografia tal i com l’ha captat el sensor i aplicar un valor diferent per a l’exposició (per exemple). Per últim, tot i que es parla de format RAW, realment gairebé cada marca de càmera té el seu propi format RAW, però la idea és la mateixa. No aprofundiré gaire més en explicar aquests formats, d’una banda per falta de coneixement sobre ells, però a més perquè no és la temàtica d’aquest bloc.

El que ens interessa és com treballar amb aquests fitxers RAW, perquè no hi ha molts programes que hi puguin treballar. Per a visualitzar-los, per exemple, podem utilitzar l’F-Spot. Però realment el que ens interessa per norma general amb un RAW és poder canviar els factors d’exposició, contrast o el que sigui per a poder després passar-lo a un format més “manejable” (PNG, JPEG, o algun altre).

Logo del UFRawEl Gimp, de forma predeterminada, no pot treballar amb els fitxers RAW. De tota manera, té un connector específic per a poder-hi treballar. Aquest connector el tenim disponible directament a través dels repositoris oficials de la majoria de distribucions. Per exemple, si treballem amb Ubuntu per a tenir aquest connector només ens hem d’instal·lar el paquet “gimp-ufraw” des del Synaptic. Si ens sentim més còmodes treballant des de terminal, ens el podem instal·lar per mitjà de la comanda següent:

sudo apt-get install gimp-ufraw

Un cop instal·lat, ja podrem obrir els fitxers RAW des del Gimp. Però en el cas dels fitxers RAW, la feina i la finestra de treball amb el Gimp serà lleugerament diferent que amb els formats típics, com podem veure en la captura de pantalla següent:

Connector Ufraw pel Gimp

Connector Ufraw pel Gimp

Amb aquest connector de RAW per al Gimp, podem variar fàcilment l’exposició de la fotografia. És més, si activem els indicadors que hi ha a la part inferior esquerra, el propi connector ens avisarà si per culpa del nivell d’exposició que li posem hi ha àrees de la fotografia que queden “cremades” (sobreexposades) o massa fosques (subexposades). I el mateix passa amb altres paràmetres que podem modificar. Tot i això, no m’acaba d’agradar com detecta aquesta part.

Gràcies a aquest connector, podrem editar els fitxers RAW des del mateix programa amb què editem altres tipus de fitxers (el Gimp), i és prou bo com per ser una opció a tenir en compte. També podem instal·lar-nos el programa “Ufraw” com un programa separat del Gimp, però no aporta res respecte de si l’instal·lem com a connector del Gimp, de manera que no entraré en aquest aspecte.

En la propera anotació mostrarem un altre programa específic per a editar els fitxers RAW. Si bé tindrà el desavantatge que cal utilitzar un programa únicament per a aquests tipus de fitxers, també veurem que ens deixarà treballar molt més (i amb un entorn més amigable) amb les fotografies preses amb aquest format.

Fa temps vaig veure alguns tutorials per crear fons de pantalla senzills amb el Gimp, però no em van acabar de convencer. Avui, gràcies al recull de SomGNU he trobat aquest tutorial per crear els teus propis fons d’escriptori de manera ràpida i senzilla.

Passos a seguir

  1. Creem una imatge amb el Gimp de la resolució que necessitem.
  2. Posem com a color de fons el negre.
  3. Anem a Filtres >  Compon > Natura > Flama
  4. Anem a Edita i seleccionen la variació que vulguem.
  5. Escollim la imatge que més ens agradi i acceptem.
  6. Anem a la pestanya càmera, apropem (zoom 1,5-3) , movem la imatge (X, Y) al nostre gust i acceptem. (Trigarà uns minuts en crear la imatge)
  7. Finalment camviem el color de la imatge i la retoquem fins que obtinguem el resultat desitjat.

Exemple

Aquest és un fons que he creat jo mateix i no m’ha costat gaire temps fer-lo. Està a una resolució de 1920 x 1080.

He posat el Wallpaper a Gnome-look perque tothom pugui descarregar-lo, no és gran cosa però és la meva primera aportació a aquesta web, que recomano a tots els usuaris de Gnome. Gràcies a un usuari de Gnome-look, he creat una edició del fons d’escriptori amb les línies transparents, així que quedaran del color que tingueu com a color de fons de l’escriptori.

Si voleu alguna versió, mireu a Gnome-Look. Podreu trobar versions en altres colors.

Enllaç a Gnome-Look: http://gnome-look.org/content/show.php?content=119145
Fonts: gentoo-wiki.comgil.badall.net

A la darrera Ubuntu Developer Summit es va parlar d’un tema molt interessant: les aplicacions que per defecte es trobaran a Ubuntu Lucid Lynx. D’entre tot el que es va parlar, hi ha dos puts destacables:

  • La possible eliminació de The Gimp a la instal·lació per defecte
  • La possible inclusió de Pitivi com a editor de vídeo

Els arguments respecte a la retirada de The Gimp són, segons aquells qui ho proposen que: els usuaris “generals” no el fan servir, la interfície d’usuari és massa complexa, és una aplicació per a professionals, els usuaris només volen fer petites edicions d’imatges, cosa que ja poden fer amb l’f-spot i que ocupa molt d’espai.

Els mateixos que proposen això, també comenten que, en cas que es traiera de la instal·lació per defecte, es podria fer una secció al Centre de programari de l’Ubuntu on hi haguera una sèrie d’aplicacions recomanades, on es trobaria The Gimp.

L’altre punt seria la inclusió de PiTiVi, un editor de vídeos senzill, però que personalment encara trobe a anys llum de ser realment una solució decent (estaria millor fomentar l’OpenShot). Què en penseu vosaltres, haurien de traure The Gimp de la instal·lació per defecte?.

[poll id=35]

El mode de finestra única ha estat oficialment confirmat per a la versió 2.8 de l’editor d’imatges Gimp. Peter Sikking, el dissenyador de la interfície i interactivitat del programa deixa clara aquesta decisió al seu bloc on explica les raons del canvi.

El millor de tot, però, és que el mode multi-finestra no desapareixerà i com a usuaris podrem triar quin aspecte volem mitjançant una opció del menú. Això es pot considerar tot un encert: la demanda de finestra única ha estat sempre present, però si el canvi no es feia era perquè hi havia tanta gent a favor com en contra.Així ho diu el mateix Sikking:

Després vaig recordar que aquest és un món 50-50: prop del 50% dels usuaris de Gimp estan encantats amb la interfície multi-finestra i no volen perdre-la, i l’altre 50% els encantaria poder treballar amb una interfície de finestra única. Amb el món dividit en dos, el que farem serà donar la possibilitat de triar una o altra configuració en el menú Finestra, podent canviar entre el mode de finestra única o múltiple.

Per descomptat, aquesta no serà l’única gran característica d’aquesta nova versió:

  • Es podrà fer servir més d’una columna per a tots els diàlegs -això no sé ben bé què vol dir…-
  • Es podrà canviar entre les imatges obertes amb una barra que tindrà imatges petites de les imatges obertes (com al photoshop)
  • Possibilitat de mostrar múltiples parts d’una imatge amb diferents zooms

A més d’aquests canvis, no fa molt vam escriure un article amb altres canvis que portaria aquesta versió del Gimp. Sembla que encara no hi ha un disseny final de la interfície, però s’han presentat algunes idees de com podrà quedar.

La propera versió de The Gimp es publicarà probablement a finals de 2009 (encara no hi ha una data concreta). La versió en desenvolupament ja està presentant moltes noves característiques i millores de les que farem un xicotet apunt ara mateix:

  • Una de les primeres característiques implementades ha estat la possibilitat de crear grup de capes
  • Els pinzells ara són editables (es poden rotar, inclinar i canviar el radi)
  • S’ha inclòs el suport per a etiquetes a l’hora de crear elements editables a la interfície (per exemple, els mateixos pinzells)
  • Una de les novetats més importants: edició directa sobre elements canvas (això es reflectirà en què podrem introduir text directament sobre la imatge, i no haurem de fer-ho primer a una caixa a una finestra externa)
  • S’ha canviat el tema de desar les imatges: si volem desar-les com a png o jpg haurem de fer clic sobre “exporta” (cosa que té més sentit)
  • A la secció d’exportació també trobarem la possibilitat d’exportar a CSS, PHP, Java, Python o text pla, una eina molt útil per a dissenyadors de pàgines web
  • Es podrà editar la finestra principal i canviar les eines que allà hi apareixen

Queda en l’aire què passarà amb allò que vam comentar fa un temps sobre el tema que The Gimp passaria a agrupar-ho tot a una finestra (com el Photoshop al Windows o el Krita de KDE). Aquesta versió porta moltes novetats interessants i molt útils. L’equip de The Gimp està fent molt bona feina.

A l’anotació d’avui veurem com podem, a partir d’una fotografia d’una persona, modificar les seves faccions, per exagerar-les i fer-ne una caricatura. A més, la mateixa eina que utilitzaré jo en aquesta entrada és la que utilitzen certes revistes o pàgines web per a fer més esvelta la figura d’una noia, ampliar els músculs d’un home o més voluptuoses les formes d’una model.

Per a mostrar el funcionament d’aquesta eina, hauria pogut agafar una fotografia de qualsevol company d’Alliberats.cat, com ja he fet un cop, però aquesta vegada he pensat que seria massa cruel, i al final m’he aplicat la caricatura a mi mateix. Partiré d’aquesta fotografia on ens trobem el meu amic Musculman i jo (jo sóc el de la dreta 🙂 ).

Fotografia original

Fotografia original

Segurament haureu observat que hi ha una “subtil” diferència entre el Musculman i jo. Com podem fer-ho per semblar-nos una mica més? Per exemple, puc fer més grans els meus ulls i ampliar també una mica els llavis. Comencem pels ulls (la resta es farà igual). L’eina amb la que treballarem resulta més còmoda per a treballar-hi si primer realitzem una selecció de la zona que volem modificar, perquè així podem visualitzar millor la previsualització que ens mostra. O sigui que anem a “Eines>Eines de selecció>Selecció rectangular” i realitzem una selecció on hi surtin els dos ulls (no cal que sigui massa acurada). Ara sí, obrim el panell de deformació interactiva per mitjà del menú “Filtres>Distorsions>Deforma interactivament”.

Panell de deformació interactiva

Panell de deformació interactiva

Veiem que hi ha diferents tipus de deformació. Tot i que per a augmentar la mida dels ulls podríem utilitzar la deformació “Creix”, utilitzarem la “Mou”, perquè és més fàcil de controlar. El radi que ve donat de forma predeterminada és de 20, i va bé per a retocs petits. Però per al que volem nosaltres, que és caricaturitzar, millor ampliar-lo a 30 (o fins i tot a 40). A partir d’aquí, a la zona de previsualització arrosseguem amb el ratolí les zones que volem fer més grans (els ulls). En aquest cas, l’haurem d’arrossegar de manera radial (en direcció cap enfora de l’ull). Un cop ampliats els ulls, repetim la mateixa acció amb els llavis i arribem al resultat següent:

Fotografia caricaturitzada

Fotografia caricaturitzada

Com veieu, ara m’assemblo una mica més que abans al Musculman. Encara hauria pogut semblar-m’hi una mica més ampliant el meu front, però he preferit conservar una mica la dignitat. 🙂 Com que la zona del front és més gran que els ulls (per exemple), en aquest cas sí que m’hauria anat bé fer més gran el radi de deformació (arribant potser a 50).

En aquesta anotació tornarem a veure un efecte que és molt senzill d’aplicar, i que millorarà moltíssim les nostres fotografies. En aquest cas, veurem com enfocar millor una fotografia que està desenfocada. Realment, la millora que s’aconsegueix amb aquest truc tan senzill és espectacular.

Per a comprovar-ho, partirem de la mateixa fotografia que vam utilitzar a la primera anotació sobre el Gimp un cop li hem millorat el color. He ampliat la Geisha per tal de veure millor l’efecte final:

Fotografia original

Fotografia original

A primer cop de vista, la fotografia es veu prou bé, però de tota manera, hi aplicarem l’efecte. Per enfocar millor la imatge, anirem a l’opció del menú “Filtres>Millora>Difuminat amb màscara…”. Ens apareixerà el quadre de difuminat amb màscara:

Panell "Difuminat amb màscara"

Panell "Difuminat amb màscara"

En general, els paràmetres que hi ha de forma predeterminada ja són correctes. De tota manera, depenent de la resolució de la imatge ens anirà millor ampliar o reduïr el valor del camp “Quantitat”. El valor predeterminat és de 0,50, però per a imatges amb resolució baixa, haurem de reduïr el valor. Per a fotografies de molt alta resolució, segurament l’haurem d’augmentar una mica per tal que es vegi l’efecte. En aquest cas, com que la imatge original era de baixa resolució (menys d’1 megapíxel) he posat un valor de 0,30 i he acceptat el canvi. El resultat final és el següent:

Fotografia definitiva

Fotografia definitiva

Si posem una fotografia al costat de l’altra, veurem com la millora és significativa. Com que amb aquest retoc estem millorant l’enfocament, la millora es veu en els detalls, com per exemple a la cara de la Geisha (els ulls i els llavis), als dibuixos del kimono, les vares del paraigua o la definició de la gespa:

Fotografies original i definitiva juntes

Fotografies original i definitiva juntes

El que aprendrem a fer avui amb el Gimp no és realment un retoc, sinó un muntatge per a mostrar una imatge en perspectiva. El podem utilitzar, per exemple, per a crear cartells promocionals, o per a captures que vulguem posar en el nostre blog. A més, ens servirà per veure com instal·lar un dels molts plugins que hi ha per a Gimp. En podeu trobar molts més al registre de plugins per al Gimp.

L’script en concret que comentaré avui l’he descobert gràcies al blog de Zefanjas. En el nostre cas, el primer que hem de fer és descarregar-nos l’script 3D Screenshot. Ho podem fer des d’aquest enllaç, o des del terminal, executant l’ordre següent:

wget http://registry.gimp.org/files/3DScreenshot.scm

El fitxer que hem descarregat, l’hem de desar en el directori /home/el_nostre_usuari/.gimp-2.6/scripts:

mv 3DScreenshot.scm /home/el_nostre_usuari/.gimp-2.6/scripts

Ja podem obrir el Gimp. De moment, no reconeix el nou script que ens hem descarregat. Per a que el reconegui, hem d’anar al menú “Filtres>Script-Fu>Actualitza les funcions”. A partir d’ara, ja tindrem per sempre disponible aquest script en el menú “Filtres>Script-FU>3D Screenshot”.

Ara ja podem obrir la fotografia a la qual volem aplicar aquest efecte. En el nostre cas, partirem de la imatge següent:

Fotografia original

Fotografia original

Executem, doncs, el menú “Filtres>Script-Fu>3D Screenshot”. Veurem el següent panell d’opcions:

Panell del 3D Screenshot

Panell del 3D Screenshot

En aquest panell podem modificar diversos paràmetres, com la mida de la imatge definitiva, el color de fons, l’efecte de llum i altres. Un cop tinguem escollits els valors, premem el botó “D’acord”. Veurem que tarda una mica a aplicar aquest efecte, perquè realment executa una seqüència predefinida d’instruccions del Gimp. Quan acabi, veurem que arribem al següent resultat:

Fotografia definitiva

Fotografia definitiva

Com a curiositat, si anem al panell de capes (Ctrl+L) veurem que tenim una imatge amb 5 capes. Ara sí, desem la imatge obtinguda amb el format que més ens agradi, i ja ho tenim. En general, la majoria d’scripts que tenim a la pàgina de registre de plugins de Gimp, un cop instal·lats, són força senzills d’aplicar (com aquest), i serveixen per, fent un sol clic, executar automàticament una sèrie de modificacions predefinides a la nostra imatge.

Seguim amb la sèrie d’anotacions sobre la utilització del Gimp amb una que és molt senzilla d’aplicar, i que alhora ens pot ser útil sovint. Mirarem com es fa per eliminar els ulls vermells de les fotografies. Els ulls vermells es produeixen quan fem una fotografia en ambients foscos (i per tant, tenim les pupil·les dilatades) i utilitzem el flash. La llum del flash entra a través de la pupil·la que, com hem dit, està molt dilatada, i es reflecteix a la retina. Per tant, el vermell que veiem és el color dels vasos sanguinis que hi ha a la retina.

El Roger, company d’Alliberats.cat, m’ha cedit molt amablement una fotografia seva on sortia amb els ulls vermells. No penseu malament, que aquest no he “robat” la foto. De debò que me l’ha passat ell mateix. 🙂   Bé, la fotografia és la següent:

Fotografia original

Fotografia original

El primer que hem de fer és seleccionar la zona dels ulls. En situacions normals, si fem una selecció rectangular prop de la zona dels ulls, sense necessitat d’ajustar massa, en tindrem prou. L’eina que elimina el color dels ulls els sap identificar. Però en aquesta fotografia concreta, la zona dels ulls no està molt definida, i farem una selecció més acurada. En aquest cas, doncs, traurem el color vermell de cada ull per separat. Aproparem el Zoom (“Visualitza>Ampliació>Amplia”) fins que veiem el primer ull prou gran. Per a seleccionar l’ull (l’iris) utilitzarem la selecció el·líptica, que trobarem al menú “Eines>Eines de selecció>Selecció el·líptica”. Realitzem la selecció:

Selecció de l'ull

Selecció de l'ull

Un cop seleccionat l’ull, ja podem utilitzar l’eina que elimina els ulls vermells. La trobarem a “Filtres>Millora>Elimina ulls vermells…”. En aquesta eina, hem de jugar amb el valor del paràmetre “Llindar”. De forma predeterminada té un valor de 50, però en aquest cas l’he hagut d’augmentar fins a 60. Si ens quedem curts, no eliminarem els ulls vermells. Si ens passem, el resultat es notarà massa forçat:

Eina per eliminar els ulls vermells en plena acció

Eina per eliminar els ulls vermells en plena acció

Acceptem, i ja tindrem el primer ull retocat. Ara hem de tornar a fer els mateixos passos amb el segon ull (seleccionar, eina d’ulls vermells, retocar el llindar i acceptar). El resultat final és aquest:

Fotografia retocada

Fotografia retocada

Com veieu, el retoc és força ràpid i senzill. A més, si hagués estat una mica més definida, no hauria calgut afinar tant en la selecció, i hauria estat encara més fàcil.

Ara que ja sabem afegir un element a una fotografia, aprendrem a fer el contrari: eliminar un element d’una fotografia. El procediment per a eliminar objectes és molt més curt que per a afegir-ne, però en alguns casos requereix una mica més de traça. Aquest procediment és molt útil sobretot en dos casos concrets:

  • Si tenim una fotografia amb un paisatge impressionant, creuat per uns molestos cables d’alta tensió.
  • En fotografies antigues que hàgim digitalitzat, en les quals l’original estigui danyat (mig trencat, amb ratllades, etc).

A més, en aquests dos casos que indico la modificació és relativament ràpida. Però també ens pot servir per a eliminar un objecte més gran, tot i que també ens donarà més feina. Com haureu endevinat, el més complicat és “refer” el fons que hi havia rere el nostre objecte. Per a solventar això, utilitzarem l’eina de clonació del Gimp. Amb aquesta, agafarem el fons d’una altra part de la fotografia, i l’anirem clonant sobre l’objecte a eliminar. Aquest procediment ens costarà més o menys depenent de la complexitat i regularitat del fons, apart de la mida de l’objecte a eliminar.

En el nostre cas, partim de la imatge següent:

Imatge original

Imatge original

L’objectiu del nostre muntatge és eliminar les tres fulles que hi ha rere l’esquirol. Per a això, anem a la caixa d’eines del Gimp. És la pantalla on veiem moltes de les eines que podem utilitzar amb el Gimp, i hi podem arribar directament fent Ctrl+B. A la caixa d’eines, seleccionem l’eina “Clona” i, si anem al diàleg de les opcions de l’eina, podem escollir el tipus de pinzell, l’opacitat, etc. En el nostre cas, només hem de modificar el tipus de pinzell, per fer-lo el més gran possible. En altres muntatges ens interessarà un pinzell més petit (per exemple, per eliminar cables de tensió). Veiem en la següent imatge com hem deixat la caixa d’eines:

Eina de clonació

Eina de clonació

Si anem ara a la pantalla principal del Gimp, amb l’eina de clonació primer hem d’escollir el punt central a partir del qual clonarem el fons. El millor és que sigui un punt relativament proper a on l’hàgim d’enganxar, perquè la llum i el color sigui semblant. Per seleccionar-lo, deiem apretat el botó Ctrl i fem clic amb el ratolí en el punt escollit (l’anomenaré “punt original”). Ara ja podem deixar anar el Ctrl. Fem clic amb el ratolí sobre la zona on volguem enganxar el fons, i arrosseguem. Veiem com se’ns va copiant el que hi ha a la zona propera al nostre punt original. He encerclat el punt original en blau i la fulla a mig eliminar en vermell:

Fulla a mig eliminar

Fulla a mig eliminar

Ja només queda continuar amb aquest procediment amb les tres fulles (el millor és que per a cada fulla utilitzem un punt original diferent, i proper a la seva fulla corresponent). Cal tenir en compte que, si hi ha una fulla que està sota una part de la cua (i que, per tant, es veu rere alguns pèls d’aquesta), caldrà refer els pèls. Això ho farem amb la mateixa eina de clonació, agafant com a punt d’origen un on hi hagi pèls al primer plà i gespa al fons. Veiem com queda el muntatge definitiu:

Muntatge definitiu

Muntatge definitiu

Com es veu, no hi ha rastre de les tres fulles que volíem eliminar. Aquest procediment és força senzill de realitzar.